Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Roda de Berà, Pujol La Morella, Massís de Bonastre, Pla del Xim

(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Tarragonès) Ruta 1291 el 8/12/2020; 9 km; +258 -258; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Roda de Berà, Pujol La Morella, Massís de Bonastre, Pla del Xim.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 36.

 cmapa1291  cperfil1291

FA ANYS: L’any 1612 consta una possible reconstrucció de l’església de Sant Bertomeu de Roda de Berà.

DSC09730 Roda de Ber   Inici a Roda de Berà. El topònim Roda de Berà es va formar a partir del també topònim Roda i de l'antropònim Berà, que identificaven dos dels nuclis d'un únic territori constituït per Roda, Berà, i també Creixell. No podem evitar fer referencia als temps del romans ja que es conserva l'Arc de Berà, indubtablement el símbol de la localitat, el qual ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat juntament amb la resta del conjunt monumental de la Tàrraco romana.

DSC09733 Esglsia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Des de l’aparcament al polígon, entrem al poble antic i passem pel davant de l’església. Dedicada a Sant Bartomeu se suposa que l'actual edifici parroquial es va aixecar durant el segle XVII a sobre o bé a la vora de l'anterior, ja que la data del 1612 figura a la llinda de la porta d'accés. L'església és avui un edifici renaixentista d'escàs interès.

DSC09740 Escales al tur

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim direcció nord i arribem a l’escala que ajuda a pujar al Pujol de la Morella. Aquest mirador es troba al cim d’un turó de 172 metres d’alçada i compta amb uns bancs i taules per berenar. Segons el diccionari Alcover-Moll, probablement el topònim Morella deriva del llatí ‘morella’ (diminutiu de morus, ‘morera’) o bé de ‘maurella’ (diminutiu de maura, ‘mora’).

DSC09746 Prenen sender   Després, de gaudir de les vistes des del cim, seguim la pista en direcció nord fins que, en un revolt, prenem un senderó pedregós que ara seguirem molta estona.

DSC09748 El vent ens tomba

 

 

 

 

 

 

 

 

   Estem sotmesos a un fort vent que a ve a cops i ens infla el paravents que portem. Per cert cal saber que pel que fa a l’etimologia de Roda, Joan Coromines ho considera d’origen llatí i referit a l'estructura en forma rodona de la fortificació original. D’altra banda, Berà és un mot d'origen germànic, molt freqüent com a nom de persona, com el mateix comte got Berà de Barcelona entre el 801 i 820 que n'és un bon exemple.

DSC09749 Mar amb zoom   Si girem la vista cap al sud el mar ens mostra els colors variats de la llum darrera dels núvols. Per cert, la primera referència documental dels termes de Roda i Berà data del 28 de novembre de 1010, quan apareixen com a afrontacions del castell d'Albinyana en un llegat de terres fet al monestir de Sant Cugat. Un dels primers senyors del terme hauria estat Geribert Miró, que l'any 1074 en va fer donació a l'abadia de Cluny. Els monjos de Cluny no trigarien a posar aquelles terres sota l'administració directa del monestir de Sant Pere de Casserres.

DSC09750 Margall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El sender segueix amunt per un entorn de matollar conegut com el Boscarró. Estem dins del massís de Bonastre. Deixem a la dreta uns quants margallons força bonics. El margalló és endèmic de les regions mediterrànies i es tracta d’una espècie dioica. Les espècies dioiques disposen de dos tipus de plantes (o peus): els masculins i els femenins. Actualment, a la natura, el 70% de les plantes són hermafrodites i només un 5% són dioiques. Antigament, les fulles del margalló tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. És una espècie protegida.

DSC09754 El pi solitari i la ventada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Dalt la carena suau, el sender gira a la dreta en direcció est. Aquí el vent de mestral ens castiga fort (al vespre sabrem que hi ha hagut cops de vent de fins a 90 i 100 km/h). Arribem al Pi Solitari, on ens hi hem d’agafar per evitar sortir volant. El mestral és un vent del nord-oest també conegut com serè o cerç. El nom mestral prové del llatí ‘magistrale’, magistral, ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners.

DSC09757 Sender amunt   El sender pedregós i amb grans vistes encara segueix pujant, carenejant. Ens hem d’aturar quan ve un fort cop de vent i utilitzar els bastons per assegurar-nos. Ja se sap que les fortes ventades a muntanya (sobretot si es cresteja pels cims del Pirineu) poden ser perilloses. Aquí només cauríem a peu pla, però cal evitar-ho.

DSC09759 Restes dun mas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A uns 220 metres d’altitud hi ha una pista terrosa que gira a l’est, el terreny es torna pla i es veu una construcció petita que sembla han intentat consolidar. Abans, hi ha un bon munt de pedres ben escairades i algunes treballades. Deuen ser les que queden d’algun bonic mas que hi devia haver.

DSC09761 Mas recer

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem a menjar una fruita a redós de la petita construcció. Fins ara hem fet, més o menys, la meitat de l’excursió d’avui. Mentre escric aquesta crònica (dia 12 de desembre), llegeixo que diversos dels promotors del Manifest de Montserrat de 1970 tornen a reivindicar, 50 anys després, que el govern espanyol apliqui una amnistia per a tots els presos, exiliats i repressaliats amb causes obertes per motius polítics, i que garanteixi l'exercici del dret a l'autodeterminació. És a dir, sembla que amb aquest tema es dona una trista equivalència amb l’època de la dictadura.

DSC09763 Pla Xim

 

 

 

 

 

 

   Després la ruta segueix carenejant cap a llevant en direcció a la Plana del Xim. Uns 300 metres més endavant trobem un rètol tombat pel vent que indica perill per una batuda de senglar. Clar, avui és festa i els caçadors poden sortir, però ara no és qüestió de tornar enrere. Cent metres més endavant hi ha una cruïlla. Hauríem de seguir per l’esquerra, allà hi ha uns caçadors. Parlem amb ells i ens diuen que ocupen les dues rutes. Però la de la dreta va fins a un dipòsit d’aigua i sempre va per carena. Serà el més segur. Ells, de pas, avisen per ràdio que hi anem.

DSC09766 Punt geodesic

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest sender, que ara va en direcció sud, és clar i evident i passa pel Boscarró. Els pins, no gaire grans en protegeixen una mica del vent. Pel camí trobem tres caçadors separats l’un dels altres. Cada cop parlem una mica; ja ens esperaven. Seguim endavant. Un lleuger promontori i un punt geodèsic. Deu marcar aquests 208 metres que té aquest indret. Al peus tenim la gran extensió de Berà, on el seu nucli històric es veu perfectament arraconat al mig i envoltat d’una gran extensió de carrers paral·lels i cases de planta baixa amb piscina.

DSC09769 Dia de batuda

 

 

 

 

 

 

   El camí baixa suaument, amb grans perspectives per tot arreu, fins a una pista asfaltada. Aquí deixem el senyal de la batuda de senglar penjat d’una cadena. Per perspectiva, diguem que fa tres anys Oriol Amat escrivia que hi ha diferents causes que expliquen per què una part important dels catalans creu que el futur serà millor si Catalunya aconsegueix la independència i es converteix en un nou estat d’Europa; una de les causes és de tipus econòmic: el dèficit fiscal. No oblidem la contradicció que suposa el fet que Catalunya tingui una gran capacitat de generar riquesa (de 272 regions europees, Catalunya és la 58a regió per PIB) i, en canvi, es trobi al lloc 165 de la UE en l’Índex de Desenvolupament Social que mesura aspectes relacionats amb l’estat del benestar (ensenyament, salut...). Per això no s’entén que hi hagi gent que voti partits no independentistes a Catalunya (sobre tot PSC, PP i Cs), quan ells mateixos i les seves famílies també pateixen la pèrdua de benestar social.

DSC09770 Ja tornem   Ja tenim el poble als peus. D’aquí no res entrarem als carrers d’aquest eixample d’urbanització afegida per anar a buscar la fita que ens espera i que ens indica cap a on hem d’anar: el campanar de l’església.

DSC09773 Street art   Passem pel davant d’un edifici municipal que ha estat pintat amb un seguit de motius de street art. Una dita popular (d’aquelles que sempre critiquen uns pobles i fan bons uns altres) diu: A Clarà són les boniques, a Creixell ja no ho són tant, a Roda les rovellades i a Bonastre la flor del Camp (segurament devia ser una dita que van fer els de Bonastre).

DSC09774 Street art 2 Així, doncs, des d’aquesta bonica taca de color anem caminant i de la mateixa manera que el vent afluixa, nosaltres afluixem també la caminada. Per cert, si voleu visitar una gran i magnífica exposició d’art urbà (street art) podeu anar a Penelles. Us deixo el vincle per si us interessa: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/noguera/699-penelles-grafitti-art-urba-gargar-festival

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roda-de-bera-pujol-la-morella-massis-de-bonastre-pla-del-xim-62001970