(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Tarragonès) Ruta 1276 el 29/10/2020; 13 km; +110 -110; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Altafulla, riu Gaià, Ferran, pedrera El Mèdol, La Mora, Tamarit. Participants: Dolors i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil; IBP: 35.
 |
 |
FA ANYS: Bernat Sendred de Gurb va vendre el castell de Tamarit a Ramon Berenguer I l’any 1049.
Hem aparcat a prop de l’estació de tren d’Altafulla. Algun comentari sobre Altafulla es pot trobar a la crònica que vaig fer el 2013 (el vincle està al final). Sortim d’Altafulla per la plana de la Petxenireta, al costat dels magnífics colors de la tardor.
Només cal girar-se una mica per gaudir de la vista del castell d’Altafulla. Aquesta plana penso devia formar part d’un delta format a la desembocadura del Gaià i per això s’hi devien haver acumulat amb els anys les closques i petxines; d’aquí, potser, li deu venir el nom.
Anem en direcció a ponent, passem per sota la via del tren i arribem al riu Gaià. Al davant una passera, però nosaltres seguim l’indicador del pal a la dreta, cap a nord.
Ara seguim paral·lels al riu, en aquest Espai Natural Protegit (ENP). L'espai, perjudicat per la manca d'aportacions superficials a causa del pantà del Catllar presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. El fet de ser una de les poques zones humides costaneres, permet el refugi de molta fauna a més d'un possible punt de descans per a les aus migratòries.
Hi havia una resclosa i aquest és el sifó que tenia. El Gaià estava condicionat amb canals i rescloses per controlar i distribuir el reg. La resclosa de La Riera estav construïda amb pedres de riu rodones de grans dimensions i argamassa i és la resclosa més gran que queda d’en peus a tot el curs baix del riu. Bàsicament, aquesta resclosa alimentava la sèquia de les hortes de Ferran i el molí del Pas. En un dels costats hi ha una data gravada, 1920, possiblement la darrera reconstrucció que es devia dur a terme d’aquesta resclosa.
Una passera ens permet passar a l’altre vessant del riu.
Aquest ENP disposa de diversos rètols d’informació, abans hi havia el del sifó de la resclosa, ara n’hi ha de la flora just al costat d’aquest gran om. Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia Central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord. La seva escorça s'ha fet servir per les propietats astringents i constrictives . S'utilitzava per tractar la diarrea i la disenteria i també en les malalties de la pell.
Després, sota uns àlbers se’ns informa que també es coneix com àlber argentat (“Populus alba”); és una espècie de pollancre. D'altra banda, el terme alba (del llatí: blanc) fa referència a la densa tonalitat blanca del revers de les fulles. Antigament es creia que els dos colors de les seves fulles eren símbol de la dualitat de l'ésser humà, de la vida i la mort, del dia i la nit, del bo i el dolent. Les gemmes i fulles de l'àlber es portaven a sobre per atraure els diners.
Més informació, aquesta sobre el funcionament del Molí de Pas; de l’original edifici no en queda res. L’actual es troba al costat del camí ral que anava de Tarragona a Barcelona i està format per dues edificacions. Una seria el molí on es molien els grans de cereals i l’altre devia ser la casa del moliner. Ens podem aventurar i datar-lo cap al segle XIII, una època en que es donava per acabada la repoblació del camp de Tarragona. El riu Gaià havia deixat de ser terra de frontera entre els comtats catalans i els sarraïns.
Als 3 quilòmetres la ruta s’aparta del riu i gira, a l’esquerra, cap al nucli de Ferran, amb el seu castell de bonica planta (també podeu trobar informació a les cròniques que insereixo al final).
Un antic escut amb la senyera de Catalunya figura en aquest castell documentat des del 1197. La bandera de Catalunya és una de les més antigues d’Europa. Molt més que la d’Espanya, que no es va consolidar fins al final de la guerra carlista del 1840. Per tant es pot assegurar que la senyera de la nació catalana és uns sis o set segles més antiga. L’any 1049 (quan es documenta el castell de Tamarit), el sobirà de Castella era Fernando, que ostentava el títol de rei de Lleó. A la seva mort, el 1065, els seus dominis es van dividir, segons la tradició navarresa, entre els seus fills mascles.
Baixem el carrer entre les cases netes i endreçades i veiem un detall curiós: un petit teulat protegeix les deposicions de les orenetes que tenen els nius al damunt. Un emotiu detall de bona convivència: en canvi de destruir els nius (com fa algú), els propietaris d’aquesta casa, les respecten. La divisió a la mort del sobirà Fernando de Castella i Lleó va ser la següent: Sancho II va esdevenir rei de Castella i rei de Lleó; i Garcia I va esdevenir rei de Galícia.
Seguim caminant i ara passem entre les Hortes del Molí. Són d’un verd esplendent i que reclamen ser fotografiades.
La nostra ruta ha seguit fins a passar per sobre de l’autopista i fins a l’entrada de la Pedrera del Mèdol. Tàrraco va ser la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Just abans de l’accés un bloc de marbre informa que el lloc ha estat declarat, per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat l’any 2000, formant part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco. La pedra del Mèdol és molt fàcil de treballar i amb aquesta es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, aquesta pedrera també va ser utilitzada en època medieval. El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.
Comencem a fer la volta perimetral a la pedrera. Ara no s’hi pot entrar a dins, però la volta permet disposar de molta informació per entendre el que es veu. El primer és la magnífica Agulla del Mèdol. És l’element més notable i està dins del Clot del Mèdol, d’on es van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària del miocè, de colors daurats i majoritàriament fossilífera. L’agulla de pedra té 16 metres d’alçada i marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació.
Més amunt arribem al Mirador número 1. Permet gaudir de l’Agulla i el fossat que hi ha quedat, però també dels blocs a mig escairar que es veuen al vessant del davant.
Seguim pujant i arribem al punt d’informació IV que ens explica el canvi del sistema d’extracció que va perdurar el segle XX. Ja es feia amb pólvora i per tant la roca es trencava en grans blocs que s’escairaven un cop s’havien despenjat de la paret. Per això la paret es veu trencada i irregular.
Hem arribar al punt més alt i hem fet uns 6 quilòmetres. Podem seure en un altre mirador i observar Altafulla.
Després hem baixat fins, després de quasi 3 quilòmetres més, arribar a la Platja de La Mora.
A l’altre extrem de la platja el camí (i GR) s’enfila roques amunt per anar a buscar el Camí de Ronda. Ara, aquests dies, que la pandèmia afecta a molta gent de forma terrible i que la falta d’ètica de la classe política va quedar en evidència quan no van deixar de cobrar els suplements d’habitatge per desplaçament a Madrid, tot i que no hi van, ens assabentem aquets dies que l’increment de les pensions dels jubilats serà del 0,9%, mentre que la casa reial rebrà un increment del 9,6% (diaris ‘pais.es’, ‘lavanguardia’...). Això fa pensar que Espanya és un país sense ètica?
El camí de ronda aquí és molt ample i planer i el seguim.
Després es torna més rural, més boscós, més coster. Això ens permet gaudir de dues boniques cales. Aquesta em sembla que és la de Mantet.
Emboscada entre els pins hi ha l’antiga torre d’en Segur. Es tracta d’una torre documentada l’any 1134 que formava part del sistema de defensa del castell de Tamarit. Aquell any 1134 faltaven tres perquè Ramon Berenguer IV esdevingués príncep d’Aragó i de la Ribagorça pels capítols matrimonials signats pel seu casament amb Peronella. Va ser un acord (Tractat d’Alagón) entre Ramon Berenguer de Catalunya i Ramir II d’Aragó, promogut per la noblesa aragonesa temorosos tots de caure sota el domini de l’incòmode veí de Castella. Les dues nacions passarien a compartir sobirà però mantenint els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors, amb total independència.
I poc després ja tenim al davant la magnífica vista del castell de Tamarit. Al segle XI Tamarit era la castlania més meridional del comtat de Barcelona. Tamarit fou ocupat per Bernat Sendred de Gurb que el 1049 vengué la castellania a Ramon Berenguer I.
Fem la volta al castell, per la banda de muntanya. Al davant de la porta d’accés a l’església del castell, hi ha un espai obert, ample; havia estat la plaça del poblament que existia i que ja fa temps que ha desaparegut. Arribem a la platja de Tamarit. Ara ja només toca anar seguint a tocar de mar fins a Altafulla. Una dita popular diu: A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant.
Ja som a Altafulla, un poble que ja no té l’essència marinera però on les casses de cara a mar encara mantenen un record dels anys dels pescadors. On la gent del poble (i els seus alcaldes) han evitat una construcció moderna destructiva com ha passat en tantes altres poblacions de costa, en les quals han manat uns alcaldes als quals se’ls hi hauria d’haver caigut la cara de vergonya.
Crònica d’una anterior (2013) excursió per Altafulla: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/tarragones/368-altafulla-ferran-el-castellot-ardenya-la-riera-de-gaia
Una altra crònica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/tarragones/366-torredembarra-altafulla-gaia-castell-de-montgri
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/altafulla-riu-gaia-ferran-pedrera-el-medol-la-mora-castell-de-tamarit-59484747
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/