Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vall d’Ora, St Pere de Graudescales, Masia El Pujol

(Solsonès) Ruta el 16/09/2014; 9 km; +360 -360; 4 hores.   Excursió organitzada per en Josep Borrell de la Colla de Dimarts amb el següent itinerari: Vall d’Ora, GR fins a St Pere de Graudescales, canal de Sant Pere, grau d’Orriols, Mas El Pujol, Molí Ca L’Ambròs.   Tipus de sortida: travessa circular; Dificultat: fàcil. (NOTA: No hi ha track des de l’aparcament fins a St Pere de Graudescales (no s’ha gravat), però no hi ha cap possibilitat de pèrdua ja que se segueix la pista i GR amunt fins el monestir).

 Imagen1 mapa Imagen1 perfil 

 FA ANYS: Segons Madoz, que transcriu l’episodi de la fortificació militar del pla de Busa, el 1812 va ser el primer lloc d’Espanya on es proclamà la Constitució de Cadis, davant 8 000 soldats i gent del país. Busa encara tingué importància militar durant les guerres carlines del segle XIX.

P1220813 Sta Margarita de Navs 

Cal arribar al poble de Navès (620m) per fer aquesta excursió. Aquest territori per on venim, a la Vall d’Ora, és ple d’història i sembla que cada pedra ens anirà donant les corresponents explicacions, només caldrà posar-hi atenció. El poble, és un veïnat de cases molt separades. Aquí hi ha l’església sense cap altre casa al costat. És la parròquia de Santa Margarida de Navès que, amb la rectoria, està edificada sobre un cementiri cristià pre-romànic. També hi ha unes sitges que es calculen ibèriques. Una mica més endavant, a l’esquerra, com una masia envoltada de bosc hi ha l’ajuntament. Les seves pedres ens expliquen, ara que hi poso l’orella, que el domini era protegit per un castell ja esmentat el 968 quan el bisbe d’Urgell, Guisard, el va vendre a la nissaga dels Mir. L’any 968 eren els inicis de la creació del Principat de Catalunya, però d’això ja ens en parlarà una altra pedra de més endavant.

P1220814 Aparcament Valldora 

Des del dispers poblet de Navès, cal seguir una carretera rural estreta i asfaltada indicada com a Vall d’Ora, que es troba prop del km 119 de la C26. Es segueix sempre cap a nord fins a arriba a un aparcament amb tot de rètols i informació, uns 300 metres un cop passat el desviament que porta al Mas El Pujol. Aquí anem coincidint els amics de la Colla dels Dimarts. Una petita pedra ens explica que el nom de Navès probablement és d’origen pre-romà. En documentació antiga es troba indicat com “Navazès”. Tot i les cases escampades és el municipi més extens del Solsonès i està situat a l’extrem oriental, en contacte directe amb el Berguedà i una part del Bages.

P1220816 Al Comte Grifr 

 

Entre els rètols informatius hi ha també un monument commemoratiu del comte Guifré El Pelós. Sobre unes roques hi ha encastades una placa de bronze i una artística mà que fa el dibuix de les quatre barres de la senyera catalana. La pedra ens diu que Guifré va ser comte de Cerdanya, d’Urgell, de Barcelona, de Girona i de Besalú i es va dedicar a repoblar el centre de Catalunya, devastat des de la incursió sarraïna d’Abrí Marwán l’any 827. Va fundar el monestir de Ripoll el 879 i va deixar establerta la frontera amb els sarraïns entre la conca del riu Segre i el Llobregat.

P1220815 Vist Torrent Moix i Mas El Pujol 

 D’aquí mateix hi ha una magnífica vista dels cingles i del torrent de Moixí, per on haurem de baixar al final per tal d’arribar a la mateixa casa que també veiem (mas El Pujol) on dinarem. Encara ressonen les paraules de la roca: Guifré, perseguint el governador de Lleida, Llop Ibn Muhammad, que havia incendiat el Castell d’Ora va resultar ferit greument amb una llança. El van portar a enterrar a Santa Maria de Ripoll, fet documentat en un manuscrit àrab de Ibn Hayyan que hi ha a la biblioteca d’Oxford. Una llegenda posterior explica que va ser amb la sang de Guifré moribund que Lluís el Pietòs, l’emperador franc, va dibuixar sobre l’escut les quatre barres vermelles de la bandera catalana.

 

P1220826 Pont sobre el riu Aigua dOra 

Des de l’aparcament seguim la mateixa pista per la que hem pujat, encara asfaltada, una estona amunt amb els senyals de GR, fins que passa un pont per sobre del riu d’Aigua d’Ora. Així doncs, segons la història aquesta vall és l’escenari de la batalla, de la mort de Guifré i de la creació de la senyera de Catalunya. El riu d’Aigua d’Ora baixa per sota del pont. Segons l’Alcover-Moll el nom prové del llatí “aquatoria”, que voldria dir “que porta aigua”. Aquest riu és un afluent del Cardener, riu que neix al poble de La Coma i La Pedra, i que amb una conca de 1400 km2 acaba sent el principal afluent del Llobregat, on hi vessa les aigües després de recórrer 106 km.

P1220834 St Pere Graudescales EXT 

La pista passa a ser de terra i segueix amunt, en pujada molt suau, fins arribar a la vista d’una construcció romànica extraordinària: Sant Pere de Graudescales. Estem a 840 metres d’altitud en un planell, entre els turons de Taravil a llevant i la serra de Busa, que no veiem, a ponent. Aquí podem admirar un magnífic exemplar de romànic llombard, reconstruït en la segona meitat del XII. És triabsidial i d’una sola nau, amb un cimbori de vuit cares. Ens explica l’amic Josep Camp, que l’afegit dels dos absis al costat del principal, prové de l’època en que guanyava importància el misteri de la Trinitat. Era el temple d’un monestir impulsat pel prevere Francemir, d’acord amb el bisbe i el comte Borrell, on s’hi van instal·lar diversos monjos de l’orde de Sant Benet.

P1220832 St Pere Graudescales INT 

 

Per la finestreta puc fer una fotografia de l’interior. El nom que avui té prové de la proximitat del grau que permet l’ascens cap a les roques de Busa. Grau que serà anomenat “escales” i d’aquí el nom afegit a Sant Pere. Sabem que l’any 1900 es va suprimir el culte i que el 1958 va ser restaurant a càrrec de les diputacions de Lleida i Barcelona.

 

 

 

 

 

P1220835 Grup 

 

Mengem una mica i no podem seguir sense fer una fotografia del grup. A la fotografia s’hi afegeix una bandera estelada, aprofitant que aquest és un moment on hi ha un gran moviment que busca una llibertat de decisió que permeti als catalans gestionar a la seva manera la cultura, la llengua, els serveis socials i les infraestructures. De fet tot el moviment independentista té l’origen en les carències durant molts anys en aquest sentit. Feta la foto, ara tocarà pujar.

P1220837 Amunt Canal Sant Pere 

 

La canal de Sant Pere, permet una pujada còmoda, però una mica dreta, encara que sense cap problema. Estem voltats de bosc: pi negre, pi roig, alzines. Una de les principals fonts econòmiques del municipi. A les zones costerudes de muntanya, i tot aquest territori ho és, han patit un despoblament que ha comportat l’abandó de terres de conreu més difícils i la disminució de ramats per manca de pastors. Anem pujant i alguna pedra ens recorda que des d’un punt de vista geogràfic cal acceptar que la Vall d’Ora forma part del mateix conjunt natural de la Vall de Lord.

P1220841 Vista al Cogullo dEstela  

 Dalt del tot (ara tenim els cingles als nostres peus, encara que des d’aquí no els veiem) podem gaudir de les vistes de la serra del Cogulló d’Estela i de la Gallina Pelada. De tant en tant veiem el fons de la vall i el riu. I alguna de les masies, com la que hem deixat quan hem començat a caminar on hi havia la petita ermita o capella al costat de la casa: Sant Lleïr. La tradició situa aquest sant bisbe de Lleida cap el segle V o una mica abans. Altres investigadors pensen, en canvi, que es tractaria del segon bisbe de Coserans, a l’Occitània. El seu nom derivaria del llatí “Licerius”.

P1220844 Grau dOrriols 

 

Seguim planejant i gaudim de les vistes aèries de la vall al nostres peus fins arribar a un pal indicador. Aquí comença el grau d’Orriols. Al davant també hi ha el mas del mateix nom. Ara toca baixar per un caminet molt fresat, amb llaçades que ens permet perdre altura. Etimològicament prové del llatí “horreolis”, amb el significat de graners. De fet, s’entendria perfectament que estan, tal com estem, a una part alta amb alguns espais planers, els conreus d’aquesta zona es devien desar en graners fins que no els calia baixar a la vall.

 

 

P1220851 Mas El Pujol 

 

 

 Anem baixant i finalment arribem al Mas El Pujol, on podrem dinar un bon arròs de muntanya. Per a qui vulgui que sàpiga que s’hi pot arribar en cotxe i que també s’hi pot quedar a dormir.

 

 

 

(www.masiaelpujol.com). Es tracta d’una masia important de la vall d’Ora que acumula més de tres segles d’història, o potser més. S’ha reestructurat i transformat en restaurant i acollidora casa rural. Les pedres ens expliquen (i alguna rajola pintada i escrita també) que l’any 1837, durant la primera guerra carlina, es va utilitzar com hospital de sang. Hi ha documentació que explica els tres anys d’activitat i que hi va haver 91 defuncions. Se’n va fer càrrec la Mare Janer, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Aquesta monja, nascuda el 1800, va morir el 1884 i ha estat beatificada l’octubre del 2011, ara fa tres anys.

P1220852 Mol Ca lAmbrs Museu 

 

Després de dinar, es pot acabar de fer el camí fins a baix on hem deixat el cotxe, tot passant pel costat del Molí de Ca l’Ambròs, que actualment, restaurat, és museu. Parlant del carlisme, tots sabem que va ser un fenomen complex a cavall del XIX i del XX. Els carlins van aglutinar, com explica Jaume Grau, diversos sectors de la societat: uns, descontents de les formes de poder; altres, desesperats de veure’s en la misèria a causa del progrés.

La primera guerra carlina (1833 a 1840) va ser un conflicte més enllà del problema successori: enfrontava els partidaris d’una monarquia constitucional i els d’una monarquia absolutista. Així el detonant va ser la mort de Farran VII el setembre de 1833. Ferran VII va modificar la llei perquè el pogués succeir una de les seves filles, Isabel i aviat es van encendre les primeres proclames en favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei Ferran.

Perquè tinguem clar el pensament dels partidaris carlins, el seu crit era “Visca Carles V i la Santa Inquisició!”. Aquell pensament absolutista, intolerant, violent i sanguinari... no ha pas marxat del tot i de tant en tant reviscola en la història.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7811074