Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Alcoletge circular

(Segrià) Ruta el 7/04/2013; 9 km; +147 -147; 3 hores. Excursió / passejada organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de St Jaume de Sabadell, per tal d’inaugurar el nou alberg per a pelegrins a Alcoletge, amb el següent itinerari: Alcoletge, Torre del Lluís, Les Catolles, Torre del Capdevila, Torre del Muntanyola, Alcoletge. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (una passejada). Al final hem visitat: l’exposició de fotos del Camí de Sant Jaume, el Museu de la Guerra Civil i el nou alberg municipal.

 

 Mapa  Perfil

ATENCIÓ: El punt d'inici és a Alcoletge, davant de l'ajuntament (el track posa un altre punt del camí. La ruta, però, és correcta, excepte aquesta indicació)

 FA ANYS: El 4 d'abril de 1297 el papa Bonifaci VIII donà la investidura del regne de Còrsega i Sardenya a Jaume II. D'aquesta manera, els hereus de la tradició dels comtes de Barcelona, en el context de la Corona d'Aragó i Catalunya estenien la seva influència per a la mediterrània. Ara bé, cal considerar que Sardenya estava en mans de Pisa i per tant, encara caldria lluitar.

P1160262 Inici

 

 

 

 

 

 

L’inici és al poble d’Alcoletge (213 metres), una mica enfilat, poc, al tossal d’Alcoletge que, bàsicament, és una de les terrasses que estan als costat del riu Segre. Ens trobem a la plana ondulada del Segrià. L’origen del nom ve de l’àrab “al-Kulaia” que voldria dir “el castellet” i seria un diminutiu de “al-kalaa”, “el castell”. Es tracta d’una vila que ja està documentada dins del segle XII, en motiu d’un acord entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d’Anglesola. Ramon Berenguer havia rebut com a penyora el castell, o castellet, d’Alcoletge del valí almoràvit de Lleida Ibn-Hilam, també conegut com Avifelel.

 Tota l’excursió serà planera i per pistes. Comencem a caminar en direcció est pel camí dels Alamús. Actualment, l’Alamús, és un poblet, però també ja ho era en època islàmica, situat als confins del territori de sobirania del valí de Lleida. Quan va ser conquerit el Segrià, la mesquita existent i els delmes van ser assignats al bisbe de Lleida, però la jurisdicció del territori es va mantenir sota el poder reial de Ramon Berenguer IV.

 Deixem a l’esquerra la Torre del Lluís i també l’indret de Les Catolles i jo em quedo dubtant, si no deu ser una derivación del terme “batolles”, que fa referència a l’eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o corretja. Ho deixo córrer i segueixo endavant. De seguida la ruta que seguim tomba a la dreta i després un altre cop. Ja anem en direcció a ponent.

P1160263 Fruiters 

 

 

 

 

Seguim la ruta que, avui, passa per pistes, algunes de les quals formen part del Camí de Sant Jaume de Galícia,en el seu tram de Catalunya (des de Montserrat). Estem voltat de camps agrícoles. L’agricultura és la base de l’economia del municipi i per tant el conreu suposa més de la meitat de la superfície del terme. El regadiu és la base dels conreus, gràcies a les sèquies del Segre i del canal d’Urgell. Tal com podem veure, per l’esclat de les flors, una bona part del conreu és de fruiters.

P1160266 De cara a Alcoletge 

 

 

 

 

 

 

 

 

El poble es veu allà al davant, perquè són pocs quilòmetres i el terme és molt pla. Durant el segle XVII va arrencar la Guerra dels Segadors, que va ser terrible per aquest territori, ja que el santuari va ser saquejat i el castell destruït. Documentalment consta que el 1665, el lloc d’Alcoletge estava deshabitat. Però no va ser l’únic cop, perquè el 1707, en el context de la Guerra de Successió, va tornar a quedar despoblat, junt amb el desastre que va suposar per Catalunya. Després del Decret de Nova Planta, tot i que es va mantenir la senyoria de l’abadessa de Jonqueres, l’ajuntament de Lleida, l’any 1719, va anomenar nou alcalde d’Alcoletge, Francesc Montserrat. No sé si aquella família Montserrat, que lògicament estava del costat de Felip V, encara va anar manant molts anys.

 P1160267 Un rus a Alcoletge

 

 

 

 

 

 

 

Cada cop veiem el poble més a prop. Actualment és tot en molt bon estat, res a veure com devia quedat el poble després de la Guerra Civil. Des de l’inici, les terres de Lleida van fer de reraguarda del front, la qual cosa va suposar moltes dificultats per la requisa periòdica d’aliments i de vehicles, que eren enviats als milicians del front d’Aragó. Tot i amb això, la vida rural encara es pot considerar que va tirant, ja que pot disposar d’una economia de subsistència, cosa que no passava a les grans ciutats. Pel camí, veiem una casa amb tres banderes: l’europea, la catalana i la republicana. Al jardí un rètol que indica la direcció cap a Lleida, amb la curiosa particularitat d’estar escrit en rus.

 

P1160270 Esmorzar  

 

 

 

 

Anem a esmorzar al poliesportiu municipal. Amb uns companys anem parlant del museu on anirem d’aquí a una mica. Hi ha algú que ja l’ha visitat. Diu que hi ha un audiovisual i divers material. En esclatar la guerra, el 1936, la majoria dels pobles del Segrià eren d’esquerres i nacionalistes. Alguns dels resultats de les eleccions són els següents: les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932 van donar el 74% a Esquerra Republicana, el 12% al Front Proporcionalista i el 11% al Bloc Obrer i Camperol. Les municipals de 1934 van donar el 56% a Esquerra Republicana i el 44% a la Lliga Catalanista, aquesta era de signe conservador i propugnava l’autonomia de Catalunya dins de l’Estat espanyol.

P1160273 Msica  Una estona després i amb l’acompanyament de una bona i alegre música anem a visitar l’exposició de fotos del Camí de Sant Jaume de Galícia i cap al museu.

P1160278 Forces vives

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estem a la porta del museu del Front del Segre de la Guerra Civil, de recomanable visita. Abans d’entrar hi ha unes paraules d’agraïment de la Carme a l’alcaldessa i la regidora de promoció, d’Alcoletge que, per cert, ens han rebut amb els braços oberts. Dins del museu es pot visitar una petita sala amb alguns estris de les escoles de l’època. Els anys de la República havien suposat canvis substancials en el sistema educatiu estatal i català, per tal de construir una societat lliure i democràtica. Només a Lleida i en 5 anys es van crear 236 escoles noves. A Catalunya la base era una escola laica, científica i proletària.

P1160287 Cartell 1938 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dins del museu, no gaire gran, però amb bon criteri, hi ha una sèrie de cartells de l’època, entre ells aquest que he fotografiat commemorant l’onze de setembre de 1938. I si hi pensem, a Catalunya... encara es commemora.

P1160293 St Jaume

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una reacció que es va produir a Alcoletge, un cop es va fer públic el cop d’estat per part del general Franco, es va produir un primer episodi d’enfrontament dins del poble, que va donar lloc a la crema de gairebé tot el patrimoni de l’església i l’assassinat del capellà, el mossèn Emilio Roca. Es va aconseguir salvar de la crema, una imatge de Sant Jaume, del segle XV, que actualment es conserva al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

P1160297 Alberg 

 

 

 

 

 

A la planta superior del Museu, amb accés independent, hi ha el nou alberg. Hem de dir-ho: un magnífic alberg! Pensat per a 8 places, amb servis, dutxes, una cuina molt ben equipada i una sala molt ample i còmoda. La pujada es fa en ascensor o per una escala plena de sagetes grogues que revelen el destí de l’espai.

P1160299 

 

 

 

 

 

 

Mentre passegem per les instal·lacions, on venen ganes de quedar-s’hi, el company amb el que parlo m’explica que en esclatà la guerra es va desfermar una violenta reacció per controlar la revolta de l’exèrcit, però que al mateix temps també va suposar un moviment descontrolat dels radicals d’esquerres, d’aquesta manera es va dividir la societat catalana entre feixistes i antifeixistes, amb el resultat de molts sacerdots i monges morts i també atacs a empresaris i propietaris rurals. Aleshores va començar el primer exili, tot i els esforços de la Generalitat per controlar-ho, de persones “per ser de dretes”.

 La Guerra Civil es va tancar amb gairebé un milió d’exiliats. Només els últims dies de gener i primers de febrer de 1939, van travessar la frontera francesa més de 450.000 persones. Van anar a parar a camps de refugiats i, uns anys després, alguns, van acabar als camps de concentració nazis.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4248004

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar