Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cellers, monestir de Cellers, Claret

(La Segarra) Ruta 1294 el 15/12/2020; 11 km; +230 -230; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cellers, monestir de Cellers, Claret, Santa Maria de Claret.   Participants: Josep C, Josep S, Toni C, Anna P, Toni P i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 36.

 cmapa1294 cperfil1294 

FA ANYS: L’any 1898 es va restaurar la cripta del Monestir de Cellers.

DSC09858 Inici a Cellers   Comencem aquesta excursió un dia molt emboirat des del petit poble de Cellers, on s’hi arriba per una carretera estreta i còmoda des del poble de Torà (a l’est hi ha la zona esportiva, d’aquí surt el camí de Cellers: està indicat).

DSC09861 Esglesia de Cellers

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El poble de Cellers, situat a l'antiga vall de Forest, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí de Cellers i un grupet de cases. Cal enfilar-se dalt del turó on hi ha l’església a llevant de les runes de l’antic castell, del qual devia ser la capella castral, i tenint als seus peus les poques cases del poble. Després prenem una pista, al costat de l’església, que va a l’est.

DSC09864 Monestir de Cellers   Uns dos quilòmetres més enllà s'alça l'antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers del qual només resta l'església (segles XI-XII). El topònim de Cellers es troba documentat des del 986, en una donació. Aquest nom fa pensar en l'existència en aquest indret de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al voltant de l'església de Sant Celdoni (‘monestirs.cat’).

DSC09868  Acces pelegrins   Al donar la volta tenim la sort que rebem un raig de sol que il·lumina aquest magnífic monestir medieval. Constitueix l'exemplar més notable del romànic de la zona, compost d'un creuer amb tres absis però sense nau, probablement inacabada.

DSC09869 Informaci

 

 

 

 

 

 

 

   Ens aturem un moment per llegir la descripció que es fa en un rètol informatiu. Aquí es custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment es considera que els seus fidels van traslladar des de Calahorra, fugint de la invasió dels àrabs. La comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers s'esmenta per primer cop el 1038, en aquesta data consta la donació de l'església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni.

DSC09875 Porta oberta

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després l’amic Camp obra la porta. He d’explicar que a Torà ha anat a buscar la clau a una botiga que està al costat de la casa on viu el mossèn. Cal agrair-li l’amabilitat i confiança, però suposo que ja fem cara de ser persones assenyades i responsables. El 1071 l’església va ser unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat depenent, sembla que va ser a partir d'aquesta data que s'organitzà monàsticament segons la regla benedictina. En aquest moment és quan es van fer importants treballs de construcció, que es perllongaren fins el segle XIV. A mitjan del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l'estat de la precària comunitat, de fet només es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir. El 1399 les relíquies dels sants titulars es van traslladar, pel comte Joan Ramon Folc, a Cardona. (Cal agrair la informació de la web ‘monestirs.cat’ esmentada i editada per Baldiri B.).

DSC09878 Interior   L’interior és força interessant, amb l’altar a dalt (on s’hi puja per dues escales a dreta i esquerra) i a sota la cripta a la que se li va donar molta importància i per això queda força ben presentada i visible des del primer moment.

DSC09882 Cripta   La cripta, que compta amb capitells originals, va ser restaurada l’any 1898.

DSC09883 Cares mensules

 

 

 

 

 

 

 

     Els capitells estan esculpits amb cares curioses. Es pot aprendre molt d’un magnífic treball d’Alicia Miguélez i Iván Rega (veure “Iconografia Cristiana” a ‘cv.uoc.edu’). El cert és que a l’edat mitjana es va desenvolupar un ampli i destacat moviment de representació iconogràfic. Concretament pel tema de la mort va suposar un fenomen d’interès, especialment per la creença cristiana que la mort només representa un pas més cap a la vida eterna. El cos mor, però no així l’ànima que puja al Cel. D’aquest fenomen en deriva, per exemple, la coneguda Dansa de la Mort, o Dansa Macabra, de fet una dramatització de les homilies sobre el fet i que pretenien interpretar el traspàs a la vida eterna. Per tant, la mort era també vista com un moment clau que oferia una oportunitat de veure directament a Déu.

És molt difícil (o se’n ha de saber molt, que no és el meu cas) per donar resposta a les preguntes que ens venen al cap quan veiem les imatges d’alguns capitells, com aquest de la fotografia. La cara que treu la llengua, un signe vinculat amb fer llengotes o fer befa, potser podria intentar referir-se al menyspreu pel fet mateix de la mort; com si digués: veus Mort, no ets important, ara me’n vaig al Cel. Però només és una hipòtesi.

DSC09885 Tornem a tancar

 

 

 

 

 

 

 

   Tornem a tancar la porta i seguim la nostra ruta ara seguint la riera de Cellers, tot i que no porta aigua. Per cert, aquell mateix any 1898 l’Imperi espanyol va perdre Cuba en una guerra enfrontada als Estats Units d’Amèrica. Com en totes les invasions, a Cuba hi havia una minoria, els amos de les plantacions, que estava a favor de la dominació espanyola. En 1878, després de deu anys de crua guerra, se signava el Pacte del Zanjón, que no era més que una treva. El 1880 s'abolia l'esclavitud a Cuba i la situació començava a canviar. L'oligarquia anhelava la independència per poder comerciar lliurement (text de ‘wikipedia’). Fixeu-vos “l’oligarquia volia la independència”; el mateix fet que va passar a totes les colònies americanes d’Espanya: els descendents dels espanyols al final es van atipar de la monarquia hispànica perquè se sentien explotats i volien ser independents. Us sona això de voler la independència?

DSC09887 Pista endavant   La pista és planera i còmoda. Per cloure el tema de Cuba diguem que el capità general espanyol Weyler, designat per a l'illa, va decidir recórrer a la política de «reconcentració», consistent a concentrar els camperols en reserves vigilades. Com és natural l'odi es va exacerbar. Molts cubans acomodats van començar a reclamar a Washington la intervenció nord-americana. Mentre, a l'Havana se succeïen les manifestacions entre independentistes i espanyolistes. Al final, com ja sabem, Cuba es va perdre.

DSC09889 Sender amagat

 

 

 

 

 

 

 

 

     Després de seguir la pista uns 1,3 quilòmetres (el que vol dir, a pas normal, uns 20’) cal anar en compte, doncs en una cruïlla s’ha de girar per un caminoi a l’esquerra i poc visible que travessa la riera (sense aigua) en direcció quasi a la contrària que portàvem, a l’altra banda. És un caminet fàcil i que s’enfila, uns 150 metres més endavant, en direcció nord amb camí més evident.

DSC09891 Creu aturada

 

 

 

 

 

 

 

   Pel camí hi ha una pedra amb una creu tallada. L’amic Camp explica que probablement devia ser una creu d’aturada pels enterraments. Quan s’havia de traslladar un fèretre al monestir des dels masos, sovint hi havia distància i per això calia fer aturades per descansar i de pas resar algunes oracions. Les pedres, generalment planes i alçades, servien a aquest objectiu i sovint s’hi esculpia una creu al damunt.

DSC09893 Masia de La Petja   El camí s’ha enfilat uns 130 metres de desnivell i ha arribat a la pista que segueix per dalt la Serra de Claret. A la pista cal girar a l’esquerra (direcció a ponent) i uns 300 metres més endavant trobem aquesta pedra vertical coneguda com el Pilaret de la Petja. Estem a 745 metres d'altitud i a uns 150 metres al sud-est de la masia, al marge d'un camp de conreu anomenat tros de l'Oratori. La masia quasi no es veu darrera del llençol de boira que hi ha i li dona un aspecte ocult o sobrenatural.

DSC09894 La boira ens ha atrapatSeguim caminant; ens ajuda la pista clara i el track del gps, ja que la boira no ens permet cap mena d’orientació visual.

DSC09896 Claret   Arribem, al poble de Claret. Situat a 700m d'altitud, al nord-est de la comarca, ja consta esmentat l'any 1025, quan hi fou celebrat un solemne judici per a l'adjudicació del seu castell. Claret també consta anomenat Claret de Figuerola o Claret dels Pagesos. Hi destaca d’entrada la placeta amb els tres sepulcres medievals que presenten una important erosió, que ha fet perdre gran part de la decoració, però encara són visibles algun dels escuts heràldics. Antigament estaven situats al mur de l’església que donava al fossar.

DSC09897 Can Miramunt   El poble ha estat ben restaurat i és molt tranquil i agradable. Al davant tenim Cal Miramunt, a la plaça, davant de l'església de Santa Maria. Des de l'any 1650 ha estat habitada per la mateixa família i amb el mateix cognom, onze generacions que han anat modificant i ampliant la casa sempre segons les seves necessitats i possibilitats de cada moment. L'any 2002 es va començar la restauració per tal de poder oferir allotjament rural. Personalment recordo que els meus sogres hi havien vingut per passar-hi un parell de setmanes durant uns quants anys i sé que es tracta d’un establiment magnífic (‘calmiramunt.com’).

DSC09898 Esglsia de Claret

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Es tracta d'un antic nucli medieval fortificat amb castell, on avui encara hi queden algunes restes. L'església preromànica de Santa Maria de Claret ja es cita l'any 1180, i estava situada fora de la muralla. Al segle XIX hi havia 12 cases habitades, actualment només hi viu una família durant tot l'any, la de Cal Miramunt.  

DSCF0244   Ja sortint, sobre d’un gran bloc de roca s’insinua, de forma més moderna i nova, el lloc on hi hauria hagut, antigament, una comuna, és el dir el lloc on fer les necessitats fisiològiques que, després, havien d’anar a parar directament a l’exterior.

DSC09900 Claret es queda enrere   Claret ens queda enrere mentre ara seguim un quilòmetre en direcció oest-sud-oest per la pista. Després la pista gira per orientar-se un altre cop en direcció sud-est. Ara passarem per la Solana de Claret. Aquí cal anar en compte ja que la pista existent (segons el mapa topogràfic del ICC) ha desaparegut menjada per la feines dels camps de cereal (em sembla) que hi ha en tres o quatre camps a la vista i en descens.

DSC09905 Restes castell Cellers

 

 

 

 

 

 

 

 

   Durant uns 800 metres hem anat vorejant els camps o passant-los en compte de no trepitjar gaire el sembrat fins arribar a Cal Minguell. Després la pista clara ens porta a Cellers en pocs minuts. A l’entrada de Cellers encara es poden veure les restes (molt poques) del que havia estat el castell. No queda gens clar que s’hi pugui circular per on hi ha les restes, inundada per les males herbes i per un munt de pedres. Però diguem que el castell de Cellers té el seu origen en el marc de la reconquesta cristiana a cavall dels segles IX i X. L'any 1375 era del senyor Ramon del Pinós que el tenia en feu pels vescomtes de Cardona i consta que encara els anys 50 del segle XX estava habitat, però des d'aleshores ha sofert una forta i ràpida degradació i per això actualment només podem trobar-hi ruïnes.

DSC09906 Un hotel d ocells 

 

 

 

 

 

 

 

          I abans d’arribar al cotxe encara puc fer aquesta foto a un petit hostalet per ocells. Per cert de Torà hi ha una dita que fa “A Torà, a l'espitllera o al fossar”, que potser deu fer referència a alguna guerra. Aquí s’acaba l’excursió però la història de Cuba ens porta a recordar el que publicava Paco Martínez en un article el passat mes de setembre que deia: “Unamuno es va adonar, fa 113 anys, d'alguna cosa que l'espanyol mitjà avui dia encara no entén i així estem. Unamuno associa Catalunya a Cuba, una ex-colònia!" Afegeix, citant Unamuno: "ningú ignora que Espanya governa l'illa de Cuba amb un braç de ferro ensangonat. No només no el deixa seguretat en les seves propietats, arrogant-se la facultat d'imposar-li els tributs i contribucions al seu gust, sinó que tenint-privada de tota llibertat política no pot demanar el remei als seus mals, sense que se'l tracti com rebel, i no se li concedeix un altre recurs de callar, deixar-se espoliar i obeir ". Conclou l’autor: “Així mateix ho interpreta l’independentisme. Espoli i rebel·lió. Sedició, desobediència, presó, és això el que a través de la justícia espanyola s’està exercint sobre la nació catalana” (‘elrepublica.cat’).

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cellers-monestir-de-cellers-claret-62334557