(Noguera) Excursió organitzada pel Grup dels Dimecres, el 27 de gener de 2016; total de 10km; +270 -270; 4 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sanaüja, Castell de Sanaüja, sender Serra Rocabandera, Puig Rocabandera, Torre guaita, Ribelles, ermita Mare de Déu dels Esclopets. Participants: 10 del Grup dels Dimecres.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 

 mapa  mperfil

 FA ANYS: Mentre el 1283 a Catalunya el sobirà era Pere III (El Gran), a Castella i Lleó ho era Alfonso X (El Savi) i a Navarra Juana I.

P1050435 A punt de comenar  Comencem a la Plaça Major de Sanaüja. El lloc de Sanaüja va ser conquerit el 951 pel comte d’Urgell i la població va anar creixent sota el control i defensa del castell que s’hi va bastir.

P1050437 Primer anirem cap el castell Des del davant de l’església parroquial tenim aquesta vista, emblemàtica, del castell de Sanaüja, on haurem de pujar per començar. D’acord amb el filòleg Albert Turull, Sanaüja provindria d’un antic topònim ibero-bascoide provinent de “nava-oia” derivat de “zani-goia” amb el significat de “vigilant de dalt”. Així hauria evolucionat cap a Sanigoia > Saneguja > Sanaguja > Sanaüja.

P1050439 Ja som al davant 

En pocs minuts ja som dalt, a punt d’entrar dins del recinte, encara que cal comptar que el recinte emmurallat ja començava sota el penyal i envoltava totes les cases del poble. Aquest campanar de cadireta tant esvelt probablement s’explica per les reformes que manà fer el bisbe d’Urgell el segle XVII amb la finalitat de disposar d’un palau on allotjar-se, encara que el va fer servir molt poc. El castell consta des del segle 1001 i ja feia temps havia estat conquerit als sarraïns. Eren els moments de la conquesta i el castell surt esmentat diverses vegades i en funció de diverses circumstàncies del procés conqueridor i de consolidació del territori.

P1050440 Sanaja des de dalt Vista de Sanaüja des de dalt del castell. Es pot apreciar perfectament l’estructura medieval semicircular, formada per les antigues muralles que l’envoltaven i acabaven tancant-se en arribar pels dos extrems, nord i sud, contra els murs del turó dalt del quan ara estem.

P1050443 Dins del castell informaci 

Tot el grup davant del rètol d’ informació del castell i del poble. D’aquell any 1283 hem de dir que aquells estats independents vivien els seus propis problemes. Pere III enfrontat amb el papat i amb la croada contra Catalunya i Alfonso X, de manera molt diferent, transformant la seva cort amb un centre cultural de primer ordre. Va ser l’època que Alfonso X va fer redactar la “Estoria de Espanna”, però que era ja un primer indici de la coincidència de noms entre Castella i Espanya.

P1050450 Fortificacions als horts  Hem anat en direcció oest, travessant el torrent que prové dels plans de la Masia Negra i ens hem enfilat pel serrat que ens fa pujar a Rocabandera. Pel camí, a l’esquerra, trobem diversos bancals de pedra molt ben treballada i amb blocs escairats. En algun punt localitzem unes finestres i construccions que ens fan preguntar-nos la seva finalitat. Tot sabem que els castells, per resistir un setge, havien de comptar amb mitjans d’alimentació autònoma i aigua. L’aigua s’aconseguia amb cisternes i l’alimentació amb animals i horta. Penso que potser aquests bancals devien formar part dels elements d’alimentació del castell i per això sembla que estaven parcialment fortificats.

P1050451 Dependencies 

Una de les edificacions que mostren un sistema de construcció allunyat del procediment senzill de les cabanes de pedra seca que feien els pagesos.

P1050455 Crestejant 3 

El sender va continuant, fàcil de seguir i es comença a enfilar per roca per arribar a l’objectiu intermedi, mentre a l’esquerra tenim la vista de la vall coneguda com el Pla dels Perellons i que rega la Riera de Sanaüja.

 

P1050462Rocabandera 

Ja som al suau penyal de Rocabandera. Dalt hi oneja (poc) una estelada que algú devia tallar i ja només en queda una mica. Aquella “Història d’Espanya” que hem indicat, era bàsicament una gran obra de caràcter històric llegendari que contenia cronològicament dades des del orígens bíblics, llegendes posteriors i fins a la immediata història de Castella fins al rei Fernando III. Els experts fan referència a una certa confusió de reis plenament lleonesos que són incorporats directament a aquella història que era realment la del regne de Castella. Per tant volia ser realment una Història de Castella (o Espanya, que venia a ser el mateix).

P1050464 La vall  Vista de la vall a la que ens hem referit fa una mica. No ha d’estranyar que en aquella època es presentés el que ara podem considerar com una confusió entre els conceptes “Espanya” i “Castella” ja que de fet els dos termes molts cops, i a nivell europeu, s’utilitzaven com a equivalents. En canvi quan es volia fer referència a Aragó o a Catalunya, generalment es feien servir aquestes dues denominacions o el de Corona d’Aragó. Va estar molt posteriorment, fonamentalment a partir del segle XVIII que es comença a incloure conceptualment dins del “bloc” Espanya també els regnes de València, Mallorca, Aragó o el Principat de Catalunya. De fet cap rei no tenia el títol de rei d’Espanya.

P1050466 Torre 

Ens aturem una estona a menjar una mica al costat d’una torre de guaita (pensem). Hem caminat uns 4 quilòmetres, però ja portem ben bé 1,5 hores. Anem molt lentament i això potser és conseqüència que parem molt a mirar i parlar; però bé caminar també és això.

P1050468 Ribelles  En el mateix punt tenim una extraordinària vista del poble de Ribelles, amb el seu castell i el mausoleu baronial de planta octogonal. Es tracta d’una antiga baronia que disposava del castell i el poble, situat, com sempre, als voltants. Es pot apreciar perfectament el panteó, de planta octogonal, al cementiri. Els primers Ribelles documentats són del 1075: Gombau i Ramon de Ribelles, que ja eren vassalls dels comtes de Cerdanya. Els descendents dels Ribelles esmentats, van participar el 1149 en la conquesta de Lleida, com a magnats d’Ermengol VI d’Urgell.

P1050471 Castell de Ribelles  Hem arribat a Ribelles i entrem dins del recinte del castell i de l’església. Tot està tancat, però podem entrar fins al patí interior. El gran castell va ser refet el segle XX i presenta un conjunt molt curiós amb l’església i el cementiri, on hi ha el panteó. La vista dels merlets del castell mostren un format teatral, amb les falses espitlleres al mig dels merlets.

P1050478 Interior MdD Esclopets 

Quan hem acabat, anem baixant, fent ziga-zagues i en poca estona, ja tornant per la part baixa de la vall, anem a visitar la petita i senzilla ermita de la Mare de Déu dels Esclopets. Per la finestreta puc fer aquesta fotografia de l’interior on es pot veure la imatge de la Mare de Déu, una peça de transició entre el gòtic i el barroc (segles XVI i XVII). Dels goigs es dedueix que el nom li ve perquè la marededéu porta esclops. Per aquest motiu parlen de "pastora". Es una manera de parlar de la marededéu quan la consideren una "portadora o conductora" del poble creient. A Andalusia parlen molt de la "Divina Pastora". La Verge del Rocío de tant en tant la vesteixen de pastora i tothom l'invoca com a "Divina Pastora".

P1050482  Tres quilòmetres després tornem a ser a Sanaüja, amb els seus curiosos carrers que ofereixen un gust medieval.

P1050485  Amb aquesta fotografia de l’església de Santa Maria, acabem l’excursió d’avui. A la Plaça Major hi ha l’església de Santa Maria. També hi ha, als afores, al pla, l’antigament coneguda com Santa Maria de la Plaça. Consta com a documentada des del segle XIV, però l’edifici actual prové d’unes reformes del XVI. Havia allotjat una comunitat de preveres, que es regulaven per la regla augustiniana. Es tractava d’una orde mendicant que va ser fundada pel papa Innocenci IV l’any 1244. Durant el conclave que l’havia d’elegir, l’emperador del sacre Imperi (Frederic II) havia controlat militarment tots els voltants de Roma (els Estats Pontificis) i havia segrestat els cardenals que se li oposaven. Innocenci, quan va ser papa, va endurir la relació amb Frederic. De fet, a més, estava convençut que la seva figura havia d’estar per sobre de qualsevol governant o rei.

Aquesta situació es va seguir complicant, fins i tot va acabar conduint Catalunya a la guerra a través de la qual conqueriria Sicília i posteriorment el papa (Martí IV), cap el 1283, acabaria declarant una croada contra el Principat (guerra que Catalunya també guanyaria).

Si vols obtenir el track per gps, clica: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12091904