Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Granyena de Segarra a Anglesola

Granyena Segarra a Anglesola (Camí SSJG) (Segarra)   Aquesta excursió ha estat una de les etapes catalanes del Camí de Sant Jaume de Galícia i ha estat organitzada pels Amics de Sant Jaume de Sabadell. En total han estat uns 22 qm i uns desnivells de ‘+73 i –358. Hem esmerçat unes 5 ½, comptant-hi el temps d’esmorzar i alguna aturada.

mapa perfil

FA ANYS: Ara fa només 60 anys, el 1952, les autoritats van segrestar la revista Aplec. El governador civil de Barcelona, Felipe Acedo, va dir als editors: "¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?"

Per arribar a Granyena de Segarra, s’ha d’anar a Cervera i amb intuïció i sort trobar la carretera que hi mena, ja que les indicacions no brillen per la seva presència. De camí es troba, a l’esquerra, la magnífica església romànica de St Pere el Gros.

P1110532 St Pere el Gros 

 

 

 

Hem de tenir en compte que es tracta de l’església més monumental de les esglésies medievals de planta circular. És magnífica, amb el seu sostre en format de cúpula aplanada i amb un absis semicircular al nord-est. Està documentada des del 1072 i se sap que fou cedida al monestir de Ripoll, que hi va fundar un monestir benedictí, les restes dels fonaments del qual es poden veure al nivell del terra que envolta l’església. El Patronat de l’Arxiu Històric de Cervera la va restaurar completament el 1960. Val a dir que la planta circular, o el polígon amb tendència a la base rodona, fou considerada a l’edat mitjana la forma més perfecta i per tant representava la virtut més elevada. Probablement les poques que queden foren construïdes pels templers.

P1110525 MdD del Cam Arribant a Granyena de Segarra, a mà esquerra, per la carretera L-2142 hi ha el santuari de la Mare de Déu del Camí. Es tracta d’un edifici de construcció barroca, tot i que té origen romànic. En tenim notícia per nota de Berenguer de Cases de l’any 1298. És un centre de devoció popular. Cada 8 de setembre es celebra el Capítol, un aplec que recorda els capítols que una confraria medieval feia antigament.

Un gran pilar recorda el lloc on diuen que es va trobar la imatge de la marededéu. La placa que ho commemora explica que fou trobada el 9 de juny de 1907.

P1110523 Granyena de Segarra 

Des del mateix santuari tenim una bonica vista de Granyena de Segarra, poble enturonat a pocs minuts amb el cotxe. Jo hi estic arribant el dia abans de la caminada i el sol ja comença a davallar.

 

P1110526 Sta Maria a Granyena 

 

   De Granyena de Segarra podem dir que antigament es troba documentat com “Granana” (s. XI) que ve a ser un derivat del antropònim llatí “Granius”, segons expliquen Moran, Batlle i Rabella. El poble de Granyena de Segarra és un nucli de població, amb diverses masies escampades, que dóna un poblament que ha anat minvant fortament des del 1940, ocupant les terres blanquinoses derivades del calcari oligocènic, que es combinen amb els sorrals d’aluvió procedents del torrent de Vilagrasseta. Dins la vila hi podem trobar l’església parroquial de Santa Maria, dins del tossal que formava l’antiga població. La parroquial és un edifici de caire neoclàssic, molt gran i que sobresurt alterós per sobre de totes les cases. Relativament modern, fou construït el 1786, tal com indica la llinda de la portada, tot i que va ser acabat el 1804.

 

P1110528 Creu de lantic cementiri 2  

Pujo pel carrer del Portal i després pel del Castell que, precisament dóna accés al recinte medieval emmurallat d’aquesta vila, situada a 626 mts d’altitud. Dalt del tossal queden les restes del castell. Tot plegat, a més d’un mirador ben arranjat, en resten unes grans parets que denoten l’existència d’una construcció de considerables dimensions, originades i bastides pels Templers.

 

  

 

El mirador, avui conegut com a plaça del Castell, havia estat el cementiri antic. Aquí em trobo amb un senyor gran que hi està prenent el sol i parlem una estona. Al centre hi ha una creu, a la qual li manquen els dos braços horitzontals i que té una curiosa calavera esculpida. Entre les runes, encara en resten les voltes d’uns cellers soterrats, un pou i alguna porta força malmesa.

El poblament el podem situar al segle XI, en que, pertanyent al comte de Barcelona, fou concedit un alou a uns dotze matrimonis que, tot depenent dels castells de Cervera i de Granyena, haurien de consolidar el repoblament avançat més enllà de Cervera. El primer senyor castlà fou Ramon Eremir de Graniana. Vint anys després el castell fou cedit a Bernat Isarn, que el va ampliar. Ja fou el 1130 quan passà als templers que el van fortificat de valent per tal que els donés suport en l’estratègia de la conquesta de Lleida.

 

P1110541Inscripcions a Granyena 

 

 

 

 

 

 

 

El punt de trobada és a la parada d’autobusos de la vila, on hi ha un petit parc infantil i lloc per aparcar, al davant del carrer del Portal. La gent va arribant fins a ser més de seixanta i la Carme, en Rafa i els altres companys que ajuden a la organització van fent la feina.

 

P1110544 Roques de calcari oligocnic 

Comencem a caminar pel carrer del Raval i sortint del poble, deixem a mà esquerra, una mica enlairades, les granges del Nadaló i del Ferrer Nou. El camí va seguint pistes, magníficament acaronades pels murs de pedra seca; pedra calcària probablement originada en l’oligocé.

Caminem per entre els conreus de secà, que ocupen la major part del territori, que s’ondula de forma molt suau. Tot i que el cereal és dominant, també hi ha clapes de conreu d’olivera, ametllers i vinya. Com a curiositat, val a dir que Granyena de Segarra va ser el primer municipi que va començar a explotar una varietat de blat anomenada “xeixa gavatxa”, que es veu que dóna un bon rendiment.

P1110548 Granyenella

 

 

 

 

 

 

 

 

 Més endavant ens anem apropant a Granyanella. Abans d’arribar-hi, hi ha a mà dreta la font dels Moros, tot i que nosaltres no la veurem pas. El que sí veiem és el poble destacat dalt del turó.

Evidentment el nom prové del diminutiu de “Granyena”. El poble de Granyanella destaca encastellat dalt d’un promontori escàs i rocós. El poble té un carrer que dóna tota la volta al petit tossal i un segon carrer que baixa recte amb algunes arcades. Del castell només en resten unes quantes pedres enrunades. Val a dir que a la sortida del poblet hi ha l’església de sant Salvador, esmentada el 1112 com a depenent de la diòcesi de Vic. L’edifici actual es pot datar el segle XVII i és de tipus barroc.

P1110550 

 

 

El camí segueix i nosaltres el podem seguir, tot i que cadascú porti el seu propi ritme, donat que els organitzadors han anat posant, amb molt bon criteri, uns senyals indicadors.

 

 

 

 

 

Més endavant sé que hi ha, per alguna raconada, la font del Comellar, encara que tampoc no la puc veure i, probablement, encara que la veiés no queda clar, que en any tant ressec com aquest, hi ragés cap gota. Aquesta font recorda la cançó de Joan Manuel Serrat “És quan dormo que hi veig clar”, que diu: “És quan dormo que hi veig clar/ foll d’una dolça metzina, amb perles a cada mà/ visc al cor d’una petxina/ só la font del comellar i el jaç de la salvatgina”.

Poca estona enllà, veiem clarament a mà dreta les cases enlairades del llogaret de Les Fonolleres, que semblen observar-nos mentre caminem, ara ja traient-nos peces de roba, ja que el sol comença a escalfar. Això també vol dir que estem deixant a mà esquerra el Tossal de les Tenalles i el jaciment ibèric del Pla de les Tenalles. Es tracta d’un jaciment descobert, l’any 1952, per Ramon Boleda. La primera prospecció es dugué a terme cap al 1979 i s’hi van localitzar peces de ceràmica que es troben, actualment, al Museu Comarcal de l’Urgell. Al recinte es poden observar restes de la muralla perimetral i dels murs dels habitacles. Nosaltres, però, seguim endavant per les pistes de terra seca i pedra esmicolada.

P1110552 Esgl St Jaume a La Mra 

 

 

 

 

 

 

La arribada a La Móra és important perquè ja de lluny es veu la magnífica ermita de Sant Jaume, romànica del segle XII i restaurada el 1994 que consta d’una nau central i dues capelles afegides laterals. S’hi accedeix a través d’un portal d’arc de mig punt ornat per una arquivolta damunt el qual hi ha un ull de bou i un desproporcionat, però bonic, campanar d’espadanya de tres ulls.

Gràcies a les preocupacions i gestions dels organitzadors tenim la possibilitat d’accedir a l’interior del temple.

 El poblet de La Móra es queda a la nostra esquerra. Per relació amb Móra d’Ebre, diré que el nom ja figurava al segle XI amb la mateixa grafia i que es relaciona amb el llatí “mora”, que seria el plural de “morum” amb el significat de “morera negra”. El petit llogaret de La Móra és el resultat del fraccionament d’antigues jurisdiccions primitives que s’agruparen sota el domini dels senyors de Saportella i de la família Ferrer. Precisament fou la nissaga Ferrer la que donà, el 1574, un batlle a Granyena: Maties Ferrer, que al mateix temps és el constructor del Molí de la Móra, actualment en desús, després de passar per les famílies Tro i Clàries.

P1110558 Canal Segarra Garrigues 

 

 

 

 

La pista que seguim va baixant suaument entre els 420 i els 400 metres d’altitud, mentre se’ns fa evident el ciment de la moderna construcció del canal Segarra Garrigues, a l’altura de Lo Fondo del Marges, començat el 2002 i que té per objectiu el regadiu de 70.000 hectàrees. El primer tram fou inaugurat el 2009 i, en principi (ja veurem), s’hauria d’acabar el 2013. Un cop acabat, tindrà una longitud de 85 quilòmetres.

P1110561 

 

Mitja hora ens caldrà per arribar a El Talladell, poble que destaca de lluny. Nosaltres caminem molt a prop del riu Ondara, a la nostra dreta i passem pel costat del Molí del Vent. Masia que té una extraordinària construcció que, segons m’explicarà la senyora del bar on anirem a esmorzar, sempre l’han conegut com “Els Pontets” i que segons ella servia per a treure aigua.

No ho sé amb exactitud, però probablement la torre tindria acoblada, a dalt del tot, els braços del molí de vent que xuclarien l’aigua subterrània i pel pendent dels pontets la deixarien anar avall. Mentre hi vaig rumiant, seguim fins a passar un pont sobre el riu i ens enfilem pels carrers costeruts del poble d’El Talladell. No he trobat cap referència concreta respecte del nom, però podria tenir relació amb “Tallada”, sent per tant el seu diminutiu. En aquest cas val a dir que La Tallada del Baix Empordà disposa de documentació antiga que la relaciona amb “Talada” (s. XI), que designava una fortalesa. Potser a Talladell hi hauria una petita torre de control o de defensa?

P1110564 Sigantura al llibre del Pelegr a TalladellA El Talladell anem al bar que està als baixos de la Casa de la Vila, obtenim el primer segell per la credencial del pelegrí, que m’han donat en començar la caminada i signem al llibre corresponent.

D’El Talladell a Tàrrega hi ha dos quilòmetres, però nosaltres ens desviem pel Camí del Riu, per tal d’estalviar-nos la carretera.

 

P1110569 Trrega 

    

 

 

 

 

 

 

 

Tàrrega és la capital de la comarca de l’Urgell i només diré que ja des del segle XI es anomenada pel mateix nom i probablement tingui el seu origen en pre-romà. El camí passa pel carrer del Carme, per on es veuen, a les cruïlles, les petxines del Camí de Sant Jaume. Cal passar per aquest carrer hi observar el palau dels marquesos de la Floresta, obra del romànic civil català de finals del XIII, que fou utilitzat com a hospital i després passà a diverses famílies de la noblesa, fins que quedà molt malmès durant la Guerra Civil. Fou derruït el 1940 i posteriorment es reconstruí la façana actual.

Anem a la plaça Major on hi destaca la Creu del Pati, creu de terme gòtica, restaurada i instal·lada fa poques dècades, que sorprenentment encara conserva la inscripció franquista “A nuestros caídos, 1936-1939”.

 

P1110571 Sta Maria de lAlba

 

 

 

 

 

 

Al davant l'església de Santa Maria de l'Alba és de línies classicistes i dóna espectacularitat a totes les perspectives de la plaça. La planta té una nau principal amb capelles laterals, cúpula i cimbori. El campanar de planta quadrada i torre vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes.

 

 

 

 

P1110574 

 

 

Nosaltres hi entrem per visitar-la i el mossèn ens explica detalladament, encara que ràpid perquè ha d’oficiar la missa, les magnífiques pintures al fresc de Minguell. Si voleu més informació poder anar a l’enllaç: http://pintura-mural.org/català/murs-de-llum/

Sortim de Tàrrega pel Camí de Balaguer per pista de terra que ens permet evitar asfalt i cotxes, fins a trobar, uns 30 minuts més tard, el Camí de Ferrugats, que gira sobtadament a l’esquerra i es dirigeix recte fins al nostre destí: Anglesola.

 

 

Anglesola, el segle XI, s’anomenava “Angulariola”, d’origen no determinat. Del castell i de la primitiva església no en queda cap rastre. Actualment, l’església de Sant Pau de Narbona, és del segle XVI i de nau única. Val a dir que al raval del Convent hi ha les restes d’un antic convent de Trinitaris, fundat el 1204 per Berenguer I. El primer castlà fou Berenguer Gombau, que prengué el llinatge “Anglesola” i ja des del segle XII va derivar en tres branques familiars com a senyors d’Anglesola, Bellpuig i Vallbona.

Grup foto CARME i RAFA 

Nosaltres ens aturem a la plaça de Santa Anna, ben arbrada amb un bonics avets, on tenim el restaurant on dinarem i on abans ens fem la foto de grup i després posem el segell pertinent a la credencial.

 P1110580 Creu Sta Missi a Anglesola La creu de terme, també gòtica, destaca a un extrem del rectangle. És la única de les tres creus de terme de la vila que es conserva.

 

 

 

Si voleu el track de ruta per gps podeu anar a l’enllaç:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2638723