Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vall Llobregos a Vallferosa

(La Segarra) Ruta el 16/03/2013; 12 km; +325 -325; 4,5 hores. Excursió organitzada per Miquel, Josep i Josep Maria amb el següent itinerari: Fustegueres, Tombes Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, Masia Clavells, Torre de Vallferosa, barranc dels Quadros, Cal Cristòfol, Fustegueres. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 Mapa Perfil 

JA FA MOLTS ANYS: El comerç, cap al 1350 i 1400, amb el Regne de Granada havia perdut interès per als vaixells de comerç del Principat de Catalunya per raons de tipus divers. Però seguien passant pel sud de la península en direcció a l'Atlàntic, tot fent escala a Màlaga i Almeria, on hi havia consolats catalans. De tota manera no es va aconseguir consolidar aquestes rutes, generalment en mans dels venecians i dels castellans. Però els catalans conservaren el negoci amb Londres i Bruges.

Estem a la vall del Llobregós, riu també coneguda com del Riubregós o de Lo Bregós, Flux afluent del Segre per la seva esquerra i que neix a Calonge de Segarra, dins de la comarca del Anoia. Ens hem trobat al poble de Torà (448m) i després de fer un cafè deixem el poble per la LV-3005a que, primer, segueix el riu Llanera. Torà ja figura esmentat documentalment el 1024 com a límit de Guissona i se sap que el 1050 el poder estava en mans del senyor Ramon Miró d’Aguda, que era cunyat d’un personatge tan important com el primer senescal del Comtat de Barcelona, Amat d’Oris. Aparquem al costat del km 6, al camí que va a Fustegueres. Cal saber que es creu que l’etimologia de Torà prové d’un gentilici romà “Tauranum”, que seria un derivat de “taure”. El poble ha quedat enrere i també ha quedat enrere l’any 1836 en que tot aquest territori va ser escenari de forts combats en les guerres carlines. Aquell any es van enfrontar les tropes d’Espoz i Mina i les del baró d’Eroles.

P1160106 Necrpolis del Clot  

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem anat seguint, de moment, els senyals de GR. Alguns cops els deixarem,altres trobarem els de PR i altres tornarem a trobar els del GR, però la ruta d’avui fa una circular aprofitant uns trams i uns altres. Arribem a la necròpoli del Clot, de tombes antropomorfes. Un rètol, prop d’un camp de conreu, indica que cal situar-la entre els segles IX i X. Pel fet que hi ha unes tombes petites, també és conegut com a “dels Nens Xics”, tot i que realment en la majoria de les necròpolis d’aquelles èpoques hi ha tombes d’infants. Cal entendre que molts criatures morien ben petits. Refem el petit tram de camí que hem pujat, per tornar a la ruta que anàvem seguint.

P1160112 Sta Ma de Vallferosa  

 

 

 

 

Ens apropem a Santa Maria de Vallferosa, actualment parròquia del petit terme que, realment, està format per cases espaiades, després que anys enrere, Torà va començar a concentrar una bona part de la població de les rodalies. Estem al nord del propi terme parroquial i al punt més alt de la caminada d’avui. El nom sembla provenir del llatí “Vallis Frauosa”. El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l'església de Santa Maria, prop de la carretera de Solsona a Torà, que continua essent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de les de Puig-redon. Més endavant arribarem, tombant cap a l’est, l’antic poble abandonat. A la nostra esquena, cap a sud-oest hi ha la serra de l’Aguda, entre els rius Llobregós i Llanera. Si deixem córrer la nostra imaginació encara podrem veure que estàvem, al segle X, en terra fronterera entre comtats cristians i els sarraïns. Era època dels inicis dels comtats catalans, mentre a la resta de la península s’havien consolidat els comtes-reis a Astúries i Navarra. A les terres de Castella, s’estaven preparant per anar consolidant una separació del domini de l’Islam.

P1160115 Al fons serres Claret i Pins  Hem girat de cara a l’est i veiem més enllà la silueta de les serres de Claret i de Pinòs, on hi tenim el que es considera el centre geogràfic de Catalunya. Estem al nord est de la Segarra i el territori que ens envolta, el que fa a la geologia, la vegetació i la població, sembla més del Solsonès. La pau i el silenci ens envolten totalment: ningú més trobarem durant tot el nostre camí.

P1160116 Clavells

  

 

 

 

 

De lluny ja veiem la masia de Clavells, antiga casa pairal senyorial de Vallferosa. Abans d’arribar-hi, una cruïlla ens ha fet dubtar ja que el GR i una pista força nova giraven a l’esquerra avall, probablement pensada pels cotxes que han de visitar la torre castell a la qual ens dirigim. Nosaltres, però hem seguit de cara per la pista que va cap a la masia. Es veu en bon estat, però tampoc no hi ha ningú, ni tal sols un gos que ens bordi. La voregem per la seva esquerra i seguim avall ja de cara a la gran torre defensiva que veiem més enllà i que ens crida l’atenció pel fet que la veiem molt enclotada i ens preguntem amb quines altres torres es devia comunicar. Hem de considerar, però, que tot i que ara el que veiem és una torre molt alta, en el seu moment era la torre defensiva d’un castell que l’envoltava. El sender baixa ràpid cap el barranc dels Quadros.

P1160117 Torre Vallferosa  Toca fer una foto que cobreixi el que avui és un poble abandonat: Vallferosa. Hi la magnífica torre defensiva que destaca de manera inqüestionable, les restes de l’església parroquial i runes d’algunes cases. Estem a la part més agresta i àrida. La torre s’ha de veure, ja que es fa difícil explicar la sensació. Es tracta d’una mola de 32 meres d’altura, la més alta de Catalunya i potser una obra mestra de l’arquitectura militar a l’Europa del segle X. És única per les seves característiques.

P1160121 Torre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De gairebé totes les fortaleses importants expliquen la mateixa història i Vallferosa no havia de ser menys. Aquestes fortaleses eren gairebé inexpugnables. Una de les poques maneres de vèncer-les era rodejar-les de manera que esgota-se'n els queviures i l'aigua. Conten que en certa ocasió desprès d'un intens i infructuós atac, els atacants van decidir de acampar vora la torre tot esperant que els de dins acabessin rendits per falta d'aliments i aigua. Els dies i les setmanes passaven, els enemics inquiets i estranyats van provar d'atacar pensant que els de dins ja eren morts o molt dèbils, però van ser repel·lits amb contundència, en acabar des del cim de la torre van llençar un peix fresc com a senyal que el seu aprovisionament estava al dia. Evidentment l'enemic va marxar sense resultats. (obtingut de http://www.vallferosa.com/ una web molt ben treballada i recomanable).

escut baronia vallferosa 

 

D’altra banda és quasi miraculós que hagi arribat fins als nostres dies en l’estat de conservació que presenta. Poques construccions pre-romàniques o romàniques han arribat fins als nostres dies sense nombroses modificacions. Al voltant de la torre hi havia el castell, del qual no en queden restes, ja esmentat el 1052 i que era dels comtes d’Urgell i més endavant va passar a domini del comtat de Cardona. Se sap que eren feudataris la família dels Ribelles (el 1166), que anys més endavant en tenien l’ús de fruit la comanda del Temple de Granyena i que al segle XIV s’hi havia establert la nissaga dels Brull. Encara es pot dir que al segle XVIII l’església, torre i terres eren d’un ciutadà honrat de Barcelona, en Cristòfol de Gironella.

Per cert, una explicació al fet que la torre no hagi estat espoliada com a pedrera és que està feta seguint la tècnica de l’encofrat (argamassa i pedres sense tallar) i arrebossada per fora. Les pedres sense tallar eren d’escàs interès per construir noves cases. Hom preferia les pedres treballades i, per aquest motiu, van preferir espoliar les pedres del castell que hi havia a tocar i del que, ara mateix, no en queda res. 

P1160127 Interior   L’església de Sant Pere de Vallferosa (590 m) va ser reedificada el 1698 i he pogut saber que està sense culte des del 1940, després de la Guerra Civil. Val a dir que el 1109 ja existia, perquè va ser cedida a Santa Maria de Solsona per part de Guerau Ponç, amb els delmes i serveis que obligaven als homes dependents. Actualment l’edifici no té sostre però ha estat arranjat per evitar la seva destrucció total. Es veu que una Associació d’Amics de Vallferosa es van dedicar a cuidar l’entorn, però que estan enfrontats amb les autoritats de Tora, que els impedeixen seguir fent la seva feina.

P1160128 Mol o rom  

 

 

 

 

 

 

 

Abans de marxar d’aquest lloc de tranquil·litat, ens quedem discutint si la columna que veiem pot ser una roda de molí o bé es tractaria d’una mil·liari romà. Cap inscripció ens permet assegurar la segona opció però sabem que una via unia ja, en època romana, Setelsis (Solsona) amb Iesso (Guissona).

P1160141 Bauma dels Voliacs  La nostra ruta va seguint una pista rural, molt agradable que segueix la ribera i després va pujant i ens permet observar camps de conreu. Per anar fins a les masies, juntes, de Cal Cristòfol i la Collita, ara cases de turisme rural, ens toca pujar un petit tram pel dret. Cal seguir la ruta del gps, però no té especial dificultat. Des de les cases, encara anem, seguint un rètol, a visitar la bauma dels Voliacs. Un voliac és un rat penat o rata pinyada, tal com se’l coneix en alguns territoris com Sort, Senterada o Tremp, entre d’altres. Sembla que el seu nom ve a ser una analogia de “volar” o “volador”.

P1160142 Forn oli ginebre 

 

 

 

 

 

 

Després ja anem enfilant cap al final de la nostra excursió. Tocarà passar per Fustegueres, nom del qual no he aconseguit cap informació etimològica. Al poblet, que sembla habitat, encara que potser els caps de setmana, hi ha diversos rètols que informen d’aspectes interessants, com per exemple el referit al forn d’oli de ginebre. Val a dir que l’oli de ginebre és un subproducte que havia estat molt útil per a la població rural. S’obté de la destil·lació de la saba del ginebre comú (juniperus communis) i és útil per combatre la ronya dels bestiar i per endurir les peülles dels animals. Però no és aconsellable beure’l ja que és força tòxic. Ens hi estem una estona mirant el curiós dibuix sobre la roca. La destil·lació es feia sobre una roca. El dibuix esculpit, en forma arboriforme, com un petroglif, té les línies que convergeixen cap al canalet. Sobre aquest dibuix s’hi posaven trocs principals o arrels tallades, després es cobria amb argila, tot fent una cúpula de fang i per sobre s’hi posava la llenya que cremava. En pujat la temperatura, l’oli començava a fluir pel canaló fins a la cassoleta de més avall.

 Hem acabat la matinal anant a dinar a Calaf. Si vols la ruta per a gps, pots clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4122155