Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Pau de Segúries, Mirador Pedroses, Via Romana Capsacosta, Font de l’Arç, Rectoria St Pau Vell

(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Ripollès) Ruta 1241 el 1/08/2020; 10 km; +340 -340; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pau de Segúries, Mirador Pedroses, Via Romana Capsacosta, Font de l’Arç, Rectoria Sant Pau Vell.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa1241 cperfil1241 

FA ANYS: L’any 1248 Jaume I va constituir la vegueria de Camprodon.

DSC07391 St Pau Seguries   Una sortida de cap de setmana per fer un parell d’excursions pel Ripollès, on la temperatura serà menys calorosa que al Garraf o a Valls. Avui comencem a Sant Pau de Segúries. Pel que fa al topònim alguns el consideren com a procedent de I’àrab “al-sukur al-ilya”, amb el significat de les roques enlairades i està documentat amb diverses variants: Seguriliis (898), Segurilias (904) o Segurilies (1054).

DSC07393 Senyals

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La volta que volem fer és de les indicades, ja que volem trepitjar la magnífica Via Romana de Capsacosta. Un veïnat adscrit al municipi de Sant Pau (la Ral) va esdevenir molt important perquè el rei Jaume I volia fundar una vegueria a Camprodon, però davant la negativa del monestir de Sant Pere de Camprodon a cedir la vila perquè passés a ser de domini reial, el monarca aconseguí, de l’abat de Sant Joan, el pla de Miralles el 1248. En aquest indret establí un nucli urbà, anomenat la Reial, en què hi situà la vegueria. La jurisdicció s’estenia per Sant Joan, Sant Pau, Ogassa, Sant Salvador de Bianya i altres indrets.

DSC07394 Endavant   Des de la carretera, a uns cent metres, ens hem desviat per la pista de la nostra esquerra, en direcció a sud. A l’esquerra queda el Mas del Prat, format per tres edificacions que actualment es dediquen a turisme rural.

DSC07397 Molt herbat

 

 

 

 

 

 

 

 

   De seguida passem per un espai verd, quasi un jardí. Amunt, a poc a poc. Per cert, posem atenció en el fet que el rei Jaume I va haver de negociar per fer la vegueria de Camprodon, davant la negativa del monestir. Això era possible (aquesta oposició) per les Constitucions de Catalunya, on el rei havia de negociar els seus interessos. Amb Jaume I, Catalunya ja havia tingut 13 sobirans. Aquell mateix any a Castella el sobirà era Fernando III, el que en feia 12. Els dos països eren estats o nacions independents.

DSC07402 Dreta o esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Els bosc ens ofereix la seva agradable ombra i a uns 4 quilòmetres des de la sortida ens trobem el desviament. A l’esquerra directe cap el Puigsacreu i a la dreta la Via Romana. Nosaltres, doncs, cap a la dreta. De puigs se’n fan molts, en canvi de vies romanes molt poques.

DSC07406 Senderestret

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    De moment el camí és un senderó estret. Que va en direcció est sota una ombra que s’agraeix molt. Per perspectiva històrica diguem que també el 1248 es va fundar el consolat català a la ciutat de Gènova. Catalunya va arribar a comptar amb més de 70 consolats a llocs tant allunyat com Bruges, Rodes, Xipre o Sevilla. El Llibre del Consolat de Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima internacional actual.

DSC07408 Mirador cingle Pedroses   Mes endavant fem una petita desviació (anada i tornada) al mirador de les Pedroses. Estem a uns 1000 metres d’altitud i tenim una ample vista del sud. La primera serra hauria de ser la que conté el Boumort, però de les altres ja no en sé parlar, tot i que potser al fons del tot, desdibuixat, s’hauria de veure el Puigsacalm, a la Garrotxa.

DSC07412 Calada Romana   Pocs minuts més tard ens sentim com els romans de fa uns 1000 anys. Aquestes pedres les van posar els romans o la població d’ibers que es van anar romanitzant. Aquesta calçada va ser molt utilitzada durant l'edat mitjana i es va restaurar, fa uns anys, per les brigades de la Diputació de Girona.

DSC07413 Trencaigues

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns petits cartells a prop de terra expliquen algunes coses de la construcció de les vies romanes. Aquest explica el perquè de les fileres de pedres en diagonal en alguns trams de Via. Eren trencaaigües i per tant tenien la funció de conduir l’aigua cap a l’exterior de la calçada. Les calçades romanes formaven una extraordinària xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Originàriament va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però aviat van adquirir importància econòmica, ja que facilitaven el comerç i les comunicacions. La via romana més antiga documentada a la Península Ibérica és la que enllaçava les localitats d'Iluro (Manresa) i Ausa (Vic); va ser construïda entre els anys 120 i 110 aC.

DSC07419 Pedrera   També trobem una pedrera, on encara hi està l’última roca s’estava treballant pels qui ho devien abandonar per raons desconegudes. Segurament seria una pedra que serviria de roda de molí, però aquí a quedat a mig tallar.

DSC07424 Ms imformaci

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest cartell explica com eren les grosses pedres dels laterals i el canalet d’evacuació de l’aigua. D’aquí els hi ve el nom ‘calçada’; les pedres que formaven la via (totes les pedres de l’interior’) estaven ‘calçades´ pels vorals. És un tram de la Via Ànnia que comunicava el Rosselló amb l'Empordà passant pel Vallespir i el coll d'Ares com a variant de la Via Augusta.  Aquest tram de la via romana de Capsacosta és l’únic tram que s’ha conservat en molt bon estat i transcorre entre Sant Pau Vell, al terme municipal de Sant Pau de Segúries, i el pas dels Traginers, a la Vall de Bianya (Garrotxa). Completa una longitud total de 8 quilòmetres. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

DSC07426 Font de lAr   Uns 300 metres després d’haver tornat al camí que seguíem fem una curta desviació que ens permet veure aquesta bonica font de l’Arç. Probablement deu el nom a algun arç que devia destacar, tot i que acostuma a ser un arbust que arriba als cinc metres. Tornem un altre cop al camí.

DSC07429 Miliari inicial

 

 

 

 

 

 

 

 

   La baixada ens ha anat tornant a Sant Pau de Segúries, pel nord. Abans d’abandonar la via romana i el bosc, un gran mil·liari modern fa honor a aquells constructors. Un mil·liari és una columna posada pels romans en les calçades per assenyalar la distància en milles. Sovint la columna tenia una inscripció per recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via. En posaven un cada “milia passum” és a dir mil passes romanes. Cal saber que no són com les nostres: una passa romana implica la distància un cop hem mogut endavant el peu dret i després l’esquerra. A mi, això em recorda les moltes columnes que vaig veure quan vaig fer la via romana que passa pel Parc Nacional de Peneda Gueres (Portugal).

DSC07433 Rectoria St Pau Vell   Ja estem a Sant Pau Vell, amb la vella rectoria que actualment (i des de fa anys) serveix com a alberg de jovent.

DSC07436 Entrada a St Pau

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem pel davant del càmping Els Roures, on ens han dit que està ple i baixem cap el poble. Avui provarem d’anar a dormir a algun dels càmpings de Camprodón. Entrant, en aquesta plana de pau, em ve al cap el record que també la vila de Camprodon va patir la càrrega terrible dels allotjaments de tropa, forçats per ordre de Felipe V. Josep M. Torras Ribé reprodueix la terrible represàlia política provocada per aquell rei gens estimat. El text diu “Anar-los mortificant... i els allotjaments seran el principi del càstig si es pogués estendre a altres ciutats i particularment a Barcelona a la que convé mortificar” (reproduït de Manuel Danvila y Collado; “El poder civil en España”). Cal recordar-ho ara que tenim una monarquia de família borbònica.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pau-de-seguries-mirador-pedroses-via-romana-capsacosta-font-de-larc-rectoria-st-pau-vell-54061526