Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Setcases, torrent Vall Llobre, pista coll Costabona, Coll de la Balmeta, Refugi Jaume Ferrer

(Ripollès) Ruta el 13/09/2019; 12 km; +700 -700; 5,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Setcases, torrent Vall Llobre, pista coll Costabona, Coll de la Balmeta, Refugi Jaume Ferrer.   Participants: Alfred, Josep, Carles H, Carles M, Pica, Josep Maria, Anna, Toni i Miquel.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: moderada. 

 amapa aperfil 

 FA ANYS: L’any 985 Almansor va portar a terme l’atac contra Barcelona i la va incendiar.

DSC03313 Setcases plaa major      Avui ve de gust una volta per l’Alt Ripollès, a sota mateix del Costabona, a tocar de la frontera amb França. Per això estem a Setcases, a la plaça Major. Estem en un poble amb cases i carrers de pedra, amb un fort regust tradicional. L’origen de Setcases es pot situar l’any 965 i està documentat en la donació del comte Sunifred de Besalú al monestir de Sant Pere de Camprodon; és a dir uns 20 anys abans de l’incursió d’Almansor a Catalunya.

DSC03314 Esglsia de St Miquel    Uns metres més amunt tenim l’església de Sant Miquel, rural, antiga, romànica, entranyable. Se sap que el temple era originalment d’estil visigòtic, ja consolidat el segle XII, encara que avui presenta pocs elements procedents d’abans del segle XV.

DSC03315 Curis i acolorit sant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Sobre el portal, una fornícula amb una curiosa imatge acolorida de sant Miquel. Es calcula que es tracta d’una imatge de producció popular ja que presenta unes cames i uns braços gruixuts i curts, més pensats pel que treballa el camp que pel qui pensa en la imatge elevada i potent de l’Arcàngel. La llança i l’espasa amb la que el sant estaria atacant el dimoni (estirat als seus peus) estan desaparegudes.

DSC03322 Senyals per la Vall 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem doncs a 1265 metres d’altitud. Ens dirigim per creuar el pont d’en Xecó. Per sota transcorren les aigües del Ter, encara discretes i tranquil·les. Voltem pel sud el barri de la Creueta, ens encarem a nord i un pal amb rètols informadors ens diu que hem d’anar amunt.

El califat Omeia no havia fet incursions contra el territori català perquè es temia que Catalunya rebria el suport del regne Francès o de l’imperi Bizantí. Però Almansor va intuir que Lotari I de França no faria res i es va decidir. Primer, el 978, en una expedició va atacar el regne de Navarra (Alfaro i Pamplona) i després va girar cap a Catalunya.

DSC03324 Font del Boixat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Deixem a l’esquerra la font del Boixat. El nom em sembla lògic que provingui de boix, o de boixeda, del llatí ‘buxus’ referint-se a l’arbre perenne que tots coneixem. Però em surt el dubte quan trobo el terme ‘boixar’, aquest prové del llatí vulgar ‘buixida’ i que fa referència a l’acte sexual.   Girem amunt, a nord, ja que ara pujarem tota la Vall Llobre. El terme llobre podria venir de ‘llòbrega’, que té el significat de vall fosca, poc acollidora o que no dóna confiança. Haurem de seguir amunt a veure si ens dóna confiança o no.

DSC03326 Pista puja suaument    De moment anem per pista, còmoda. Pugem suaument. Certament la vall és d’una densitat arbòria considerable i per tant és fosca.

DSC03330 Caseta de pastors    Més amunt la pista es va tornant camí i deixem a l’esquerra una caseta de pastors, amb les vaques que, soles, s’hi estan pels voltants.

DSC03331 Senyals 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La referència són uns senyals grocs. També n’hi ha uns altres, rodons, de color blau. Parlàvem d’Almansor, però no va ser l’únic en obtenir recursos de Catalunya. Avui per avui els catalans per dir-se espanyols paguem, en conjunt, entre 16 i 18.000 milions d’euros l’any.

Durant 10 anys són entre 160 i 180.000 milions d’euros. De mitja, cada persona -per dir-se espanyol- paga a l’any 2.250 euros (família de 4 persones: 9.500 euros). (Dades de ‘assemblea.cat’) Què tenim a canvi?

DSC03334 Trams drets    El riu el travessem més de vint cops. En algun tram es puja dret per entre roques de fàcil agafar.

DSC03336 Costabona treu el cap 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   No ho veiem, però a la dreta tenim el Puig Sistra de 1990 metres. Però ara la vall s’obra una mica i al fons sembla que treu el cap el Costabona.

Què tenim a canvi? Doncs, que les polítiques de l’Estat, respecte a Catalunya, li aporten el següent pel que fa a benestar social: Veiem que el 30 % de les famílies catalanes estan al llindar de la pobresa. Uns 60.000 jubilats sobreviuen amb uns ingressos d’uns 13 euros per dia. Tenim un gran dèficit en tot el que fa referència a la dependència i a la sanitat. Tenim una manca de residències per a la gent gran. Només un terç dels ancians hi poden accedir. Tenim una falta d’habitatges per a la gent jove. Fem un pagament excessiu de peatges, i en algunes autopistes s’ha prorrogat la concessió.

DSC03339 Subsol de morrena    Una esllavissada en el camí permet observar el subsòl. Té tot l’aspecte de estar format per una antiga morrena glacial.

DSC03340 Tora blava 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem trobant, ara, plantes de tora blava. Coneguda també com acònit blau o matallops, cal tenir en compte que es una planta molt verinosa i fins i tot letal. S’acostuma a trobar prop dels cursos d’aigua i entre roques. El principi actiu és l’aconitina, un alcaloide responsable de la toxicitat extrema de la planta; de fet és considerada la planta més tòxica d’Europa. Sabem que s’havia utilitzat, durant l’edat mitjana, en algunes execucions.

DSC03341 Jaal de l Altrigar    Ara es va aplanant una mica. Ja hem superat uns 600 metres de desnivell, però que s’han fet passa a passa. Més ràpid del que em pensava. Estem al Jaçal de l’Altrigar. Recordem que ‘jaça’ és el lloc obert o tancat, a muntanya, on jeuen els animals per dormir. Però no he pogut trobar cap referència al terme ‘altrigar’.

DSC03343 Crulla amb la pista 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment arribem a la pista que va des de Setcases a Espinavell i a Molló. Aquí els senyals grocs marxen per la pista a la dreta i nosaltres ara ja anirem a oest. Un gran bloc de roca té una placa clavada en record d’un accident i dels que el van patir: pocs dies abans d'acabar-se 1953 un avió Noratlas 2501 de la companyia L'Armée de l'Air va estavellar-se al Pla de la Balmeta, molt a prop del Costabona, després d'impactar contra el cim de Coll de Pal. Els onze tripulants que hi viatjaven van aparèixer carbonitzats i glaçats al cap d'una setmana, el 6 de gener. L'avió havia sortit d'Alger i viatjava en direcció a Mont de Marsan, al País Basc sota jurisdicció francesa.

DSC03345 Vistes mentre pugem    Ara ens hem apartat de la pista i pugem encara més per una altra pista pedregosa. Mirant a la nostra esquena cap a nord-est, on hi ha Prats de Molló, poble que pertanyia a l’antiga subcomarca catalana de l’Alt Vallespir.

DSC03347 Ja som al refugi   Poc falta per arribar al refugi Jaume Ferrer, també conegut com de la Balmeta. El Coll de la Balmeta és el replà que està uns cent metres més endavant. El refugi està format en dues parts, una pels animals i l’altra per refugiar-s’hi.

DSC03348 Rfugi Jaume Ferrer 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Estem a 1970m. L’interior, com la majoria dels refugis lliures, està relativament bé, però la pols i el fum s’hi acumulen. Hi ha una llar de foc amb un sofà i un llit que no semblen gaire còmodes. Però un refugi no és un hotel, ja se sap.

DSC03349 El Costabona    El Costabona el veiem net i clar. Per sota s’endevina la pista que duu a la collada Fonda i on s’hi arriba bé en cotxe des d’Espinavell. És un bon lloc per pujar al Costabona (2465m), muntanya granítica que fa frontera entre el Ripollès i el Vallespir.

DSC03350 Baixem senyals blaus 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des del refugi, la pista (o camí ample) segueix a oest cap el Serrat de Ventallola. Nosaltres ara només ens toca seguir un sender estret i evident que baixa directe a sud. Més avall entra dins del bosc.

DSC03351 senyals blaus  Anem seguint senyals blaus. A vegades el camí no es veu, però la direcció és clara i evident i el senyal del gps és exacte.

DSC03356 Serra a Ulldeter    Més avall encara fem aquesta altra foto de part de la serra del Catllar. A l’esquerra sembla ser el Cerverís i potser a la dreta el Balandrau.

DSC03355 Setcases al fons    Ja tenim Setcases a baix del tot. La vista ens permet entendre que la baixada està sent molt dreta i encara ho serà més, però cal afegir que les llaçades del sender estan força ben traçades.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/setcasestrack-actual-13-sep-2019-09-35-41230259