(Ripollès) Ruta maig de 2018; 7 km; +140 -140; 3,5 hores. Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Campdevànol, Àrea Lleure Font del Querol, Gorgs Torrent Estiula, Torrent La Cabana. Participants: 7 membres. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El primer esment de Campdevànol és de l’any 890.
Comencem aquesta excursió passat Campdevànol. Hem deixat els cotxes al costat de l’aparcament de l’Àrea de Lleure de la Font del Querol.
No hi ha ningú més aparcat. Una barrera tanca el pas a la zona més gran d’aparcament; per entrar-hi cal pagar 10€. En aquest moment encara tenim l’esperança que no ens plourà.
Deixem a l’esquerra l’espai, ample i verd, amb taules i bancs, de l’àrea de lleure. La primera vegada que s’esmenta ‘Campodavandali’ en un text va ser en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, l’any 890. En aquesta acta es feia esment a un alou. No obstant això, d’aquest text no es desprèn si aquest alou era una masia, un poblet o un molí. Es creu, però, que al voltant d’aquest emplaçament es va anar formant un nucli de població suficientment nombrós com per obligar la construcció d’una església, la coneguda avui encara com ” la Vella “, a principis del segle XI.
Comencem a caminar per un camí ben endreçat. Al costat nostre hi córrer, ple i sonor, el Merdàs. Aquest sender coincideix amb el camí ral de Ripoll a la Pobla de Lillet. Els camins rals eren les vies de comunicació més importants abans que es construïssin les carreteres. Aquest tram, pel que ara caminem, ha estat restaurat els darrers anys i va de Campdevànol a Gombrèn.
Mirant enrere, un moment que l’entorn s’obre, podem veure el mas de Cal Paraire (si no vaig errat). Ara fa dos anys va sorgir un conflicte. Els formatgers de Cal Paraire es queixaven de la massificació del territori amb els esports d’aventura, l’àrea de lleure i la ruta dels gorgs. Havien tingut discussions amb visitants que empaitaven les ovelles i els animals havien començar a donar menys llet. Finalment han abandonat el mas i han anat, amb la granja, al Ripollès. La qüestió és que l’ajuntament ha començat a limitar el pas de gent amb el pàrquing i les multes. És inevitable: si es vol mantenir la natura s’ha de limitar l’accés al públic. Això és el que es fa en tants llocs del món.
Ara passem pel sobre del Merdàs i seguirem al costat del torrent d’Estiula. La gran quantitat d’aigua que porten ens fa dubtar si avui podrem acabar fent la ruta que tenim pensada.
Una mica més endavant deixem, a la nostra dreta, el bosc ocupat per Estiulaventura, un entorn amb ponts, escales, cordes i tirolines. Per internet es pot accedir a la informació d’horaris i tarifes de l’entitat. Un lloc interessant per anar-hi amb nens, però que ens recorda una realitat: l’èxit del turisme expulsa la gent del país, com ha passat amb la granja. Haurem de trobar, tots plegats, la forma de ser més amables amb l’entorn natural i la gent dels pobles i les masies. Potser els ajuntaments també hauran de pensar si determinades llicències d’activitats turístiques es poden donar just al costat d’activitats tradicionals de tota la vida.
La ruta disposa d’un sender que va pel vessant de la dreta (sentit de les aigües de l’Estiula), però cal passar per damunt d’una grosses pedres que separen les dues ribes del torrent, ara planer. Hi ha molta aigua; les pedres ensorrades; i no queda clar que, tal com esta el dia s’hi pugui passar per l’altre costat, així que seguim per la nostra dreta (l’esquerra del curs de les aigües). Comença a ploure, amb poca intensitat.
El camí per aquesta banda és ample i està senyalitzar amb els colors blanc i groc del PR. Un rètol diu que és “Itinerari natural del Torrent de la Cabana”.
Aviat trobem el senyal que indica que a l’esquerra hi ha el gorg de la Cabana. Nosaltres ara veiem una part: el salt.
Uns metres més endavant es veu el gorg als peus del salt. Un petit camí estret i molt dret, enfangat, hi baixa.
Del que dèiem del control i protecció de la natura em ve a la memòria que en molts llocs d’Europa, no es permet, sota fortes multes, portar gossos deslligats. Prou sabem que aquí a casa nostra, això dels gossos va d’altra manera. També recordo que a la vall d’Añisclo uns rètols prohibien el bany i deien “El riu no és una piscina”. El ph de la pell de la gent deteriora les condicions del curs del riu i perjudica plantes i animals. També l’ajuntament de Campdevànol es veu que prohibeix el bany a l’estiu. Agradi o no, és l’única manera de protegir aquest entorn cristal·lí i idíl·lic. Hauríem de dir: “Si l’estimes, no t’hi banyis”.
Després seguim PR amunt. Ara la pluja ha parat una mica. Aquell any del 890, que dèiem al principi, havia comnçat el naixement de Catalunya; un inici incipient, amb el Guifré I el Pilós, emparentat amb l’estirp carolíngia i que va expulsar els sarraïns d’Osona. A la península només hi havia dos territoris de resistència al nord: Astúries i Navarra. A la futura i poderosa Castella, encara li faltava mig segle per comptar amb el seu primer comte.
Arribem al rètol petit que indica el camí del gorg de La Tosca, per aquest caminet que baixa no es rellisca gaire i baixem. La vista dels salts d’aigua és realment bonica. La mateixa quantitat d’aigua que ens ha impedit anar per l’altre costat, és la que ens ofereix aquest espectacle.
Uns i altres ens hi anem fent fotos, però cal anar en compte per no relliscar. Just quan estem tornant al camí comença a ploure un altre cop, ara més intensament, mentre els trons ressonen i sembla que es van apropant.
De cop, para de ploure. Baixem cap el gorg de l’Olla.
Tal com diu el seu nom la forma del gorg és d’una gran olla. Com aniversari d’avui potser cal comentar que ara fa un any que molts dels diaris i mitjans de comunicació a Espanya (excepte els propers al poder central: abc, el mundo, el país…) es feien ressò de la filtració d’una conversa gravada entre el ministre espanyol Jorge Fernández Díaz (del Partit Popular) i un alt funcionari de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en que aquest últim explicava orgullós al seu ministre que “els hi hem destruït el sistema sanitari (referint-se a Catalunya)” i afegia “... els hem acusat, estem perjudicant el seu Centre de Telecomunicacions...”.
Després hem seguit. Més amunt encara hi ha tres gorgs més, no gaire lluny, però els llamps i trons els tenim al damunt. La pluja cau amb ganes i decidim retirar-nos. Els gorgs seguiran sent-hi.
Del tema anterior, la pregunta que es fan encara els ciutadans és: com és possible que la Fiscalia i el sistema de justícia espanyol no hagués actuat de cap manera davant d’aquelles terribles declaracions que anaven en contra d’una part de la ciutadania del país? Ha passat un any i els polítics centralistes (del PSOE, del PP i de C’s) o el mateix rei d’Espanya (Felipe VI) en les seves manifestacions públiques, no recordo que hagin fet cap declaració de rebuig d’aquells fets. Si això ho haguessin dit del sistema sanitari andalús, o canari, què creieu que hauria passat?
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/campdevanol-area-lleure-font-del-querol-gorgs-torrent-estiula-torrent-la-cabana-set-gorgs-25433201