Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Molló, coll d'Ares, Puig de les Forques, Torre Mir

(Ripollès)  Ruta el 6 de desembre de 2013; 11,5 km; +314 -314; 3,5 hores.    Excursió organitzada per Bonviure (guia,: Marc) amb el següent itinerari: coll d’Ares, Puig de les Forques, Puig dels Miquelets, Torre Mir.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 

 647 mapa 647 perfil 

FA ANYS: Tot el territori que visitarem va patir terriblement les decisions dels governs espanyols, tant pel que fa al Tractat des Pirineus, com per les guerres amb França com la funesta acció del Conde de España que, a mitjans del segle XIX, va fer incendiar la vila de Ripoll i va fer volar tots els ponts.

P1180636 Moll 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    El punt de trobada del grup és a Molló, vila situada a la partió d’aigües del Ter i del Tec i per tant frontera entre el Vallespir i el Ripollès. Ja es troba esmentat el 936 amb els noms de Mollione i Mullione, probablement derivat del llatí “mutulone”, segons Alcover-Moll, que ve a ser un munt o turó punxegut.

zP1180637 portal1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    A la part alta del poble hi ha l’església parroquial de Santa Cecília, un temple de notable factura i visita recomanada del romànic pirinenc. Bastida durant el segle XII amb material escairat de gran qualitat i d’una destacada austeritat. L’interior del presbiteri presenta un fris ornamental de mènsules i dentats que magnifiquen la seva verticalitat. A l’exterior destaca el campanar de planta quadrada amb quatre pisos. La part del damunt va ser restaurada el 1952. Presenta unes boniques arcuacions llombardes i dues d’ull de bou.

P1180645 Coll dAres Inici

   Amb els cotxes pugem fins al Coll d’Ares (1527m). Encara que avui és la frontera entre els estats espanyol i francès, per Catalunya aquest Pirineu no havia estat res més que una muntanya més dins del país. L’excursió que farem començarà aquí i anirà seguint la serra que fa de frontera i per tant tindrem un peu a Catalunya i un altre a França. El mite espanyol que la frontera del Pirineu “és de sempre, perquè és natural” no és res més que un mite.  La data actual de la frontera és del 1984, data en que encara es va modificar, per acord, entre el poble basc d’Izaba i el bearnés d’Areta. Realment el 90% de les fronteres d’Europa tenen menys d’un segle.  

z P1180642 Placa al coll dAres 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Al Coll d’Ares hi ha una pedra en memòria dels exiliats republicans amb el següent text, just dins del primer metre en el que ara és territori de l’estat francès.

“Aux Republicans Espagnols, civils et militaires, qui franchirent  le Col d’Ares en Janviar – Fevrire 1939. La Retirada: Epilogue d’un drame humain, sans précédent dans l’Histoire. Aquí on s’acaben les penes d’una guerra comencen les d’un exili que et desterra! L’amargor d’una enyorança no us faci perdre l’esperança! Prats Endavant; Sept 2002”. Segurament que a qualsevol persona li provoqui sorpresa que el govern francès hagi posat aquest petit record, mentre que no hi ha cap memorial ni record per part del govern espanyol.

P1180640 Cam de frontera i fita 519El punt de sortida és evident a l’altra banda de la carretera, per on puja el camí i es veu una fita amb el numero 519. Es tracta d’una de les fites que el govern francès va ordenar anar posant per tota la serra i delimita la línia fronterera. Aquestes fites de pedra numerades, anomenades “mugues”, es van anar col·locant amb els anys a mida que s’anava acordant el traçat de la frontera. Les últimes es consideren de finals del segle XIX.

P1180647 Canig No podem deixar d’observar i gaudir de la magnífica imatge que ens ofereix el massís del Canigó. Poca cosa puc dir del Canigó que no se sàpiga, però potser puc afegir que el Ministeri francès d’Ecologia, el 13 de juny de 2012 va canviar oficialment el nom anterior de “Canigou” pel de “Canigó” amb la següent explicació “per tractar-se, el Canigó, d’una muntanya sagrada pels catalans” i va ser també declarat “Grand Site National de France”.

P1180648 El Puig de les Forques

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   L’any 1659 els governs de Madrid i de Paris van acordar el Tractat dels Pirineus, sense el coneixement de les Corts catalanes i d’esquena a les institucions de Catalunya. Així és va acabar la guerra d’Espanya amb França, venent-se de manera impròpia una bona part del Principat de Catalunya. Com a conseqüència el territori català va perdre el Vallespir, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya. Nosaltres anem pujant cap el cim de Les Forques, probablement en referència a un indret on s’hi devia haver penjat gent. 

P1180652 Puig Miquelets Al darrera el Costabona        Estem al Puig dels Miquelets  (1624m). Cap a ponent es veu el magnífic Costabona (2465rm). S’endevina, cap a l’esquerra, més al sud, els cims de Sistra i de Moscós. Entre mig hi ha la Collada de Fembra Morta. La llegenda de la fembra morta diu que una minyona va desafiar el fred i els fantasmes i va pujar de nit a la muntanya, cap el coll al camí del Costabona i els puigs Sistra i Moscós. Hi va pujar perquè escoltava l’amo del mas Galceran que explicava que hi va veure, tot buscant una vaca esgarriada, un fantasma voltat de llumetes i no s’ho creia. Així que va pujar a comprovar-ho, tota valenta. Sent dalt del coll, hi va clavar un pal al terra per demostrar on havia arribat, però no es va adonar que se li va clavar a la faldilla i en marxar va notar que alguna cosa la retenia i de l’espant el cor se li va parar i va morir.

zP1180655 Torre Mir 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Quasi 6 km després de l’inici de l’excursió arribem a la Torre Mir. Es tracta d’una torre de guaita i de comunicacions construïda el segle XIV per Jaume II de Mallorca, després de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285. Inicialment era coneguda com torre Castellar, però se sap que des del segle XVI va passar a ser coneguda com Torre Mir, fent referència la masia situada a sota del turó. Quan faig referència als combats del 1285 potser cal afegir que eren en el context de la continuació de la croada càtara, però aquell any els francesos croats van arribar al Pirineu, van cremar Elna, van atacar Perpinyà, van passar pel coll de la Massana i van posar setge a Salses.

 

P1180656 Prats de Moll 2      Des de dalt podem veure perfectament la vila de Prats de Mollò i el gran castell a sobre. Fins el segle XIII la vila estava dividida pel riu Tec. A la banda nord hi havia les cases de la població, mentre que al vessant del davant hi havia el castell amb les poques famílies nobles. Aquest castell, encara en força bon estat era residència dels comtes de Besalú (encara que, de forma tossuda, es pot veure alguna referència al “rei d’Aragó”; probablement vol fer referència a la dependència senyorial de domini del sobirà de Catalunya, aleshores, el comte de Barcelona i per tant rei de la “Corona d’Aragó” que mai no s’ha de confondre amb el “regne d’Aragó”).

Amb l’annexió del Rosselló a França, Prats i tota la vall van entrar en una situació de decadència econòmica. El restabliment de la gabella  el 1660 (impost sobre la sal, que havia desaparegut el 1292) va obligar al contraban per comprar la sal de Catalunya i aleshores el rei francès va començar la repressió, amb la conseqüent rebel·lió del poble que va dirigir Josep de la Trinxeria. Aquest moviment va prendre el nom de Revolta dels Angelets i va prendre caire anti-francès durant uns deu anys. Va ser la causa de la construcció del Fort Lagarde pel mariscal Sébastien Vauban.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5743546