Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Tivissa, Sant Blai, coll del Ventall, coll d’Esparigueres

(Ribera d’Ebre) Ruta el 12/12/2018; 14 km; +410 -410; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Tivissa, Sant Blai, coll del Ventall, coll d’Esparigueres.   Participants: Dolors del Carme, Vinyet, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 mapa1078  mperfil1778

 FA ANYS: L’any 1350 Tivissa formava art de la baronia d’Entença.

P1170685 Inici a Tivissa  Comencem a Tivissa seguint el GR en direcció sud-oest. Estem a l’extrem oriental de la Ribera d’Ebre. D’acord amb Bofarull el topònim pot provenir del patronímic àrab ‘tibba Isa’, «terreny d'Isa», o bé de l'iber ‘tivi i issa’, «ciutat del turó». Però quan ens apropem a Tivissa, el turó enlairat on està construïda la vila sembla donar punts a la segona possibilitat.

P1170688 Marxant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens apropem a la Serra de Tivissa on el camí s’uneix a un altre d’empedrat; és el tradicional que ve del poble i surt de prop del cementiri. Hi ha diversos jaciments amb mostres d’art parietal que han estat declarats, el 1998, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en el conjunt d’Art Rupestre del mediterrani. Tenim doncs que Tivissa va ser important en temps dels ibers, concretament de la tribu dels ilercavons, d’origen citat ja el segle VI aC pel geògraf grec Hecateu de Millet.

P1170690 Tivissa  Una mirada enrere i veiem com el sol il·lumina l’església. Cal destacar que a l’edat mitjana, el 1350, la vila va estar emmurallada i formava part de la baronia d’Entença. El primer baró va ser Guillem d’Entença, el 1321 i ocupava territoris de l’actual Priorat, Baix Camp i Ribera d’Ebre.

P1170695 Bassetes  Hem pujat una mica més per l’Estret de Sant Blai i trobem aquest conjunt de basses artificials de l’aigua que baixa de les Crestes de Ventall.

P1170696 Font 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Poc més endavant tenim la font de Sant Blai. Estem seguim un tram del GR-7 i poca gent sap que aquest tram de sender de gran recorregut va ser el primer que es va senyalitzar de tota la península Ibèrica. La primera marca en blanc i vermell es va pintar el dia 2 de març de 1975.

P1170698 Sant Blai  Arribem a Sant Blai envoltats del silenci de l’indret i la pau d’aquest dia d’hivern seré. Va ser construïda el segle XIX per l’impuls del rector Pere Rius, en un estil gòtic tardà i poc monumental, tot i que se sap que ja n’hi havia hagut una de més antiga.

P1170700 Rellotge de sol 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rellotge de sol a la façana, on normalment hi tindríem esculpit o pintat un Pantocràtor. De sant Blai hi ha una dita: “Sant Blai gloriós, cureu-me la tos”. Es diu que va salvar un nen que s’havia empassat una espina i d’aquí que la seva advocació és per casos de mal de coll i el culte es va estendre per tot Europa als segles XI i XII. També és patró dels cardadors de llana (ofici que ja s’ha perdut), a causa dels bastons i la pinta de cardar que es van utilitzar pel seu martiri.

P1170701 Interior 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot i la porta tancada, una mini finestreta amb reixat permet endevinar l’interior. Aquest any es compleixen 1070 anys que Borrell II va ser comte de Barcelona i va esdevenir, ‘de facto’, en el primer comte indiscutiblement independent. La dinastia carolíngia havia desaparegut i la nova, dels capets, ja no va exercir cap sobirania sobre els comtats catalans. Amb tot, va ser Guifré I el Pilós (874 – 898) que es considerat el fundador de la dinastia catalana.

P1170710 Creu de Sant Blai  Per damunt de l’ermita tenim un turó i dalt del turó la creu.

P1170713 Coll del Ventall  Uns passos més endavant, per sota de la creu, tenim la gran vista en direcció al nord, a Lo Tormo, la Serra del Rovelló i el Montsant.

P1170717 Com un jard 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta roca calcària aporta les condicions necessàries per a les plantes aromàtiques que ja comencen a formar un magnífic jardí.

Per cert, aquell any 874 Castella encara no existia, ni tampoc Espanya per descomptat. Hi havia al nord els estats o nacions de Navarra, Galícia i Astúries. Tot Europa encara tenia una distribució d’antigues nacions, avui en la seva major part absorbides pels estats moderns. Catalunya ja era una nació i tenia la seva bandera 10 segles abans que existís el títol de ‘rei d’Espanya’ (que neix amb Isabel II, el segle XIX). Alguns dels que parlen a les tertúlies i alguns polítics farien bé de llegir de tant en tant algun llibre d’història.

P1170719 Tossa de Penya Roja  Hem seguit recte fins a la Punta de l’Obaga de l’Eloi, on girem pel camí que va a nord-oest i s’encara a l’agulla destacada del Tossal de Pena-Roja.

P1170722 Vesc 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De molts pins pengen les branques verdes del vesc. El vesc o visc (“Viscum album”) és una planta paràsita que viu al damunt d’altres arbres. ‘Viscum’, del llatí, significa ‘força’; ‘album’ significa ‘blanc’ i fa referència al color de les baies. És una planta típica del Nadal, igual que ho són el brèvol, el galzeran i la flor de Nadal. Se li atribueix el poder de portar la bona sort. És una planta molt tòxica, però que es manté verda tot l’any, causa per la qual era considerada sagrada pels celtes. El grèvol està en perill d’extinció i el que es ven a les botigues prové (o hauria de provenir) de planter o de països on el seu comerç no està prohibit.

P1170723 Mas SamarraPassem a prop del as Samarra, senzill i que ja no sembla habitat.

P1170731 Esfor i suor  Les parets de pedra seca dels marges són exemple de la suor i l’esforç dels nostres avantpassats.

P1170733 Ja arribem  Ja arribem un altre cop a Tivissa. Destaca dalt del tot el contundent temple de l’església parroquial que es va començar a construir el segle XIII, però es va deixar inacabada el XIV. No es va tornar a seguir la construcció fins el segle XVI, que va ser quan es va construir el campanar vuitavat de dos pisos.

P1170736 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una de les moltes pintades que es veuen per tots els pobles de Catalunya, que fan referència a la tristor que provoca saber que hi ha polítics democràticament elegits pel poble de Catalunya que actualment estan a la presó o bé en altres països d’Europa, on s’hi han exiliat com diuen alguns mitjans de comunicació. L’expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell, està empresonada acusada d'un delicte de rebel·lió, només aplicable en cas d'un alçament violent i públic, una circumstància que no s’ha produït (‘ara.cat’). Fa deu dies més de mig miler de diputats i exdiputats (concretament 524) de 25 països han signat un manifest per donar suport a Carme Forcadell i demanar-ne l'alliberament "immediat".

A banda, l'escrit carrega contra el poder legislatiu espanyol per "La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries". El manifest compta, per exemple, amb el suport de la vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala i de 35 eurodiputats. A més han subscrit el manifest membre electes dels Parlaments del Quebec, Xile, França, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Gal·les, Alemanya, Irlanda, Islàndia, Noruega, Suècia, el Regne Unit i Finlàndia, així com del Congrés de Diputats i el Senat, i dels Parlaments del País Basc, Navarra i Galícia.

P1170737Esglsia  Passem a tocar de l’església. Dedicada a Sant Jaume. El portal major es va acabar el 1634, amb senzill estil barroc. A l’interior destaca la Capella del Roser que es va acabar el 1775; és annexa a l’església parroquial.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tivissa-sant-blai-coll-del-ventall-coll-desparigueres-31321826