Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Pradell de la Teixeta, Font del Peli, Cabana Cal Trilles, Camí de les Serres, Les Melitxes

(Priorat) Ruta 1266 el 10/10/2020; 12 km; +400 -400; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pradell de la Teixeta, Font del Peli, Cabana Cal Trilles, Camí de les Serres, Les Melitxes, Pla de Ràfols, Barranc del Pas.  Participants: Dolors, Titin i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 47.

 cmapa1266 cperfil1266 

FA ANYS: El juliol de 1776 es va inaugurar l’església nova de Pradell de la Teixeta.

DSC08485 Pradell Teixeta   Comencem aquesta excursió des del poble de Pradell de la Teixeda. Situat a cavall entre el Priorat i el Baix Camp, Pradell fou en el seu origen un conjunt de masies aràbigues i el seu terme va ésser venut, junt amb el de Falset, pels sarraïns de Siurana al Walí de Garcia, i reconquerit, conjuntament amb Escornalbou, per les hosts d’Albert de Castellvell l’any 1162.

DSC08486 Esglsia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El pàrquing és a la banda sud del poble on s’hi arriba per un carrer, abans d’entrar, que el voreja per l’est (carrer Nou). Després el travessem caminant i passem pel davant de l’església. L’any 1771 s’inicia la construcció de la nova església, situada davant de l’antiga a l’altre costat del fossar. Aquesta nova església, nova, de la que destaca encara avui la seva nau central de forma octogonal (característica de les construccions benedictines), va ser inaugurada al culte el 22 de juliol de 1776.

DSC08489 Absis

 

 

 

 

 

 

 

   Des de la part alta, queda a la vista la part de l’absis, de gran altura. El nom del poble es tracta d’un topònim descriptiu de les característiques del lloc on és la població: un pradell (prat petit), a prop del Coll de la Teixeta. Es tracta, doncs, d’un topònim romànic, d’origen medieval. L’afegit de “la Teixeta” és a causa del coll proper, però el mot “teixeta” (“teixeda”) designa un bosc de teixos, que són arbres sobretot centreuropeus que es donen aquí gràcies a l’alçada del lloc. NOTA: He de dir que aquesta excursió segueix, en general, senders que estan molt fresats i són clars i evidents; també hi ha sovint pals indicadors. Per tant és una ruta sense complicacions d’orientació.

DSC08493 Meandre Serra del Xac   Sortim pel nord i aviat trobem una pista que es desvia a l’est seguint el barranc de la Font del Peli.

DSC08494 Area Font del Peli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Uns 2,5 quilòmetres després de l’inici arribem a la l’àrea de descans de la Font del Peli. Hi ha uns bancs i taules de fusta, però la font està coberta de branques, herbes i fang. Aquí seguim un sender a l’esquerra en pujada.

DSC08497 Cabana Cal Trilles   El sender va pujant i pujant però suau fins que, un quilòmetre més amunt, arriba a l’extrem de la Serra del Xacó, on hi ha una bonica cabana de pedra en sec, la de Cal Trilles. Uns metres encara més amunt i la ruta fa un gir a la dreta: prenem la Serra de Pradell en direcció sud.

DSC08500 Immens boix grevol 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Gran part de la serra forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) serres de Pradell-l'Argentera. Encara estem en bosc i passem pel costat d’un extraordinari boix grèvol. Aquest arbust conegut també com grèvol (“Ilex aquifolium”) és un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. Antigament es creia que plantat prop de casa, el grèvol protegia a aquesta de la mala sort i aportava prosperitat. A conseqüència d'això, en molts països d'Europa es considera actualment una espècie protegida, ja que està en perill d'extinció (a Catalunya està protegit des del 1984). Però atenció: les seves baies són molt tòxiques i només la ingestió d’unes 20 d'elles pot provocar la mort.

DSC08501 Indicadors Trobem uns indicadors, antics, de fusta, ben conservats. L’enderrocada està ben indicada.

Per cert, per perspectiva històrica cal saber que els senyors de la dreta espanyola (i alguns del PSOE també), en els seus discursos no paren d'insistir que els catalans són colpistes i volen trencar Espanya. “Les seves mentides fan evident el seu odi contra Catalunya” (‘elperiodico.com’). Seria bo que llegissin la història. En primer lloc, Felipe IV, natural de Valladolid, va deixar que Portugal s'independitzés i va regalar les comarques de la Catalunya Nord a França. En segon lloc, Felip V natural de París, va regalar Gibraltar a Regne Unit. També hi ha altres exemples.

DSC08502 Serra Major Montsant   Si mirem a l’esquerra, cap al nord, destaca de manera evident i potent la cinglera brillant de la Serra Major del Montsant.

DSC08503  Musara Prades   En aquesta parada (l’excursionista sempre és feliç d’aturar-se i gaudir del paisatge i intentar reconèixer els seus cims i valls) també girem i mirem a nord-est (d’on bufa el gregal) per on s’hi observen moltes serres: és la direcció de la Mussara i de Prades. Cal dir, però, que durant molts dies al cap del l’any bufa un fort vent, el famós vent del Serè, Cerç o Mestral, que dóna nom i caràcter a aquestes terres.

DSC08509 Duesaiges i Pant   Seguim una estona més; ara el sender continua, més o menys, proper al marge superior de la cinglera. El terreny és molt herbat i amb trams de pineda. A la nostra esquerra (a l’est) veiem el poble de Duesaigües i el Pantà de Riudecanyes. Al fons brilla el mar. Allà hi ha Tarragona, amb el seu port.

DSC08512 Castell Escornalbou

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una estelada en un marc metàl·lic ens mostra al darrera el puig de Santa Bàrbara (641m), on sabem que al costat hi ha el castell monestir d’Escornalbou. Nota: és també una excursió molt bonica; la crònica que vaig fer la podeu trobar al vincle que insereixo al final.

DSC08513 Arran de cinglera   Ara tocarà seguir en baixada el camí. Sense problemes. Al davant veiem l’Enderrocada, allà seguirem arran de la paret per la banda dreta (des del nostre punt de vista).

DSC08521  Parc elic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Arribem una estona després al parc eòlic de Trucafort. Aquí s’acaba la Serra de Pradell i connecta amb la Serra de l’Argentera. Aquest parc eòlic ha estat molt polèmic perquè és el més gran de tot Catalunya, amb 91 aerogeneradors. Jo personalment, quan m’ho miro, penso ràpidament amb l’efecte molt més negatiu que resulta pel Planeta la utilització de sistemes energètics com els derivats del petroli o l’energia nuclear, així que agraeixo els sistemes d’energia més nets.

DSC08524 Torre de guaita

 

 

 

 

 

 

 

 

     Una mica més endavant i uns 20 metres abans de tombar a la dreta, deixem a l’esquerra les restes d’una torre de guaita que suposo devia estar connectada visualment amb el castell d’Escornalbou. Girem a nord, per pista, i comptem 7 molins eòlics; al peu del setè baixa a l’esquerra el sender que hem de seguir.

DSC08526 Barranc Comes Joanes   Ara caminem mirant cap a ponent on ja hi veiem el Barranc de les Comes Joanes. Per sota de les parets del cingle deu passar la ruta que seguirem i on sabem que hi ha unes cadenes col·locades per donar seguretat.

DSC08531 Baixem a les Comes Joanes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Uns 800 metres més endavant, baixem i travessem el barranc (estem a la seva part alta) i ja comencem el camí que ens porta a Les Melitxes. Segons Roser Vernet, les melitxes són unes formigues petites, tossudes, valentes i, sobretot, nombroses i resistents.

DSC08532 Les Melitxes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Arribem a la primera cadena que trobem. Estem a Les Melitxes. La cadena és molt gruixuda (no sé si realment calia tant). Aquests equipaments, si no vaig errat, van estar muntats pel Centre Excursionista de Tarragona. Gràcies, doncs, CET.

DSC08535 Pas llarg El pas va sent una recta per un pas d’un metre a dos d’amplada. Els arbres a sota nostra ens oculten el desnivell. Caminem segurs. De moment toquem la cadena per curiositat però no ens cal fer-la servir de moment; en qualsevol cas sempre s’agraeix trobar-la: mai se sap!.

DSC08538 Un altre tram   Una altra vista és aquesta. Passem bé i segurs, però potser algú li anirà bé la cadena. Hauré d’afegir que, al final, de melitxes, les formigues, no n’hauré vist cap.

DSC08539 Crulla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Hem caminat el Pla de Ràfols i arribem a una cruïlla molt ben indicada. Ara que anem acabant penso que sovint no comprenem bé la història, perquè sabem poc del nostre passat. Això fa, per exemple, que no es capti amb tota la seva importància la comprensió que el segle XX ha estat el pitjor de tota la història. Va ser el segle en que es va matar més gent. També provoca que hi hagi gent que afirma falsedats, com la Esperanza Aguirre que va afirmar que “Espanya és una nació des de fa 3000 anys”. Així des d’aquesta fanfarroneria va eliminar la història dels regnes de la península a l’edat mitjana i l’existència de les constitucions catalanes que van perdurar fins el segle XVIII. És ignorància o mala fe?

DSC08540 Ultim tramNosaltres seguim el camí ben fressat cap a Pradell de la Teixeda. Passarem d’aquí una mica pel Barranc del Pas, el que vol dir que tocarà caminar còmodament per sobre de les lloses del barranc que va directe cap el poble.

DSC08541 Pradell de la Teixeta Finalment ja tornem a ser a tocar del Pradell de la Teixeta. Aquí s’acaba avui l’excursió.

Si vols llegir la crònica (any 2017) de l’excursió al castell d’Escornalbou, la trobaràs aquí: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-camp/606-l-argentera-castell-monestir-escornalbou-bosc-de-les-bruixes-los-estrets

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pradell-de-la-teixeta-font-del-peli-cabana-cal-trilles-cami-de-les-serres-les-melitxes-58328422

Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/