(Priorat) Ruta el 30 de gener de 2017; 10 km; +300 -300; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cornudella, Sant Joan del Codolar, Serra Major Montsant, Camí dels Cartoixans. Participants: Miquel A, Dolors, Miquel G. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1502 Cornudella va disposar del primer mercat.
Arribem a Cornudella de Montsant, poble situat en una vall envoltada de muntanyes. Al nord tenim el Montsant i a l’est els cingles de Siurana. El primer que trobem és el Celler. Aparquem al costat on hi ha un aparcament. Aquest celler és considerat bé cultural d’interès nacional. La seva història comença el 1914, quan els pagesos tips de vendre la verema a preus molt baixos als cellers del poble (cal Miró, cal Piqué i cal Vit) i dirigits per l’alcalde Font, van crear una comissió que va visitar els pobles d’Alió, l’Espluga de Francolí i Pla de Cabra. Es van entusiasmar en veure els cellers populars, van recollir fons entre tots i van contractar César Martinell de Valls. (He obtingut informació de Cornudella de Miquel Martorell Garau, publicada a https://www.segle21.cat/
Anem a fer el cafè amb llet a La Renaixença, al davant del Celler. Al poble , el primer terç del segle passat, hi havia un cafè (l’Íntim), on alguns no s’hi trobaven bé, així que van comprar un solar a Cal Roig i van fundar La Renaixença. Era el 1934. En esclatar la guerra, l’entitat va ser confiscada per les Joventuts Llibertàries i també va ser utilitzada pel Cos de Tren de les Brigades Internacionals. Finalitzada la guerra la FET (Falange Española) la va utilitzar com a local de formació obligada pel jovent. Un llarg litigi posterior va retornar el local als seus antics propietaris.
Travessem el poble i passem pel davant de l’església de Santa Maria de Cornudella. L’església nova s’havia començat a construir el 1400 en estil gòtic avançat. Com sempre, es feia a poc a poc. Quan van començar el campanar, l’obra feta es va esfondrar. Van tornar a iniciar-la a finals del 1500 i amb plànols de Pere Blay va esdevenir una de les mostres del renaixement català i de les poques que hi ha. Finalment va ser consagrada el 1615. A la façana destaquen les dues columnes falses i el frontó triangular sobre el qual hi ha un fris amb tríglifs i mètopes. A cada costat, s’aixequen dos campanars de planta quadrada i coberta piramidal,molt contundents.
Deixem a la dreta la plaça on hi ha la famosa Fonda del Recó. La Fonda, de la qual se’n té noticies des del 1600, conserva l’ampla entrada per carros i carruatges, amb una antiga sortida a les muralles de fora vila; i l’hostatgeria i menjador al primer pis.
Aquesta plaça abans es deia de la Verdura, perquè era el lloc de venda de verdura en els dos mercats setmanals de la vila. El primer mercat els hi va concedir el rei Ferran l’any 1502. El cos de la font va ser fosa a Reus a mitjans del segle XIX.
Aquell any 1502, Catalunya compartia rei (Ferran I) amb els regnes d’Aragó, Mallorca, València i Sicília. D’altra banda el rei Ferran no ho era ni de Castella, ni de Lleó, ni de Navarra. Per tant Catalunya i Castella eren nacions diferents i independents. La reina de Castella i Lleó era Isabel I, successora del seu germà Enrique IV. Per tant el paper del rei Ferran era de rei consort respecte dels territoris heretats per Isabel, però no era el seu monarca. Navarra, pel seu compte, era independent amb seu sobirà.
Aviat som fora del poble, seguint les poques i desdibuixades marques del GR-174.1.
Ja veiem Sant Joan del Codolar, amb els xiprers que l’envolten.
Seguim amunt, en una de les cruïlles. El Montsant és serra de camins i per això hi ha sempre diverses alternatives... excepte quan toca pujar un grau, on aleshores cal anar en compte.
Fent llaçades, passem per roques de coloracions sorprenents.
Ens tombem un moment, podem admirar tota la vall. Cornudella es veu a l’extrem dret i Siurana s’endevina enturonada al centre. Probablement l’etimologia de Cornudella provingui d’un terme col·lectiu romànic, formada dins del català antic, amb el significat de “llocs amb molts cornets o corners”. El corner és un arbust amb flors blanques i uns fruits petits de color blau molt fosc que recorden les pomes per la seva forma.
Arribem al petit aparcament que hi ha al costat de l’ermita. Un gran rètol explica el que el visitant pot voler llegir.
Inevitablement tenim enveja d’aquell 1502 en que els impostos que pagaven els catalans eren només per Catalunya i estaven gestionats per la Generalitat. Ara no se sap el que passa amb els impostos que paguem, o potser sí que ho sabem, massa. A més, no en tenim el control de cap de les maneres, ni tampoc de les inversions, beques als estudis, ajuts a la gent necessitada, hospital i ensenyament. Certament, la Generalitat i el Parlament de Catalunya poden assignar i repartir recursos, però no són els recursos dels nostres impostos, són el que queda i que des del govern central ens volen cedir.
Vista de Sant Joan del Codolar.
L’ermita està en mol bon estat de conservació i diverses rajoles són el signe evident del bon tracte que rep, probablement per la mateixa existència de l’ermitana, la Montserrat, que avui no hem vist.
Sobre l’ermita de Sant Joan, hi ha una breu explicació a la crònica: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/priorat/59-roca-corbatera
Passada l’ermita, hi ha aquest espai de lleure, que manté en bon estat l’ermitana i que, si fem servir, sempre convé parlar-ho amb ella per compensar la seva dedicació.
El GR segueix en direcció a Albarca. Deixem al costat uns blocs trencats de conglomerat.
Mirem enrere cap els xiprers de l’ermita i la Serra Major del Montsant a la dreta de la imatge.
El camí va vorejant la cinglera, per la part superior de la qual queda el sender planer. Estem per sobre d’un estrat de la serra. Sempre seguint el GR, per un camí sense pèrdua i molt segur.
Ja veiem el collet on hem d’arribar. Semblen 10 minuts, però després seran uns quants més.
Els colors de la formació geològica continuen cridant l’atenció.
Del que dèiem dels impostos i dels recursos, hem d’afegir-hi que tampoc no podem controlar la legislació que en afecta com és el cas de com s’estructura el sistema elèctric i el seu cost per cada u de nosaltres. Segons els mitjans de comunicació, el cost de l’energia elèctrica s’ha incrementat un 36% (s/ TIECs), la qual cosa és una barbaritat. Per què?
Arribem a la cruïlla. Des d’aquí el GR segueix a Albarca i puja dalt de la serra per passar per l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. A la dreta unes fites ens marquen la baixada per la Ruta dels Cartoixans, que és la que volem agafar per fer la tornada.
Camí avall, còmode, en descens i grans vistes de la vall.
Tornem a entrar a Cornudella al final de l’excursió. Com que sembla que està tancada la Fonda del Recó, que era on volíem anar a dinar, optem per anar en cotxe a La Morera.
Una imatge que corre per internet i que el “populacho” (tots els que paguem i no en tenim els beneficis) pensa que és l’explicació de l’increment del cost que es paga per l’energia elèctrica. I jo em pregunto ¿encara hi ha gent que vota aquests partits?
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16270461