(Priorat) Ruta el mes d’octubre de 2015; 12 km; +560 -560; 5 hores. Excursió organitzada per el Grup dels Dimecres amb el següent itinerari: Falset, Barranc de la Vila, ermita Sant Gregori, Grau de les Torres, ermita Sant Cristòfol, Cova Sant Cristòfol, Coll del Guix, caseta de Volta de les Quimeres, Pedra de Santa Càndia, camí de la Barrancada, capella de Santa Càndia. Participants: Camp, Sauret, Carles, Josep Maria, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre es consagrava l’església de Falset, era sobirà espanyol Carlos III, fill gran de Felipe V. Havia estat rei de Nàpols, títol que va deixar per succeir el seu germanastre Fernando VI.
Estem a Falset, a 360 metres d’altitud i al davant de l’església parroquial de Santa Maria, un temple molt gran que va evolucionar en una lenta construcció i que per tant va veure com els estils arquitectònics anaven canviant, de tal manera que a la planta gòtica s’hi van afegir elements barrocs i neoclàssics. Finalment es va poder consagrar cap el 1770. El punt de trobada ha estat la gran plaça porxada de la vila, la plaça de la Quartera. Aquesta plaça va ser dissenyada tal qual la veiem en època de l’infant Pere, comte de Prades. Fill de Jaume II El Just i de Blanca de Nàpols, va néixer a Barcelona el 1305 i va morir el 1381 a la República de Pissa. També era senyor de la baronia d’Entença, comte de Ribagorça i d’Empúries i Senyor de Gandia. Va donar un gran impuls a les finances del comtat de Prades i a la baronia d’Entença, amb els recursos provinents de les mines de Falset. D’altra banda va ampliar i reforçar el castell i va convertir Falset en capital senyorial.
A la plaça encara es pot admirar el gran bloc de marbre de mesurament de la quartera. Aquesta pila servia per mesurar el gra i és una mostra tant del fet que era la plaça del mercat i també de la importància de la ciutat. Aquell segle XIV hi havia tres regnes independents: Castella-Lleó, Navarra i els quatre que formaven la Corona de Catalunya i Aragó.
Pels carrers destaca aquest llençol penjat que fa referència a un dels moments històrics de Catalunya i que es relacionen amb Lluís Companys, afusellat a Montjuic el 1940 per ordre del qui era el cap d’Estat d’Espanya. Una frase de Companys omple el llenç: Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer. És una llàstima que els polítics espanyols no es solidaritzin amb els catalans en la defensa d’una història sovint ocultada.
La ruta que avui hem de fer, coneguda com “ruta de les ermites” segueix el PR-C53, però costa trobar els senyals a la sortida de la vila. Encara en el nucli antic, passem pel costat de la font de Les Amades, que fa referència a les “dones d’aigua”. També conegudes com encantades, paitides o amades, formen part de la mitologia catalana i eren figures femenines que habitaven en gorgs, rius, fonts o torrents, són molt belles i sempre joves, enjogassades i es veu que quan un home es fa amb una peça de roba d’una encantada li esdevé la riquesa. Sempre estan dansant i cantant i es veu que aquestes melodies obliguen els mortals a ballar i ballar sense parar, encara que no en tinguin ganes, fins a l’esgotament.
Finalment, aconseguim sortir de la vila i passem per sota de la carretera per arribar a una creu de terme, des d’on ja comencem a veure senyals grocs i blancs. Seguim més o menys el curs del Barranc de la Vila en direcció sud-est fins que comencem a pujar el vesant de la Muntanya de les Soleies.
Hem caminat uns 3 quilòmetres quan arribem a una magnífica zona de formació sedimentària de color vermell irregularment erosionada per l’aigua i pel vent, amb formes que obliguen a fer moltes fotografies. Pugem una mica més, encara que amb molta comoditat fins que arribem a un replà ample amb una creu de ferro: és la Creu dels Tres Tombs. Vol la tradició que s’ha de donar tres voltes a la creu per tal de quedar protegits de qualsevol desgràcia. La pega és que no sabem si les voltes són per la dreta o per l’esquerra i tampoc no es tracta de fer-ho de la manera que no toca. Al davant de la creu hi ha una construcció abandonada que originalment havia estat pensada com a ermita de sant Antoni, encara que no es va mai acabar.
La festa dels tres tombs, per Sant Antoni, coincideix, a Falset, amb l’Encamisada, una tradició del segle XVII que recorda una victòria de la gent de Falset sobre les tropes franceses. Es veu que els francesos estaven acampats als afores de la vila i els vilatans es van vestir de blanc, en un dia de molta boira, i s’hi van apropar sense ser vistos, els van atacar i els van fer fugir.
Pugem amunt cap a l’ermita que es veu a sobre mateix. La panoràmica sobre el poble de Falset és extraordinària.
L’ermita de Sant Gregori va ser reconstruïda el 1927, ja que abans havia quedat aterrada com a conseqüència del despreniment de part de la balma. La pròpia església com l’habitacle de l’ermità, semblen parlar d’un poblament molt antic.
Sobre la porta d’accés a l’església hi ha unes rajoles que mostren el que podria ser l’aplec. A la part superior però es veu la imatge del sant que porta la tiara papal. Per tant ha de ser Sant Gregori. Va viure a Roma el segle VI i va ser elegit papa com a Gregori I l’any 590. Es va preocupar molt d’estructurar i sistematitzar els ritus i va instituir el cant gregorià, un cant vocal a capella i per tant sense acompanyament d’instruments musicals.
Pugem fins a la gran creu de ferro que hi ha dalt d’una gran roca més amunt de l’ermita. Aquí ens aturem una estona per menjar una mica, amb la vista sobre Falset. També a Falset van tenir els soldats francesos, el 1708, al servei del rei borbó, Felipe V de Castella. Just havia començat la Guerra de Successió i 6000 soldats van ocupar la vila, amb el que això suposava per als vilatans: patien els abusos, els hi prenien els queviures, molestaven les joves i ocupaven les millors estances de les cases. Difícilment es podria demanar a la gent que estigués a favor dels reis borbons, perquè ¿qui era l’enemic, el rei pretendent, Carles, o el rei Felip?
Quan ens ve de gust, seguim el camí que ara va en direcció nord per un sender que també és clar i evident. És l’època del cirerer d’arboç, o arbocer, (Arbutus unedo) i els arbres ens ofereixen la seva bonica coloració. Cal anar en compte en no menjar massa fruits, ja que porta una part d’etanol i pot emborratxar. Segons la mitologia grega, l’arbocer va néixer de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules i d’aquesta particularitat i que és el primer en rebrotar després d’un incendi, se’l considera l’arbre de la immortalitat. Els berbers els planten al davant de les cases per protegir-les dels mals i dels dimonis.
Anem pujant un desnivell d’uns cent metres fins que arribem a l’ermita de sant Cristòfol, molt desfeta. Quasi no he trobat informació d’aquesta ermita, però sembla que era un temple medieval que va ser reformat el segle XVII, però que va quedar abandonat entre el XIX i principis del XX, fins a quedar en aquest estat actual.
Baixem una mica fins a la Cova de Sant Cristòfor, que es creu que devia ser l’habitacle dels antics ermitans del lloc.
Decidim seguir el camí. Davant d’un pal amb indicadors, prenem el camí que s’endinsa en direcció nord-est i que anirà girant el turó de Les Torres fins anar a parar a una pista, que seguirem més endavant. La pujada és prou dreta, entre bosc, però no té dificultat.
Fa uns 6 quilòmetres que caminem i arribem al coll del Guix. Carlos III, era sobirà espanyol però no era rei d’Espanya, ja que el títol no existia. Va ser el gran modernitzador de Madrid, però va trencar la política de neutralitat de Fernando VI i va embolicar Espanya en la guerra entre França i Anglaterra, que va acabar amb el Tractat de Paris, el 1763, en que es va haver de cedir la península de Florida. També, aquest rei d’enorme nas, va dictar la Real Pragmàtica de 1783 per la qual es prohibia als gitanos la seva forma de vestir i el seu idioma (el caló), que despectivament anomenava “gerigonza”.
Ens apropem a una punta coneguda com Les Quimeres. Hi ha també una cabana de pedra seca en molt bon estat i de parets molt gruixudes. S’anomena Serra de les Quimeres, una que està situada a la nostra esquerra, d’origen triàsic, situada entre els municipis de Falset, Porrera i Pradell. En aquest territori i concretament al Pla de Cucó, es van descobrir uns enterraments, amb l’autorització del propietari, el comte d’Azara, i dels quals es van publicar les dades l’any 1924. Val a dir que el comte d’Azara tenia també una gran vivenda a Falset (coneguda com Casa Gran) i que es tractava d’una família de nobles il·lustrats. Alberto Azara López, dins del segle XIX, va obtenir el títol pontifici de comte d’Azara i es va casar amb la filla de Falset Esperança Anguera Tomàs, rica propietària.
Tenim una gran panoràmica de Falset i de la vall. La muntanyeta punxeguda que hi ha a l’esquerra es coneguda com la Miloquera. Falta poc, ara arribar al coll dels Rossegalls, on hi ha la Pedra de Santa Càndia. En aquest punt ja girem decididament cap a ponent.
Durant la baixada ja comencem a veure vinyes que presenten les tonalitats groguenques i vermelloses de la tardor.
Trobem una creu de terme, de format nou. L’exèrcit dels borbons s’hi va estar durant tota la guerra, a Falset, tot i les diverses accions del Carrasclet i del coronel austriacista Antoni Vidal. Aquest últim va acabar ocupant la vila el 30 d’agost de 1714, només uns dies abans de la caiguda de la ciutat de Barcelona. Després de la caiguda de Barcelona, el rei Felipe V va dictar el Decret de Nova Planta: va ser el moment en que Catalunya (però també Aragó, València i Mallorca) va perdre la seva sobirania i independència. La sobirania que s’ha reclamat en diverses oportunitats i encara en l’actualitat.
Seguim el bonic barranc que prop del Mas d’en Cosme.
Finalment arribem a Falset un altre cop. Just a l’entrada trobem la Capella de Santa Càndia, amb una construcció amb teulat semiesfèric que sembla talment un mausoleu d’estil musulmà. Aquesta santa sembla que gaudia de l’habilitat de fer ploure en casos de sequera i per això era treta en processó en casos que els camps quedaven secs per la falta de pluges.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11229845
REPETEIXO LA EXCURSIÓ, ENCARA QUE MÉS CURTA, EL DESEMBRE DE 2016: Pots accedir al track per gps d’aquesta última a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15927664
També pots accedir a la informació d’aspectes geològics de la zona a:http://notesdecamp.blogspot.com.es/search?q=Falset
 |
 |
 |
 |
