(Priorat) Ruta el 8/01/2015; 14 km; +560 -560; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Vilella Baixa, grau La Figuera, La Figuera, ermita Sant Pau, Observatori exèrcit republicà. Participants: Toni, Tomàs, Ferran i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan el 1182, el poble de La Figuera obtenia carta de població, el sobirà de Navarra era Sancho VI el Sabio. El seu regne estava lligat afectivament per varis llaços familiars al de Castellà i Lleó. Però cada territori era una nació independent. Eren nacions? (en parlem més endavant).
Aquesta excursió comença a La Vilella Baixa, en un dia amb molta boira baixa com a conseqüència d¡un potent anticicló i la corresponent inversió tèrmica. Estem a 218 metres d’altitud, a la vall del riu Montsant, riu que travessa en diagonal el terme. La història sembla que se’n va cap a un origen poblacional en època dels sarraïns, que devien ser els que van construir el primer clos murallat i un castell original, totalment desaparegut pel procediment de la reutilització de les seves pedres. El desnivell del turó on hi ha el poble, va portar a la construcció de cases de diversos pisos i per això té un aspecte curiós.
Se sap que formava part de la baronia de Cabassers i que depenia del capítol de Tortosa. Antigament, el segle XVIII, el poble era coneguda com a Vilella d’Avall.
Hem aparcat en un extrem del poble i el passem en direcció a ponent, tot baixant cap el riu Montsant, on un pont magnífic (romànic de tres arcades) fa de distribuïdor de camins.
Caminem planerament pel sota dels cingles dalt del qual s’endevinen les cases penjades. El concepte nació, com a comunitat i identitat col·lectiva, tal com explica Jaume López (en “La independencia de Cataluña explicada a mis amigos los españoles”), és fruit d’una evolució de segles. Per exemple el concepte llatí “natio” ja existia els segles XIII i XIV i com exemple es pot corroborar a Perugia i a Bologna. En aquelles famoses universitats es dividien els alumnes per “natios”. El concepte suposava que un col·lectiu humà d’un territori amb llengua, cultura i tradicions concretes, formaven una nació.
Al costat del riu els canyissars fan la seva vida. Nosaltres caminem per sota del túnel vegetal. Parlant del concepte de “nació”, Catalunya és una nació? Encara avui es poden veure a les parets de l’antiga universitat de Bologna, els escuts de les famílies amb la identificació de la nació d’on provenien els estudiants: també s’hi veuen escuts de “Cataloniae”. Així doncs, la “natio catalana” ja existia a les terres europees. Es pot considerar que les tradicions, la cultura i la llengua dels andalusos són les mateixes que a Galícia? I si no ho són, són nacions diferents? Una altra cosa és que ho vulguin ser, ¿o no?
El camí segueix sempre cap a ponent. Pugem cap a la carretera per un camí de ciment, per la carretera caminem uns 50 metres i la deixem per baixar per l’esquerra. Uns marges de sediments tenen molts forats: són els nius ocasionals i anuals dels abellerols, els ocells que s’hi protegeixen i on mengen les abelles que han caçat.
Sempre cap a ponent. Hem passat per sobre del curs del riu Montsant per una passera. L’aigua baixa controlada pel pantà que hi ha més amunt del curs. Després del Montsant el camí, pedregós, puja constant i la part que s’enfila més, ja pel grau de La Figuera, el trobem uns 3km (uns 50’) després d’haver començat a caminar. És un grau de fàcil accés.
Després d’afegir-hi 1,5 km arribem a La Figuera, que es fa difícil de veure tot tapada dins la boira que ja omple tot el que troba a 560 metres d’altitud, que és on estem. Fa vent i fred. Diuen que La Figuera és un indret enlairat amb bona vista, però això és els dies que no hi ha boira. També va ser un poble emmurallat i fortificat, tal i com encara els noms d’alguns carrers fan referència: Portalet, de la Muralla, del Castell... Precisament a la part més enlairada, on hi havia el castell, s’hi va desenvolupar l’església de Sant Martí, un sant d’advocació molt habitual del gremi militar.
Se sap que el poble havia estat de la dominació sarraïna. Entre el 1160 i els deu anys posteriors va ser repoblada i incorporada, com en el cas de La Vilella Baixa, a la baronia de Cabassers. Més endavant, el bisbe de Tortosa li va concedir carta de població el 1182. En documents d’aquelles èpoques figura amb la denominació de “Gibolhoder”
Des de La Figuera fins al punt més alt on hi ha l’observatori de l’Ebre (avui tenim poc a observar), hem estat 2,5 km i uns mitja hora llarga per la carretera local i camí, tot sense veure cap cotxe. Estem al que va ser un dels llocs de comandament de l’exèrcit republicà durant la batalla de l’Ebre durant la guerra civil espanyola. Recordem que l’any 1936 va esclatar la guerra civil contra la República d’Espanya. Durant els primers mesos de l’any 1938 el general Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Ebre, va decidir situar el seu comandament al poble de La Figuera i des d’allà va intentar planificar l’ofensiva.
Fem diverses fotografies dins d’aquest món emboirat i misteriós, on els meus companys semblen fantasmes, abans de tornar a baixar pel mateix camí que hem pujat. Es tracta d’una trinxera de ciment i el lloc té molt bona perspectiva del que havia estat el territori de la batalla fins a l’Ebre. En línia recte cap a l’Ebre i a l’altra banda hi ha el poble de La Fatarella On s’hi havia situat el tinent coronel Manuel Tagueña, que dirigia el XV Cos d’Exèrcit. Al final, tot plegat va ser un desastre i tot el territori va ser conquerit per les tropes del general Franco, molt més preparades i organitzades, al marge del suport que podien rebre de l’aviació alemanya i italiana.
Tornem a passar pel costat de l’ermita de Sant Pau i ens hi aturem una mica (a la pujada no ho hem fet).
Quasi queda més clara la fotografia de la vista de l’interior que de l’exterior. Reflexionant sobre el tema de l’inici, es pot ser un estat i no ser una nació. També es pot ser una nació sense estat propi. Fins i tot es pot ser un estat dins d’una nació diferent. Per exemple Perú, es diu que és una nació, però ¿és lògic que sigui una nació quan el pes econòmic , idiomàtic, cultural es basa en la tradició dels descendents que van ocupar el territori original i a les cultures originals? O es pot ser una nació quan dins hi ha diverses cultures, llengües i tradicions, o potser en aquest cas estaríem parlant d’un Estat de nacions? Aquí convé comprendre una cosa: sempre hi ha hagut una tendència històrica dels imperis conqueridors a intentar evitar les cultures pròpies dels territoris conquerits, a eliminar els seus trets nacionals característics.
Només ens queda anar baixant un altre cop fins a La Figuera, on és possible seguir la ruta cap a Lo Guixar i el Pas de Sant Roc, de manera que faríem una mica de circular, però el dia poc amable ens recomana tornar per on hem pujat i així fer més curta la tornada. La boira s’ha començat a aclarir una mica i penso que el que veiem al darrera deu ser la Serra de la Calçada.
Finalment tornem a arribar a La Vilella Baixa on, després de dinar molt bé a Cal Pep, hi ha molta menys boira i encara puc fer una fotografia més clara de les altes cases de la vila. Aquesta vila és coneguda pel nom que li va posar Josep Maria Espinàs: Nova York del Priorat. El nom li ve del fet que vist des de lluny el poble disposa de moltes cases molt altes, la qual cosa és conseqüència de la complicada orografia del territori. Ara be, a peu de carrer, només se’n veuen una o dues de plantes. És a dir, la mateixa casa, pot tenir diverses entrades a peu de carrer a diversos nivells i en carrers diferents.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8613942