Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ulldemolins, Ermita Sant Antoni, Congost de Fraguerau, Ermita Sant Bartomeu

(Priorat) Excursió realitzada el 30 de desembre de 2014; total de 10 km; +315 -315; 3,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ermita Sant Antoni, Congost de Fraguerau, Ermita Sant Bartomeu. Assistents: Manel, Pere i Miquel.  Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.  

 

 mapa perfil 

FA ANYS: El 1166, quan Ulldemolins té carta de població, ja feia quasi 300 anys que la història considera l’existència de la independència del Comtat de Barcelona i per tant l’inici de Catalunya. Astúries comptava amb uns 170 anys més. Castella, com a Comtat, havia començat feia 200 anys. Era el temps del naixement de diverses nacions amb idiomes, cultures i lleis diferents, i independents.

P1010114 Esgl d Ulldemolins 

 

El punt d’inici ha estat a la ermita de Sant Antoni, un parell de km més enllà d’Ulldemolins. Tot i amb això hem parat a Ulldemolins per mirar de fer un cafè amb llet ja que la temperatura era de -4ºC. Ulldemolins està a 651m d’altitud en una mena de collada llarga que té quasi un forma de serra aplanada formada entre el riu Montsant i el riuet del Teix. És un poble agradable format per moltes cases de portades adovellades pròpies dels segles XVI al XIX. L’origen del poble es situa en l’època de la conquesta del territori als sarraïns. L’origen etimològic el nom, segons Coromines, prové de la forma antiga “vuidemolins” provinent del llatí “octo molinos”. La carta de població va ser concedida pel sobirà Alfons I l’any 1166.

Estem al davant de l’església parroquial dedicada a Sant Jaume. És d’estil renaixentista construïda el 1590. Es va construir a l’espai que antigament ocupava l’església romànica i el castell, construccions de les quals no en queda cap resta.

P1010115 MdD de Lourdes 

 Prop de l’entrada del poble, on hem deixat el cotxe, hi ha una bonica església amb serigrafies a la façana: és el santuari del Loreto. Segons la tradició es va construir, el primitiu temple, el segle XVI per tal de protegir una imatge abandonada per un pelegrí de Reus. Aquella imatge es va treure diversos cops en diverses rogatives, fins que es va formar una confraria que va començar a construir el temple el 1762. La guerra del 1936 va destruir el temple i es va reconstruir amb aquest estil neoclàssic que ara es pot veure.

D’Ulldemolins podem afegir que el segle XIV s’hi va documentar l’existència d’una comunitat jueva. Fins aquells anys els jueus havien viscut amb normalitat dins del territori del Principat de Catalunya, però va ser el segle següent quan el 31 de març de 1492 els coneguts com a Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus. Donat que el sobirà de Catalunya era el rei Ferran, això va afectar també al territori català. Com és de suposar aquest fet va comportar, el paral·lel, un espoli sistemàtic.

P1010116 Ermita St Antoni 

 

Després, quan ja el sol ha escalfat una mica, anem cap a l’ermita de Sant Antoni, on deixem el cotxe per començar a caminar. A aquesta hora el bar i les taules del costat de l’ermita és tancat, però això no impedeix fer una foto de la petita construcció d’origen medieval. Originalment estava dedicada a Santa Bàrbara però cap el 1559 es van fer unes obres d’ampliació i es va bastir una capella dedicada a Sant Antoni, que va coincidir amb el canvi d’advocació. Al llarg dels anys hi ha viscut diversos ermitans, això explica la permanència de la casa de l’ermità, la qual l’any 1960 es va transformar en casa de colònies. Posteriorment restaurada ha arribat fins avui.

P1010117 Interior

Al seu davant compta amb un atri, amb la porta d’accés, ara tancada. A la porta hi ha una finestreta que permet fer una fotografia de l’interior. Es pot observar, tot i la foscor de l’interior, que l’altar està presidit per dos imatges, es tracta dels dos sants: Santa Bàrbara i Sant Antoni de Pàdua. Potser interessa saber que sant Antoni era un monjo franciscà que havia nascut a Lisboa i és per tant un sant que se l’identifica amb el lloc de la seva mort (Pàdua) en canvi d’identificar-lo amb el lloc del seu naixement, com normalment es fa amb tots els altres.

P1010121 Una bstia amb dents trencades 

Comencem a caminar seguint els senyals vermells i blancs del GR-65-5, de moment per pista. Les vistes cap a les formacions geològiques del congost ens inspiren el caminar. Es tracta de formacions de caràcter sedimentari, de la mateixa manera que a Montserrat o a Sant Llorenç del Munt. La gent del país ha vist formes curioses, com nosaltres també les veiem ara, a les quals hi ha anat posant noms com la Roca Balladora, el Cap de Mort, el Pas de les Barretes, el Camell, la Cadira, el Bisbe, etc... Ara nosaltres, al davant, veiem unes grans bèsties amb les dents trencades.

P1010123 Cadolles Fondes

Mitja hora després de començar a caminar arribem a un indret conegut (i un pal així ho indica) com les Cadolles Fondes. Estem al davant d’un punt molt estret on el riu Montsant ha excavat unes fondes basses per l’acció erosiva de l’aigua. És evident que durant els segles en que les aigües van ser molt més intenses, es van anar erosionant les parts altes de les serres, per entendre’ns pel camí per on ara anem. Després van venir segles en que l’aigua que baixava pel riu era més moderada, per tant l’amplada del flux més estreta i com a conseqüència l’erosió es va concentrar en el centre del pas i va anar erosionant avall, com un ganivet.

P1010128 Una mica de sol 

 

Bona part d’aquesta excursió passa per indrets d’ombra, ja que el congost es fa estret. Just en aquets punt el sol escalfa les roques que hi ha al costat de les Cadolles i ens hi aturem a menjar una mica de fruita.

 

 

 

 

 

P1010131 Fundacio Catalunya 

Després hem seguit el camí, més estret, que està arrecerat als vessants de l’esquerra del riu. Arribem a un punt on uns pals indicadors expliquen que estem a l’Espai Natura Congost de Fraguerau. Es tracta d’un espai protegit gestionat per la Fundació Catalunya - La Pedrera. Aquesta fundació es va crear el gener de l’any 2013 (anteriorment era una fundació de Catalunya Caixa). La seva finalitat és la de protegir la fauna, la botànica i el paisatge de diversos indrets d’interès natural de Catalunya.

 

 

 

 

 

P1010135 Los Tres Jurats 

Seguim endavant, ben abrigats, sense perdre de vista els senyals del GR, sempre a la banda esquerra del riu. Per sobre nostre podem veure tres grans roques: són les conegudes com a Los Tres Jurats. Sabem, encara que no ho veiem que més amunt hi ha la Punta dels Pins Carrassers (de 1061m) i la serra dels Ventadors. Més al sud de la serra que conformen els punts alts esmentats hi passa un altre sender de gran recorregut, el GR-171.

P1010136 Balmes habitades 

 

Ara, el nostre sender va baixant. A l’altre vessant veiem una balma amb un mur que indica l’existència antiga d’un habitacle. Diuen que antigament hi havia diversos ermitans que habitaven diverses coves, encara que el més significat sempre va ser el que s’ocupava de l’ermita de Sant Bartomeu que és on volem anar avui.

 

 

 

P1010137 El pont penjant

El sender ha baixat fins a tocar d’un pont penjant molt interessant. No hi ha gaires pont penjants a Catalunya. Qui hagi estat algun cop a l’Himàlaia no podrà recordar els llargs ponts penjant que sovint s’han d’anar passant. Aquest pont ens permet passar a l’altra vessant del riu Montsant. Uns 100 metres després, el sender s’endinsa pel barranc de Sant Bartomeu, de caminar més irregular com és propi d’un barranc, però fàcil de passar. Anem pujant a poc a poc.

P1010142 Ermita St Bartomeu 

Uns 800 metres més endavant (uns 10 minuts) arribem finalment a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau.

P1010140 Des de la finestra 

Aquesta ermita, que es pot admirar des de dins de la balma que hi ha al davant, va ser fundada l’any 1660 per fra Guerau Miquel i altres ermitans. Dins de la balma, des d’on fem la fotografia, era on vivia el ermità. Tot i amb això al costat de l’ermita es veuen els fonaments d’un parell de construccions que devien estar adossades al temple, encara que posterior podrien ser d’èpoques més modernes. L’últim ermità conegut va ser en Francesc Palau i Quer, que hi va viure el 1851. L’ermita havia quedat molt abandonada a inicis del segle XX,però va ser restaurada l’any 1978.

 

 

 

 

P1010145 Porta 1799 i escala dei

 

 

Al portal de l’ermita hi ha un any, el 1799 , i també el dibuix d’una escala, el mateix símbol identificatiu del conjunt cartoixà d’Escaladei, que probablement es vincula amb el fet que hi devia existir la dependència. De fet se sap que entre els segles XV i XVI, el poble d’Ulldemolins va moure diversos plets pel fet de la possessió del coll de Mònecs i de Fraguerau per part d’Escaladei.

 

 

 

 

 

 

 

P1010148 La foto del stres

Els tres que hem fet l’excursió ens fem una foto al davant de l’absis i a l’escalfor del sol i acompanyats del magnífic silenci del lloc.

Si vols accedir al track per gps clica: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8541828