(Pla de l’Estany) Ruta 1263 el 28/09/2020; 8 km; +180 -180; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Esponellà, Resclosa Martís, Casa del Pantà, Martís de Baix, Castell d’Esponellà.   Participants: Anna G i Miquel.   Tipus de sortida: circular, Dificultat: fàcil. IBP: 31.

 cmapa1263  cpefil1263

FA ANYS: L’any 1940 es va produir una gran inundació que va afectar el Fluvià

DSC08347 Comencem   Aquesta excursió la comencem des del càmping on estem, però també es pot fer sortint des del poble d’Esponellà. És tracta d’una excursió senzilla amb l’objectiu de fer una matinal ja que després acabem aquests dies de curt viatge.

DSC08348 Pista a ponent

   Per pista planera marxem cap a ponent. La vegetació és la conseqüència de l’existència el riu Fluvià a la nostra dreta. El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m d’alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador. A l'antiguitat el riu rebia el nom, en llatí, de Clodianum, aparentment derivat del cognom Claudius. El topònim apareix documentat els segles I i II dC pels geògrafs Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu. Durant la Guerra Civil espanyola, de 1936-39, el riu Fluvià va ser la darrera línia de resistència per part de les forces republicanes que es va intentar establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939.

DSC08349 Bosc dens   La pista es torna de terra, coberta de les fulles del bosc dens, de pi i alzina; bosc que rep el nom de de Martís. Els boscos molt tancats de vegetació han estat una característica destacada d’aquests quatre dies pel Pla de l’Estany.

DSC08351 Font 4 Brocs   Passem pel costat de la Font dels Quatre Brocs que, em sembla, també rep el nom de Font de la Central.

DSC08353 Retols info

   L’ajuntament ha posat un cartell informatiu sobre la fauna aquàtica de la vall. També hi ha altres cartells en altres punt del terme municipal. Per entendre la història recordem que entre el 1939 i el 1940 Franco va dir "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola". En conseqüència amb aquesta política es van emprendre moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola; així es va iniciar la més dura minorització de la història contra el català. Encara avui en dia la dreta espanyola ni entén ni respecta el català.

DSC08355 Resclosa Marts   Arribem després de dos quilòmetres a la resclosa de Martís, on hi ha la central elèctrica.

DSC08357 Veiem St Miquel

  A l’altra banda de la resclosa, dalt del penya-segat, es veu l’ermita de Sant Miquel de Roca (on ahir hi vam estar: veure excursió i crònica al final). Per cert, parlant de la nostra llengua, un article de ‘dbaleares.cat’ (ahir, 27/9/2020) deia: “Tot i que al segle XXI, en el món, es va estenent la idea que la diversitat lingüística és positiva i que totes les llengües són igual de dignes. Des de l'espanyolisme es continua mantenint que el castellà és més important que el català. Aquesta idea es repeteix constantment pels funcionaris estatals i pels seus altaveus mediàtics. A això, cal afegir que, des de fa segles, l'eix central i el factor de cohesió de l'espanyolisme és la catalanofòbia”.

DSC08358 Fins aqui inundaci

   A la façana de la casa de la Central Elèctrica hi ha una placa que indica el nivell d’aigua de la inundació del 17 d’octubre de 1940. L'aiguat de 1940 va ser un episodi de pluges torrencials que va tenir lloc l'octubre de 1940 a la zona est dels Pirineus, específicament a la Catalunya Nord i el nord-est de la Catalunya Sud, que va provoca inundacions devastadores. El balanç humà de l'episodi va ser de més de 350 morts, 50 d'aquests a la Catalunya Nord i la resta a l'est de la Catalunya Sud.

DSC08361 Casa del Pant   Nosaltres seguim la ruta per la pista que puja i va a la residència d’avis del Pla de Martís. Al davant mateix hi ha la coneguda com Casa del Pantà, singular edifici on s'allotjaven els tècnics que projectaven la presa de Crespià, que mai es va construir.

DSC08364 banc de trencads

   La casa tenia uns amples jardins on encara queda aquest bonic banc de trencadís en estil modernista. L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del Pla de l'Estany utilitza uns espais de la Casa dels Enginyers de Martís com a magatzem, gràcies a un conveni que l'entitat va signar el 2016 amb el Consell Comarcal, propietari de la finca. L'edifici es va obrir el 1945, tot i que s'havia començat a projectar el 1932. Situat a tocar d'un cingle sobre el Fluvià, té forma d'ela, amb una torre en la intersecció dels dos cossos.

DSC08368 ADF a la casa Deixem enrere la Casa del Pantà i els dos cotxes de l’ADF que hi estan aparcats.

DSC08369 del Mirador dels Enginyers   Hi ha un petit mirador, al costat de la casa, conegut com Mirador dels Enginyers. Avui podem admirar el Pirineu ben nevat que contrasta fortament amb els núvols negres que es van formant.

DSC08370 Martis de Baix

   Pel Pla de Martís, molt pla i amb una pista molt recta, arribem fins a les cases disperses del Veïnat de Martís. Aquesta primera casa a la nostra esquerra em sembla que deu ser la de Can Ramon. La part accidentada del terme és coberta de boscs de pinedes i alzinars. L'agricultura és de secà, ja que l'orografia fa difícil l'aprofitament de les aigües del Fluvià. Es produeixen cereals, farratges i encara hi ha algunes oliveres, mentre que les vinyes s'han perdut quasi totalment.

DSC08371 A  punt de marxa

   Passat el veïnat, la ruta gira a nord-est. Els cables de la llum es van omplint de les aus que es preparen per la migració cap a terres meridionals més càlides. Nosaltres ara ens apropem al castell d’Esponellà. Val a dir que l’últim titular va ser Gaspar de Berard i de Cortiada, militar que contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. Es mostrà partidari de continuar la resistència malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria. Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità, la companyia d’argenters. Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. Suposo que no cal recordar-vos que després de la victòria dels exèrcits borbònic i francès sobre Barcelona, Felipe V va decretar l’abolició de les constitucions i institucions de sobirania de Catalunya (Corts, Generalitat, Consell de Cent...). Ah, i també va suprimir la independència de València, Aragó i Mallorca.

DSC08377 Castell Esponell   Només un quilòmetre més endavant, en baixada, arribem a les restes del castell d’Esponellà. El castell d’Esponellà fou el centre d’una important baronia creada a la fi del segle XIV. Erigit en castell termenat el 1381, ocupava més o menys el territori de l’actual terme municipal i devia tenir el seu origen en una torre de vigilància, de la qual, en el segle XI, foren castlans els Creixell de Borrassà.

DSC08382 Castell 2   Dins l’àmbit del castell s’hi construí una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança. El castell havia estat un notable exemplar de l’arquitectura de principis del s. XIV, dividit en dos o tres recintes murats i circumdat per un fossat. A l’angle sud-est era on s’obria la porta principal. Ara, només en resten part dels murs en mig del boscatge, sobre un pujol que domina el poble per la banda de ponent.

DSC08383 Esponell esgl   Finalment i també en forta baixada, però fàcil i curta, entrem al poble d’Esponellà. On hi tenim l’església dedicada a sant Cebrià. És l’església parroquial i consta documentada des de l’any 921, en motiu d’un judici que s’hi va fer damunt les relíquies de l’altar.

DSC08384 Portal

   Hi destaca la portada que conserva l’estil primitiu i la porta de ferramenta, amb el forrellat amb cap de serp. D’origen romànic, va ser modificada als segles XV i XVI amb elements de caràcter ogival. Reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat.

PHOTO-2020-09-28-21-34-29

    Mentre escric la crònica, a Espanya s’ha inhabilitat el President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per no haver retirat una pancarta de la façana de la Generalitat. Ha començat a córrer per les xarxes aquesta foto que adjunto. És la llista dels presidents de Catalunya que han estat processats; diu així: Prat de la Riba (presó), Puig i Cadafalch (exili), Francesc Macià (exili i presó), Joan Casanovas (presó i exili), Lluís Companys (presó, exili i afusellat), Josep Irla (exili), Josep Tarradellas (exili), Artur Mas (inhabilitat), Carles Puigdemont (exili) i Quim Torra (inhabilitat). És trist; és una pena. És indignant. Els catalans se senten permanentment menyspreats. Aquesta foto és la història d’Espanya amb Catalunya. A qui li pot semblar estrany, per tant, el desig d’independència dels catalans?

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/esponella-resclosa-martis-casa-del-panta-martis-de-baix-castell-desponella-57630147

Vincle a la crònica de Crespià fins a l’ermita de Sant Miquel de Roca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pla-de-l-estany/935-crespia-pedrinya-ermita-sants-just-i-pastor-sant-bartomeu-sant-miquel-de-roca

Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/