Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Espot al refugi Josep Maria Blanc (PN Sant Maurici)

Espot a refugi JM Blanc (P.N. Sant Maurici)

(Pallars Sobirà) Excursió des d’Espot fins al refugi Josep Maria Blanc. Inclou dues jornades, la de pujada i la de tornada, per tant presenta una distància de 21 quilòmetres (8 de pujada i 13 de baixada, més o menys), amb desnivells de + i – 1017 metres.

Mapa Perfil

 FA UNS 860 ANYS: El mes d'agost de 1150, en un dia que no és conegut amb exactitud, es va casar Ramon Berenguer IV amb Peronella. Ramir II el Monjo, s’havia casat amb Inès de Poitiers i van tenir Peronella. Després del casament, Ramon Berenguer IV esdevingué príncep del regne d'Aragó i Ramir ordenà a tots els seus súbdits que "l'obeïssin com si d'ell mateix es tractés", es va retirar al priorat de Sant Pere el Vell i el govern d'Aragó quedà a càrrec de Ramon Berenguer. Anys després, aquella confederació (un cas extraordinàri en el món medieval), passà a dir-se Corona d'Aragó. Però la Corona només era el nom per a uns estats que continuaven mantenint les seves tradicions i identitats (Catalunya i Aragó) i que només compartien el rei i els col·laboradors més propers.

 P1140267 Senyal del GRHem deixat el cotxe a Espot (1321 m)i hem pujat fins al refugi per GR. Al refugi hem estat dues nits. La baixada a Espot l’hem fet per la pista fins al Pla de Pierró dels Vaquers. L’itinerari que es veu al mapa presenta, de fet, dos dies diferents: el de pujada, el primer dia, i el baixada, dos dies després.

 

 

 

 

P1140268 Pista amunt 

Hem passat pel pont a la banda dreta del riu Escrita i pugem pels carrers que van en direcció sud per anar a seguir la vall del riu de Peguera. Aviat trobem el primer rètol que ens indica la direcció del refugi Josep Maria Blanc. És de moment una pista i també GR. La pista es torna pedregosa.

P1140269 Espot als peus

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem anat pujant a poc a poc i com que el sender puja molt dret aviat veiem Espot als nostres peus. Espot i els altres pobles de la vall d’Àneu eren del domini del comte de Pallars i més endavant, des del final del segle XV fins a l’abolició de l’antic règim, dels ducs de Cardona. La vila d’Espot es troba ja esmentada, com a parròquia, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819.

 

P1140271 Amanita muscaria 

 

  

 

 

 

Trobem una bonica imatge d’un bolet (més aviat dolent), una amanita muscaria. El seu nom “muscaria” és relatiu a les mosques, donat que té la propietat de paralitzar-les temporalment. En català és conegut com a reig bord, o reig de fageda. No és comestible perquè provoca vòmits i és psicoactiu, tot i que poques vegades la seva ingesta acaba causant la mort. Ara bé, gens recomanable tastar-lo i fa passar molt mals moments a qui el confonen amb l’ou de reig, que sí que és comestible.

 P1140272

 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres seguim amunt, en aquest dia boirós. El bosc és bàsicament d’alzinar i més endavant s’anirà poblant de faig. Deixem al costat un dels saltants d’aigua que van nodrint el riu de Peguera, que és el que forma la vall per on pugem, antiga vall glacial.

P1140277 Potser el Pic Carbonero

A mida que hem pujat, podem disposar de millors vistes, com aquesta que ens comencen a presentar els cims que estan a prop del nostre destí d’avui. Es tracta de la serra del Carbonero (2296m). Seguim amunt i ens toca anar més lentament perquè ens trobem envolats per diversos ramats d’ovelles que, es veu, fan la mateixa ruta que nosaltres però, a més, volen anar menjant l’herba que troben. Poc a poc i amunt.

 P1140278 Estany de Trescuro 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amunt, per deixar a la nostra esquerra la bonica imatge de l’estany de Trescuro, on s’hi reflecteixen els diversos colors de la tardor. Calculo que estem ja a uns 2150 metres d’altitud i ja sé que ens falta poca estona per trobar la cruïlla amb la pista que ve des de la carretera que va des d’Espot fins al llac de Sant Maurici.

 P1140279 Estany Tort i refugi 

 Unes quatre hores després de començar, arribem al mur d’embassament de l’estany Tort de Peguera. I allà, al mig, ara una mica enfosquit per la boira i el prim plugim que cau, es veu el refugi Josep Maria Blanc. Pocs minuts després ja estem a la porta.

P1140280 Ref JM Blanc El refugi Josep Maria Blanc és un refugi guardat amb 60 places, propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), restaurat i ampliat fa pocs anys, amb serveis de dutxes, aigua calenta, estufes i restauració.

 

P1140282 Interior 

 

 

 

 

 

La Comissió de Refugis del CEC d’acord amb un pla establert el 1920 trià aquest emplaçament a la zona dels estanys de Peguera. És evident que l’indret, a la punta d’una petita península, és realment magnífic. En aquells temps, el president del Centre era en Josep Maria Blanc, qui a més es va comprometre a pagar una bona part del cost. El projecte va quedar aturat per la guerra fratricida engegada l’any 1936.

 P1140283 Interior 

 

 

 

 

Per tant es va acabar inaugurant el 10 d’octubre de 1943 i estava equipat amb 16 matalassos de palla, 24 mantes de llana i material rudimentari. A principis dels anys 50, Hidroelèctrica de Catalunya obtingué la concessió per produir energia elèctrica. L’estany Tort de Peguera va ser el receptor de diverses canalitzacions que hi aportaven l’aigua d’altres llacs. Això va provocar que l’aigua va pujar cap a la península on estava el refugi i el refugi en remull. Afortunadament l’Hidroelèctrica, demostrant un elevat sentit de responsabilitat i solidaritat envers els muntanyencs i el CEC, s’oferí a enderrocar el que hi havia i construir un de nou, més elevat. Es va inaugurar el 1954. Molts anys després, el juny del 2003 van començar les obres d’ampliació i remodelació que han donat com a resultat l’edifici actual.

Podeu trobar un interessant i extens article, de Ferran Alexandri, sobre la història del refugi a:

http://www.alexandri.cat/pdf/muntanya/muntanya860_blanc.pdf

 

P1140319 Ramon Valiente 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem dedicat un dia, l’endemà de l’arribada a fer una excursió cap els colls de Saburó i de Monestero. El tercer dia, amb un matí esplèndid ja marxem cap a Espot un altre cop.

P1140322 Masss del Monestero 

Les vistes, amb aquesta llum, són ben impactants i el Monestero es veu duplicat sobre l’aigua serena de l’estany al costat del refugi.

P1140324 El Casamanya a Andorra  

També mentre anem baixant, podem gaudir de la silueta dels cims d’Andorra, a llevant. La punta del mig de la fotografia és el Casamanya, el cim que està situat al mig mateix de l’estat andorrà. Arribem a la cruïlla des d’on baixa el camí pel qual vam pujar fa dos dies i seguim endavant. El pla avui és fer una volta més llarga. Més endavant arribem a la central hidroelèctrica de Lladres, d’on baixa la gruixuda canonada de més de 500 metres fins a la Central Hidroelèctrica de Sant Maurici, al costat d’Espot.

P1140339 Crulla a St Maurici 

 Seguim la pista, que transcorre per un dens avetar, fins que arribem, una bona estona després a la cruïlla de la Cabana dels Vaquers, on hi ha un punt d’informació del Parc i una zona d’aparcament, on els particulars hi han de deixar els cotxes. D’aquí surt el sender, en format quasi de passeig, que va fins al llac de Sant Maurici. Aquest llac és el més important d’aquesta àrea lacustre i és el que dóna precís una part del nom del parc nacional (P.N. d’Aigües Tortes i Sant Maurici).

 

 

 

 

 

P1140341 Espot  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornem a ser a Espot, on hi entrem pel barri de Solau i deixem l’església de Santa Llogaia a l’esquerra. Hi ha uns bonics i antics carrers amb cases de pedra i alguna façana força interessant.

P1140348   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’altra banda de la vall, enfilada amunt, es veu la Torre dels Moros. D’aquesta torre defensiva no se’n tenen dades molt concretes i hi ha diverses interpretacions. Jo crec, però, que lògicament hauria de ser una torre de guaita i de control relacionada amb el castell de Llorts que estava situat més avall, prop d’Estaís, a tocar també, del riu Escrita.

P1140349 bar

 

 

Finalment arribem a un bonic bar on agraïm un cafè amb llet al sol de la terrassa.

 

 

 

 

Si vols accedir a la ruta per a gps, pots clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3427347

 

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #2 M G 23-01-2016 09:34
Hola, Manuel. Veig que el Pau et deu haver reenviat el vincle.
Efectivament el refugi va ser ampliat pel CEC crec que cap el 1990. És un refugi extraordinari sobretot per la seva situació.
Si mai tornes per Catalunya, avisa i podem fer alguna cosa... que ja no sigui escalada!
Salut i muntanya!
Citar
 
 
0 #1 Manuel Montaner Cerd 22-01-2016 23:17
Soc el cunyat mallorquí d´en Pau Gambús. Gràcies per la ruta del Penyal de Honor. Molt interessant. El que m´ha emocionat més ha estat La ruta Espot-Refugi Josep Maria Blanc. El vaig visitar, desprès de dormir en el refugi d´Amitges, al voltant de l´any
1971. Era molt més petit. Ens varen deixar la clau, si no vaig errat, a l´Ajuntament de Espot. Vàrem alucinar perque a Mallorca en aquell moment no teniem res semblant. Fantàstica excursió
i escalada als Encantats.
Bon revival!!
Moltes gràcies i salut i cames.
Bitxo
Citar