Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Centelles, riera Llavina, L’Ollic, Grau del Soler, el Cerdà de la Garga, Salt de l’Infern, La Crosella, Salt del Purgatori,

(Osona) Ruta 1237 el 18/07/2020; 9,5 km; +210 -210; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Centelles, riera Llavina, L’Ollic, Grau del Soler, el Cerdà de la Garga, Salt de l’Infern, La Crosella, Salt del Purgatori, Centelles.   Participants: Anna i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa1237 cperfil1237 

FA ANYS: L’any 898 ja consta documentat el poble de Centelles.

DSC07203 Inic Plgon Ind Centelles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem a caminar des del Polígon Industrial La Gavarra. Avui serà una excursió curta que va molt bé en un dia d’estiu. La primera referència històrica del topònim Centelles apareix en llatí (Sentelias) l'any 898, en l’acte de consagració de l'església d'Aiguafreda de Dalt. Aquest nom va ser adoptat pels senyors del Castell de Sant Esteve (actualment de Sant Martí) que el segle XIV van esdevenir barons.

DSC07206 Can Pere de lOllic   Ens desviem al davant del mas de Pere de l’Ollic, perquè hi ha una cadena i seguim endavant.

DSC07208 Riera de la Llavina   Ens orientem al sud i passem per la llera de la riera de la Llavina. Degut al caràcter torrencial de la riera de la Llavina, durant bona part de l’any la seva llera no porta aigua, però després de les pluges el cabal d’aigua pot ser considerable, fins al punt d’oferir un magnífic espectacle d’aigua i soroll entre les cingleres i la vegetació sempre verda que envolta el salt. No és el cas avui.

DSC07210 LOllic   Passem pel davant de l’antic mas de l’Ollic. Aquesta masia reconstruïda el segle XIV es calcula que prové del XII.

DSC07212 Centelles queda apartat   No ho sembla però el camí van agafant altitud i tenim una bona vista de Centelles i de la Costa de Fonderola al seu darrera, on hi ha un cim culminant, el Castellar de 1017 metres.

DSC07214 Ombra d alzinar

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí, ara poc fressat, s’endinsa dins d’un alzinar ombrívol i agradable. Per cert, l’any 898 va morir Guifré I el Pilós a qui es considera el primer sobirà de Catalunya ja que va ser qui va expulsar els sarraïns d’Osona, de Montserrat i gran part de Tarragona. Va fundar els monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Santa Maria de Ripoll. Se’l considera el fundador de la dinastia catalana. Va deixar el triple comtat de Barcelona, Osona i Girona (base de la definitiva Catalunya) al seu fill Guifré II.

DSC07217 Grau del Soler   A 660 metres d’altitud la pista s’aplana i comença a seguir el dibuix que fa la cinglera de Sant Pau. Ens aturem una mica al damunt del grau del Soler.

DSC07218 Aiguafreda   Al fons es veu Aiguafreda.

DSC07220 Volte els cingles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   En general tenim bones vistes del Congost, que és tant un congost com un riu. El riu neix a la Font del Regàs, a Sant Cugat de Gavadons, i ha forjat el congost entre terrenys de gresos i margues. Es nodreix dels vessants dels Cingles de Bertí i del Pla de la Calma.

DSC07224 Cerd   Fa 5 quilòmetres que hem començat i arribem al conjunt de construccions del mas El Cerdà de la Garga. A la façana principal destaca un gran portal dovellat datat de l'any 1733. Damunt del portal hi ha un balcó de pedra treballada. A banda i banda del balcó, a l'alçada del primer pis, hi ha dos esgrafiats mal conservats de la mateixa data, essent un d'ells un rellotge de sol. Als voltants hi ha diferents masoveries i edificis auxiliars encerclats per un clos tancat. Segons he trobar al blog de ‘coneixercatalunya.blogspot.com’ la primera documentació es remunta a l'any 1160. La masia va tenir modificacions i l'actual estructura és calcula dels últims canvis del segle XVIII. Una qüestió molt interessant és que en aquesta masia va néixer l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau (1815 – 1876) i el va heretar el 1850. Es compleixen ara més de 200 anys del seu naixement.

DSC07226 Sta Magdalena Vilarestau

 

 

 

 

 

 

   Es tracta d’un conjunt que serveix com a lloc per celebracions. Avui estan regant la gespa ja que tenen una comunió, ens explica el jardiner. Carai ja són ganes: celebrar una comunió precisament el dia 18 de juliol. Un rètol ens parla de Santa Magdalena de Vilarestau una antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga. Va ser consagrada el 1097, moment en que era dedicada a Santa Maria. L’any 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles. Es troba arruïnada des del segle passat.

DSC07230 castell de Centelles

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim endavant. El camí ara va a sud-oest cap a la punta del Pla de la Garga. Tenim una bonica vista del castell de Centelles. Per perspectiva històrica diguem que el 898 era sobirà de Navarra Fortún Garcés (L’any 800 el primer sobirà va ser Íñigo Arista); A Astúries el sobirà era Alfonso III el Magne (successor de la teoria que provenia de Dom Pelayo, de l’any 718). En aquell moment les nacions eren doncs tres: Astúries, Navarra i Catalunya. No existien ni Castella, ni Aragó, ni Extremadura, ni Andalusia... ni cap altre de les que ara són “autonomies”.

DSC07231 Pedrera del Cerd  Ja hem fet la volta i ara seguim en direcció nord i passem pel costat de la pedrera, que sembla en desús, del Cerdà.

DSC07236 Salt de lInfern   Arribem a una raconada que evident ha estat molt treballada per l’aigua i que forma un clot molt profund envoltat de molta vegetació: és el Salt de l’Infern. Estem al punt on la Riera Blanca fa un revolt acusat i gira de sobte al sud.

DSC07238 La CrosellaAl costat mateix hi ha el mas de la Crosella.

DSC07241 Salt del Purgatori   Un quilòmetre més endavant, per on ja em passat a la pujada, hi ha el Salt del Purgatori, aquest molt més ample, però també difícil de veure bé. Quan la pista queda entre les cases, a banda i banda de la masia El Castellar, un sender fresat a la dreta davalla fins a la riera i permet fer-se una mica l’idea. L’aigua de la riera, quan n’hi ha, aquí es precipita formant un salt totalment vertical de 17 metres d’alçada tot salvant un estrat calcari.

DSC07243 Centelles Pl Major   Hem acabat un altre cop al Polígon Industrial on havíem deixat el cotxe. Ara amb el cotxe, ens apropem al centre de la vila per tal de fer una volta i de dinar en algun dels restaurants. La Plaça Major de Centelles és força interessant; urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut dels Comtes de Centelles.

DSC07247 Pels carrers avui que dormen a casa

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pel carrer dels Socors avui les botigues hi han posat unes petites parades al carrer. Fa bonic ja que es tracta de roba i productes artesanals de la mateixa població. Un finestral d’una casa permet observar unes cortines fetes amb ganxet (ara ja no se’n veuen) i amb rètols demanant la llibertat dels presos polítics catalans. Mentre escric aqueta crònica trobo a la premsa (‘vilaweb.cat’) que “després de gairebé mil dies empresonat, el vice-president Oriol Junqueras ha estat entrevistat per primera vegada en un plató de TV3. La conversa amb Vicent Sanchis ha estat marcada per les vivències personals i les reflexions polítiques”. A més a més, diu el diari, que “ha descartat formar un eventual govern amb els socialistes. En aquest sentit, ha dit que el PSC s’havia convertit en la crossa de la repressió de l’estat. ‘Tindrien problemes per a aguantar-me la mirada’, va afegir”. I és que un partit com el PSC ha desaparegut sota la pressió dels ‘barons’ del PSOE.

DSC07244 Esglesia Sta Coloma

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem pel davant de l’església de Santa Coloma. És l’església parroquial i patronal de Centelles, documentada des del 898. L’aspecte actual correspon a les obres realitzades entre 1704 i 1711. Parlant de Catalunya, la política i el PSC (tot això també serà història), destaca la virada que el partit ha fet i només cal mirar els noms dels que l’han abandonat com Montserrat Tura, Ernest Maragall, Joaquim Nadal, Ignasi Giménez, Miquel Lupiáñez, Celestino Corbacho... Què es podia esperar? El 2019 ja es publicava que el PSC abandonava la defensa de la immersió lingüística. Després va donar suport a l’aplicació del 155 i només cal veure l’actitud davant del judici per l’1 d’octubre. Segur que per molts és molt penós. Què queda del ‘PS de Catalunya’? Realment estan satisfets de tenir al capdavant l’Iceta?

DSC07246 Capella del Socs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   I una mica més enllà, també passem pel davant de la capella de la Mare de Déu de Socós. Entenc que fa referència a ‘Socors’, però a la porta consta com he dit, sense la ‘r’. Construïda entre els anys 1536 i 1539, al mateix temps que una altra capella del poble, la de Jesús, encara que amb un estil més renaixentista.

PHOTO-2020-07-18-14-02-38

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Acabem dinant a un restaurant de certa categoria, el Via Centelles, on fins i tot hem demanat postres. I un comentari final, cal no oblidar un element fonamental: si oblidem els nostres orígens perdem la nostra identitat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/centelles-riera-llavina-lollic-grau-del-soler-el-cerda-de-la-garga-salt-de-linfern-la-crosella-salt-52977496