Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sora, sant Pere de Sora, castell Boixader, mas Rocafiguera

(Osona) Ruta el 5/03/2020; 10 km; +300 -300; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sora, sant Pere de Sora, castell Boixader, mas Rocafiguera.   Participants: Josep C, Josep Maria, Josep S, Lluis, Alícia, Valentí i Miquel.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 

 b1194mapa  b1194perfil

 FA ANYS: L’any 1230 el castell va passar als Hospitalers de Vic.

DSC05910 Esgl Sora    Avui anem a un racó poc habitual: Sora, un terme perifèric del Lluçanès i que pertany a Osona. L’església esta dedicada a Sant Pere, una estructura del segle XVII, encara que possiblement va tenir altres reformes anteriors. Va ser consagrada l’any 960 a instàncies de l’abadessa Ranlo i el bisbe Ató. Durant la guerra civil 1936-1939 es van destruir els seus vells retaules. Al voltant de l’antiga església romànica devia desenvolupar-se el raval.

DSC05912 Interior en obres  Podem entrar-hi ja que hi estan fent obres de reparació. Estava molt malmesa i com que el bisbat no es preocupa gens de les esglésies rurals, un grup d’amics han aconseguit una subvenció de la Diputació i ara estan restaurant-la.

PHOTO-2020-03-05-21-35-28   Al sortir i abans de seguir ens fem una foto de grup. Per cert, la rectoria està al costat i hem pogut endevinar que fa d’escola, on hi veiem un bon grup de nens de potser 5 i 6 anys.

DSC05915 Sora    Seguim camí al nord. Anem deixant Sora al darrera. Està documentat, del segle X, el nom com a ‘Saura’ i es creu que devia ser un antropònim primitiu medieval. Però l’origen antic sovint és difícil de seguir. Pensem que un navegant que arribés a les nostres costes trobaria des d’Empúries fins al sud molt ports habituats al comerç de la mediterrània. Segur que veuria gent exòtica, amb vestits diferents i elements diferenciadors. Segur que escoltaria com la gent es comunicaria en varies llengües com el grec, el llatí o l’àrab. Els noms també es barrejaven amb facilitat.

DSC05916 Amunt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tres quilòmetres més endavant deixem la pista i un sender s’enfila amunt. La dècada dels anys 30, del segle XIII, es consolidava la conquesta de Mallorca i es portava a terme la de València i també de Múrcia. El rei Jaume va crear els regnes de València i el de Mallorca, a imatge del català, però independents els uns dels altres.

Aquell mateix any el regne de Lleó es va veure sumat al jove regne de Castella, quan Fernando III el Sant va rebre de la seva mare Berenguela (en 1217) el regne de Castella i del seu pare mort Alfons IX (en 1230) el de Lleó . El rei va fondre les Corts de Lleó i Castella, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per dos regnes: Castella i Lleó (però Lleó ja havia perdut la seva independència, que identificava el fet de tenir Corts pròpies). El rei va conquerir la vall de Guadalquivir (Còrdova, Múrcia, Jaén, Sevilla) i rebia de Jaume I el Regne de Múrcia. Tots aquests estats, territoris o regnes van passar a ser integrats en el regne de Castella. Lleó va anar perdent la seva identitat. Queda clar que (la visió dels sobirans català i castellà) han estat dues formes diferents d’entendre la vida i el món, que encara dura.

PHOTO-2020-03-05-21-35-18 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La pujada és dreta però no dura gaire. De fet són els últims 90 o 100 metres finals. El terme s'organitzà tot seguit en domini senyorial, centrat al castell de Duocastella (Doscastells), nom provinent d'una antiga vila (les poques restes es troben prop del mas Rocafiguera, i per això també és conegut per castell de Rocafiguera).

DSC05921 De castell de Boixaders    El que havia estat el castell de Boixader és un penyal de roca a 952 metres d’altitud, sense cap rastre de l’antic castell. El castell amb els anys va derivar el nom per referir-se a l’abundància de boixos que hi ha. Sota domini comtal i reial (foren feudataris els Duocastella, els Freixenet i els Manlleu) fins al 1229, aquesta any passà a la comanda hospitalera de Vic, que hi erigí un dels centres de la seva comanda, intitulada en 1229-52 domus de Vico et de Duocastella; però a causa de les dificultats amb els vells castlans, cediren de nou el domini al rei.

DSC05939 Vistes    Tenim unes boniques i verticals vistes des de dalt. És tot el territori denominat Bisaura. El Bisaura és una subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona. A sota nostra destaquen els masos de Les Viles.

DSC05948 Rocafiguera   Després del castell, que probablement potser només era una torre que guaita i potser de fusta (algunes ho eren), anem girant cap a ponent per dirigir-nos al mas de Rocafiguera.

És probable que el Mas Rocafiguera indiqui l'emplaçament de l'antiga vil·la Duocastella. Rocafiguera es va refondre amb el Mas Casa Gueralda de Joanet. Posteriorment s'anà convertint en una de les masies més fortes del terme de Sora, absorbint els terrenys del Mas Artigues i Comes. Modernament va absorbir també la propietat de Duocastella.

DSC05950 Gran cedre Al costat del mas ja destacava, des de lluny, un arbre molt alt. Nombroses guies parlen (el mapa topogràfic també) d’una ‘sequoia’ destacada que rep el nom de ‘Bella Antonia’ i està envoltada d’altres que han anat morint. Fa uns 100 anys un comercial de productes forestals d'Espinelves va importar llavors de sequoia de Califòrnia i es van plantar en nombroses pairalies, sobretot de les Guilleries i Osona, aquest en deu seu un d'aquells.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sora-sant-pere-de-sora-castell-boixader-mas-rocafiguera-47503581