(Osona)  Aquesta excursió correspon a la Caminada Popular de Tavèrnoles del 29 de maig de 2012. Hem fet uns 15 qm, amb uns desnivells de + 318, - 318 i un total de 3 hores.

TAL DIA COM AVUI: El 29 d’abril de 1153 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va ocupar la ciutat de Ciurana, després d’un llarg setge. Ciurana, dalt del serrat, era l’últim reducte musulmà al Priorat. La plaça va quedar per al cavaller Bertran de Castellet, senyor de Reus.

Mapa 2 Perfil 1

El punt de sortida és al costat de l’Hostal del Roquet, al petit barri de Can Món, del també petit poble de Tavèrnoles.                                        P1120157 Lhostal del Roquet  

Just al costat d’on deixo el cotxe, a les set del matí hi ha un bonic punt amb una taula de pedra, moderna, que sembla voler explicar l’antiguitat de la història d’aquestes terres. El nom de Tavèrnoles ja es documentat des del segle X, amb el de “Tabernulas”, que prové del llatí i vindria a significar indret amb petites botigues o tavernes, el que seria conseqüent amb les troballes arqueològiques dels turons i la tendència a crear punts de trobament poblacional durant el poblament de la vall.

P1120158 Inscripcions Comencen les inscripcions. Al final, no hi ha massa gent, probablement pel fet que aquesta nit ha plogut de valent i això ha espantat a moltes persones de la contrada. Tot i amb això, val a dir que el dia es presenta magnífic.

P1120159 mas El Pends 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tant aviat com comencem a caminar , en direcció nord, i al final del carrer asfaltat, veiem cap a l’esquerra el gran mas d’El Pendís.

P1120161 En aquesta excursió veurem moltes masies en perfecte estat i que mantenen la tradició agrària del territori. Tombem a l’esquerra ja per pista, esquivant els grans bassals d’aigua. Anem deixant les masies de Benarigues i Can Ton Xic.

P1120170 El Puigmal 

Finalment ens endinsem ja al bosc pel que és l’Espai Natural Les Guilleries Savassona. El camí va per l’obaga de la Passarella i això es nota en l’aire fresc, però agradable. La boixeda es fa densa a mida que la pista esdevé camí. Estem caminant ara pel bosc de Sant Feliuet. Algun indicador ens indica el camí que hauríem de seguir per pujar a la famosa ermita, però avui no hi anem. La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, alzinar i freixenedes i fagedes a les parts obagues. Aviat, hem pujat un centenar de metres i tenim l’oportunitat de veure el magnífic Pirineu amb els cims nevats, de les muntanyes del Puigmal a sobre de Núria, entre boires.

P1120171 El Ter 

 

 

 

 

 

 

 

També podem veure el Ter, fent l’acusat meandre al voltant del Pla de Sant Pau, tot just a sota nostre.

 

P1120173 St Feliuet 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una mica després ja caminem per sobre dels 550 metres i podem veure, a 660 metres, dalt d’una roca, Sant Feliuet. Es tracta d’un puig de roca que fa de magnífic mirador de la vall del Ter. L’ermita, documentada ja el 1035, disposa d’un conjunt entre preromànic i romànic, amb un campanar de les primeries del segle XIII. Originalment es deia de Sant Feliu de la Roca.

 Pels voltants hi ha el jaciment neolític de Savassona. L’antigor del temple, és coneguda per les actuacions arqueològiques realitzades en diverses oportunitats. La primera, el 1960/65 per Junyent i Cassany i la última, el 182, per Buxó, Cruells i Molist. S’han torbat enterraments en posició fetal, que s’identifiquen dels primers ramaders i pagesos de la comarca. Correspon a una cultura neolítica, poc habitual a Osona.

Seguim endavant i el nostre camí ens fa passar per sota del turó dalt del qual hi ha la coneguda Pedra del Sacrifici. Es tracta d’un bloc isolat dalt d’un turonet per sota del Turó de sant Feliuet, que tenim a l’esquerra i que no hi pujarem. Aquest bloc de pedra de gres, es va desprendre del Turó citat i ara es troba envoltat de roures i algun pi roig. El bloc de pedra té uns esglaons tallats i la tradició oral de la gent de la contrada va fer pensar que es tractava d’un indret on s’hi celebraven sacrificis.

P1120175 Casa fortificada de Savassona 

 

 

 

 

 

La nostra pista va pel Pla de Sant Feliuet, a uns 570 m. Deixem a l’esquerra el torrent del Castell. Passem la BV.5213 i ens enfilem fins al Castell de Savassona. El terme de Savassona ja consta esmentat des de l’any 890 i el castell des del 921 i pel que fa al llinatge probablement la informació més antiga tingui l’origen en Isarn de Savassona, que fou veguer del terme el 990, tot depenent dels vescomtes d’Osona. L’antic castell, transformat en casa fortificada, encara està habitat i presenta una bonica imatge. Com es natural, aquestes edificacions han sofert nombroses variacions amb els anys. En aquest cas, tenim renovacions dels segles XVII i XIX.

P1120176 Sant Pere de Savassona L’aspecte de casa residencial prové del fet que ha estat un edifici que fou la residència habitual de la família baronial, fins el 1820. Tot i que fou incendiat i saquejat durant la guerra del francès, posteriorment fou restaurat. Al costat mateix hi ha l'antiga església parroquial de Sant Pere de Savassona. Se sap que va ser construïda, cap el 1060, pels vescomtes de Cardona (que ho eren d’Osona), als qual pertanyia la jurisdicció del domini de Savassona. L’any 1086 la lliuraren a l'església catedral de Vic. Modernament restaurada, conserva l’estructura i imatge dels edificis romànics del segle XI. La guerra civil de 1936-39 féu perdre a aquest temple alguns retaules que en tapaven els murs, amb la qual cosa l'interior de l'església recuperà l'aspecte primitiu.

Per un territori d’explotació agrària, no poden faltar les masies, com la que deixem de Les Punxes, que pren el nom del mateix pla que té al costat, i més endavant la de Can Periques i Compòsit. Tampoc poden faltar les basses.

P1120179 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra masia que deixem a la nostra dreta,és el Mas de Foquers, amb un bonic porxo i un rellotge de sol, em penso que no gaire antic, treballat en una pedra escairada d’una de les columnes de la porxada. Tot seguit, ens enfilem per la dreta i agradable Escala de Foquers, tot de pedres planes ben posades, i envoltades d’un indret molsós, que fan l’escala d’ascens. Aquest espai tan bonic penso que durarà tants anys com fa que s’ha fet, fins que els qui van amb dues rodes decideixin de pujar-hi: aleshores poc temps caldrà per veure totalment destruït aquest magnífic

P1120188ascens per caminadors (Jo demanaria als companys que no van a peu que segueixin la bonica pista que ve de cara i donin la volta, per tal de protegir aquest indret tan magnífic).

 

 

 

 

 

 

 

P1120191 La Demunt 

 

Dalt de l’escala, arribem a la Mare de Déu de la Damunt (també es pot trobar escrit: la Demunt) , on també hi arriben dues pistes que venen els vessants sud i nord.

 

P1120192  

 

 

 

 

 

 

 

 

El 1281 era coneguda com a Santa Maria Superior. Posteriorment, a mitjan del segle XVII, fou ampliada i completada fins a la imatge que té actualment, força modificada respecte del seu origen. Probablement el nom actual de “Damunt” prové de l’idea de “sobre de” “per damunt de”, fent referència al primer nom original de “Superior”.

P1120195 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aprofitant que estem en una caminada popular, els organitzadors han tingut el bon gust de tenir-la oberta. L’interior és força agradable i si no fos perquè ara ja la gana m’empeny a buscar l’entrepà, potser m’hi hauria quedat una estona.

P1120196 Lesmorzar de la CP Cases Noves

 

  

 

 

 

 

 

 

Just al davant hi ha la parada per l’esmorzar, però aquesta no és la del nostre grup. Aquesta parada correspon a la caminada de Les Cases Noves, que han coincidit amb el dia.

P1120197 Aquest s el nostreCal baixar una mica per trobar els entrepans de pa amb tomàquet i botifarra i uns bons porrons de vi.

 

P1120199

 

 

 

 

 

 

Mentre esmorzo una mica recordo haver llegit que aquesta plana fou un mar d’aigua salada i que s’hi ha trobat fòssils d’eriçons, cargols de mar i altres crustacis. Probablement aquest fet explica el sol de pedra formada per roques sedimentàries i freqüents intercalacions de sorres i gres de gra fi.

 

P1120202 Pedrera Godaiol  

 

 

 

 

 

Estem més enllà de mitja caminada i ara ja tocarà anar baixant i passant per entre camps de conreu, planes plenes de cereal d’un verd intens. També passem pel costat de la Pedrera de El Godaiol, al costat del mas del mateix nom.

P1120201  

 

 

 

Pel mateix que abans comentava i donat que per sota de la terra de conreu hi ha una sòlida plataforma formada per margues i roques sedimentàries, gris blavoses, és possible fer un aprofitament d’aquest format geològic. Aquesta s’anomena Pedrera del Godaiol, té una àrea aproximada de 7.800 m2 i explota la pedra de Folgueroles, amb una coloració que va del verd oliva (la més valorada), al rosat i al blau, és de bon extreure i bon treballar.

P1120204 Mas el Godaiol  D’altra banda, també s’expliquen els conreus pel fet que aquestes roques són molt poc permeables a l’aigua i per tant la retenen dins del gruix de terres, de no gaire fondària, que tenen al damunt. Es tracta, doncs, de masies tradicionals però amb un fort contingut agrari, com aquesta del Godaiol on s’hi crien cavalls.

 P1120218He de dir, també, que en aquest mas hi va néixer el 1734 Josep Pujol Juhí i que fou l’iniciador d’una nissaga de grans escultors. L’obra més important és el retaule barroc de la Mare de Déu dels Colls a Sant Llorenç de Morunys, acabat el 1784. Josep Pujo, morí el 1809 a Sant Llorenç, tal com he trobat en un magnífic treball de Joan Vilamala.

 

 

P1120210  

 

 

Nosaltres seguim caminant. Més enllà seguim deixant masos a dreta i esquerra: el Mas Torrents i El Banús, aquest una mica més llunyà. Si m’hi apropés veuria com destaca per la seva arquitectura i importància històrica. És un gran edifici rectangular, amb una torrella central, construït al segle XVII per mestres de cases gascons o francesos. I a prop del mas El Tamborí, encara trobem la curiositat d’un petit aeroport rural.

Si voleu veure una mica de l’aeroport, pel qual hem caminat al costat de la pista, podeu anar a l’enllaç:

http://212.128.140.41/youtube/tag/folgueroles

P1120213 Can Serrabou  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres, però, seguim el camí i passem pel costat del Mas Serrabou,envoltat d'un parc i de la seva masoveria, era un típic mas rectangular, amb coberta de dos vessants i galeries a la banda de migdia, amb edificacions clàssiques del segle XVIII.

Les vistes sobre el Pla d’Aiats i l’inconfusible coll de Bram, ens acompanyen un tram de la travessa fins que ja tornem a ser a prop d’El Pendís i pocs minuts després entrem al barri de les Piscines, que havia estat Can Món, amb curioses pedres que els propietaris han posat com a llindes de les seves cases.

P1120221

Si voleu baixar el track per gps podeu anar a l’enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2773235