(Osona) Ruta el 13/12/2016; 10,5 km; +400 -400; 5 hores. Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Vilanova de Sau, Roca del Migdia, Puig del Far, ermita Santa Margarida d’Ardola. Participants: 22 i l'amic Meli Queralt que l'ha organitzat. Tipus de sortida: travessa semicircular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA SETMANES: La filtració d’una conversa telefònica descobreix que Daniel de Alfonso informava al ministre Fernández Díaz que “hem destruït el sistema sanitari de Catalunya”.
Comencem a caminar a Vilanova de Sau. El poble de Vilanova comprèn una bona part del territori de Sau. El municipi de Queròs també en formava part, fins que el segle XIX va ser agregat a Sant Hilari de Sacalm. Vilanova és el resultat del trasllat forçós dels habitants de Sau que van haver d’abandonar el poble abans que tota la vall s’inundés amb les aigües del Ter.
Algunes cases llueixen rètols i estelades que es relacionen amb l’actual moment polític.
La filtració de la conversa amb el ministre Fernández Díaz (que figuren en molts mitjans de comunicació públics) de l’antic magistrat Daniel de Alfonso sobre l’interès voluntari i actiu de perjudicar el sistema sanitari de Catalunya, fan preguntar-se com pot haver-hi algú que visqui a Catalunya que no vulgui la independència? Potser els que volen seguir depenent d’Espanya, desitgen tenir un sistema sanitari de baixa qualitat i veure en perill els seus veïns, pares, avis i fills?
Comencem baixant, en direcció nord-oest, cap el torrent de la Polleda, que suposo que fa referència als pollancres o a la pollancreda.
La gebrada d’aquesta matinada és ben evident. La temperatura és de -1ºC. Estem al massís de Les Guilleries que està situat entre el pla osonenc a ponent, el bonic altiplà del Collsacabra al nord, l’extensió de la Selva a llevant i el gran massís del Montseny al sud. Podem observar, dins de les Guilleries un seguit de cingles i turons, resultat dels anys d’erosió i de la força i evolució del riu Ter.
Hem seguit en la mateixa direcció per dins d’alzinar fins que ens enfilem, amb facilitat, pel cingle que esta entre el Puig de Casadevall i la Roca Falconera. Hem trigat una mica més d’una hora i arribem a una cruïlla. Aquí ens aturem a esmorzar.
Cinc-cents metres més endavant, en direcció est, ens aturem a admirar el paisatge des de sobre de la Roca Falconera. A sota nostre els replans i turons que hi ha entre Sant Romà de Sau i Vilanova de Sau.
Una mica més endavant miro cap a ponent i puc veure la Roca Falconera.
Després miro cap a nord-est i veig la Roca del Migdia, que pren aquest nom pel fet que està situada al sud del pantà de Sau.
L’antic poble de Sau, petit nucli centrat per l’església parroquial de Sant Romà, es trobava a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i fou negat per la construcció del pantà. Tenia velles cases com la del Fadrí de Sau o Jaume Malianta, bandoler molt destacat de la banda d’en Serrallonga. L’església romànica, consagrada el 1062, sofrí molt en el terratrèmol del 1425 i fou restaurada i modificada posteriorment, tot i que conservava els murs romànics amb lesenes i arcuacions llombardes i el campanar romànic, llevat del darrer pis i el coronament piramidal, que emergeix encara i serveix d’indicador popular del nivell de les aigües.
Planegem tenint al davant les roques del Puig del Far.
Des del punt on hem parat a esmorzar fins a la Roca del Migdia, hi ha uns dos quilòmetres. També hi oneja una senyera, molt gastada.
Des d’aquí tenim una bonica vista del Pedraforca i dels Rasos.
També del pantà de Sau i dels cingles del Grau i de Santa Cília. El pantà de Sau, que arriba a Roda de Ter, té 17 km de llargada i una amplada variable, que en alguns punts supera els 3 km. Aquest pantà ha transformat la vida del municipi i el seu entorn natural. Aprofita la depressió situada entre la cinglera de Tavertet i la seva continuació, la serra de les Gorges, i el massís de Sant Pere de Casserres i té una capacitat d’uns 177 hm3. La resclosa té 75 m d’alçada i 260 m de llargada.
Aleshores refem una part del camí i aviat girem a la dreta per un sender ben fresat que s’enfila amunt, sense cap dificultat fins arribem a sota d’una balma.
Alguns del grup parlen del tema de la sanitat i del ministre Fernández Díaz. Són temes que exciten: fan això i no passa res! És un tema que recorda aquelles declaracions, de Manuel Fraga Iribarne, el 1961 (també molt publicades), en que deia: “Catalunya va ser ocupada per Felipe IV, Felipe V, va ser bombardejada pel general Espartero i ocupada el 1939 i estem un altre cop disposats a ocupar-la tants cops com calgui i per això estic disposat a tornar a agafar el fusell”. A la vista de tota aquesta manera de pensar (sense mai cap disculpa dels partits majoritaris) què esperen que desitgi la gent que viu aquí? Sembla que volen que la gent que viu a Catalunya reclami la independència.
Llavors toca pujar una curta canal amb unes escales de pedra, de fàcil accés. Tant el puig del Far (832 m) com la veïna roca del Migdia (767 m), situats als cingles de Vilanova de Sau, a la vall del Ter, són unes mirandes excel·lents del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet. La pujada al puig del Far no és gaire llarga i és prou còmoda, a través d'un bosc molt bonic i encinglerat. El cim és una autèntica mola, massissa, arrodonida i plana al capdamunt.
Aviat arribem dalt del Puig de Far, que llueix una estelada. Les estelades que sovintegen per tot el país són una expressió del desig del dret de decidir que es manifesta lliurament d’aquesta manera.
Baixem i passem pel costat d’una roca foradada i seguim planejant entre roures i blocs de granit plens de molsa.
Set-cents metres més a ponent, per suau baixada, arribem a les runes que queden de l’ermita de Santa Margarita d’Ardola. L'església consta documentada des de l'any 1064. Va ser una capella rural per al culte dels habitants de la contrada de l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. L'any 1936 va ser abandonada i paulatinament es va anar degradant fins que l'any 1945 es va ensorrar. De l'edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l'absis i el mur de migjorn estan esfondrats i les seves runes omplen tot l'interior de la nau.
Anem planejant i baixant suaument fins que un quilòmetre més avall tornem a estar a la cruïlla on hem esmorzat a la pujada. Val a dir que prop de l’ermita que hem vist, he llegit que sembla hi ha una roca amb un forat a la base, encara que probablement està colgada de fulles. Es diu que era una petjada de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Maria devia passar per aquí un jorn de calor intensa i des dels anys 40 del segle XX, la gent hi venia en moments d’escassetat d’aigua.
Finalment tornem a estar a Vilanova de Sau.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15811949