(Osona) Ruta el mes de juny de 2015; 14 km; +234 -234; 4 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: Olost, ermita Sant Adjutori, La Gavarresa, Santa Creu de Joglars, Olost.   Participants: Alfred, Carles, Camp, Josep Maria, Lluís i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: L’any 1582, quan va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda, era sobirà d’Espanya Felipe II, qui va decidir envair Anglaterra i va enviar una flota que va acabar en fracàs.

P1020646 Olost

Comencem l’excursió a la plaça de l’Església d’Olost. Com tants altres pobles de Catalunya la seva història documentada s’endinsa als inicis del segle X, en aquest cas concretament del 908, en un document d’una venda de terres de l’església de Santa Maria d’Olost. Fa referència a “Santa Maria Olostensis” i els experts pensen que l’origen etimològic d’Olost és preromà. La parroquial és d’estil neoclàssic amb dos grans campanars. La llegenda diu que un matrimoni que no podien tenir fills van prometre un campanar nou si la dona quedava embarassada. Resulta que van tenir bessonada i el resultat són els dos alts campanars que ara llueix. Un dia, el bisbe Torres i Bages va dir que era tant magnífica com podia ser-ho una catedral del Lluçanès.

P1020647 Ajuntament 

Passem pel davant de l’ajuntament. Cal comentar que Olost va ser una de les poblacions més representatives del Lluçanès durant l’edat mitjana i ja amb la construcció del castell, el segle XI, va començar el llinatge dels senyors d’Olost que, 200 anys després, es van unir a la família dels Peguera i dominaren la major part de la comarca (o subcomarca).

 

P1020649 Sant Adjutori

Després de fer unes voltes arribem a l’ermita de Sant Adjutori. Aquesta ermita ja no ho sembla, tal com ha quedat desapareguda entre la gran estructura del mas, que hauria estat inicialment la rectoria. Es va acabar de construir el 1717, poc després que Catalunya perdés les seves constitucions i llibertats pel Decret de Nova Planta de Felipe V. Des del 1772, en que ja estava en molt mal estat, s’han fet diverses reconstruccions, de les quals la més recent va ser el 1989.

P1020652 Esmorzar 

Hem seguit la pista (aquesta excursió és tota per pistes) fins que ens aturem a menjar una mica. Fa una hora que caminem i ja tocava. Durant el segle XIX va resultar, tot el Lluçanès, molt afectat per les guerres carlines. L’any 1835, en el context de la Tercera Guerra, els carlins van ocupar el poble, que fins aquell moment havia estat a mans dels isabelins o reialistes i de pas van cremar l’església. També aquest territori va resultar afectat pels grups de bandolers de l’època i un dels més famosos va ser Perot Rocaguinarda. Al poble hi ha un museu amb el nom d’aquest famós bandoler i a més els gegants que surten a la festa major estan dedicats tant a ell com a la seva companya, Mercè de Pecanins, filla d’Olost.

P1020654 Pant

Uns 6 km després d’haver començat passem pel costat del pantà de la Gavarresa (també conegut com d’Olost). Aquest és un pantà situat a la Riera Gavarresa. Ocupa un espai de quasi 8 Ha i representa la zona humida més extensa del Lluçanès. És un pantà artificial destinat a usos agraris i ramaders i a l’abastiment d’aigua al municipi.

P1020656 Riera 

La riera, en determinats, passos té una imatge molt agradable i refrescant. Respecte del que dèiem de Perot Rocaguinarda (nascut el 1582), cal afegir que també era conegut com “Perot lo Lladre”. La seva família venien de pagesos, però ell no era pas l’hereu i va haver de marxar per trobar la seva pròpia fortuna. Diuen que un malentès (ves a saber) el va portar al bandolerisme, on s’hi va aplicar molt. El mateix Cervantes el va citar dins de la segona part del Quixot. Probablement aquest fet va contribuir de manera notable a la seva posterior fama. Diuen que era un bon estrateg, molt audaç i hàbil, que era temut per les autoritats i estimat pel poble. No se sap exactament quan va morir, però es calcula que va viure molts anys i se sap que el 1635 encara era viu i era capità a Nàpols.

P1020660 Sta Creu de Joglar 

Seguint sempre en direcció nord-oest arribem al nucli de Santa Creu de Joglars. Un petit nucli urbà que va créixer al costat de l’església del mateix nom. L’origen de l’església es calcula del 984 i pren el nom d’estar situada al costat d’un indret conegut com a “Gugulares”. La pròpia identificació del nom del lloc ens explica que es devia tractar d’un coll, ja que aquest és el significat del topònim (gugulares= jugular).

P1020662 Esglsia  L’església està en un costat d’aquest nucli allargat. Entre els anys 1438 i el 1728 es reunia el consell territorial del Lluçanès en aquest església, donat que esta situada en el lloc central de la demarcació.

P1020667 Tornant 2 Anem tornant i passant un altre cop per la riera. Sorprèn la quantitat d’aigua, però cal dir que cal respectar l’apel·latiu autòcton que les poblacions donen als seus cursos d’aigua (riu, riuet, riereta, torrent, aigua, aigüeta, rambla, barranc,...), però per a cada comarca això correspon a un ordre jeràrquic sovint molt clar. A la Plana de Vic la distinció entre riu, riera, torrent o rec, és molt clara, com també ho és riu, rambla o barranc al Maestrat.

P1020668 Mas La Gavarresa 

Deixem a l’esquerra el mas, molt ben restaurat, de la Gavarresa. El Lluçanès és una comarca natural en el territori de transició situat a la Plana de Vic i el Berguedà, originada en els moments de formació del Prepirineu, bàsicament un altiplà d’uns 400 km2. Com a sotsvegueria tenia com a capital històrica la ciutat de Prats de Lluçanès. Està considerada una subcomarca i oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. L’any 2011 diversos municipis de la subcomarca van iniciar la proposta de creació de la comarca del Lluçanès. Pel dia 26 de juliol d’aquest any (2015) està previst un referèndum perquè els seus habitants decideixin si volen tenir la denominació de comarca.

P1020672 Olost Finalment tornem a arribar a Olost. Com apunt històric cal afegir que Felipe II va engegar l’anomenada “Armada Invencible” contra Anglaterra amb la finalitat de treure del tron anglès a Isabel I i posar al seu lloc Maria Estuardo, acte que el Papa de Roma promocionava ja que aquesta segona era catòlica. Després de la desfeta i amb les continues guerres de Castella, el tresor es va veure molt minvat i Felipe II ho va resoldre forçant un increment d’impostos. Això va castigar especialment Castella i Lleó i tot i que va afectar la Corona d’Aragó (Principat de Catalunya, regne de València, regne d’Aragó, regne de Mallorca, regne de Sicília,...) en aquests casos, no en va treure gaire profit ja que per les seves pròpies constitucions i l’existència de les Corts de cada una, els ingressos van anar a parar majoritàriament a cada un d’aquests països. Catalunya, però, tampoc no en va treure gaire profit com a conseqüència de la caiguda del comerç provocada pel domini dels turcs i dels venecians a la mediterrània.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9983616