(Osona) Ruta feta el novembre de 2013; 10,7 km; +665 -665; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Torelló, Sant Roc, Santuari de Bellmunt, font Vidranesa i Sant Pere de Torelló. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (amb forta inclinació de pujada). NOTA AL TRACK I PERFIL: El punt d’inici i final és a Sant Pere de Torelló i no com està marcat al track.
 |
 |
FA ANYS: El 25 d’octubre de 1841 comença l’enderrocament de la fortalesa de la Ciutadella. La ciutat de Barcelona veia com una humiliació permanent aquella caserna militar construïda per ordre de Felip V. Per a Catalunya representava la pèrdua de les seves llibertats i constitucions.
Comencem l’excursió a Sant Pere de Torelló (622m). Torelló etimològicament es coneix en documentació antiga (s. IX) en referència al “castro Torelonense”. Per a Moran, Batlle i Rabella podria derivar de l’antropònim medieval “Taurellus”, però d’acord amb l’Alcover-Moll és probable que procedeixi del radical pre-romà”tur-“ o “tor-“ amb el significat d’elevació del terreny. L’economia del terme es basa principalment en la indústria i els serveis. Pel que fa a l’activitat industrial sempre ha destacat per l’explotació de la fusta dels boscos que l’envolten. Ja des d’antic es produïen objectes de fusta (alguns elements decoratius del poble hi fan referència) con eren baldufes, rosaris, les peces d’escacs, rodets i altres elements, però en l’actualitat s’ha especialitzat molt cap a mobiliari i alguns objectes de l’antiga tradició com les esmentades peces d’escacs i també maces i boles de croquet.
Sortim per la petita carretera de llevant i just després del pont per sobre del curs del torrent de Les Pedroses, seguim recte per una estreta pista de ciment que segueix recte pujant, però pocs metres més endavant, al costat del grup de cases Fondevila, la deixem per baixar, a la dreta, per les margues sòlides que baixen al torrent i passem a l’altra vessant on prenem ja la pista que anirà cap a Sant Roc. Aquí ja tenim la vista de tot el Serrat dels Cristians Vells i queda clar el tall que als Cingles de la Socarrada forma el Forat Micó. Ara la pujada anirà sent suau.
Alguna aturada per mirar enrere. Sant Pere comença a quedar als peus i al fons tenim les vistes de tot el massís del Montseny. La vila està situada en la vall, però les terres del terme són abruptes. A més de la serra de Bellmunt (abans coneguda com Serragrenyada), destaca la serra de Curull. Abans de 1350 ja hi havia un nucli habitat, que probablement va començar com a sagrera als voltants de l’església de Sant Pere, però a finals d’aquell mateix segle XIV va quedar totalment despoblat. Es té coneixement d’aquell original nucli a partir de molts documents de l’arxiu parroquial que s’han conservat. El repoblament va començar cap a mitjans del segle XVI. El poble està alçat sobre un turonet situat en la confluència dels rius Fornés i Ges.
Anem seguint recte amunt pel serrat, clar i evident, de Sant Roc. Sovint hi ha els senyals grocs i blancs del PR, fins que arribem a l’ermita que dóna nom a la serreta, situada a l’inici del conegut com a Pla dels Roures (o de Nespla). Aquesta petita ermita ocupa un espai de roquissar sec i amb una àmplia vista de la vall a uns 735m. Es tracta d’una edificació del segle XVII i que, com a totes les esglésies dedicades a Sant Roc, va ser edificada com a vot contra la pesta. Compta amb una campana ornamentada amb fulles de roure i amb la següent inscripció: “Me feren fer per Sant Roch. Ano 1698. I foren padrins Francesch Serrat i Madrona Serrat”. Dins s’hi guarda una petita i humil imatge, però les pintures que ocupaven el fons de la capella van ser cremades en 1936. Nosaltres, aprofitem el dia magnífic per seure còmodament a l’atri i esmorzar una mica. Aquest atri va ser construït el 1901 per en Jacint Rifà i Munt. Hi ha una rètol amb informació de l’ermita, on explica que la gent del mas El Serrat sempre havien tingut cura de l’ermita. El rètol és llegeix malament perquè els brètols que també caminen (per desgràcia) per alguns trams de muntanya l’han estripat.
Arribem al mas El Serrat de Nespla (730m), magnífic conjunt en un lloc immillorable. Ara seguirem pujant suaument, com hem fet fins ara. Aquest és el problema d’aquesta excursió, perquè d’aquí a no res la pujada canviarà d’inclinació i començarà a enfilar-se sense contemplacions i caldrà prendre-ho amb calma i anar gaudint d’una de les excursions més boniques d’Osona.
Seguim amunt. A la nostra dreta és fa evident el tall del Forat Micó, per on passa encaixonat el riu Ges. Mirant amunt veiem dalt del tot l’edifici blanc del santuari de Bellmunt. És el nostre objectiu. Ara començarem a pujar de valent i ens endinsem al bosc que barreja roures, alzines i els primers faigs.
De fet, al territori tenim els sectors de llevant més alts amb el domini de les fagedes i per sota d’aquests estrats el que predomini és el roure martinenc. Si baixem més, a prop del Ges i fins a una altura mitja, serà l’alzinar de muntanya, com a representació de la vegetació més típicament mediterrània. A la plana seràs les pastures i les terres d’explotació forestal les que ocuparan el territori. Posats a explicar-ho, cal afegir que la terra per al conreu s’ocupa per al farratge i també per a cereals com l’ordi, la civada i el blat, però sempre en menor extensió. Tot Osona està dedicada també a la ramaderia, on hi ha porcí, oví i avicultura.
L’ombra dels faigs, a la part més alta, refresquen la suor que brolla pels porus de la pell per la forta pujada.
Fem els últims esforços. Arribem, pel camí, a la carretereta que arriba dalt i després al mirador i al santuari. Realment estem a l’indret més conegut del terme i un dels més coneguts a tot Catalunya. Bellmunt forma part de Torelló però està a tocar del terme de Vidrà. Aquest punt, com cal suposar, estava ocupat pel castell de Serragrenyada, del qual es disposa d’informació documentada des del 1021, però no en queda cap rastre, probablement per la reutilització dels materials per a la construcció posterior (que devia ser l’ampliació de la capella castlar) del santuari. Se sap que el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt existeix des del 1219, però no es va començar a engrandir fins el 1589 època en que es va construir un gran edifici annex per als ermitans. Les edificacions van quedar afectades tant pels llamps com per les successives guerres dels anys 1822, 1835 i 1936.
A la sala que hi ha abans d’entrar a l’església, es poden observar unes cadenes a la paret. Aquestes cadenes representen un de tants ex-vots com hi havia hagut al santuari. Segons un text de Mn. Anton Vila i Sala, ecònom de la parròquia de Sant Pere, l’any 1904, fan referència a uns traginers cap a l’any 1440. Se suposa que els dos traginers eren en Moreu i en Jordi. No se sap ben bé la raó d’haver estat encadenats, però sembla clar que després van quedar lliures i per això devien fer donació de les cadenes a la mare de déu de Bellmunt com acció de gràcies. Hi ha la coincidència a que a mitja hora de Vidrà hi ha la “vall de les Escapes”, que podria tenir relació etimològica amb els fets dels presoners.
Després de visitar el fresc interior, tornem a sortir a l’exterior, al mirador. Al costat del turó del santuari, n’hi ha un altre, amb una creu i una antena, que encara es coneix com a Serragrenyada, dalt del qual hi ha un petit pedró conegut amb el nom de Mare de Déu de les Alades. Segons la tradició, aquí hauria estat una part del castell i és l’indret on es va trobar la imatge de la mare de déu. El nom prové d’un fet curiós i és que aquí, a la tardor, venen a morir eixams sencers de formigues alades, de la mateixa manera que passa també a Les Agudes (Montseny) o a Sant Miquel de les Formigues (Guilleries).
Tot l’edifici ha estat restaurat per la Diputació, segons ens ha informat el guarda de l’hostal, ja fa uns quants anys. L’interior és fresc i agradable. Compta amb habitacions dobles i individuals i també una zona de refugi. Es pot consultar la informació a http://santuaridebellmunt.blogspot.com o bé trucant al telèfon 937447107. La fotografia de la part del menjador al davant de la llar de foc em porta records de quan fa molts anys (potser 30?) hi vam estar, tot i que aleshores era molt bàsic i elemental.
La situació de Bellmunt, a 1247 metres d’altitud, fa que sigui un mirador privilegiat tant de la plana de Vic com d’una bona part del Ripollès. Els nostres ulls se’n van fins a cim ven allunyats. Des de la silueta fosca, darrera de la calitja del dia, es veu Montserrat i més clarament el Montseny, des de Les Agudes, fins al Pla de la Calma, amb el Turó de l’Home i el Matagalls, a sud-est.
A nord-oest tenim també una vista magnífica, amb menys calitja, que permet gaudir del Pedraforca, evident i destacat. A la seva esquerra hi veiem Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija. A la dreta la nostra vista va descobrint el Cadí, la Molina, la Collada de Toses, el Puigmal (ara ja nevat) es veu més petit més enllà, el Pic de la Geganta, la serra de Milany ,... En fi, un mirador com n’hi ha pocs.
Després de tornar al punt on aparquen els cotxes, a sota del santuari, unes escales fan d’accés a un camí dret que baixa endinsant-se en la Canal Gran. El camí fa de bon baixar, amb llaçades que fan el pas fàcil. De tant en tant es va creuant la pista asfaltada moderna que porta a dalt. El camí continua fent de drecera a la carretera. Arribem a la Font Vidranesa, voltada de pollancres. Al costat de la font hi havia un refugi, per a unes quantes persones, que ha estat recentment reconstruït. En el replà superior destaca un pedró coronat per una petita capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes. Aquest petit monument has estat creat per Agustí Pinyol, amb les despeses a càrrec de Raul Herneta, de Buenos Aires.
Ja fa estona que baixem, sempre en direcció sud, recte avall. Tornem a veure Sant Pere de Torelló als nostres peus. A l’esquerra, a llevant, les vistes de la bonica serra de Cabrera, amb el coll de Bram i el Pla d’Aiats. En fi, una excursió on les vistes han estat un dels aspectes més destacats.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5589405