Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Roda de Ter Sant Salvador i Esquerda

(Osona)  Ruta octubre de 2013; 19,5 km; +440 -440; 5,5 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: Roda de Ter, Cases Noves, el Colom Gros, Puig del Bosc (632m), sant Salvador d’Horta o del Còdol, L’Esquerda.  Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 

 mapa 633  perfil 633

FA ANYS: Quan el 1314 el poblat de Roda quedava destruït i abandonat, el sobirà del Principat de Catalunya era Jaume II, a qui el Papa li va concedir els títols d’Almirall i Capità General de l’Església de Roma. A la resta de la península Ibèrica els sobirans eren: Luis I a Navarra i Alfonso XI a Lleó i Castella; el regne de Granada ocupava una bona part de la península.

P1170934 IniciAquesta excursió comença a Roda de Ter, poble situat a llevant de Vic, a la Plana. Amb el cotxe hem anar fins a l’aparcament que hi ha, indicat, a dins, després de passar el pont. De la vila cal destacar les dues esglésies, la parroquial de Sant Pere que ocupa l’espai que era de la de Santa Maria del Cap de Pont, originària del 1180, però que va estar refeta el segle XVIII. L’altra església que cal destacar és la de Santa Maria del Sol del Pont, de la qual diuen que hi havia una imatge en pedra que semblava més aviat d’origen iber. L’antic pont de Roda, que estava al mateix lloc que l’actual, formava part de l’antic Camí de França i que devia tenir origen en la Strata Francisca dels romans. Segurament que en temps més moderns devia formar part del camí ral de Vic a Olot.

Hem començat a caminar en un dia magnífic i anem deixant la vila a l’esquena, recordant que on hi havia l’església de santa maria s’hi van construir diverses cases petites a la Sagrera i que devien donar origen a la població des del primer terç del segle XIV.

P1170936 Sortint de Roda 

 

 

 

 

Anem endavant i comentem que en acabar l’excursió anirem a visitar l’espaí arqueològic de l’Esquerda. Forma una península per sobre del riu Ter i es pot considerar el centre històric del terme. Actualment està repartit entre els municipis de Roda de Ter i de Les Masies de Roda. En època medieval Roda i el terme formava part de les possessions dels Cabrera. Per aquesta raó hi ha molts documents que hi fan referència. Les fortaleses de Roda, Savellana i Vilagelans eren objecte de pactes diversos i també conflictes amb els bisbes de Vic. Els segles XI aXIIV, ja ho sabem, va ser segles de creació i expansió, però també de problemes. L’Esquera va patir aquells conflictes i va quedar destruït i abandonat i per això el 1332, els habitants de la parròquia demanaven al bisbe de Vic que els hi permetés traslladar els drets parroquials des de sant Pere de Roda fins a l’església de santa Maria.

P1170937 Orientaci  

 

 

 

 

 

Anem gaudint de les magnífiques vistes de Bellmunt i boires de la plana que comencen a pujar.  Seguim una direcció variable cap el nord-est, seguint les pistes rurals i deixem Les masies de Roda a la nostra esquerra. L’origen etimològic dels noms, sovint acostuma a ser confús i pocs cops prové del que sembla més evident. Sabem que Lluís el Pietós explica que Aizó “Rotam civitatem” destruxit, fent referència a uns fets que se solen datar a finals del segle VIII. També sabem que de Rodes, ciutat del Roerge a França, el seu nom prové de la gran tribu dels Ruteni, que ja Ciceró i César donen com ga·laico-cèltica.

Però Roda, Rodes, Rodés, està molt estès, com tenim un Rodés a la Vall d’Assua i altres Roda a Ogassa i a Tarragona. Parlem, per exemple, de Sant Pere de Roda, al Cap de Creus. En Joan Coromines concreta que els notaris monacals sovint es referien a “Sancti Pedri ad Rodas”, o sigui “a prop de” Roses (i Roses, ve del llatí “Rodhas”= roses).

Cal dir que també hi ha una interpretació derivada de “rota” (del llatí, roda o volta) que fa referència a la forma rodona, potser vinculada al revolt acusat del riu Ter. Cal acceptar que és poètica, però la pega d’aquesta interpretació és que generalment un terme clar orogràfic es pren per la seva singularitat i cal preguntar-se quina singularitat té el revolt davant de l’Esquerda, quan el Ter no para de fer revolts i revolts: davant de Fucimanya, a sant Pere de Casserres, al Serrat dels Moros, al Cingle del Grau, al Puig Gallinàs... molts més  i tot això en un territori no gaire extens.

P1170944 Pla dAiatsAl davant nostre tenim la vista perfecte del Pla d’Aiats, amb el coll del Bram i, a l’esquerra, Cabrera. Per la pista en la cruïlla de gira 45 graus a l’esquerra, cap a ponent, hi ha una fita del camí ral Vic a Olot. Més enllà veiem els cotxes que passen per la C.153. Ja hem caminat uns 5 km des de Roda.

P1170947 Ter  Amb aquest dia diàfan tenim unes magnífiques vistes que fins i tot ens permeten veure el  Pedraforca i la Serra d’Ensija. Un dels companys, en Biel, parla de la coneguda com a Guerra dels 30 anys. Bàsicament va ser un enfrontament militar de Felip IV de Castella i el seu vàlid el comte-duc d’Olivares. La situació financera de Castella era caòtica i els anglesos controlaven l’Atlàntic perjudicant el transport de mercaderies i or procedent d’Amèrica. El 1635 França hi va entrar directament i amb això es va incrementar la càrrega que el d’Olivares va fer recaure sobre el Principat de Catalunya. Les terres de Vic i de Girona ho van patir molt. El problema més greu va ser que les tropes castellanes s’instal·laven als pobles i a les masies amb l’objectiu de lluitar contra els francesos que, deien, eren els enemics. Però la realitat és que feien servir els matalassos de les cases, menjaven el gra i els animals de granja i, de tant en tant, feien el que els hi semblava amb les dones i les filles; per tant, la gent veia els castellans com l’enemic i no pas els francesos que no els perjudicaven en res.

P1170956 Puig el Bosc 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sense tocar la carretera, hem seguit cap a nord fins una mica abans del mas Colom Xic i allà, girem sobtadament cap el sud, per anar a passar a prop del mas Colom Gros. Estem molt a prop del riu Ter, just quan fa un acusat revolt pels costats d’una península on s’hi assenta el monestir de Sant Pere de Casserres. Anem baixant cap a sud-est per aquest territori planer de la Baga de la Bruguera i aprofitem per seure una estona i esmorzar una mica en un prat.  Més avall ens desviem una mica per tal de pujar al Serrat del Bosc (638m) que és el punt més alt de tota l’excursió. Dalt d’un quer de roca hi ha un mirador i un pal amb una senyera.

P1170959 Vista cap a Casserres 

 

 

 

 

Des d’un punt, d’aquest serrat, aconseguim veure el meandre del Ter i el monestir de Sant Pere de Casserres. Després d’això anem baixant un altre cop per passar un filat i continuar la ruta de gps. Ja hem fet uns 11 km des de l’inici, el que vol dir unes 2 hores i una mica més. Seguint amb el que dèiem, la invasió francesa del Rosselló va donar a Felip IV l’excusa per obligar els catalans a intervenir-hi militarment. Però els problemes esmentats van derivar fins al rebuig, per part del Principat, de l’autoritat de Felip IV de Castella i va provocar la Guerra dels Segadors que, de fet, va ser una de les diverses la sublevacions de Catalunya.

P1170965 Can Sanglas Vell 

 

 

 

Arribem al costat d’un mas molt ben endreçat: can Sanglas Vell. Estem en territori de Les Masies de Roda que té com activitat principal la pagesia i la ramaderia, especialment de bestiar porcí i boví. Dins d’aquest terme municipal també hi ha el parador de Turisme, que està a tocar del Ter, en la ruta per anar a Sant Pere de Casserres. Al davant d’aquest parador hi ha un monument, format per quatre columnes, que commemora l’Estatut de 1979, que va ser redactat el 1978 al parador. De can Sanglas Vell no he pogut trobar informació, però és evident que es tracta d’una masia amb contingut històric. D’altra banda cal esmentar que a tocar de Manlleu hi ha el Museu Industrial del Ter, situat al que havia estat una de les primeres fàbriques cotoneres de Manlleu, la de Can Sanglas, que jo m’imagino relacionada amb aquesta magnífica masia.

P1170966 

 

 

 

 

Deixem el mas a la nostra dreta i girem seguint les corbes de nivell que també segueixen el revolt del Ter en aquesta península del Pla de Sant Pau. A l’altra vessant del Ter, a llevant, hi ha l’indret de Fucimanya i la banda de ponent, les restes del castell de Savellana. Anem seguint cap a nord-oest sempre seguint el dibuix del riu Ter que aquí fa un considerable meandre. El Ter neix a Ulldeter, a uns 2500 metres d’altitud en el cric glacial format pels cims de Bastiments, Pic del Segre i Pic de l’Infern, tots propers als 3000 metres d’altitud.  Les seves aigües fan un llarg recorregut de 208 km pel Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà fins que desemboca al mar a la població de l’Estartit.

P1170967 El Cdol Dret Arribem a una cua del pantà de Sau. Un edifici quasi perdut del tot ens crida l’atenció. Les restes posteriors ens faran pensar que estem en les restes d’unes instal·lacions industrials. Efectivament es trata de la Colònia del Còdol Dret. He trobat una certa informació en el blog de Josep Mauri (indretsoblidats.wordpress.com) que explica tot el treball d’investigació de Raquel Castellà dirigit per Montserrat de Rocafiguera. Aquesta colònia va quedar anegada el 1964 sota les aigües del riu i així es va acabar una història que havia començat el 1862.  La fàbrica va començar a funcionar i va passar per mans de diferents propietaris. Se sap que a començaments del segle XX la colònia va passar pels seus millors moments. Va ser amb la Guerra Civil que va iniciar la seva decadència.

fabrica-romulo-bosch 

 

 

 

 

 

La colònia comptava, com totes les altres que servien de model, amb la fàbrica, les vivendes dels treballadors, l’economat i els altres elements identificatius d’un poblat, com la capella, que no veurem fins d’aquí a una mica. Avui, de tot allò, en queda molt poc. Poso una fotografia, en blanc i negre, del blog del Mauri que pot ajudar a entendre l’indret. L’any 1940 es van produir uns terribles aiguats a bona part d’Osona i al Collsacabra que van malmetre fortament les instal·lacions i ja definitivament, la construcció del pantà ho va acabar d’ensorrar.

P1170968 Sant Salvador del Cdol  

 

 

 

 

La carretera estreta va seguint el curs de la dreta del riu fins que arriba a l’ermita de Sant Salador d’Horta o de Còdol. Es tracta d’una ermita que es va construir vinculada a la colònia tèxtil a finals del XIX. Era propietat de la societat Bosch Hermanos, Llusá i Cia. Al costat hi ha una pedra clavada en posició vertical, probablement volen recordar el nom històric de l’indret: Còdol Dret, que probablement devia fer referència a algun dolmen ja fa molts anys desaparegut i del qual no en queda més referència que el propi nom topogràfic.

P1170975 Colnia Salou  Una estona després arribem un altre cop a Roda de Ter, sempre seguint la pista. Ens dirigim cap a l’Esquerda, el lloc arqueològic de gran interès, però abans puc fer una fotografia de les cases, d’estil francès, de la colònia Salou, als peus del promontori i a l’altra banda de riu. Amb la construcció del pantà, la colònia també va quedar afectada per les aigües i va haver de tancar, amb l’acomiadament de tots els treballadors, tot i l’oposició del consistori i de la població. Aquesta colònia era de la família Baurier. En el context de diversos episodis de vagues i conflictivitat obrera, els Baurier van construir una caserna on s’hi va instal·lar un grup de la Guàrdia Civil, edifici que encara existeix actualment i s’està adaptant com a museu en l’actualitat. La fàbrica encara havia passat per moments econòmics importants, un cop superades les penalitats de la Guerra Civil i la duríssima postguerra que va afectar molt especialment Catalunya. Va operar amb molts nouvinguts, especialment de Torrejimeno (Jaen), fins que va acabar tancant el 1963.

Pel que fa a l’origen etimològic del nom, cal saber en el moment en que s’origina. Coromines, del port de Salou (Tarragona) el considera originat a època pre-romana o potser derivat de “Salauri”, amb la desaparició anòmala de la “r”. Clar que si aquest Salou de la colònia es va formar en època medieval, podria provenir del terme feudal “alou” que, en fonètica salada, seria S’Alou = Salou. En aquest sentit cal recordar que hi ha diversos topònim per l’entorn formats de manera semblant: Savellana, Savassona...

P1170973 Inici visita Esquerda 

 

 

 

 

 

 

 

Entrem a visitar el recinte arqueològic de L’Esquerda, amb la guia inestimable de Maria Ocaña. Es tracta d’un jaciment ibèric i medieval situat dalt d’una península de roca en un dels meandres del riu Ter. Els espadats de llevant i de ponent protegien l’indret i per això sembla que hi ha traces d’ocupació humana des del segle VIII aC.

P1170976 Muralla 

 

 

El lloc va ser habitat en període ibèric, des del segle V aC fins el I aC, i posteriorment en època medieval des del segle VIII dC fins a l’any 1314. Es tracta d’un jaciment arqueològic de gran interès. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels ausetans, la qual ocupava les terres de l’actual comarca d’Osona i part de les Guilleries i la Garrotxa. Al segle I, amb l’ocupació romana va quedar deshabitat i van passar uns quants segles fins que no es va tornar a ocupar.

P1170977 Dalt murallaLa primera cita documental correspon al 826 on, als Annals del rei Lluís el Pietós, s’esmenta que Aissó, líder d’una revolta contra els francs, va destruir “Roda ciutat”. Aquella Roda ciutat era l’Esquerda.

P1170983 Tombes 2 

 

 

 

 

En aquest període medieval és quan s’edifica l’església de Sant Pere de Roda, de la qual en queda un bon pany de mur. El poble medieval va ser abandonat definitivament el 1314 després que, entre les lluites feudals entre els Cabrera i el poder reial, l’antic poble quedés destruït.  Pel que fa a l’etimologia del nom (L’Esquerda) probablement també tingui un origen en la parla, com passava en el que hem comentat de Salou. Segurament l’origen va ser “Quer” (roca destacada) i d’aquí Es Quer = Esquer = Esquerda. Recordem que un quer és un esquei, que ver a ser un trencall de roques, com és el cas de l’Esquerd d’Aubenc, un esquei de roques al circ de Vallcebre.

vistaGeneral 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una foto aèria, captada de la web www.lesquerda.cat permet tenir una visió de conjunt molt interessant. Resulta molt convenient comptar amb les explicacions de la guia per a la visita del lloc.

 

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5448484