(Osona) Ruta el 12/05/2013; 20 km; +1000 -1000; 6 ½ hores. Caminada Popular organitzada pel Club Exc de Sant Quirze amb el següent itinerari: Vidrà, can Carrasquet, Bac de la Plana, Puig de Sant Jaume, collada del barretó, Morro del Quer, mas Milany, castell Milany, Puig l’Obiol, coll de Cristòfol i Vidrà. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (per la distància, el desnivell i la inclinació d’algunes de les pujades i baixades, encara que tècnicament és fàcil).
 |
 |
FA ANYS: Cal imaginar un mes com aquest de maig del 1379, la gent de Barcelona enfeinats construint la nova muralla ordenada per Pere el Cerimoniós. Aquesta muralla encerclava el nou barri que havia crescut més enllà de la Rambla: el Raval. L'origen està en la seguretat que calia tenir davant de la guerra amb Castella (on regnava Pere el Cruel) i havia d'incloure horts, petites cases, hospitals i convents. Va ser el projecte urbanístic més ambiciós de la ciutat fins el segle XIX. El Principal de Catalunya era poderós en aquella època.
Aquesta excursió comença a Vidrà (980m). Poble envoltat de turons verds i arbrats situat al nord de la comarca d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès, que participa de la capçalera del riu Ges on s’hi escolen les aigües del cercle de muntanyes que formen un relleu força accidentat. De fet estem en l’àrea del Bisaura. El conjunt de valls del Bisaura, Ges i Orís suposen un àrea supramunicipal molt extensa formada per les poblacions de Montesquiu, les dues Besora, Sora, Vidrà, Orís, els tres Torelló, amb un total de més de vint mil habitants. Concretament pel que fa a Vidrà he de dir que el seu nom prové del llatí tardà “Vitrano”, que és un patronímic, segons l’Alcover-Moll i que està documentat des del 1150.
Passem pel davant de la magnífica i històrica casa pairal d’El Cavaller. Està considerada como una de les més importants del Principat. Els orígens d’aquesta masia s’endinsen en el segle XIII, moment en que se sap que Guillem Cavaller va comprar una casa a la sagrera de Vidrà, el que voldria dir uns inicis molt elementals, en èpoques de lluites complicades. Amb els anys, va anar creixent i desenvolupant-se, durant el transcurs de dotze generacions. Així arribem a 1640, moment en que la pubilla es va casar amb l’hereu de la família Vila de Buscarons. Fent un salt, tenim que el 1771 el propietari, Francesc Vila Cavaller, va contractar un arquitecte francès per bastir una nova casa senyorial (i per tant, atípica en un entorn rural) i així es va edificar el que ara es pot veure i que originalment es coneixia com la Casa Nova de Vidrà, resultant un notable exemple de barroc civil. Posteriorment va passar a ser propietat de la família Vila i d’Abadal, fent-se servir, durant les carlinades del segle XIX, com a quarter general i escola militar.
Sortim del poble pel darrera de l’església en una pujada dreta, per prat, seguint senyals grocs, en sender poc marcat i pujant fent revolts fins anar girant per la banda oriental del Puig Castellar. Anirem seguint, més o menys, una orientació a nord. Arribarem al pla de Can Carrasclet i seguirem girant el Puig, on podem seguir una mica la pista. De fet tota l’excursió segueix molts senderols i prats i molt poca pista.
Aviat ens hem enfilat i podem gaudir de la vista de Vidrà, quasi a sota mateix nostre, entre la boira baixa d’avui. Vidrà, amb la seva vall, està esmentat ja l’any 960, quan l’abadessa de Sant Joan de les Abadesses, Emma, va demanar que el bisbe de Vic la consagrés. Per cert que a mi el nom d’Ató em ve a recordar el déu egipci i aquell faraó (Akenató: Neferjeperura Amenhotep) que va trastocar les creences religioses d’un temps en el país de les piràmides. Actualment, el poble el conformen un petit grup de cases amb dos o tres carrers. La placeta on hem pogut aparcar, a tocar de l’església de Sant Hilari, ocupa l’espai que hauria estat de la sagrera, que com ja se sap era l’espai protegit per l’església i que gaudia d’immunitat. Probablement aquesta plaça (sagrera) devia estar protegida per un mur i amb portes d’accés que es devien tancar a la nit. L’església que es veu, va ser molt restaurada cap el 1780.
Arribem fins al Bac de la Plana i més endavant a la casa del mateix nom, al costat de la qual hi ha un dels controls d’aquesta caminada, on tothom pot tastar una mica de fruita. El camí, sovint un corriol, de vegades més evident i altres no tant, però que seguim amb comoditat pels senyals grocs que hi ha posat, continua envoltat de bosc de faig, boix i roures.
Aquí el camí es decideix a girar cap a ponent, pujant una mica i després baixant fins a creuar la pista de terra que va fins al mas del Barretó. Creuem la pista. A l’esquerra aniríem al mas Palou Gros i ens anem enfilant, bufant una mica, cap a les roques evident del Puig de Sant Jaume. Dalt del tot es torna pla i ample, de prat alpí i amb vistes extraordinàries sobre el Puig Tosell a l’est, el Montseny al sud, Bellmunt, la Plana de Vic, que s’endevina i molt més lluny, avui tapat per les boires, s’hauria de veure Montserrat.
Hem seguit caminant fins a un immens roure de gran capçada que cal fotografiar. Per entre un pas de baixada amb roques grosses, es veu a la dreta la magnífica casa del Barretó, que compta al costat amb una petita capella: Sant Jaume de Barretó. Aquesta capella està adossada al mas i és del segle XII, amb unes primeres notícies documentades el 1317. Originalment era coneguda com a Sant Jaume de Montbac i havia estat una capella sufragània de Llaés entre els segles XVI i XVII. Vista des d’aquí dalt, sembla una bonica capella romànica que sabem que va ser restaurada el 1975. D’aquest mas del Barretó ja en parlarem un altre cop una mica més endavant, en relació amb un fet luctuós. Però de moment ens aturen al segon control de la caminada per menjar una bona coca amb xocolata que, en aquest moment, ve molt de gust.
Arribem al Morro del Quer, que ofereix unes vistes excepcionals, ara que la boira ha anat marxant, sobre tota la vall amb altres poblets com Llaés. Potser cal afegir que quan el 960 es va consagrar l’església de Sant Hilari de Vidrà, Ató, també va consagrar les dels llocs de Llaés,Vallfogona i Sora. D’altra banda, el terme de Vidrà estava compost per altres indrets habitats o grans propietats, tot d’ambient rural, com podien ser Ciuret, Salgueda, Palou, Cabagés, Bosquerons o Colvildases, aquest ultima on encara hi ha una bonica ermita i està dins la ruta per pujar al Puigsacalm. Des d’aquí i com a teló de fons, podem veure el cadí i el Pedraforca.
Després del pla del Castell anem a situar-nos sota la mola rocosa per tal de pujar fins dalt. Cal anar una mica en compte i utilitzar si cal un parell de ferros per agafar-nos amb les mans. El castell consta esmentat des del 962 com a pertanyent al vescomte de Besalú i més endavant al de Bas. Hi ha un moment del temps en que la jurisdicció civil i criminal del terme era compartida amb la baronia de Milany. Ramon de Milany, amb Arsenda, consolidaren el domini durant diverses generacions. Un Ramon Milany posterior (segle XIV) va prendre part molt activa en la política del Principat de Catalunya. Se sap que el castell va ser abandonat a finals del segle XIV.
Des de dalt, les vistes són, com en cada mirador on ens hem aturat, molt àmplies. Al castell es poden observar algunes obres de consolidació que han estat realitzades recentment. Seguidament desfem el camí de pujada, i seguim ara en direcció llevant seguint els senyals del GR.3 que ja no deixarem fins a Vidrà. Arribem al Pla de Bronze, sempre per entre fageda i farem una mica de carena fins al costat del Puig de l’Obiol, ocult entre faigs. Després anem baixant fins que arribem al collet de l’Home Mort, que podrem identificar per una creu rovellada, a la dreta. Hi ha una inscripció, que quasi no es veu, que diu “Barretí-Moreu, 1630”.
Sembla que els hereus de les cases Barretó i Moreu estaven enamorats de la mateixa donzella i sempre anaven barallant-se per aquest motiu. Així va arribar un dia que la discussió va anar més lluny i en Moreu va matar en barretó al coll del Forn, una mica més amunt del mas Barretó. Diuen que un criat del Barretó, fidel al seu senyor, va anar al darrera del de Moreu i just aquí, en aquest collet, li va tirar un tret. Es veu que hi ha una altra creu, també, al collet del Forn.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4470994