1542, Taradell, castell de Boix o Taradell, Roques Trabucaires, Can Talaia

(Osona) Ruta 1542 el 23/11/2023; 12 km; +277 -277; 4 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Taradell, serra Vallmitjana, castell de Boix, Roques Trabucaires, Can Talaia, església St Genís de Taradell.    Participants: Camp, Hervas, Carles M, Vinyet, Candela, Narcís, Jordi I, Lluis Reig, Alícia, Carme Ramon, Pepa Igartua, Pere M, Miquel i tres amics dels assistents que s’han afegit al final.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

FA ANYS:  La primera informació del castell de Taradell és del 893.

    Avui comencem amb fred (-3ºC), però un cel sense cap núvol. Tenim -3 graus a l’inici i per sort no fa vent. Fem el cafè amb llet al bar Luscofusco; hi hauríem volgut venir a dinar però som un grup gran. De Taradell diguem que els ausetans van ocupar la zona entre el 1200 i el 650 aC. Els romans també varen instal·lar-s'hi als voltants del segle II aC. Però no és fins al 893 dC que en un document es fa esment, per primera vegada, del terme.

    Passem el poble en direcció est i de seguida creuem la riera de Taradell per seguir de pujada a la serra de Vallmitjana. Ens trobem al sector de llevant de la Plana de Vic en el podem dir un enllaç entre la Plana i la regió de les Guilleries.

    Mitja hora més endavant ja tenim les vistes el nostre objectiu, el castell de Boix (o de Taradell). El castell de Taradell (803 m), popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants. Hi arribarem aviat.

    Una aturada per gaudir de la panoràmica en direcció nord, a la serralada dels Pirineus, ara amb la nevada que ha caigut en dos dies. Una vista que abasta els cims de les capçalades dels rius Freser i Ter, diguem des del Puig d’Orri fins al Comabona i per tant passant pel Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus, Bastiments i Costabona. Tota una lliçó de Pirineu.  

    El camí ha girat als tres quilòmetres des de la sortida i en un quilòmetre més ens situem a 803 metres, on hi ha el compacte castell de Taradell o de Boix, dalt un petit promontori rocós, que ens fa recordar el castell de la Popa. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, el 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i el 1500 passà als Cruïlles, Perapertusa (1619), als vescomtes de Joc(1634) i després als comtes d'Aranda (1721).

    Just al davant hi ha el monòlit dedicat al 11è centenari del castell. S’hi va erigir l’any 1983. Per perspectiva històrica podem esmentar el que escriu l’historiador Josep M Torras i Ribé (“Felip V contra Catalunya”): “... els pagesos protestaven contra les contribucions abusives i contra la resposta desproporcionada de les tropes borbòniques, que combinaven les represàlies militars amb el saqueig de propietats i l’incendi de les poblacions com a coacció per obligar-los a pagar...”, tot referint-se als territoris ja dominats per les tropes franco-castellanes de Felipe V. 

    Aquí  decidim aprofitar per menjar uns ganyips i aprofitar les vistes que tenim de 360º.  El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell que residien al casal d'Espinzella.

    Se’ns fa ben visible quasi tota la plana de Vic, la depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona. La ciutat de Vic, situada al seu centre, com sabem, n'és el nucli més important. El riu Ter i els seus afluents amb la seva acció erosiva, molt més profunda en la banda de llevant que en la de ponent, van originar la Plana de Vic que compta amb uns 30 quilòmetres de llargada.

    Després seguim la marxa. Ara per un tram de cresta molt còmode de caminar i extraordinàriament bonic, que va per entre grans blocs de roca.

    Aquest tram del camí és conegut com camí de les Roques Trabucaires; potser per aquí s’hi devien amagar els bandolers amb els trabucs.

Cal observar com a partir de la invasió de Felipe V de Borbón sobre Catalunya, van desapareixent els noms dels nobles i prohoms catalans per ser substituïts per comtes i militars no catalans i fidels al rei Borbó. És el resultat de l’estratègia de l’absolutista Felipe de mesures de represàlia entre els anys 1713 i els anys posteriors. Catalunya va perdre les seves institucions, corts i constitucions per ser substituïdes per les normes del regne de Castella. El rei, que també era Felip IV de Catalunya, va incomplir les seves obligacions i jurament de respectar les lleis catalanes. Tot el que va suposar la mort, exili i confiscació, es pot imaginar si mirem els cognoms dels castells que van continuar existint i també dels personatges que van passar a ser titulars de jutjats i administració en general.

    Trobem un pal indicador. Diu per sorpresa nostra que al costat hi ha la Plaça de l’Everest. No puc evitar fer broma, ja que hi estem molt però molt lluny. Però la realitat és que fa referència a un amb monument commemoratiu de l'expedició catalana que hi va pujar l’any 1985.

    No trobem la plaça esmentada, però si el Coll de Taradell. Recordem que l'expedició catalana a l'Everest de 1985, oficialment anomenada Segona Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest, va ser un projecte alpinístic encapçalat per Conrad Blanch. Era la tercera vegada que un equip català intentava de coronar l'Everest després de les expedicions fallides de 1982 i 1983, que reeixí finalment el 28 d'agost de 1985 quan Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, acompanyats dels nepalesos Ang Karma, Shambu Tamang i Narayan Shrestra van trepitjar el sostre del món.

    Com a detall curiós i informatiu puc dir que la que es podria qualificar de “plaça de l’Everest” és realment la d’aquesta foto. És una fotografia feta a finals d’octubre de 2022. Va ser l’etapa 9à i per a qui interessi deixo el vincle de la crònica al final.

    Ara seguim en direcció sud (després girarem a nord-oest), sempre en tendència a baixar. Quatre quilòmetres més enllà passem pel davant de Can Talaia. Can Talaia és una masia del segle XVIII que ha estat notablement reformada per habilitar-la com a habitatge modern. El nom de la casa pot provenir d'una antiga torre de guàrdia propera al mas encara que no estigui documentada.

    L’accés principal al mas ens fa aturar-nos pels treballs artístics que mostra. El mas avui ha estat rehabilita com allotjament d'ús turístic. Per cert, aprofito per comentar que pel que fa a l’etimologia de Taradell he trobat a “taradell.com’ que ningú ens aclareix res; e que sembla segur és que és preromà, per això anterior al 218 abans de Crist i, per tant, sembla més lògic derivar-lo del tar ibèric, equivalent a lloc muntanyós.

    Finalment tornem a ser a Taradell, on hi entrem pel sud i anem a visitar l’església (per fora, ja que estava tancada). L’església parroquial de Sant Genís, documentada des del 950, fou reemplaçada per una nova església romànica, consagrada el 1076. Aquesta església subsistí fins el 1755, que fou substituïda per l’església actual, de tipus barroc neoclàssic, encara que restaurada el 1910. Afegim que a la plaça del terme, prop de la sagrera de Sant Genís de Taradell, s’hi construí una torre i fortalesa, que fou incendiada en la guerra dels Remences (1460).

    Fent la volta, puc fer aquesta fotografia del seu campanar. És ‘únic que resta de l’antiga església romànica. Va ser reconstruït després de la Guerra Civil. És de base quadrada i té cinc pisos. Cal afegir que es troba reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. Hi ha una dita que diu: “A Taradell, tothom s’hi mor de vell”.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1542-taradell-castell-de-boix-o-taradell-roques-trabucaires-can-talaia-154414300

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/835-sant-bartomeu-del-grau-sant-jaume-de-fonollet-sant-genis-de-sadevesa

Crònica de l’etapa 9 al camp base de l’Everest: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1210-et09-ebc-trek-lobuche-gorakshep-camp-base-everest