(Osona) Ruta 1462 el 4/10/2022; 9 km; +373 -373; 3 hores. Excursió organitzada per Muntanya i Natura amb el següent itinerari: Pista del Manguet, Collet de la Paia, La Grevolosa, pista GR151, torrent de la Grevolosa, Sant Nazari. Participants: 6 Companys de la guia, en Josep C, Miquel G i la guia Alba Rovira. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La capella de Sant Natzari consta del 1352.
Avui amb en Camp ens hem apuntat a una ruta guiada per l’Alba Rovira, a l’indret de la fageda de la Grevolosa. La trobada ha estat al davant del restaurant Piguillem, des d’on, amb els cotxes, hem girat per una pista on hem pogut aparcar i començar l’excursió. Diguem que estem a poblet de Sant Andreu de la Vola, que era municipi el 1856 amb 531 habitants. Avui ha perdut prop del 97% dels seva població i depèn de Sant Pere de Torelló.
Des d’aquesta pista, coneguda com Camí de Cabrera, podem observar a nord-est la Serra de Llancers. És un sector de la Serralada Transversal que s’orienta d’est a oest, entre el coll del Pedró i el coll de Bracons. Separa la vall del riu Fornés (termes de Sant Pere de Torelló, Osona, i de la Vall d’en Bas, Garrotxa) i la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1278 metres.
Comencem a caminar en suau ascens en direcció nord i comencem les primeres aturades d’aquesta excursió que ens oferirà molta informació botànica. Anem veient els roures i cal saber que especialment els roures de fulla petita es presenten molt hibridats entre les diferents espècies, com ens explica l’Alba, i no corresponen exactament a la classificació botànica estàndard. Normalment la roureda és molt rica en espècies vegetals en el seu sotabosc, donat que hi penetra molta llum en el període en el qual els arbres no tenen fulles i s'hi fa un humus exhuberant.
Avui haurem de visitar la fageda de la Grevoleda, però de moment passem per roureda. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies. Sembla que estant en territori predominantment humit hi proliferen els roures tipus fulla gran (“Quercus petraea”) i roure martinenc (“Quercus pubescents”).
El camí va pujant una mica més i passem per un interessant pendent amb una clara i magnífica diaclasa que manté la seva amplada tota l’estona. És una fractura a les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs que determina, excepte una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en què sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures de deformació fràgil de les roques, molt abundants a la natura.
Unes fulles tacades, allargades, arran de terra. Una aturada i una explicació. Antigament hi havia la creença que les plantes amb fulles que s’assemblaven a un òrgan de les persones servien, precisament, per sanar malalties d’aquell òrgan. Aquesta és una pulmonària (“Pulmonaria officinalis”) i va rebre el nom del fet que les taques de les fulles representaven malalties simbòliques o pulmons ulcerats. Per cert, el terme “officinalis” en moltes plantes prové del terme llatí que significa "oficinal, planta medicinal venuda en herbaris”. La nostra guia s’estén amb alguns altres casos que ens posa com exemples. Força interessant.
El camí segueix i comencem a veure molts boixos, encara que molt despullats i afectats per la papallona del boix (“Cydalima perspectalis”). Aquesta papallona és una espècie d'arna nativa de l'Àsia oriental i resulta una espècie invasora a Europa. Un article del 2021 a ‘alertaforestal.com’ explicava que “el front d'invasió de la papallona del boix continua avançant de la Garrotxa cap a l'oest i aquest any ja s'han observat danys severs als boixos del Berguedà. Quina serà la dinàmica d'aquesta espècie a Catalunya els propers anys? Ens quedarem sense boix? Un nou estudi liderat per un equip d'investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) , el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa revela que la papallona invasora provocarà danys més greus als boixos del nord-est de Catalunya”.
Anem trobant alguns roures molt alts. Potser cal saber que els grecs i els romans creien que els roures tenien virtuts màgiques. A Acàdia (regió del Peloponès central), quan s’instal·lava la sequera, el sacerdot de Zeus submergia en la font sagrada del Mont Licabet, una branca de roure. Els grecs creien que l’aigua llavors desprenia un núvol que aviat propiciava la pluja. D’altra banda, en el món romà, els roures estaven consagrats a Júpiter i en el Capitoli de Roma estaven exposats a veneració, no només com déu del roure, sinó com a divinitat de la pluja i dels trons.
Més endavant, guanyant altura, trobem algunes plantes de boix grèvol (“Ilex aquifolium”) que, junt amb la molsa, el vesc i la Ponsètia, és de les plantes més típiques de les festes de Nadal, però en el cas del grèvol és una planta protegida a Catalunya (pel seu perill d’extinció), per tant esta prohibit recol·lectar-ne i és per això que les que es venen solen venir d’altres territoris. Com la majoria de plantes, te propietats farmacològiques sobretot en la fulla, però a certes dosis és perjudicial i els seus fruits tot i ser un aliment nutritiu per certes espècies, per l’esser humà és altament tòxic. La llegenda cristiana diu que una nit d'hivern, el grèvol va créixer miraculosament fora de la temporada per tal d'ocultar la Sagrada Família dels soldats d'Herodes. Des de llavors ha estat un arbre de fulla perenne, com a mostra de gratitud de Crist. Afegim que els celtes atribuïen al boix grèvol el do de la bona sort i la prosperitat i quan arribava el solstici d’hivern decoraven les cases amb les seves branques. Per la seva banda els druides el consideraven sagrat i símbol de la vida eterna.
M’agrada l'estil didàctic de l’Alba. Sovint s’atura i pregunta: sabeu què és aquesta planta? O bé: heu observat aquestes fulles? Però ara, en aquest indret concret, la seva pregunta és molt més rica: què hi veieu aquí? És una pregunta que ens obliga a observar els detalls... o, en aquest cas, el conjunt. Aquesta pregunta implica comparar el que veig ara, amb el que veia fa uns moments... a intentar interpretar perquè és diferent; s’endevinen velles feixes d’antics conreus desapareguts fa molts anys... els grups de perxes semblen explicar-nos que són avellaners abandonats... L’explicació de la guia és que les feixes van ser repoblades de forma natural per avellaners que van omplir l’espai dels bancals... devien ser èpoques en que, després del temps Catalunya tenia pocs boscos, molts conreus i aquests es van començar a abandonar.
Comencem a entrar pròpiament a la Grevolosa. És evident que el nom devia tenir el seu origen en la presència abundant de grèvols, però ara el que destaca d’aquest entorn és la profusió de faigs; per tant estem dins una magnífica fageda. Al nord de la península Ibèrica el faig tenia connotacions mitològiques i era la base d’una invocació oracular amb la qual les noies joves i les vídues, durant la nit posaven una branca embolicada amb les seves mitges sota el coixí per poder veure, en somnis, el seu futur marit.
Magnífics faigs ens observen indiferents. Nosaltres no som indiferents al joc de llums i d’ombres, a les altures d’aquests troncs. Observant i reconeixent, l’excursió esdevé més valuosa i més interessant.
Pels costats, observo els canvis de color de la tardor, que es comencen a deixar veure. Com és natural no escric moltes de les informacions que la guia ens ha anat donant; es faria massa llarga la crònica. D’altra banda, m’he quedat amb les bàsiques que he pogut recordar millor, més alguna cosa de les meves investigacions.
Arribem així al collet de la Paia, un lloc de minúscul replà que permet la llum i el creixement de molt sota bosc i bardisses. Aquí el camí, molt embrossat segueix amunt fins al coll de Bracons. Estem a 941 metres d’altitud. Al coll de Bracons seran 1132. Nosaltres ara seguirem en direcció est deixant, a la nostra esquerra els Esqueis de Sant Nazari, que no podem veure ja que el bosc no ens ho permet. Recordem que “esquei” és una massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda, sovint plena d’irregularitats i de fissures.
Una aturada. Uns instants de silenci, d’observació, d’escoltar aquell ocell o la fresa d’una mica d’aire. Uns instants per sentir i gaudir sota aquesta cúpula verda magnífica.
Miquel Marti Pol escrivia a “L’arrel i l’escorça” ‘Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire, conèixer tots els camins i jeure en totes les cales’. En termes històrics, diguem que ahir es complien cinc anys del discurs del Cap d’Estat i al diari ‘ara.cat’ es fan ressò d’un twitter de Joaquin Urias (jurista) que diu “Es compleixen 5 anys del pitjor moment, al meu entendre, de Felip VI. Saltant-se el seu paper constitucional i contra l'opinió del Govern, va fer un discurs recolzant només els catalans que no voten independentisme...quan la policia havia apallissat milers de ciutadans pacífics”. Tan estrany és que els catalans vulguin la independència?
Seguint amunt hem arribat al nostre punt més alt, a 1050 metres, a la font de la Grevolosa, que és una surgència des de les roques. Hem començat a baixar en direcció sud per una pista que en un quilòmetre i mig, després d’un giravolt, arriba al torrent de la Grevolosa. És un territori amb pistes diverses, sovint que semblen perdudes. Cal anar amb guia que s’ho conegui o molt atents al track.
La guia ens fa mirar aquesta planta, una Butleia una ("Buddleja davidii") que es veu que és una planta forana que en alguns indrets és invassora. Originària de Xina i Japó i que també es coneix com planta de les papallones perquè sembla comptar amb propietats per atraure papallones i altres polinitzadors.
Tornem a passar el torrent, per damunt d’un pontet de fusta. A l’esquerra ens queda el turó dels Tudons (940m), que, com és lògic, tampoc no veiem. Avui no és una excursió de grans vistes sinó de petits detalls.
Seguint el camí al nord arribem, una estona després, a l’ermita de sant Nazari, situada per sota del collet dels Gamarussos. La seva existència és citada l'any 1382, en un testament de Bernat de Perafita. Durant els segles XVII i XVIII tenia ermitans que hi recaptaven, i al segle XVIII es va refer l'edificació amb la construcció d'una casa amb teulada de doble vessant, una part destinada a capella, i l'altra a estada de la família dels ermitans. La capella actual sembla una masia; és obra del segle XVIII de molt poc interès. Mirant per diferents finestres es veu un interior desolat i abandonat.
Una volta, un glop d’aigua i com que no es pot entrar i sembla, per dins, molt feta malbé, anirem ara fins al collet de la Paia i després tocarà anar baixant (desfent el camí de pujada) per anar a trobar els cotxes.
Abans d’arribar als cotxes, veiem a la dreta la filera de ruscos que, ara, uns apicultors hi estan treballant per collir la mel. En conclusió una bonica excursió. L’avantatge d’anar guiat per una experta com l’Alba, és que no només veus ‘bosc’, tens l’oportunitat d’observar espècies del món botànic i gaudir de les seves característiques i curiositats; d’aquesta manera l’excursió guanya en valor, diversitat i estimació.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Vincle a la web “Muntanya i Natura”: https://www.muntanyainatura.org/
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1462-st-andreu-de-la-vola-la-grevolosa-st-nazari-115391380
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/305-puigsacalm-des-de-coll-bracons