Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Santa Eulalia de Puig Oriol, Sant Cristòfol Borrassers, Tiratemples.

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)    (Osona) Ruta 1358 el mes de juny de 2021; 9,5 km; +190 -190; 3 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Eulàlia de Puig Oriol, Coll Griell, Pedres Cal Coix, Sant Cristòfol de Borrassers, Tiratemples.    Participants: Maria G, Vinyet, Anna G, Carles M, Narcís, Jordi I i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 31.

 cmapa1358  cperfil1358

FA ANYS: El 1611 va ser realitat la Sotsvegueria del Lluçanès.

DSC02832 Inici Sta Eulalia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem a caminar des de Santa Eulàlia de Puig Oriol. Originalment, el 905, ja hi havia una església de Santa Eulàlia, sufragània de la de Lluçà, prop de la vila (avui mas) de Puig-Oriol, que fou reedificada els segles XVII i XVIII; es troba sobre la carretera de Lluçà. Fou refeta el 1435, segurament a conseqüència dels terratrèmols del 1428, i avui només en resta una part com a capella del cementiri.

DSC02836 Esglesia   Al final del segle XIX, Santa Eulàlia va aconseguir la independència de Santa Maria de Lluçà i es va convertir en parròquia però en aquell moment ja feia temps que l'edifici romànic s'havia abandonat i des del segle XVIII s'havia construït (i ampliat el 1855) una església nova més a prop del nucli nou. Deixem l’església al costat i seguim.

DSC02837 Castanyer bord

 

 

 

 

 

 

   Un castanyer bord o castanyer d’Índia (“Aesculus”) ara està encara molt verd. El poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol (municipi de Lluçà), que es queda enrere, es troba situat sobre la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès. Per cert, mentre escric a questa crònica surt la notícia (20 de juny) que el govern espanyol ha aprovat els indults als presos polítics: Junqueras, Sànchez, Cuixart, Turull, Rull, Forcadell, Bassa, Romeva i Forn. Però el desig d’independència no acabarà mentre es mantingui el dèficit de balança fiscal entre Catalunya i Espanya, en que cada any Catalunya perd 16.000 milions d’euros d’impostos pagats aquí que ja no tornen mai més. Si no vaig errat l’última noticia sobre la balança fiscal és del 2012, això vol dir que han passat 9 anys i que, amb la mateixa xifra, Catalunya hauria pagat en impostos que ha enviat a Madrid i mai no han tornat 144.000 milions d’euros més. A sobre, últimament articles en alguns diaris parlaven de l’”infern fiscal de Catalunya”.

DSC02838 Coll Griell   Arribem al coll Griell i seguim per la pista de la dreta. El coll rep nom a la masia que hi ha propera. Coll Griell, antigament era coneguda com Coll Graell i consta documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.

DSC02840 Roques de Cal Coix

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     El camí es fa ample al passar per damunt de les Roques de Cal Coix. El camí empedrat de les roques de cal Coix es troba situat al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquest tram de camí coincideix amb l'antic camí ramader i amb el sender de gran recorregut GR-1.

DSC02843 Endavant

 

 

 

 

 

 

 

 

          Seguim endavant sempre en direcció nord. Sapiguem que estem a la sub-comarca del Lluçanès, una comarca natural situada en un altiplà al centre de Catalunya, entre els cursos mitjans del Llobregat i del Ter. Amb una extensió aproximada d’uns 400 km2, el Lluçanès està integrat per un total de 13 municipis. El paisatge del Lluçanès està marcat sobretot per l’activitat agrícola i ramadera. A l’any 905 amb l’Acta de Consagració de Monestir de Lluçà ja apareixen moltes de les parròquies que configuren el Lluçanès actual. Parròquies i territori que quedaven estructurats per dos castells feudals: el d’Oristà (ja desaparegut) i el de Lluçà (encara conservat).

DSC02844 Mirant cap els Munts   Vista dels Munts, encara que queda força lluny. Potser cal afegir (‘llucanes.cat’) que les tibantors entre els súbdits i una família feudal s’incrementaren a partir de l’any 1.376. Els súbdits volien dependre de la corona i s’inicià tota una successió de conflictes, lluites i Guerres Remences per aconseguir la Sotsvegueria. Finalment el 5 de febrer de 1.611 Francesc d’Agulló, senyor de la baronia del Lluçanès, va vendre la baronia al rei i als prohoms del Lluçanès per 7.000 lliures i la Sotsvegueria passa a ser una realitat convertint-se en capital Sant Feliu Sasserra.

DSC02846 Xicoira Cichorium intybus

 

 

 

 

 

 

   Bonic color blau el de la xicoria (“Cichorium intybus)”, una planta de la família de les Asteraceae que arreu dels Països Catalans es coneix també com a cama-roja o masteguera. La paraula xicoira prové del grec "kikhorion" i el seu nom en llatí significa ‘planta del gener’. Floreix entre juliol i setembre i la flor té la particularitat de no obrir-se més que a ple sol, i continuar la trajectòria d'aquest. He trobat que es fa servir per endolcir el cafè i en amanides. Diuen que consumir-la constantment al natural és ideal per a mantenir sa el fetge i el sistema nerviós equilibrat, però no s’hauria de consumir per persones amb problemes de ronyó, pressió arterial o úlcera gàstrica. (Però ja sabeu que recomano, si de cas, consultar un expert).

DSC02849 St Cristofol de Borrassers   Arribem a Sant Cristòfol de Borrassers. Aquesta església pertanyia al terme del Castell de Lluçà i el 905 ja la trobem documentada com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. De l'església romànica en resta la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, actualment pertanyent a Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Potser cal recordar que l’any 1969 va ser un mal any pels sants. El Vaticà, va treure el ‘títol’ a més de quaranta. Entre ells, un de molt conegut com Sant Cristòfol que sent el patró dels conductors i viatgers, ara ens hem quedat sense protector. Altres que es van quedar aparcats del santoral, encara que se’n respecta la devoció, van ser Sant Valentí, Santa Bàrbara, Santa Tecla, Santa Juliana, Sant Jordi, Santa Verònica, Santa Úrsula, ...

DSC02848 Camins Transhumancia i GR

 

 

 

 

 

 

 

 

   No ho sabia, però seguim un camí de transhumància. Per cert, pel que fa al nom de Borrassers hi ha una teoria que explica que aquest altiplà tenia antigament uns condicions que permetien el conreu habitual d’oliveres, garrofers,.. , aquesta circumstància es mantindria almenys fins ben entrada l’alta edat mitjana. El topònim derivaria de l’ús i la producció de borrasses, que eren aquella espècie de manta o de llençols de cànem i que servien per a aplegar les olives o les garrofes.

DSC02853 Els Munts   Hem anat girant cap a sud i una estona després deixem a la dreta el mas de Tiratemples. La masia està situada en un punt elevat a l'est de la riera Lluçanès, al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud del pantà de la riera Lluçanès. Tiratemples es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553. Va ser habitada fins 1970. No he aconseguit trobar l’origen d’aquest nom tan curiós i no sé si fa referència al que sembla que vol significar.

DSC02855 Baixem

 

 

 

 

 

 

 

   Baixem una mica més, dins d’aquesta excursió senzilla i còmoda. Per acabar recordem que aquell 1611 que hem esmentat, just s’acabava d’aplicar el decret d’Expulsió dels Moriscos de Felipe III de Castella. També era sobirà de la Corona catalano aragonesa i de Portugal. Per tant entre 1609 i 1610 es van expulsar de la península Ibèrica i per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada del seu transport fins a Tunis o el Marroc. Aproximadament foren expulsats uns 300.000 moriscos. Aquest fet fa provocar moltes pèrdues en agricultura ja que eren els que treballaven i mantenien les finques des de feia segles. Va afectar molt a València, algunes zones d’horta d’Aragó i a Múrcia.

DSC02861 Sta Eulalia   Tornem a ser a Santa Eulàlia de Puig Oriol i aquí acaba aquesta crònica de l’excursió d’avui. No oblidem que aquell segle XVII, Espanya encara no existia com estat, ni tampoc cap sobirà en tenia el títol. Les nacions existents (o regnes o estats) estaven estructurades en una gran potència, Castella, que ja havia inclòs Lleó i Galícia; i les nacions de la Corona catalano aragonesa: Catalunya, Aragó, València i Mallorca.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santa-eulalia-de-puig-oriol-sant-cristofol-borrassers-tiratemples-77152999

Una crònica d’una excursió a Els Munts (del 2018): http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/698-sant-boi-de-llucanes-santuari-els-munts

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/816-l-esquirol-sant-miquel-de-sorerols-santa-cilia