(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Osona) Ruta 1357 el 23/06/2021; 8 km; +100 -100; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Prats de Lluçanès, Sant Sebastià, El Grau, Sant Pere de Grau.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 26. 

 cmapa1357  cperfil1357

FA ANYS: El 1714 les tropes de Felipe V van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès.

DSC02795 Prats   M’he aturat a Prats de Lluçanès on hi ha una magnífica àrea AC municipal amb serveis de dutxes i lavabos en perfecte estat. Començo a caminar travessant el poble en un dia fosc. El primer document escrit on es fa referència a Prats de Lluçanès data de l’any 905 i és l’acta de consagració de Santa Maria de Lluçà.

DSC02796 Esglesia

   L’església parroquial de Prats es va construir entre els anys 1627 i 1649. A finals del segle XVII es va fer el retaule de l’altar major, una joia barroca perduda durant la Guerra Civil. El campanar, de dinou metres d’alçada, va ser edificat l’any 1854.

DSC02797 Memoria i St Sebastia   Surto de Prats en direcció ponent fins a la cruïlla que indica la direcció de l’ermita de Sant Sebastià. Des de principis del segle XI i fins ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava constituint cap nucli urbà, però en el seu altiplà s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug.

DSC02802 Prats en un dia fosc   Segueixo la mateixa direcció a ponent per la pista. A l’esquerra, en aquest dia fosc, els prats adopten tonalitats quasi de tardor, opaques.

DSC02808 Flor 1

   Al costat de la pista trobo aquesta flor que, després d’investigar, he trobat que és un trèvol pudent (“Bituminaria bituminosa”). Malgrat el seu nom comú de "trèvol", no pertany al gènere Trifolium; les flors floreixen de març a novembre desprenent una olor semblant al betum. He trobat un article que ve a dir que a la Universitat de Múrcia, les entitats Imida i l'Arrixaca uneixen forces per desenvolupar compostos terapèutics a partir d’aquesta bituminaria que abarateixin els tractaments de malalties de la pell i d'alguns càncers.

DSC02803 Ja es veu St Sebastia   Aquesta és una excursió curta (ja fa amb el dia tapat) i en poca estona ja es veu al davant l’ermita de Sant Sebastià. Aquest entorn és un Espai de Memòria. Aquí es van produir els Fets del 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. L’endemà, 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats. Dies després, van ser enterrats en fosses pels veïns de la vila.

DSC02805 Sant Sebasti

       Ja estem a l’ermita de Sant Sebastià i només he caminat uns 2,5 quilòmetres. La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes va fer construir el nou temple, que va quedar destruït per les guerres de començament de segle. Les obres van finalitzar a principis del segle XIX. Cal que afegim que la major part de les fosses que comentàvem se situen als voltants de l’ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars, però també se’n troben a prop de les masies i als marges dels camps de conreu. Potser és propi d’un Estat “plenamente democràtico”, com diuen, això de menystenir milers de cossos enterrats per molts indrets perduts. No sé com ho veieu.

DSC02813 Prats al fons   Després el camí va girant a nord, dirigint-nos al Serrat de les Arnes, des d’on tenim aquesta vista de Prats de Lluçanès. A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V. Al poble de Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d’altres nuclis de l’entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.

DSC02812 Trepo candeler

   Passo pel costat d’una mata molt florida de trepó candeler (“Verbascum lychnitis”). Em sembla que ja n’he parlat en alguna altra crònica anterior. El nom ‘candelera’ (també en diuen blenera, o cua de moltó...) prové del fet que es feia servir, antigament, com a ble pels fanalets. Aquestes plantes tenen una llarga història d'ús medicinal i és efectiva per al tractament de l'asma, trastorns respiratoris i infeccions de les orelles (s’ha de tenir la precaució de confirmar aquestes informacions si es vol utilitzar).

DSC02822 Pic Borrelleres

   Hem anat pujant suaument fins una cruïlla. A l’esquerra queda el Pic de Borrelleres, Només són 762 metres d’altitud i només estem 55 metres més alts que el poble, però aquí un suau turó prou es mereix el títol de ‘pic’.

DSC02814 Trep pulvurentum

     Mira per on, trobo una altra mata de trepó, aquesta de color més groc pren el nom de trepo pulverulent, o santjoans (“Verbascum pulverulentum”), dit això amb prudència ja que els verbascum em semblen una mica confusos i n’hi ha molts diferents. Viu als camps abandonats i als erms nitròfils vora les cases de pagès, en llocs assolellats. Em sembla que la seva característica (que sí que hi he vist) és el dens toment (com una capa de teranyina) que envolta la planta i es desfà en borra quan es toca.

DSC02823 Mas El Grau

   Arribo a prop del mas El Grau. Es tracta d’un mas senyorial de grans dimensions, del qual no he pogut trobar gens d’informació. Aquesta va ser terra afectada, també, per la Guerra Carlina, la Tercera, una altra guerra que va fer patir tot el país, pels interessos dels successors al tron espanyol. Recordem que el 1868 es va produir la Revolució Gloriosa, de talant progressista, i van fer fora la reina Isabel II. L’aixecament va ser encapçalat per l’armada de Cadis, sota el comandament de l’almirall Topete; ràpidament es va estendre per tota la península. Els carlins, en aquesta guerra, eren els monàrquics i de pensament dretà. L’aspirant, no era pas espanyol ja que havia nascut el 1848 a Ljubljana (avui la ciutat més gran d’Eslovènia); explica Jaume Grau (“Carlinades, el ‘Far West’ a la catalana”; que us recomano) que es va mobilitzar la gent de pensament catòlic i d’ordre (dretes) ens uns “temps en què el Papa Pius IX estimulava en les seves encícliques el rebuig als sistemes democràtics i a la llibertat de cultes”.

DSC02824 Cadireta de Galceran   Cal seguir recte endavant per arribar a la Cadira d’en Galceran. Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès, que es troba a sud-oest des d’aquí. La guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès justament quan la vila estava ocupada pels liberals. Aquell fet va passar el 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor del successor Carles V. I és que les guerres carlines (n’hi va haver tres) van deixar la seva empremta de fam, misèria i mort.

DSC02827 Errmita Sat Pere de Grau

   Comença a ploure i m’he posat la capelina; dono la volta per la pista que porta al mas i segueixo el camí que hi va, però al final només em puc apropar a l’ermita de Sant Pere del Grau. Les primeres notícies són de l’any 905, però el 1154, Sant Pere ja havia deixat de ser sufragània de Santa Maria per passar a ser parroquial. Després, segurament a causa del despoblament produït per la Pesta Negra, va tornar a ser sufragània de Santa Maria. En un document del 1878 ja apareix com a capella rural.

DSC02825 Lactuca serriola

   Trobo una mata de lactuca (“Lactuca serriola”), una espècie silvestre del gènere de l'enciam, que és comestible en amanida però és força amargant. Té una interessant història en l’antiguitat ja que el déu dels antics egipcis, Min, s'associa a aquesta espècie d'enciam silvestre. També se n'han trobat restes de llavors del segle VII aC dedicats a la deessa Hera a Samos. A més, en la mitologia grega es diu que Afrodita va deixar Adonis en un llit de lactuca, associant aquest aliment amb la mort (‘wikipedia’).

DSC02829 Variacions pictoriques   El dia fosc del principi ha acabat amb pluja. Com hem anat intuint a través del que ens suggereixen els llocs de l’excursió, els pobles de Catalunya amaguen una amarga història en relació amb l’estat espanyol i els seus monarques i caps d’estat. Encara, actualment, el tema financer va de la següent manera; segons un article al Col·legi d’Economistes (autor Oriol Amat) els impostos que surten del que paguem els catalans i ja no tornen mai més des de Madrid es calculen entre el 2002 i ara entre 13.000 i 16.000 milions cada any. És a dir en 20 anys hem pagat, però no hem gaudit, d’uns 300.000 milions d’euros, que voldria dir millors transports públics, millors escoles, millors hospitals i més llocs de treball. Alguns articulistes, a aquest fet en diuen espoli.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/prats-de-llucanes-sant-sebastia-el-grau-sant-pere-de-grau-76827097

Una altra crònica per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/857-sora-sant-pere-de-sora-castell-boixader-mas-rocafiguera