Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Delta de l’Ebre, La Tancada, Calaix de Dalt, Salines

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Montsià) Ruta 1323 el 25/03/2021; 6 km; +1 -1; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Càmping La Tancada, Llacuna La Tancada, Racó de Carboner, Calaix de Dalt, Canal de l’Olier, El Canalot, Món Natura, Salines de Sant Antoni.    Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 18.

 cmapa1323 cperc 

FA ANYS: El segle XVI es va bastir la xarxa de torres de defensa del Delta.

DSC00829 Camping La Tancada   Començo aquesta caminada tranquil·la, curta, que demana temps per aturar-se, observar, fer fotos i gaudir de la natura i de les aus que hi ha. 

DSC00830 Bomba del Passiego

      Segueixo un curt tram de carretera, paral·lel al Desaigüe de Magdalenes, fins a la caseta Bomba de Passiego.

DSC00833 Treballar al mati

 

 

 

 

 

 

 

   Als camps d’arròs, ja s’hi han posat a treballar molt aviat i es veuen els tractors amunt i avall. Giro a la dreta pel que es coneix com carretera de l’Huguet. El Delta de l’Ebre és una zona al·luvial originada a la desembocadura de l’Ebre. Forma una contundent superfície triangular de 320 km2.

DSC00834 Algun petit hortet   Entre unes cases i altres es pot veure algun petit hortet pel consum familiar. El territori està dividit en dues comarques. Avui, estem a la banda sud de la dreta de l’Ebre amb els pobles més importants d’Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, que formen part de la Comarca del Montsià. Demà que potser aniré a caminar des de l’Ampolla i estaré a la comarca del Baix Ebre.

DSC00835 Anecs i flamencs

 

 

 

 

 

 

 

   A l’esquerra del meu camí hi ha diverses basses dins d’un entorn lacustre ple de vegetació d’aiguamolls. Puc començar a veure part de la Llacuna de La Tancada. És la segona llacuna litoral més gran del Delta de l’Ebre, amb una extensió de 250 hectàrees. Cal recordar que estem també al Parc Natural del Delta de l’Ebre, que va ser declarat el 1983 i ampliat el 1986, amb una extensió total actual de 7.736 hectàrees.  Tot i el dia ennuvolat, puc veure els ànecs de collverd i un bon grup de flamencs. L’ànec collverd és una espècie molt habitual a Catalunya i es pot veure a rius i estuaris. Sembla ser que és l’arrel de moltes altres races domèstiques. Té un plomatge molt diferent del de la femella que és de color marronós amb taques. S’alimenta prioritàriament de plantes aquàtiques, però també per postres es pot cruspir una granota o insectes.

DSC00836 Flamencs   Els flamencs són una espècie que li ha agafat el gust al Delta de l’Ebre. Segons el cens realitzat pels tècnics del parc natural (agost 2020), aquest any es van comptabilitzar 4.303 parelles reproductores, 1.300 més que les que es van veure l'any 2019. El parc valora que part de la bona col·locació que troba el flamenc al delta de l'Ebre té a veure amb les mesures que han pres per foragitar depredadors potencials, com el cas de les guineus i la gavina argentada.

DSC00838 He estalviat

 

 

 

 

 

 

 

   Deixo enrere el Racó de Carboner i entretenint-me per aquí i per allà arribo al canal de la Sèquia Nova que comunica La Tancada amb el gran Port dels Alfacs. Aquí la sèquia em talla el pas i segueixo a la meva esquerra fins a la punta a tocar de la Llacuna on una construcció d’obra amb uns taulons em permet el pas segur a l’altra banda. Per tant he fet una “U” i en pocs metres torno a ser al punt de la sèquia que he evitat, on hi ha uns tubs grans sobre els quals hi ha signes que algú hi passa i s’estalvia la mica de volta que jo he fet. En qualsevol cas em sembla més segur fer-ho a la meva manera.

DSC00839 Casetes   Es veuen petites casetes que, generalment, disposen al menys d’un arbre. L’ombra a l’estiu és fonamental en aquesta terra. Aquesta que deixo al darrera em sembla que és la del Racó del Ratadet. De seguida l’estreta pista s’acaba.

DSC00840 Tram herbat

 

 

 

 

 

 

 

 

   Segueixo després recte pel metre d’ample herbat i aviat estic al Canal de l’Olier, amb una pista al costat, que em permet girar a la dreta. A l’extrem esquerra queden les cases Serra i Miquelín. Arribo al tram asfaltat; és la carretera que passa pel costat del càmping i va fins al Poblenou del Delta. Diguem del poble citat que es va crear com poblat de colonització entre i es va inaugurar el 1957 amb el nom oficial de Villafranco del Delta, lliurant-se als colons 96 habitatges amb els corresponents lots de terra a conrear. El 2003 la Generalitat de Catalunya va canviar el nom original franquista per l'actual.

DSC00842 Salines   Giro a l’esquerra i segueixo endavant a l’est veient els espais embassats i la vegetació del que havien estat les basses de les Salines de Sant Antoni; salines que foren abandonades cap a 1970, convertint-se inicialment en una piscifactoria. Aquestes salines van ser fruit d'una antiga tradició del Delta que se'n va fins a l'època àrab i que es va desenvolupar a la conca mediterrània al segle XV.

DSC00844 MonNatura   Entre les basses, ara d’aspecte molt natural, al final es veu l’edifici de MónNatura. La sal, la pesca tradicional i la observació d’ocells són els tres grans fils conductors de MónNatura al Delta de l’Ebre. Està format per un conjunt d’espais per destacar la biodiversitat que l’envolta. La Fundació Catalunya La Pedrera ha restaurat els terrenys de les antigues salines de la Tancada, amb una superfície de 41,2 hectàrees mitjançant diferents espais visitables i una proposta d’activitats lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea de llacunes.

DSC00848 Arts de pesca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 En un costat hi ha diverses arts de pesca que serveixen per explicar als visitants i als infants les formes utilitzades pels pescadors.

DSC00849 Final del Canalot   Segueixo una mica més endavant per entre unes passeres de fusta damunt de Lo Canalot, que sembla servir a efectes de veure un sistema de pesca. Per cert, val a dir que si des del càmping seguíssim a buscar la Sèquia de l’Ala i giréssim a sud arribaríem, si el camí ho permet (que no ho sé), fins a la vista de la torre de Sant Joan. Formava part del sistema defensiu bastit el segle XVI. La Generalitat de Catalunya va impulsar un conjunt de torres de guaita i defensa des de la torre de Codonyol (a ponent), fins a la de Sant Jordi, prop del coll de Balaguer (terme de Vandellós). La disminució progressiva de la pirateria a les nostres costes va fer que amb el temps quedessin abandonades. Al coll de Balaguer s’hi va produir la batalla del mateix nom el 10 de desembre de 1640.

DSC00850 Una mica mes ella

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Segueixo endavant una mica més per un dels braços herbats, però no té continuació i torno enrere. Per situar el moment històric del 1640, Catalunya té constitucions i govern (com segles abans). El rei Felipe IV era un sobirà compartit per diversos regnes i també el Principat de Catalunya. L’any 1635, Felipe IV, va entrar en guerra amb França i va enviar tropes per Catalunya obligant a allotjar-los, sense respectar les Constitucions catalanes. Els consellers Joan de Vergós, Lleonard Serra i Francesc de Tamarit s’oposaven als allotjaments i a les lleves decretades per la guerra amb França. El març de 1640 el rei va fer empresonar els consellers. El 22 de maig els camperols es van revoltar, van entrar a Barcelona i van alliberar els consellers: aquí va començar la Guerra dels Segadors. En aquest context 9000 soldats comandats pel marquès de Los Vélez es va enfrontar amb els revoltats al coll de Balaguer i va guanyar per després va saquejar Cambrils i Hospitalet de l’Infant.

DSC00853 Ara millor   Segueixo ara la carretera que va en direcció a ponent, per on abans ja he passat quan he vingut. Ara el sol ha començat a passar entre núvols i els colors són més evidents d’aquesta colònia de flamencs. Es tracta d'uns ocells molt esvelts, de 80 a 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins al color salmó del flamenc del Carib.

DSC00860 Un bernat pescaire

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Segueixo endvant. Prop del camí hi ha un martinet blanc. Camino lentament per no espantar-lo. És un ocell que fa uns 65 cm de llarg, tot de color blanc amb el bec llarg i negre. Les potes són negres amb els dits grocs. Durant l'estiu els adults tenen un plomall llarg i penjant. Tot i que hi ha martinets blanc que migren, també n'hi ha que es queden tot l'any al Delta de l'Ebre i als Aiguamolls de l'Empordà.

DSC00846 Quan hi arribava el mar

 

 

 

 

 

 

   A l’esquerra queden les restes d’unes basses de les antigues salines. Ara entre la sorra es poden veure moltes petxines. El nom general de conquilla és la closca o cobertura dura, rígida i exterior que posseeixen els exoesquelets dels mol·luscs; en els bivalves s'anomena petxina. Les petxines solen estar fetes de nacre, una barreja orgànica de capes de conquiolina, seguida d'una capa intermèdia de calcita o aragonita, i finalment una capa de carbonat de calci. Els llocs, a prop de costa o també a les muntanyes, on hi ha gran quantitat de calcària són el resultat de grans acumulacions de sediments de petxines que, per compressió, s’han solidificat.

DSC00861 Restes salines

 

 

 

 

 

 

 

 

   També en un espai que potser s’omple alguns cops semblen quedar diverses agulles de sal solidificada; potser records de temps antics. Avui només queden actives les salines de la Trinitat (situades a l’inici de la punta de la Banya), que tenen el seu origen al segle XIV i que són les més importants de Catalunya. Al final torno al càmping La Tancada on m’hi he estaré quatre dies. Petit i molt tranquil, molt senzill, gestionat per la família que en són propietaris. També tenen restaurant, amb bons arrossos. Un lloc amable on estar-hi.

DSC00870 Port La Rpita i Montsi   Com que he acabat aviat, després de passar un moment pel càmping marxo per fer una visita curta però plàcida per Sant Carles de La Ràpita, com serena i pausada ha estat aquest volta. Per cert, abans parlàvem de l’empresonament de consellers catalans el 1640; ara també Catalunya veu com responsables polítics votats pels catalans han estat empresonats o han marxat a l’exili. Molts catalans pensaven que això era impossible que passés a Europa aquest segle XXI, tal com es respirava a molts articles i a les xarxes socials.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/delta-de-lebre-la-tancada-calaix-de-dalt-salines-68722309