(Moianès) Ruta 1555 el 28/02/2023; 11 km; +223 -223; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Granera, Santa Cecília, Sant Martí, castell de Granera, serrat de les Forques, La Manyosa, Fàbrica del Marcet, Pantà del Marcet. Participants: Josep Ma, Carles M, Conxa E, Carles H, Josep C, Anna P, Josep S, Anton, Trini, Maria G, Mireille, Victor, Narcís i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Diverses informacions refereixen al nucli de Granera en el segle X.
Comencem a caminar des de Granera. Avui ens hem trobat al bar Imperial de Castellterçol i després hem vingut amb els cotxes a aparcar al costat del cementiri. Abans de començar ens fem una foto de grup. La ruta la farem en sentit horari.
L’església dedicada al cementiri és una bonica romànica que honora Santa Cecília. Es tracta d'un dels tres monuments més importants del municipi; juntament amb el Castell de Granera i l'església parroquial de Sant Martí. La possessió del lloc consta ja des del 971 com a alou de Santa Cecília de Montserrat. L'església, però no consta abans del 1065.
Granera és un poble dispers, però el centre pot ser aquest turó on hi ha l’antiga parròquia i unes poques cases. La nostra caminada comença en direcció ponent, però després s’orientarà al nord. Al segle XVII es creà la Baronia de Granera, perdent-se així la directa jurisdicció reial del terme del castell de Granera, i Granera va passar als barons titulars fins a l'extinció dels senyorius.
A la nostra dreta hi ha el mur orientat al sud de l’església de Sant Martí, que des d’aquí no es veu bé. El que sí que es veu be és aquesta pedra treballada que és evident va ser un altar. Ho delata el buidat al damunt; era on s’hi inseria una relíquia i després es consagrava la taula que passava a ser un altar sagrat.
El carrer va girant pel costat d’un mur de pedra seca alt que suporta les terres del que suposo és la plaça de l’església, però no sabem com s’hi puja. Estirant el braços amunt puc fer aquesta foto del portal principal, que s’orienta directament a ponent. Citada des del 1040, en un document de Sant Benet de Bages, al segle XIII va ser refeta en l'estructura que encara es conserva actualment, tot i que algunes parts, com l'absis, romanen mig amagats per les construccions que s'hi afegiren posteriorment.
El carrer s’orienta a nord a la vista del castell. Aquí les cases tenen noms: Cal Cucut, Cal Campàs, Cal Mestre, Cal Teixidor, Cal Jordi, Cal Vilaplana, Cal Rossell... El castell s’aixeca sobre un penyal que domina la petita població, presidint el petit nucli de cases anomenat raval del Castell. La primera notícia escrita que fa referència al Castell de Granera és de l’any 971. La seva propietat era d’alt domini comtal i es considerava dins del Comtat de Manresa.
Pel camí, un mirador ben agradable on una jove de bronze també s’ho mira eternament. El castell constitueix el mirador més important del sud-oest del Moianès, amb vistes impressionants sobre Sant Llorenç de Munt i Montserrat. Cada 6 de gener, diada de reis, molta gent puja al Castell perquè es pot veure com el sol passa per dins la Roca Foradada de Montserrat.
Pugem fins a l’accés al castell (ara barrat amb un reixat) i bastant enrunat. La primera notícia escrita que fa referència al Castell de Granera és de l’any 971, com ja he dit. La seva propietat era d’alt domini comtal i es considerava dins del Comtat de Manresa. A principis del segle XI va ser infeudat a la família dels senyors de Balsareny.
Probablement devia ser un dels castells arrasats pel decret de destrucció de fortificacions catalanes signat per Felip V en aplicació de les mesures de represàlia contra els catalans per la seva actitud contrària al rei borbó durant la Guerra de Successió. Els monarques espanyols mai no han sigut favorables als catalans, per això la gent no se’ls estima.
Avui és un dia clar. Lluny veiem les neus del Pirineu, unes neus en un any de poques pluges i poca neu; un any de terrible sequera que està fent que en molts boscos es vegin arbres secs i morts.
Hem seguit a nord. Poc desnivell i ruta còmoda, agradable. Hem passat pel collet de la Llebre, al Serrat de les Forques nom evident que ens parla del lloc on hi devien posar les forques on hi penjaven, pel coll, els malfactors. Arribem, baixant al sud i quasi a mig camí, al costat de La Manyosa, amb un sorprenent cartell a la porta: “Cuidado. Loro peligroso”. Sembla que es tracta d’una gran masia del segle XII (temps en que era fortalesa dels templers), restaurada i preparada com a hotelet de muntanya. Disposa de diferents espais medievals com una capella amb sagristia i masmorra.
Dos quilòmetres més avall, a tocar del torrent del Marcet, hi ha una curiosa construcció: un dipòsit a la llera del torrent. La petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger i el seu fill Hipòlit Roger creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). També funden aquesta fàbrica de tints a Granera, que es calcula del 1940. Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX.
Al costat mateix els edificis, sense funcionament i una mica esbotzats, hi ha el que era la fàbrica del Marcet. El conjunt arquitectònic, situat a la banda de llevant del torrent del Marcet, està format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors.
Seguim avall i passem per la Plana del Mas. Parlant dels monarques espanyols, potser cal afegir, perquè molts no ho saben, algunes de les disposicions dictades després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714:
“Abolició de les Corts de Catalunya. Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana. Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya. Extinció de la Generalitat de Catalunya. Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera. Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona. Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita. Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles. Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica... i moltes més”; llista que podeu trobar al vincle ‘llibertat.cat’ que deixo al final.
Finalment tornem a veure el castell de Granera. Ja ens falta poc per acabar al mateix punt en que hem començat. Després anirem a dinar al mateix restaurant Imperial (per cert, un nom poc afortunat ja que això dels imperis...). De fet cal saber que Castellterçol, així com Manresa, Sallent, Viladrau, Arbúcies i altres van ser incendiades per les forces borbòniques (entre 1713 i 1714) (també era un imperi) amb “la voluntat intencionada d’executar una represàlia exemplaritzant...” contra les poblacions i “... afavorir, per la via del terror, el sotmetiment pacífic dels pobles de la Catalunya central...”, tal com explica i recull documentat Josep M. Torras i Ribé. Us sona d’alguna cosa això de represàliar per sotmetre amb la por?
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1555-granera-santa-cecilia-la-manyosa-el-marcet-panta-del-marcet-162551930
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/949-collsuspina-cova-del-toll-santa-eugenia-de-gomar
Vincle a la llista de decisions del rei Borbó Felipe V contra Catalunya: https://www.llibertat.cat/2013/02/sabeu-que-va-fer-el-borbo-felip-v-un-recordatori-a-la-xarxa-20890