Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Moià, Camí de la Tosca, Molí de Marfà, Molí de Brotons, Gorg Estret

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)  (Moianès) Ruta 1423 el 19/05/2022; 13 km; +260 -260; 4 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Moià, Camí de la Tosca, ermita Mare de Déu de la Tosca, espai del Molí de Marfà, Salt de la Tosca, Molí de Brotons, Gorg Estret, Balma dels Gitanos, Ermita del Remei.  Participants: Carles M, Narcís, Jordi i Miquel.   Tipus de sortida: semi circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1423  cperrfil1423

FA ANYS: El segle XVII Moià va viure una època de prosperitat.

DSC06350 Inici al cafeEns trobem a Moià on un amic, en Lluís, que viu a Artés ha volgut fer el cafè amb nosaltres i de pas ens fa la fotografia de grup. Gràcies Lluís. El Moianès és un altiplà que s’aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vallès.

DSC06351 El Saiol   Seguim el carrer en direcció ponent i veiem a la nostra esquerra la bonica estampa d’El Saiol. Es tracta d’un gran mas fortificat del segle XVI que segons alguns fou palau d'esbarjo dels comtes de Barcelona, i segons altres versions "era la casa-habitació d'un empleat dels comtes". Antigament s’anomenava ‘saig’ o ‘sayon del rei’, vulgarment "sayo", al personatge amb funcions semblants a les d’un batlle. L’any 1819 la "Reverenda comunitat" (comunitat de presbíters) de Moià va comprar aquesta finca. Actualment aquest casal és utilitzat com a casa de colònies.

DSC06359 Cami de la Tosca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns 700metres més avall, ara direcció sud, una cruïlla: al davant El Garriga i a la dreta el Camí de la Tosca. Nosaltres anem per la dreta. Estem coincidint amb el GR-3. He trobat informació d’una cista localitzada al Pla de la Bassa de Can Garriga, però no estic segur que es refereixi al mas que es troba en aquest indret.

DSC06362 Endavant

 

 

 

 

 

 

 

        Seguim baixant suaument. Aquesta excursió, la meitat és de baixada suau i l’altra meitat pujada també suau. Diguem, respecte de Moià, que va viure una forta crisi a finals del segle XVI, però després bona part del segle XVII són de relativa prosperitat per a la pagesia. A Moià hi ha gairebé un centenar de masies i és en aquesta època quan moltes van ser reformades i engrandides. Tot això, tret del drama i la tragèdia de la invasió de les tropes franco-castellanes a Catalunya de principis del XVIII.

DSC06364  Salt del Candeler   El camí arriba a apropar-se, després d’una llaçada, al costat del torrent de la Font Candelera. Miro al fons i veig un salt de considerable altura. Ara no hi baixa aigua.

DSC06367 La riera   Seguim, sempre a sud, pel costat del torrent que ara va fent una vall fonda que cada cop és més ampla.

DSC06369 En Carles guiant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Avui ens guia l’amic Carles Miquel. Ell és d’aquí, s’ho coneix molt bé i s’atura de tant en tant per donar-nos interessants explicacions. Per perspectiva històrica diguem que la guerra de Felipe V contra Catalunya va destacar també per la imposició il·legal de contribucions (haurien d’haver passat per l’acord de les Corts Catalanes) que ja es plantejaven des de l’any 1711, després del fracàs de la darrera ofensiva aliada sobre Madrid i que castigava les Vegueries catalanes (veure Josep M Torres i Ribé). A veure, pregunta: un governant que t’imposa contribucions sense comptar amb les lleis del país, és amic o enemic?

DSC06370 Observant

 

 

 

 

 

 

   Els amics Jordi i Narcís, s’aturen a l’ombra per observar en Carles. Al davant s’endevina el club de golf Montbrú de Moià. Pren el nom del mas que hi ha i que l’any 2019-2020 va rebre, pel seu formatge “Sarró de Cabra”, el premi com a millor formatge del pell florida del món, pel World Cheese Awards. De les contribucions cal afegir que l’any 1713, a Moià en concret, van haver de pagar 5623 pesos en contribucions especials. Reprodueix Josep M Ribé que “... el rei va ordenar que només s’exigís diners en el Principat de Catalunya, per l’import del consum de les tropes d’ocupació al Principat...”. És a dir, venen, t’ocupen i encara els hi has de pagar el beure.

DSC06372 MdD de la Tosca   Sempre avall i al sud, abandonem el GR-3 i arribem a l’ermita de la mare de Déu de la Tosca. Hem fet 6 quilòmetres, per tant la meitat de la ruta d’avui. Aquesta ermita, la web ‘poblesdecatalunya.cat” la situa entre els segles XVI i XVII. També explica que Podria ser que es tractés de la mateixa església coneguda com Santa Maria de les Illes, que en la documentació del segle XI es descriu prop de la mateixa riera.

DSC06373 Interior

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       Per una finestreta puc fer aquesta fotografia, a través d’un vidre amb pols. L'edifici actual va ser remodelat l'any 1914, quan s'inaugurà el nou altar i el cambril.

DSC06376 Alpla de l antic moli desaparegut   Encara seguim una mica més a sud fins al pla on hi havia el molí de Marfà, del qual no en queda rastre. En el fort aiguat del 1863 els membres de la família del moliner salvaren la vida refugiant-se a la teulada del molí. A continuació, fou abandonat. Tanmateix, es recuperà temporalment durant la segona dècada del segle XX, però va durar poc.

DSC06383 Salt de la Tosca al costat   Desfem les passes i seguim en direcció nord només uns 250 metres per arribar al Salt de la Tosca. A la dreta s’observa el bonic Molí de la Tosca, que sembla surar sobre l’aigua, enclotat com està dins una balma. Estem en un indret encisador, una joia de la natura.

DSC06382 Moli Brotons 2

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un primer pla ens ofereix millor la vista del Molí de Brotons. Però no es tracta d’anar-hi nedant, per tant seguirem per la llera del riu, ara que no va massa ple, per anar-lo a visitar. Explica Joan Carrera Vilardell que l'any 1863 la meteorologia es va comportar de forma fatídica al Moianès (‘moiadabans.blogspot’): El dia 1 de maig, durant 12 hores, es varen patir els efectes d'un huracà que va arrencar grans arbres i va fer danys de consideració als sembrats. El dia 25 del mateix mes, una forta tempesta de trons, llamps i pluja, acompanyada de calamarsa, va destruir sembrats i també llegums, hortalisses i arbres fruiters. I finalment el 8 d'octubre va succeir: l'aiguat, un terrible i espantós aiguat!

DSC06384 Anem al mol   Anem cap el molí, travessant aquesta plana de roca de conglomerat que forma una ampla llosa. Cal anar en compte de no relliscar amb la humitat i el verdet que s’hi fa.

DSC06388 Interior mol   Ja estem a l’interior del molí. El fort aiguat del 1863 es va emportar i ofegar la família sencera, de vuit membres, d’aquest molí. A continuació, va quedar abandonat igual que també es va abandonar el Molí de Marfà.

DSC06390 Foto grupJa que hi som, doncs una foto de grup. La tempesta va descarregar uns 200 litres metre quadrat. Moltes cases del poble van quedat inundades i molta gent es va refugiar dalt les teulades. La gran quantitat d'aigua caiguda a l'altiplà, en baixar cap a la plana, va desbordar els rius Llobregat, Tordera, Besòs i la riera de Rajadell. Van quedar molt afectats els municipis de Manresa, Martorell, Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Vic i Tordera.

DSC06394 Gorg EstretLa tornada, la fem per un camí una mica diferent que ens permet fer d’aquesta excursió una semi circular. També ens permet passar pel costat del Gorg Estret. El gorg està situat a l'extrem de llevant de l'enclavament de la Vall de Marfà, a la llera de la Riera de Castellnou poc abans que s'ajunti amb el torrent de la Fàbrega.

DSC06395 Paratge magnficEl gorg forma una raconada que queda amagada per la vegetació i que justifica apropar-s’hi. Si aneu amb nens, aneu en compte. Quan ens hi apropem resulta un paratge també magnífic. Ara que ja tornem potser cal afegir que durant la Guerra Civil del 36-39, una de les preocupacions dels voluntaris internacionals va ser disposar d’una bona xarxa hospitalària per atendre els combatents. Els brigadistes van comptar, a Moià, amb la clínica numero 4 de l’AHB dirigida pel doctor Jerzy Zeller, segons ens explica el doctor, historiador i amic Carles Hervàs al seu llibre sobre la Xarxa hospitalària a Catalunya. Va estar situada a l’edifici del col·legi dels Escolapis.

DSC06400 Balma dels Gitanos   Ja de tornada, trobem aquesta mica de cingle, on hi ha algunes vies de pràctica d’escalada, es coneguda com Balma dels Gitanos, segons ens explica el nostre guia d’avui. Es tracta d’un espai ombrívol i humit, i la balma és pràcticament inapreciable.

DSC06401 MdD del Remei

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment tornem a entrar a Moià, aquest cop pel costat de l’ermita del Remei, situada a l’entrada del cementiri i davant l'antic emplaçament de la creu de terme original del segle XVI, que avui es troba al costat de l'església parroquial de Moià. La capella del Remei, així com la creu de terme, foren construïdes l'any 1578, dins el terme del Saiol Comtal al peu del camí públic que passava per allà. Les despeses de l'obra anaren a càrrec del prevere Serpà Saiol, el qual pagà també la creu. Finalment anirem a dinar al restaurant Moianès. He de dir que ha estat una de les excursions més maques que he fet últimament, gracies Carles.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: 

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/1078-sant-quirze-safaja-puig-olena-sanatori-puigdolena-balma-l-espluga