Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons, Els Tres Roures

(Click on the flag above to have the translation in your Language)    (Moianès ) Ruta 1350 el 8/06/2021; 11 km; +200 -200; 3,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Collsuspina, Can Jan, L’Oller, Mas Nualard, Coll Nualard, Mas Bellver, Sant Cugat de Gavadons, Can Regàs, Font de Regàs, Bosc de Casanovas, Els Tres Roures.     Participants: Carles M i Miquel G.     Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil. IBP: 37.

 cmapa1350 cperfil1350 

FA ANYS: Per Collsuspina hi ha masos encara actius provinents del segle XVI.

DSC02383 Collsuspina   Una altra excursió pel Moianès i des de Collsuspina. Per situar-nos recordem que al territori d’Osona (especialment Collsuspina, Taradell i Tona) es van produir moltes hostilitats de la partida de Marcel·lí Gonfaus, dit Marçal, durant la Guerra dels Matiners. Els matiners eren una barreja de carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes, que tenien en comú la seva rebel·lió contra les mesures econòmiques i centralitzadores del govern, a Madrid, d’Isabel II. Una guerra de successió del 1846 al 1849.

DSC02385 Can Jan

 

 

 

 

 

 

 

 

          Anem en direcció nord seguint el GR.177 del qual, si no vaig errat només veurem un senyal molt més endavant. Això dels GR’s i PR’s no v gaire bé perquè sovint els senyals es perden. Se’n haurien d’ocupar o preocupar els de la FEEC, però no fan res. Passem pel costat de Can Jan.

DSC02386 Garlanda pilosa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        Garlanda Pilosa, o veça peluda (“Vicia villosa Roth”). En trobem molta als vorals de la pista i són molt boniques pels colors de les flors. He trobat que es fa servir àmpliament en l'agricultura biològica dels Estats Units com a adob verd durant l'hivern.

DSC02389 L Oller   La pista, asfaltada, va pujant suaument fins al Mas de l’Oller. Es tracta d’un mas, potser d’origen medieval, del qual consta que es va refer durant el segle XIX. Amb tota seguretat el nom del mas es refereix a un ofici clar que es desenvolupava antigament.

DSC02391 Seguim

 

 

 

 

 

 

 

 

   Els voltants, a dreta i esquerra, són de prats, cereals i pastures. Arribem, després de 2,5 quilòmetres al mas de Nualard i també al coll del mateix nom. És un dels masos antics del terme de Collsuspina i la notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Hem sortit de Collsuspina a 890 metres d’altitud i ara estem a 1000 metres.

DSC02395 Prats   Amplis prats i conreus en aquest dia de llum vibrant. El sol ja pica el mes de juny, però gràcies a l’altitud el camí resulta agradable; serà cap el final de l’excursió que notarem més la temperatura.

DSC02397 Mas Bellver   Des del coll hem girat a llevant i passem pel costat del Mas Bellver. La primera noticia documentada que es disposa del mas és d'un fogatge de l'any 1553, junt a altres cases de la parròquia de Sant Cugat de Gavadons. Va passar a formar part del terme de Collsuspina, junt amb altres masies prop de l'església, amb la definitiva organització del municipi l'any 1897.

DSC02396 Sant Cugat Gavadons 1

 

 

 

 

 

 

 

 

   L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès (‘collsuspina.cat’).

DSC02398 SCG   Donem la volta pel seu costat de llevant. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Però sis anys després, en la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

DSC02400 Vistes   El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada. A la foto es pot veure molt bé la silueta de la Serra de Cabrera, el coll de Bram i el Pla d’Aiats.

DSC02401 Baixant

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem a baixar per un camí ombrejat que va en direcció est del mateix ample replà del costat de l’ermita. Per perspectiva històrica, ja que parlàvem a dalt d’Isabel II, veig que a la revista Sàpiens (número 219, juny 2020) publicava un article amb el títol “Borbons 300 anys de corrupció” i deia que a partir de Felip V “...generacions de reis, reines i regents s’han assegut al tron d’Espanya. Els seus regnats han estat marcats pel tarannà de cadascun d’ells, per drames familiars diversos i per crisis polítiques que han anat canviant segons l’època: sublevacions militars, guerres, exilis... Ara bé, si una cosa ha tingut en comú és la confusió entre allò que és públic i allò que és privat, ja que tots han seguit al peu de la lletra el precepte de l’avi de Felip V, el rei francès Lluís XIV: L’Estat soc jo”.

DSC02403 Can Regs Seguim fins a Can Regàs, un mas d'època relativament moderna, documentada a partir del segle XVIII en un document contribució de 1739.

DSC02393 Lli de Narbona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Trobem nombroses mates de Lli de Narbona (“Linum narbonense”), una flor de dedicat color blau i que també rep el nom de “lli blau”; no convé confondre les flors amb les de la jonça, del mateix color però amb sis pètals. Es tracta d’una planta de l'oest i del centre de la regió mediterrània. Es fa en pastures seques del domini de la jonceda.

DSC02404 Font Regs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després seguim endavant per girar a la dreta, quan veiem una fusta que ho indica, cap a la font de Can Regàs. A la font un cartell diu que és el punt on neix el riu Congost, que a Montmeló, amb l’aiguabarreig amb el riu Mogent, fan el riu Besos.

DSC02406 Vaques i prats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Per aquests prats hi veiem moltes vaques que pasturen a l’aire lliure, per això no s’olora la fortor habitual quan hi ha moltes granges on els animals queden sempre tancats dins de construccions molt grans.

DSC02408 Tornem a Collsuspina

 

 

 

 

 

 

   Després, volien mirar de fer algun altre camí, però només hem pogut tornar refent el mateix camí de pujada fins que tornem a ser a Collsuspina, on seguim el carrer Major fins a la Creu a la cruïlla de carrers on girem a l’esquerra. Per acabar amb el tema iniciat de la Guerra dels Matiners, trobo a ‘matiners.cat’ que diu: “En un principi, l’origen d’aquestes guerres rau en el problema successori plantejat a la mort del rei Ferran VII, l’any 1833. Per una banda, hi havia els isabelins, que defensaven el dret a la corona de la princesa Isabel, filla del rei, i per l’altra, els carlins, que defensaven els drets de Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei. La situació de crisi econòmica i les transformacions promogudes pel govern de Madrid van afectar negativament la gent del camp i els obrers, els quals també es van rebel·lar tot fent costat als carlins”. En qualsevol cas, cada cop que hi ha hagut guerres de successió el poble sempre ha sortit perdent; només que sigui per això és millor abandonar l’idea de la successió i convocar eleccions perquè els ciutadans decidim qui volem com a cap d’estat.

DSC02411 Cami Ral Vic Manresa

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest camí havia estat el Camí Ral de Vic a Manresa. D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval, sobresortia una abundant xarxa de camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues "stratas" romanes. Cal pensar que aquests camins van ser utilitzats habitualment com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies abans de la construcció de les actuals carreteres a finals del segle XIX.

DSC02414 Bosc dens

 

 

 

 

 

 

 

 

   Entrem al Bosc de la Casanova, espès i amb molta ombra. Hem fet molt bé en deixar aquesta part de l’excursió pel final, quan fa més calor. Pren el nom d’un mas situat un parell de quilòmetres al nord. Es tracta d’un mas molt important històricament ja que es tenen notícies del mas des d’un document de l’any 1227, amb Hug de Casanova com a propietari. Des de llavors s’ha transmès de pares a fills fins a l’actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l’any 1714.

DSC02416 Tres Roures   En una ample cruïlla de pistes, prenem la de la dreta i en dos-cents metre tenim al davant Els Tres Roures; arbres centenaris que es considera monumentals.

DSC02417 Tornem al poble   Refem el camí pel que hem vingut i entrem a Collsuspina per anar on hem deixat el cotxe al matí.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collsuspina-sant-cugat-de-gavadons-els-tres-roures-75345570

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/912-castelltercol-poues-la-ginebreda-rentador-de-llana-el-vapor-font-de-l-angel-la-coma