Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Monistrol de Calders, Ermita Sant Llogari, La Sala de Sant Llogari, Molí d’en Sala.

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Moianès) Ruta 1337 el 28/04/2021; 14 km; +500 -600; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Monistrol de Calders, Torrent de Vall-llosera, Sant Llogari de Castellet, La sala de Sant Llogari, Riera de Sant Joan, Rubió i Molí d’en Sala.   Participants: Josep C, Josep S, Carles H, Carles M, Anna G, Jordi I, Narcís i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 44.

 cmapa1337 cperfil1337 

FA ANYS: L’església de Sant Feliu consta documentada des del 1105.

DSC01661 Preparatius   A Monistrol de Calders aparquem i ens preparem per la mica de pluja que comença a caure, després que ens hem trobat al Bar Sport per prendre un cafè, com fem habitualment. El nom de Monistrol, o “Monasteriolu”, consta documentat des de l’any 974 i això fa suposar que en èpoques anteriors devia haver-hi un petit monestir que hauria deixat el nom al lloc.

DSC01664 Esglsia

 

 

 

 

 

 

 

   Anem a visitar l’església de Sant Feliu que és l'església parroquial del poble i consta documentada des del 1105, tot i que sembla més antiga. Aquesta església va ser molt reformada a mitjans del segle XVIII en afegir-hi capelles laterals, modificant-se totalment l'estructura original de l'edifici, encara que conserva l’absis romànic. El campanar és el 1780.

DSC01673 Escultura Dileg

 

 

 

 

 

 

 

   Després de visitar l’església hem passat el Pont del Rector i seguim els carrers en direcció est. A la sortida del poble trobem una de les moltes escultures. Aquesta es titula “Diàleg” l’autor va ser Joaquim Garcia Donaire; obra de l’any 1970 en bronze. Monistrol de Calders va rebre, del 1937 al 1939, el nom de Monistrol de Bages; és un municipi de creació moderna que es va separar de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934. Monistrol de Calders es caracteritza per ocupar un territori muntanyós, amb alternança de rieres i serrats; tres quartes parts del territori estan cobertes de pinedes, alzinars i matolls.

DSC01678 Riera de Sant Joan   La Riera de Sant Joan ens queda a la dreta. La ruta va pujant suaument. La pluja no molesta gaire. La Riera de Sant Joan discorre pels termes municipals de Castellterçol i Monistrol de Calders i recull les aigües dels termes de Granera i Castellterçol. Al final forma el riu Calders amb altres rieres de la comarca.

DSC01681 Amelanchier ovalis

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ens queda al costat una planta amb flors blanques. És una pomerola o corner (“Amelanchier ovalis”), típica mediterrània i de la família de les rosàcies. La medicina tradicional atribueix a la infusió de l'escorça propietats com a hipotensor, diürètic, colerètic, astringent i antiinflamatori, però ja sabem que cal anar amb precaució perquè no sempre es coneixen els efectes negatius. Jo no en sé gaire i per això faig servir l’aplicació PlantNet; per tant no puc assegurar que sempre ho encerti.

DSC01685 Esquerda avall   Una destacada esquerda a la roca, a la nostra dreta, ens indica el pas a seguir, avall. El terme municipal de Monistrol de Calders forma part d’un paisatge que es correspon amb un altiplà basculat cap a l’oest amb drenatge cap al Llobregat; enllaça les cingleres de la part baixa d’Osona amb els contraforts muntanyosos del Bages.

DSC01687 Cabana

 

 

 

 

 

 

 

 

   No triguem gaire a passar pel costat de una barraca de pedra en sec, amb molt bon estat de conservació. Pensant en els anys de la vida de la gent d’aquesta comarca, no podem deixar de pensar en els temps en que la pressió tributària va castigar tant i tant els pagesos. Recentment, ‘Sàpiens’ escrivien: “Enmig de la pitjor crisi econòmica en dècades, el debat sobre la discriminació econòmica que pateix Catalunya ha pres una volada considerable... gran part dels impostos que paguen els catalans no es queden al Principat... l'actual sistema de finançament és injust ... l'Estat espanyol prioritza les inversions tot basant-se en criteris polítics i no de rendibilitat. Tot plegat, es tracta d'una situació que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya, com a perdedora de la guerra de Successió, va rebre un reguitzell de sancions que la penalitzaven”. Un tracte propi del que s’aplica a una colònia.

DSC01688 Pista planejant   A continuació la pista planeja, envoltada del groc destacat de les argelagues (“(Genista scorpius”), punxoses però boniques. Ha arribat la primavera, moltes plantes de la mediterrània han acumulat reserves durant tot l’hivern per florir i iniciar la seva reproducció sexual. La flor és el principal instrument de reproducció de les plantes superiors i els agents, en el cas de la pol·linització entomòfila, els insectes i, en especial, les abelles.

DSC01690 Cruilla   Una altra cruïlla demana la nostra atenció per llegir els rètols. Llegir, mirar d’entendre-ho (hi ha rètols moderns estranys i que confonen) i situar-nos en el territori.

DSC01682 Frares

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Tres frares ens veuen passar. També m’hi aturo a fer-hi una fotografia. Es tracta d’un (“Orobanche”) una planta que, al no fer la funció clorofíl·lica, viu gràcies a la funció de paràsit que fa en altres plantes, com en el romaní. N’he parlat més detingudament en una crònica de fa uns dies.

DSC01692 La Sala de Sant llogari   Després arribem a Sant Llogari i La Sala, amb l’església i el mas. El conjunt està situat a l'extrem occidental del terme, a prop del lloc on es toquen els termes de Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders. És a l'esquerra de la riera de Sant Joan, en el tram on aquesta riera s'anomena de la Sala.

DSC01698 Interior aguanta   L’església té al seu costat meridional i de ponent la masia de la Sala de Sant Llogari; estan emplaçades, església i masia, dalt d'un penya-segat, o cinglera, damunt de la riera en un lloc on aquesta fa un tancat meandre. A llevant de la masia i de l'església de Sant Llogari es troba un pla bastant ample, el Pla de Sant Llogari, que fan molt vistós el conjunt de la Sala. La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada.

DSC01699 Ermita entrada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Per entre la runa i les bardisses ens apropem al portal de l’ermita. Abans va ser el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet. Existia ja el 939 sota la protecció de Moià; va ser independent entre els segles XI i XV fins que va passar a ser sufragània de Granera. El 1670 tenia 5 masos. És una església romànica (segle XII), amb afegits tardans. Actualment sense culte i amb risc d’anar-se enrunant.

DSC01701 Interior   L’interior sorprèn perquè és molt més gran del que caldria pensar. Imaginàvem una ermita tipus capella i és ben bé una església.

DSC01702 Capella lateral   La van eixamplar amb dues capelles laterals. Aquesta és, de les dues, la que encara conserva (molt trencat) l’altar.

DSC01703 Any 1827

 

 

 

 

 

 

 

 

   L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal d'arc rebaixat amb llinda del segle XIX, amb la inscripció: Llogar- Sala, 1827. Per cert quan es posava aquesta pedra, feia poc que (el 1820) William Moorcroft, explorador britànic, va arribar al anomenat Pas Karakorum (a 5575 metres d’altitud) i va utilitzar el mateix nom de la serralada (Karakorum) per referir-se als cims dels voltants. El terme Karakorum ve a significar Muntanya Negra. Posteriorment, un segle mes tard, la Royal Geographical Society va seguir utilitzant aquella denominació. D’aquells moments en la història del descobriment dels plegaments de l’Himàlaia, ens han quedat les imatges espectaculars de la segona muntanya de la Terra, el K2.

DSC01708 Rubi   Seguim la ruta que portem, en direcció més o menys a oest; uns 3 quilòmetres després arribem al costat de Rubió, on les terres que l’envolten reben el nom de Plans de Rubió. Es tracta d’una masia documentada el 1263, tot i que sap que ja existia el segle XI. La tradició oral diu que la torre es va construir perquè l'hereu Rubió estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadells.

DSC01710 Riera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   De Rubió, el camí baixa al Torrent de Vall-llosera, que mostra el procés antic (molt antic) de l’erosió que les pluges (que ara ja no venen) van fer en aquesta vall de roca. L’origen del nom del torrent es fa evident si observem la base planera rocosa de la llera del torrent: esdevé un torrent sobre lloses de roca, una ‘vall llosera’.

DSC01712 Endavant   Seguim endavant un tram i per la pista que hi ha a la dreta arribem al Molí d’en Sala.

DSC01714 Mol d en Sala

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El Molí d’en Sala és un antic molí fariner que compta amb diverses habitacions, tal com es desprèn de la seva web (on sorprèn no veure la opció per llegir-ho en català). Tinc la sensació que ha de ser un lloc molt humit per estar-s’hi, no m’hi vindria de gust.

DSC01719 Esculura Vent

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Quan tornem a Monistrol encara puc fer la foto d’aquesta altra escultura: “Vent”. Acabem el dia amb un bon dinar a la Fonda Rubell.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/monistrol-de-calders-ermita-sant-llogari-la-sala-de-sant-llogari-moli-den-sala-71712353

Una altra crònica pel Moianès: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/812-l-estany-puig-de-la-caritat-observatori-monjoia-dolmen-puig-rodo-puig-rodo