Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Collsuspina, L’Espina, GR-177, Santa Coloma Sasserra, El Giol

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Moianès) Ruta 1320 el 17/03/2021; 13 km; +190 -190; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Collsuspina, L’Espina, GR-177, Sta Coloma Sasserra, El Giol.   Participants: Josep C, Carles H, Carles M i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 39.

 cmapa1320 cperfil1320 

FA ANYS: El 1592 es va construir l’església de Collsuspina.

DSC00685 Cruilla Collsuspina   Comencem després d’aparcar a l’ample carrer Major de Collsuspina. Hi ha una cruïlla amb una curiosa creu de Terme que incorpora una font i un banc en semicercle. Aquesta cruïlla dividia els antics termes de Tona, Balenyà i les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i de Sant Cugat de Gavadons.

DSC00687 Esglesia

 

 

 

 

 

 

 

   Ens apropem un moment per fer una fotografia a l’església, un temple de notables dimensions i de factura neoclàssica. La informació diu que va ser l’hereu del Mas Pedrós qui va realitzar la construcció durant vuit anys a partir del 1592. Fins aquell moment, la gent del poble anaven a missa a la de Sant Cugat de Gavadons, massa allunyada. La imatge que ara en tenim és la de la reforma del 1880, moment en que s’hi van afegir la sagristia i les capelles laterals. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. La devoció a la Mare de Déu dels Dolors (Nostra Senyora dels Set Dolors, la Mare de Déu Dolorosa, Mater Dolorosa, ...) és molt antiga. Els mateixos anys que Jaume I conqueria Mallorca, un grup de set nobles florentins van fundar l’orde dels Servents de Maria (Ordo Servorum Beatae Mariae Virginis), i aquest orde va dur al “registre de patents” el denominat roser dels Set Dolors. Sabem que està format per set sèries de set boletes enfilades i separades per set medalles on es representen el set dolors de Maria. La Mare de Déu dels Dolors és representada, en algunes ocasions, amb set espases que li travessen el cor.

DSC00688 Inici   Amb les motxilles a punt, després de fer un cafè al Tres Roures, en posem en marxa. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna, en el camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina; edifici aixecat per Salvi Pedrós l’any 1550.

DSC00692 Potser pit-roig 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Avui és un dia amb una llum extraordinària i tenim la fortuna d’admirar aquest pit-roig (“Erithacus rubecula”) al qual li puc fer una fotografia que, al contrari del que em passa sempre (o el vent mou les branques o l’ocell marxa), m’ha quedat força bé. És un resident comú a Catalunya, a les valls més humides de l'àrea d'influència mediterrània. És molt conegut perquè és dels pocs ocells que és relativament sociable amb les persones.

DSC00694 Lluny La Mola   Seguim el GR-177 en direcció sud. En direcció sud-oest podem veure, lluny, el massís format per la Mola de Sant Llorenç de Munt, a un extrem, i el Montcau a l’altre.

DSC00696 L Espina   Un quilòmetre més endavant trobem la magnífica masia de L’Espina. És la masia més important del terme des del punt de vista històric. El nom del lloc on està situada, el Coll de l'Espina, és l'origen del nom del terme. Està documentat l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El mas està format per un gran edifici que conforma l'habitatge i diverses construccions annexes, d'èpoques diverses.

DSC00707 Sta Coloma Sasserra

 

 

 

 

 

   Des de la masia de l’Espina fins a Santa Coloma Sasserra hi ha 3 quilòmetres. Ermita romànica amb campanar del segle XI i absis del segle XII. Fou realçada el segle XVII. A mitjans del segle XIX es va agregar a la parròquia de Sant Andreu de Castellcir. La integren l'església, que data del segle XI, que té unit el Mas Giol i el cementiri a l'altre costat; un bonic prat amb un roure monumental, una creu de pedra i una gran rectoria a l'extrem del prat. Per cert, ahir 16 de març, va fer exactament 83 anys que a les deu de la nit va començar el bombardeig Italo-alemany més destructiu de tota a guerra civil sobre Barcelona. Durant tres dies (lògicament amb les instruccions i acord entre el general Franco i els feixistes Mussolini i Hitler) van dur a terme 17 atacs i van abocar 44 tones de bombes que van causar 875 morts.

DSC00703 Roure del Giol

 

 

 

 

 

 

 

 

   És un espai ample, pla, amb l’església a l’esquerra i al davant el gran roure de Giol, com hem dit. Va ser declarat arbre d'interès local el 1988. Diu la llegenda que cap al 1231, Sant Antoni de Pàdua viatjà de Pàdua (Itàlia) a Coimbra (Portugal) cavalcant un cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l’arcàngel Sant Miquel. Va aturar-se a descansar a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, on a l’empara del gran Roure van succeir grans meravelles.

DSC00704 Rectoria   Em giro una mica per fer una fotografia a la Rectoria, l’antiga residència del rector de la parròquia i masia de Castellcir (Moianès). El nucli original d'aquest conjunt és del segle XIII. Molt modificada en èpoques posteriors (segles XVI i XVIII).

DSC00715 Girem i seguim   Seguim la ruta que ens indica el gps, gaudint del dia de cel intensament blau i les tonalitats dels prats i dels arbres.

DSC00716 Sta Coloma i el Giol de lluny   La ruta gira a sud-est i després a nord. Ara ens queda evident la gran masia del Giol, a tocar de l’església. És un gran casal datat entre el segle XVI i el XVIII, i està format per tres cossos diferents. Possiblement és la continuació de la Domus de Santa Coloma; una part dels seus murs degueren ser aixecats amb les pedres d'aquella domus

DSC00720 Mas Bonifet

 

 

 

 

 

 

 

   El camí és una pista agradable que passa pel costat sud de la masia Bonifet. He trobat una masia de Santa Maria de Corcó del mateix nom i de la qual (‘wikipedia’) es diu que “el nom original del mas seria "el Benifet", que deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, i amb aquest nom consta en el diari de Joan de la Guàrdia (1640)”, potser deu ser un cas semblant al mas que ara veiem.

DSC00724 Bassa Soler   Una estona després, sempre en direcció al nord, deixem a la dreta les tres basses del Soler. Es tracta d’una fondalada situada a ponent del Soler de l'Espina, amb dos grans embassaments artificials d'aigua i un altre més petit.

DSC00728 Violetes de muntanya

 

 

 

 

 

   Les violetes boscanes (viola boscana), ja molt florides, fan que la vorera del camí sembli un jardí senzill. Amb el seu color i aroma ofereixen un bon passeig però també, quan se sap, es poden utilitzar en format de tisana en casos de tos persistent. Si el 1592 es va començar l’església de Collsuspina, sapiguem també que aquell any el sobirà espanyol (titular de tots els títols dels regnes i estats o nacions de la península) era Felipe II. Era època en que els representants del monarca de la Casa d’Àustria cada cop interferien més en els drets dels catalans i això generava forts conflictes. També va ser famós, Felipe II, pel desastre de la flota que va salpar per envair Anglaterra i que va ser un fracàs rotund.

DSC00729 Potser Mirambell   Un quilòmetre més endavant de les basses, a la dreta i enlairada, veiem una masia molt ben posada: és la masia Mirambell. El mas Mirambell està documentat des de l'any 1141. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Mirambell. Fins al segle XVII el mas Mirambell era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Entre els fills més coneguts d'aquesta casa hi trobem l'erudit prevere Francesc Mirambell i Giol; nascut el 1761 va ser lexicògraf i historiador, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Tot un gran personatge. D’aquells que es mereixen un monument en les ciutats.

DSC00730 Honorable natura

 

 

 

 

 

 

   Sembla mentida com s’agraeix la vista de la honorable natura que ens envolta. Per cert, per acabar el tema, encara que la historiografia espanyola parla del fracàs de la ‘Armada Invencible’ per un temporal, la veritat és que es van produir varies batalles i el fracàs (veure treball de ‘uv.es’ “El desastre de la Armada Invencible”) va ser un resultat inevitable ja que Felip II no va reunir al seu Estat Major per realitzar els preparatius de tan gran empresa. La desorganització, descoordinació i despreocupació del monarca va motivar en gran part el fracàs final. Si a això unim els escassos coneixements del monarca sobre navegació, la desatenció de consells dels professionals de l'exèrcit i dels seus cortesans, el desenllaç estava cantat. En fi, l’actitud arrogant i fatxenda dels monarques.

DSC00731 Cllsuspina   Estem acabant i ja veiem el poble de Collsuspina. Per cert, parlant de feixistes i nazis, cal recordar que l’any 1944, durant la Segona Guerra Mundial, el Papa Pius XII va obligar als membres de la Guàrdia suïssa que amaguessin les armes de foc i a patrullar només amb les llances. Devia ser força impactant veure un guàrdia suïs amb el seu uniforme a franges blaves i grogues, amb el seu casc medieval i la llança, caminant per la ratlla de la frontera a l’inici de la gran plaça del vaticà i davant dels tancs alemanys que s’estaven allà aturats esperant instruccions de Hitler respecte de si havien de capturar el Papa o no. És inevitable pensar que hi ha una potent força moral per aturar tancs alemanys només amb la presència d’uns homes armats amb una llança.

DSC00684 Poble ULTIMA

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment dins del poble encara puc fer una fotografia d’aquest balcó que sembla estar trist per fet que Catalunya tingui representants socials i polítics empresonats per posar en marxa les seves opinions. Tornant al passat, al moment d'inici de la història del poble, sembla que en la Guerra Civil (1936-39) Freixanet, el batlle de l'època, va ajudar a amagar quintos, raó per la qual va ser empresonat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collsuspina-lespina-gr-177-santa-coloma-sasserra-el-giol-68209222

Una altra crònica pel Moianès (Puig Rodó):   http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/812-l-estany-puig-de-la-caritat-observatori-monjoia-dolmen-puig-rodo-puig-rodo