(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Maresme) Ruta 1295 el 17/12/2020; 13 km; +350 -350; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Canet de Mar, La Misericòrdia, Castell Santa Florentina, Pedracastell, La Creu. Participants: Josep C, Josep S i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 50 (segons aquest ibp seria moderada, però no m’ho ha semblat).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1925 es va enderrocar la Torre Macià de Canet de Mar.
Feia temps que no anàvem al Maresme, però avui ho hem fet; estem a Canet de Mar. Des de l’estació cal travessar el poble en direcció nord. Canet es va originar el segle XI, quan consta citat com La Vall de Canet i Romaguera.
Passem per l’ample carrer de la Riera de Sant Domènec. A la dreta, aviat trobem una de les diverses construccions modernistes que es poden admirar al poble, la Casa Roura. També coneguda com Ca La Bianga, es tracta d’un edifici modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner l'any 1892. Avui en dia és un restaurant. Cal recordar que a principis del segle XIX molts canetencs van emigrar a les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Uruguai. N'hi va haver que van aconseguir fer-se rics i després van tornar a la vila amb part de les seves fortunes. Aquí eren coneguts com els ‘americanos’. Un ‘americano’ destacat també va ser Josep Baró i Blanxart, que va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya i va ser propietari de grans ‘ingenios’. Aquests i molts altres, al tornar, van transformar la vila amb les noves edificacions que seguien el corrent modernista.
Seguim amunt on hi ha altres cases significades i importants. Canet mereix una visita tranquil·la només pel seu entorn urbà. Ho hauré de fer més endavant. A la plaça davant de l’església, hi ha encara els fonaments de la Torre Macià. Es tracta d’una torre de defensa del segle XV. Després de llargues discussions es va aprovar l’ordre per a la seva conservació, però l’any 1925 amb la dictadura de Primo de Rivera, el directori militar va derogar la norma i poc després es va enderrocar. Les dictadures mai han anat bé a Catalunya; i sovint tampoc les monarquies hispàniques.
Aquesta torre, per cert, rep el nom de Macià en record de Gabriel Macià (1604-1680), un frare caputxí que, posteriorment, l’Església catòlica va declarar venerable; se li atribuïen visions celestials, miracles i el do de la profecia. La Torre havia estat el casal dels Macià, on probablement el frare hi devia haver nascut.
L’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau. L´emplaçament de l´església és a la zona de can Bigues, un espai una mica elevat entre la riera Buscarons i el torrent de Lledoners. La tria de lloc va ser un motiu de disputa entre la gent de mar i la gent de pagès, però finalment van guanyar els mariners i l’any 1579 es va posar la primera pedra.
Com que està oberta, podem entrar a veure el seu interior. Per perspectiva històrica recordem Miguel Primo de Rivera va ser un militar espanyol que imposà una dictadura i es va declarar president del govern espanyol entre 1923 i el 1930. Va donar el cop d'estat el 13 de setembre de 1923, arran del qual la Constitució Espanyola de 1876 es va suspendre i també va dissoldre el Parlament. Però no ho va fer sol, ja que va comptar amb la connivència del rei Alfons XIII i l'aquiescència de bona part de la patronal, del clergat, de l'exèrcit i de les forces conservadores. Per cert, per qui no ho sàpiga, el dictador va obligar a posar el nom que encara es manté a la plaça que hi ha al davant de les dues torres venecianes a l’avinguda que duu a Montjuic, a Barcelona; avinguda que ara duu el nom de la Reina Maria Cristina. Però de la reina el diari ‘lavanguardia.com’ va publicar un article, el setembre del 2019, amb el subtítol “La corrupció de la monarquia espanyola, especialment els tèrbols negocis de la reina Maria Cristina, va ser una de les càrregues que farien saltar el tron per l'aire en 1868”.
Després hem seguit amunt una mitja hora més fins arribar a l’església de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Es un temple devocionari documentat des del 1461. Segles més tard, l'any 1703, la Misericòrdia esdevingué ermita i el 1852 l'arquitecte Francesc Daniel Molina, va ser encarregat d’un nou projecte. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic.
La porta està oberta perquè just ara comença la missa. Es tracta d’una ermita que va ser promoguda santuari l’any 1907. Afegim que la Mare de Déu de la Misericòrdia és la patrona de la comarca del poble. El temple es va construir amb moltes donacions de gent de Canet. Un dels mecenes més rellevants va ser Carles Pascual Puig que va fer fortuna a Cuba i regalar un terç del seu capital al projecte. Per cert ara recordo la primera setmana del gener passat, quan vaig estar a Cuba. Deixo al final una crònica d’un dia amb temes interessants sobre l’illa.
Sortim del nucli del poble pel Rial de Can Goday. A la cantonada del carrer hi ha l’escut del poble. Etimològicament el nom de Canet prové del llatí ‘canna’, amb el significat de canya. En molts casos si passeu a femení els topònims acabat en “-et” es pot entendre el seu origen. En aquest cas “caneda” fa evident el seu origen etimològic: ‘caneda’ és un canyissar. D’altra banda, diguem que dues de les 11 edificacions incloses al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Històric i Artístic de Canet de Mar (2007), ubicades en sòl no urbanitzable es troben en aquest espai urbanístic del municipi.
Uns 600 metres més endavant, pujant per la pista de la riera i després de passar per sota de l’autopista C-32, tenim a la dreta, entre arbres, el castell de Santa Florentina. (La fotografia l’he pogut fer de més amunt). El Castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila romana (“Domus”), que el segle XI es va convertir en una masia fortificada que les fonts documentals atribueixen als senyors feudals Guadamir de Canet (any 1024). Va ser a finals del segle XIX quan l’editor Ramon Montaner i Vila (propietari de l’editorial Montaner i Simon) va recuperar la Casa Forta i li encarrega al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner, la restauració i la posterior ampliació.
Anem pujant entre bosc cap a la Serra del Puig. Hi trobem molts cactus amb les fulles plenes de cotxinilla. La cotxinilla (“Dactylopius coccus”) és un insecte que acostuma a viure als nopals, uns cactus dels quals s’alimenten amb la saba. Aquests insectes ofereixen el carmí i són originàries d’Amèrica del Sud. Amb el carmí s’obtenia un colorant va originar una gran indústria. Posteriorment els colorants sintètics han reduït l’interès per aquest producte natural.
Un cop hem fet uns 6 quilòmetres i hem pujat uns 300 metres, el camí gira a l’esquerra, va cap a ponent per la serra i uns 400 metres més endavant, per la mateixa serra, arribem a Pedracastell; estem a 314 metres d’altitud. És el punt més alt de la serra del Puig.
Després seguim el camí per anar a trobar la gran Creu de Pedracastell que ja es veu. Un conegut, un d’aquets dies, va haver d’anar a urgències, per una hemorràgia (al final no era greu), però s’hi va esperar cinc hores. El sistema sanitari està molt saturat i pensem que no és només pel covid. Probablement tenien raó en la conversa entre Daniel Alfonso i Jorge Fernandez Diaz (aquest era ministre del govern central del PP) quan es deia allò de “hem destruït el sistema sanitari de Catalunya”. Conversa que va sortir a articles i diaris com ‘publico’, ’diarisanitat’, ‘lavanguardia’, ‘redaccionmedica’, ‘ara’...; però no ho he sabut trobar als diaris centralistes. Pot sortir aquella declaració de barbàrie i en canvi ningú, entre els fiscals i els jutges hagin fet res? La Constitució espanyola no diu res del fet que els poders del govern central, els que manen, destrueixin el sistema sanitari d’una Comunitat autònoma de l’Estat? A quin país vivim? Ens hi va la salut!
Hi arribem, després d’haver baixat una mica. L´origen de la creu de Pedracastell (o de Canet) es remunta al 1901, quan el Papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Enderrocada el 1936, va ser reconstruïda un altre cop el 1954.
Després toca anar baixant per la pista, que de moment és GR-5. Tenim bones vistes de la vall, entre les branques dels pins i algunes alzines, com la del castell de Santa Florentina, que el veiem quasi a vista d’ocell. Cal saber que en principi hi ha visita de dimarts a dissabte. Cal confirmar a la web ‘catelldesantaflorentina.com’.
A l’esquerra, durant la baixada, hem deixat un dipòsit d’aigua; uns 500 metres més avall girem a l’esquerra per un camí a llevant que s’anirà emboscant, però fàcil i evident, que passa pel tancament septentrional del castell. Fa un dia molt bo i sense vent, així que no cal patir per la dita popular de Canet de Mar, però també a tot el Maresme que diu: Quan Montseny porta capell, guarda't d'ell.
Canet de Mar és veu brillant (des d’una mica abans quan baixàvem) on hi destaca com un gran nyap l’horrorós edifici que es veu a la dreta. No sé qui devia ser l’alcalde que va considerar que aquest monstre tenia sentit en un magnífic poble com Canet. Aquí s’acaba aquest excursió, l’última de l’any 2020, un any molt complicat. Esperem que el 2021 sigui millor.
Crònica Cuba: Trinidad i Topes de Collantes. http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/cuba/840-cuba-05-trinidad-topes-de-collantes-sendero-caburni-vegas-grandes
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/canet-de-mar-la-misericordia-castell-santa-florentina-pedracastell-la-creu-de-canet-62399101