Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Andreu Llavaneres, ermita sant Sebastià, església Vella de Sant Andreu, ermita de Llorita, ermita de sant Martí de Mata, ermita sant Sebastià, església Vella de Sant Andreu, ermita de Llorita, ermita de sant Martí de Mata

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Maresme) Ruta 1418 el 27/04/2022; 10,3 km; +330 -330; 4 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Andreu Llavaneres, ermita sant Sebastià, església Vella de Sant Andreu, ermita de Llorita, ermita de sant Martí de Mata, església Nova de Sant Andreu.    Participants: Josep C, Carles H, Carles M, Josep Ma., Lluis W, Alfred, Jep, Anna P, Albert B, Albert 2 i Miquel.  Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa1418  cprfil1418

FA ANYS: L’any 1419 el terme de Mataró, amb Llavaneres, va quedar sota la protecció del sobirà Alfons IV.

DSC05912 Inici

 

 

 

 

 

 

 

   Fem la trobada al gran aparcament del Passeig de Joan Brutau, de Sant Andreu de Llavaneres. A ‘totmataro.cat’ Eloi Sivilla diu que “en època medieval la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres pertanyia a Mataró que estava sota el domini dels senyors de Mata i del castell de Burriac. Però les males arts dels senyors feudals van fer que la població demanés ajuda al monarca, i l’any 1419 tot el terme de Mataró va passar a mans de la corona aragonesa (sic) gràcies al favor concedit pel monarca Alfons el Magnànim”. He de dir que la referència a la “corona aragonesa” no és veritat; més endavant ho aclariré.

DSC05913 Comencem a caminar   Al costat mateix comença un camí a l’ombra dels pins que ens orienta en direcció nord. Per la nostra dreta baixa el torrent de Lloreda que alimenta la riera de Llavaneres.

DSC05918 St Sebasti   En menys d’un quilòmetre arribem a la ermita de Sant Sebastià. Documentada des del 1508, aquesta petita església està situada a la mateixa serralada de l'església vella. Va ser erigida per la pietat popular de les passades generacions, en agraïment per la protecció contra la pesta. La tradició recordava la pesta negra que va ser una pandèmia que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i la major part d’Europa (a Catalunya va arribar el 1349) causant la mort d’un terç de la població (uns 20 milions).

DSC05920 Interior

 

 

 

 

 

 

 

   Per una finestreta puc fer una foto de l’interior on s’hi pot observar la característica imatge del sant que sempre es presenta despullat i amb unes sagetes clavades. Assagetat, per ordre de Dioclecià, no va morir i després va ser llançat a una claveguera; després es va aparèixer en somnis a Santa Lucina per assenyalar on es trobava el seu cos. És un dels més importants protectors contra la pesta a l'Edat Mitjana. En les imatges del martiri, l'art anterior al segle XIV opta per la imatge del sant semi despullat. Sonia Caballero afirma que va ser especialment als estats que conformaven la Corona de Castella i Lleó que va gaudir d'un èxit més gran aquesta imatge més dramàtica, estesa per tota la península, en què s'emfatitzaven els signes del martiri a què va ser sotmès.

DSC05921 Esgl Vella St Andreu   Poc després, en suau ascens, arribem al cementiri on hi ha l’església Vella de Sant Andreu. Construïda el segle XVI va ser el temple parroquial de la població fins al 1836. Edificada dalt del turó i sobre un temple primitiu, és d'origen gòtic tardà, i té una portalada bonica i un campanar de planta quadrada.

DSC05923 Sant Miquel

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al damunt del portal hi ha esculpida una imatge, quasi infantil, de Sant Miquel amb el drac. Sempre que veiem un sant amb llança o espasa i el drac als peus pot ser Sant Miquel o Sant Jordi. Sovint Sant Jordi va a cavall, però el tret definitiu és si porta ales; les ales són exclusives de Sant Miquel, ja que és cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

DSC05925 Agapants amb tiges

 

 

 

 

 

 

   Tenim un tram amb magnífiques fulles del verd intens d’acant (“(Acanthus Mollis”) que, ara, mostren ja les tiges que els floreixen. Ja és conegut que els capitells corintis s’esculpeixen amb formes de fulles d’acant, però avui vull afegir que a la literatura clàssica també trobem referències quan Virgili descriu el vestit de la bella Helena brodat, en relleu, en forma de fulles d'acant. Però encara n'hi ha més; al món cristià es relaciona aquesta planta amb el renaixement, ja que el seu ràpid creixement, mort i regeneració l'assemblen a la resurrecció de la vida i amb el dolor dels pecats.

DSC05930 Cruilles

 

 

 

 

 

 

   Seguim amunt en direcció nord-oest, passant per algunes cruïlles. Caminem sobre aquestes pistes de sauló tan característiques del territori del Maresme i la Serralada Litoral. Les roques del Parc Serralada Litoral són un dels afloraments de diferents tipus de granit (granitoides) més extensos dels Països Catalans. Formen part d’un gran massís intrusiu (batòlit) granític que s’estén per tot el Maresme, El Montseny i les Gavarres. En aquest punt, l’amic Alfred sempre ens és de gran ajut per comprendre el que tenim sota els peus.

DSC05932 Llorita   Quan hem fet uns 3 quilòmetres trobem una pista travessera (per on passa el GR-83) i girem a l’esquerra. Estem ja al punt més alt i hem fet un desnivell de 270 metres. Uns 800 metres més endavant cal anar atents a un camí que surt a la dreta i puja en pocs minuts per visitar les ruïnes de l’ermita de la Mare de Déu de Llorita, avui només munt de desferres, pedres caigudes escampades i trossos de paret, que es van desintegrant lentament, i que ofereixen una visió deplorable.

DSC05935 Fornicula

 

 

 

 

 

   La finestra enreixada, sembla que havia estat un lloc on es podia veure la imatge de la Mare de Déu, segons ens explica l’amic Camp. L'ermita de Llorita la tenim documentada des del segle XVI. Era un edifici gran i espaiós, d'uns 14,5 metres de llarg per 6 m d'ample, amb un recinte destinat a sagristia, a l'esquerra, i habitacions per als ermitans a la dreta. L’amic Camp, m’ha fet arribar una investigació de Marià Ribas Beltran que explica que el santuari fou aixecat sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat, tal com consta en alguns mapes i en ressenyes d'excursionisme. Més tard s'hi adjuntà l'advocació a la Mare de Déu de Loreto. Les dues advocacions eren divulgades, simultàniament, en els darrers temps.

DSC05937 El temple   Antigament l'ermita era administrada per l'Ajuntament de Llavaneres, tot i que era dins de la propietat de la masia de can Lloreda. El dilluns de Pasqua Florida s'hi celebrava un aplec i s'hi feien altres celebracions al llarg de l'any. Al costat, un espai més ample ens sembla voler indicar que era l’indret que ocupaven les dependències per ermitans i pelegrins. Només l'historiador mossèn Fortià Solà ha estat quelcom explícit en unes notes incloses al llibre Sant Andreu de Llavaneres, editat per la Caixa d'Estalvis de Mataró l'any 1968: “data almenys del segle XVI aquesta devota construcció, bastida al cim d'un turó, a mitja hora de distància del mas Lloreda. La similitud del nom Lloreda, que porten el paratge i la masia, amb el nom italià Loreto, famós santuari de la santa Casa de Natzaret, és possible que hagi portat aquí la devoció a la Verge Lauretana, que ja té en aquest país, qualque capella”.

DSC05939 BaixadaUna estona després, planejant arribem a una cruïlla de pista i prenem directe a sud per un camí molt erosionat.

DSC05942 Vistes a Matar i potser Burriac   Tenim alguna vista que ens permet albirar al mar i Mataró. A mi em fa l’efecte que fins i tot veig la punta del castell de Burriac, però no ho puc assegurar.

DSC05945 St Marti 2

 

 

 

 

 

 

 

     Un quilòmetre exacte més avall arribem a l’ermita de Sant Martí de Mata. El primer esment d'una capella dedicada a Sant Martí és de l'any 878. El topònim Mata apareix el 963. L’any 1933 es trobava en estar ruïnós, sense coberta i les parets a punt de caure. El propietari, Pau Schleicher va consolidar i refer la teulada. Altres persones del veïnat i l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró col·laboraren en restaurar el retaule barroc que, amb les imatges, va ser cremat durant la guerra civil. Afortunadament la gent interessada en la cultura se’n preocupa, cosa que poc fan els bisbats ni l’administració.

DSC05946 Llavaneres   Després de tornar a la cruïlla d’abans, fent una mica de volta, ja baixem decididament cap al poble, on hi entrem pel passeig de Joaquim Mates. Llavaneres és esmentat l'any 968 com Levandarias, i el 988 com Labandarias. Igual que altres topònims Llavanera (dels Països Catalans), deriva probablement del mot català llavanera, que es refereix a un indret on les dones rentaven la roba, és a dir un lloc de safareig (terme, aquest últim, que prové de l’àrab “sahrig” amb el significat de bassal).

DSC05947 Can Morera

 

 

 

 

 

 

   Passem pel costat d’una de les cases amb evidents mostres de modernisme. Aclarim lo de la corona “aragonesa”: només n’hi havia una, la del rei d’Aragó. Alfons el Magnànim, a més del sobirà de Principat de Catalunya, era rei de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458), de Nàpols (1442-1458) i també d’Aragó. Com a rei d’Aragò ho era com Alfons V; tercer (III) de València; primer (I) de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya; i IV de Catalunya. El pacte, el 1137, entre Ramir II d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Catalunya, va servir perquè el regne d’Aragó no caigués ens mans del cunyat de Ramir, Alfonso VII de Lleó i Castella. Llavors va néixer el que se’n diu “Corona d’Aragó”, una unió (avui en diríem federal) entre estats independents que passaven a disposar d’un sobirà compartit. Per tant el monarca Alfons IV, en qualitat de sobirà català, va ajudar Mataró i per tant Llavaneres. Aquí el regne d’Aragó no hi tenia res a veure.

DSC05949 Parroquia St Andreu   I així arribem a l’església parroquial nova de Sant Andreu: és un gran edifici d'estil neoclàssic, construït entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, i finalment, inaugurat el 1836. Per cloure el tema històric anterior cal afegir que gràcies al pacte entre Ramir II i Ramon Berenguer (i el permanent respecte dels sobirans de la Casa Comtal de Barcelona), Aragó va mantenir la seva independència... fins als decrets de Nova Planta del Borbó Felipe V del 1707 al 1711.

PHOTO-2022-04-27-13-11-46

 

 

 

 

 

 

 

 

   Davant de l’església l’amic Albert fa una fotografia. Avui hem tingut la sort de retrobar-nos amb amics que la pandèmia ens havia amagat: en Lluís i l’Alfred. També hem pogut gaudir de dos nous amics, que es diuen Albert, tots dos i que esperem tornar-los a retrobar.

DSC05952 Casa de la Vila

 

 

 

 

 

    Només ens cal caminar una mica més enllà per passar per davant de l’ajuntament i dirigir-nos després fins a l’aparcament. He trobat que tenen una Festa major amb el nom de Minerva. A Calella (que també la tenen) diuen que va començar el 1644, quan la confraria del Santíssim Sagrament (de Calella) va ser agregada amb tots els honors i privilegis a la Minerva de Roma. Segons diu un document de l’època, fou introduïda a Calella celebrant-ho amb músics que amenitzaven la diada; era festa grossa. Minerva és la deessa de la saviesa, de les arts, de l’estratègia militar i, a més, protectora de Roma. L’equivalent grega és Atena. Així doncs, imagino que a Llavaneres ha de tenir un origen semblant, encara que molt curiós.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-andreu-llavaneres-ermita-sant-sebastia-esglesia-vella-de-sant-andreu-ermita-de-llorita-ermita-101203543

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/maresme/971-canet-de-mar-la-misericordia-castell-santa-florentina-pedracastell-la-creu-de-canet