(La Selva) Ruta el 27/05/2015; 8 km; +150 -150; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Dalmai, Resclosa d’en Borra, Bassa d’en Turon, Les Guilloteres, Mirador de La Crosa, Volca de la Crosa, Sant Llop, mas Sagrera de Sant Dalmai.   Participants: Consol, Manel, Pere i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mmapa mperfil 

FA ANYS: Un cop restaurada l’església de Sant Dalmai, un temps després, el 27 de setembre de 1821, l’exèrcit Trigarante va entrar a Ciutat de Mèxic, encapçalat per Miguel Hidalgo y Costilla. D’aquesta manera, Mèxic s’independitzava de la sobirania espanyola.

P1020421 Inici a St Dalmai 

Comencem a Sant Dalmai, en un dia de temperatura molt agradable. Aquest petit poble forma part del municipi de Vilobí d’Onyar, encara que fins al primer quart del segle XX depenia del de Brunyola. Avui sortim d’aquí amb la intenció de fer una circular que ens ha de portar a gaudir d’un tram del riu Onyar i de les vistes del quasi invisible volcà de La Crosa. És molt baix però amb un immens cràter; tan gran que no es veu si no ho saps.

P1020422 Just a lOnyar 

Una estona després de passar entre camps de cereal, arribem al primer rètol que ja parla del volcà i del torrent de Tornavell, on hi ha un dels canals per desaiguar l’aigua de l’antic cràter. Al davant tenim l’Onyar i ens mirem les aigües que sabem que comencen al massís de les Guilleries i acaba sent afluent del Ter per la seva dreta.

P1020427 Sender al costat Onyar

El camí pel costat de l’Onyar és molt agradable, amb l’ombra de l’arbreda de ribera. La pau que es respira i el curs tranquil del riu sembla contradir l’estadística que explica que aquest riu ha protagonitzat 150 episodis de grans inundacions, des de la primera documentada el 1193 que, sovint, han afectat a la ciutat de Girona.

P1020429 Entre arrels 

Les arrels dels arbres, en algun tram més pedregós, s’enfilen i retorcen per arribar a l’aigua desitjada. La vegetació que trobem és poc habitual a les zones baixes de la mediterrània, com ara la moixera, els aurons, els avellaners i també un sotabosc ric amb espècies com la maduixera, la viola o el marcòlic.

P1020433 Resclosa den Borra 

Arribem a la Resclosa d’en Borra, que havia estat un antic embassament per tal de emmagatzemar aigua per a rec. Després hem seguit una mica més amunt, en un procés d’investigació però hem comprovat que calia tornar a la resclosa, baixar-hi i des de la part baixa és veu clar el camí, a la dreta, que ens portarà a l’altra riba de l’Onyar. Atenció! No proveu de voler passar a l’altra vessant per dalt del fil de la resclosa, les pedres rellisquen i pot ser perillós.

P1020437 Bassa Can Turon 2 Hem desfet el camí però per l’antra riba del riu i després girem a l’esquerra per pista. Una mica més amunt deixem a l’esquerra la Bassa d’en Turon. És una altra de les diverses basses que es van construir per aprofitar la realitat d’una comarca que resulta una de les més humides del litoral.

P1020438 Cap dAse 

Al anar pujant i amb el sol, la vegetació canvia i ens aturem davant d’una mata de cap d’ase florida. El cap d’ase o tomaní és la “Lavandula stoechas”, coneguda també com a “lavanda”, que fa flors de color violeta a la primavera i es reuneixen formant espigues als extrems de les tiges. Són molt aromàtiques. El nom llatí “stoechas” li ve de les illes Stoechades, un petit arxipèlag al davant de Marsella, pel fet que estan disposades de la mateixa manera que ho fan les flors. En medicina servia tradicionalment per guarir les malalties del pit i també com a desinfectant.

 

P1020439 Cam cap als eucaliptus 

L’espai s’ha obert però encara podem aprofitar l’ombra del bosc lateral. Una mica més endavant es veuen els eucaliptus, que aquí criden l’atenció però que formen part d’una antiga plantació coneguda com Eucaliptus d’en Pifarrer.

 

P1020445 Les Guilloteres estrats 

Hem anat a buscar una pista i pujant suaument hem arribat a la vista de les Guilloteres, després de passar per alguns camps de cereal del mas de Can Bosc. Arribem a les Guilloteres, on els estrats es veuen perfectament. Havia estat una antiga gravera on s’hi extreia material.

 

P1020444 Explicaci estrats 

Uns rètols expliquen el significat dels estrats. Cada estrat explica un temps de la història del volcà en les seves fases eruptives. S’intercalen dipòsits piroclàstics de caiguda lliure amb dipòsits d’onada piroclàstica. Seguint l’estratigrafia que s’observa es pot veure que aquest mecanisme s’ha repetit varies vegades. Cada nivell d’onada piroclàstica denota un nou inici d’activitat explosiva freatomagmàtica. La mida de cada estrat de dipòsits explica el grau d’explosivitat. A la part superior s’observa la terra sobreposada per l’acció humana i la zona de formació del sòl.

Bona part de les informacions sobre aquest volcà les he obtingut del blog de l’amic Alfred Montserrat http://notesdecamp.blogspot.com.es/search?q=sant+dalmai, que avui no ens ha pogut acompanyar.

P1020447 Tot aix s el crater del volc La Crosa

Una mica més amunt hi ha el mirador. La vista permet observar i endevinar el cràter, encara que si no ho saps no ho endevinaries mai. Tot el que veiem fins als boscos del fons és el cràter. La Crosa de Sant Dalmai és un dels millors exemples de vulcanisme freatomagmàtic (que implica la interacció de magma amb aigua subterrània) de la península ibèrica. Compta a un diàmetre de 1300 metres i és un dels dos volcans de la comarca de La Selva més ben conservats i el seu caràcter extremadament explosiu i les seves grans dimensions el fan un dels més interessants del vulcanisme quaternari català. Altres volcans de la zona, eren de tipus estrombolià.

P1020449 Caminem pel llavi

Després hem passat la carretera i anem seguint una pista, a l’ombra, que segueix més o menys, el llavi del cràter. A l’esquerra, el bosc té un pendent constant per arribar a la base del con volcànic, uns 70 metres més avall. Aquest volcà té una relació directa amb els 40 volcans del nord-est català (Garrotxa i Empordà), però també amb els dos indrets del País Valencià d’interès vulcanòleg com Cofrents i Columbretes. Són conseqüència d’una distensió geològica de l’escorça terrestre durant la formació del Rift europeu. Els moviments van ocórrer durant el quaternari i els efectes es van notar també al massís Central francès i a les fosses tectòniques de Bresse i del Rhin.

P1020452 Sant Llop 

Els nostres passos ens porten fins a Sant Llop. Molt embrossat i arbrat costa de veure, però un pas de baixada ens permet entrar a l’interior. Es creu que es devia construir inicialment el segle XII o el XIII i tampoc es coneix quan es va abandonar el culte. Sant Llop és potser un punt destacat del volcà La Crosa per ser el punt més alt. El nom ens crida l’atenció, però fins a l’edat mitjana era ben comú i ben acceptat. Penso que devia ser Sant Llop de Troyes, monjo i bisbe, que va viure el segle V. La llegenda del sant diu que havia estat pastor i que tenia el poder d’allunyar els llops i les males feres. Per això els pastors el tenien per advocat.

P1020454 Torre senyals 

També diuen que és el sant apropiat per al mal de coll i per això era el patró de venedors i cantants. Sembla que la primera datació escrita de sant Llop és del 1279. A sobre de l’ermita, en força mal estat, hi ha les restes del que havia estat una torre de senyals construïda el segle XIX i que devia formar part d’una de les línies de telegrafia que es van construir i que només van servir uns pocs anys, ja que quan el projecte es va decidir per les autoritats espanyoles, a Estats Units d’Amèrica ja estaven començant a instal·lar el telègraf.

Una molt interessant de visitar és la de Montornès, que podeu veure a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/355-montornes-del-valles-telegraf-castell-sant-miquel

P1020458 Una casa tanatori 

Anem seguint el perímetre d’un llarg tancat molt ben construït, que sembla que tanca el bosc i el mas de Can Costa. No s’acaba mai, potser es que volen evitar que algú els hi prengui alguns dels herbots que hi creixen. Sempre sembla prepotent tancar un bosc i sempre et quedes pensant ¿què volen amagar? Pel món rural català, de sempre, la gent és honesta, oberta, saluden, t’ofereixen una mica d’aigua... Més avall, en direcció a Sant Dalmai, comencen les cases. Moltes són noves, però n’hi ha una que crida l’atenció perquè desentona molt amb l’entorn. Ja m’imagino l’arquitecte: és d’aquells que no es preocupen de fer una construcció que sigui coherent amb el territori. Vols una casa a la platja de Cadaquès, cap problema, ciment i vidres. Vols una casa a Llívia entre cases de pedra i sostres de pissarra, cap problema: ciment i vidres. Vols una casa prop de Barcelona a prop del tanatori, cap problema: ciment i vidres, així farà conjunt.

P1020461 Les Tosqueres Girem al costat d’un pal d’informació cap a Les Tosqueres de Can Sagrera. Es tracta d’un aflorament de materials format per un nivell d’escòries volcàniques recobert d’una colada de basalt. Aquests materials es van dipositar segurament a les darreres fases eruptives de la Crosa en direcció on actualment hi ha el poble de Sant Dalmai. La seva duresa impedeix el conreu, cosa que fa que la seva extensió coincideixi amb una llenca de bosc que davalla des dels llavis del cràter en direcció a la plana. Vist des de la nostra perspectiva sembla que ens endinsem en una cova.

P1020463 Basalt i piroclats 2 

Durant uns anys es va fer servir de pedrera, a principis del XX, per la presència de materials escoriàcis i porosos. La preferència d’aquests materials va fer que les extraccions es concentressin als nivells inferiors de l’aflorament, mentre que quedaven desestimats els nivells basàltics superiors. Així tenim ara aquesta cova artificial que, quan hi arribes, et pot enganyar i semblar que es tracta d’un desplom sobre una cova prèvia inferior.

Hi entrem una mica i a la paret de la dreta es ben evident el format més sòlid basàltic superior i els estrats d’escòries inferiors.

P1020466 Can Sagrera 

Pocs metres més avall arribem a la casa de La Sagrera que es creu que devia ser de l’encarregat de l’església de Sant Dalmai i de l’entorn sagrat. L’església de Sant Dalmai compta amb un potent campanar de planta quadrada i de dos pisos amb dues finestres de mig punt a cada cara. Està documentada des del 1019 i va pertànyer a Breda durant tota l’edat mitjana. L’edifici actual consta de l’any 1590 i reformat el 1752. Mentre es reformava l’església, feia temps que els descendents d’espanyols a les colònies americanes estaven molt tips dels governs d’Espanya. El moviment independentista mexicà havia començat el 1811, però ja des de finals del XVIII les elits il·lustrades havien començat a reflexionar respecte de les relacions amb la metrópoli. Cal destacar que aquestes, de pensament revolucionari lliberal no estaven formades pels originals habitants del país, com asteques o maies, no: eren espanyols i descendents d’espanyols. Probablement el detonant va ser el descontentament de la política de reformes borbòniques i la crisi econòmica que va afectar a tota la Nueva España, tot plegat derivat de l’espoli de les finances per part de la metròpoli. Altres personatges destacats dels diversos moments de la revolució independentista van ser José Maria Morelos Pavón, Agustín de Iturbide, Vicente Guerrero, Gabriel de Yermo i altres, cap dels quals tenia cognom asteca o quítxua.

P1020464 Sant Dalmai 

Tot seguit arribem a Sant Dalmai, passant pel costat de l’església. Sant Dalmai, o sant Dalmau, fa referència al frare Dalmau Moner, nascut a Santa Coloma de Farners l’any 1291, eremita i monjo dominic. Sembla que va ser mestre de Nicolau Eimeric. Aquest va ser nomenat inquisidor general l’any 1357 (16 anys després de la mort de Dalmau). L’inquisidor va ser un personatge de mala cara i decisions brutals. Se li atribueix la redacció del llibre “Directorium inquisitorum”, on explicava la manera de detectar bruixes i heretges i els millors mètodes de tortura per aconseguir la confessió: un personatge amb una terrorífica posició moral, dins d’una institució molt propera al salvatgisme, d’una època negra en la història de la humanitat.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9800104