Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Canet d’Adri, Santuari castell Rocacorba

(Gironès) Ruta el mes de març de 2019; 14 km; +630 -630; 4,5 hores.   Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Canet d’Adri, Can Blanc, Can Pererols, castell de Rocacorba, Santa Maria de Rocacorba, Roca Corba.   Participants: Maria, Josep, Carles i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil (pujada dreta al final).

 

 mapa1106 mperfil1106 

 FA ANYS: L’any 1161 ja consta documentada la església de Rocacorba.

DSC01006 Inici a Can Blanc de Canet dAdri  Comencem una mica més amunt de Canet d’Adri. Hem aparcat en un espai ample al costat de la pista prop de Can Blanc. Canet d’Adri és un municipi situat al nord-oest de la comarca del Gironès al límit amb el Pla de l’Estany, abraçant el conjunt de les petites valls de la conca de la riera de Canet (etimològicament, ‘caneda’ o canyissar), que baixa del vessant occidental de la muntanya de Rocacorba.

DSC01009 Cap a Mas Noguer 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La ruta avui va per un tram llarg de pista entre conreus, per pujar més o menys suau, més endavant, per arribar als peus de Rocacorba, on haurem d’enfilar per un camí dret. Els orígens del castell i del santuari de Rocacorba es confonen, com habitualment passa amb les esglésies que provenen de la capella que tenia un castell. Es creu que devia ser un dels primers castells edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns quan la frontera va passar més al sud del Ter.

DSC01010 Rocacorba lluny i amunt  Tota l’estona tenim a la vista la serra damunt la qual podem observar el nostre objectiu. Caminem en direcció nord.

DPHOCruilla Biert 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns 3 quilòmetres després d’haver començat, tenim una cruïlla de pistes, amb un gran bloc de roca que ens indica la direcció de Biert, que no seguirem. A Biert hi ha una església rural que va ser consagrada el 1116 en substitució d'una església anterior que havia estat construïda en temps del bisbe Ot de Girona (885-1010) i s'havia enderrocat. Consta que Biert, el 1698, era un lloc reial.

DSC01012 Pista amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pista va pujant ara en direcció oest. El territori forma un amfiteatre muntanyós tancat per les carenes de Rocacorba, inclòs part del seu vessant occidental, de Pujarnol i Rocamirall, per l’oest i pel nord; per la vall del Revardit i el puig del Sant Dalmau, pel nord-est i per l’est; i pel pla de Montcal i la carena de Boratuna, pel sud i sud-oest. A l’altra banda del Rissec, a llevant, s’alça la carena de turons que culmina amb el puig d’Adri, una elevació d’origen volcànic que domina el pla agrícola que s’estén entre Canet i Montcal, deixant pas a la vall del Gàrrep.

DSC01016 Ens hi propem 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara el bosc ens envolta, però no perdem les vistes sobre Rocacorba que cada cop queda més definida. L’any 1161 el sobirà de Catalunya era Ramon Berenguer IV, el que s’havia casat amb Petronila d’Aragó i va governar també aquest regne amb el títol de “Príncep i dominant d’Aragó”.

DSC01017 Amb el zoom  Una vista amb zoom ens permet veure bé el format de vaixell, amb la popa a la dreta, sobre el qual es va construir el castell i la capella. El castell és esmentat des del 1065 i va ser infeudat pel rei als cavallers Roccacorba el 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles, posteriorment passà als Cartellà, als Santjulià de Revardit i als Rocabertí. Esdevingué centre de la baronia de Rocacorba, el primer titular de la qual, Jofre de Rocacorba, la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí

DSC01020 Cam de pujada dreta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem arribat a la cruïlla després de 6 quilòmetres i ens enfilem per un sender dins de bosc en forta pujada per fer els 300 metres que cal fins el santuari castell. Del 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva pagaven delme pel mas Coll a l'església de Pujarnol. A aquest Rodball de Rocacorva, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos. És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d'un porc que aquell devia pagar a la canònica per un molí anomenat Enversen. El 1161, Berenguer i la seva família lliurava al bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, els imposts reclamats a l'església de Santa Maria de Rocacorba.

DSC01022 Escales  Finalment arribem a dalt i entrem per l’escala que hi ha des de sota de la popa. És un castell que té semblança al de la Popa que hi ha prop de Castellcir, al Moianès.

DSC01023 Santuari  Totes les dependències estan ara concentrades en el que havia estat el santuari. Està una mica abandonat. Es veu que va haver-hi un moment que es van tancar els accessos amb parets de maons, però un parell d’aquells han estat trencats i s’hi pot accedir; però no a l’església.

DSC01025 De de la Roca Corba  Hem pujat per unes escales i un camí fins dalt del bony rocós que s’endevina des del santuari: és la Roca Corba. La vista ara és total del santuari i es pot observar que les teulades han estat renovades en algun moment. L'església de Mare de Déu de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l'església del castell i quan aquest a decaure (segles XIV-XV) va ser transformada en santuari marià. L'edifici actual és del segle XVIII; s'hi venera una copia de l'antiga imatge gòtica de la Mare de Déu de la Pera, d'alabastre policromat que es conserva al Museu Diocesà de Girona.

DSC01028 Entre roques baixant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desfem el camí de la pujada per tornar al nostre punt de sortida. Després anirem a dinar al restaurant celler de Cal Adroher; hi hem dinat molt bé i molt ben atesos. Si el 1161 Catalunya era independent, ho va seguir sent fins el segle XVIII. Actualment hi ha un moviment per la independència. Però per a Miquel Manubens, com va dir en una conferència a la seu d’Òmnium, quan Napoleó abdica en Ferran IV (Tractat de Valençay, 11-11- 1813), en cap lloc de l‘acord es torna a posar en vigor el Decret de Nova Planta, encara que Espanya desprès no se n‘hagi adonat, "i nosaltres tampoc, que és més greu", rebla Manubens. Aquest camí cap a la independència s'alinea amb casos com els d'Escòcia o Txèquia i Eslovàquia, en què es retorna a un punt històric (en el nostre cas, just abans de l'ensulsiada de 1714) al qual Europa no es pot negar, cosa molt diferent, segons Manubens, a la consecució d'una suposada República Catalana, ja que els Estats europeus podrien exercir el seu dret al veto.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/canet-dadri-santuari-castell-rocacorba-34681035