(Gironès) Ruta el 26/04/2015; 17 km; +70 -20; 4,5 hores.   Excursió organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume, de Sabadell. Itinerari: Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona.   Participants: 64, amb dos bons grups, un de Vic i l’altre d’Igualada, a més de participants habituals.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: L’any 1350, quan ja eren senyors de Medinyà, els Xetmar, se sap que Castella tenia dos consolats: un a Barcelona i l’altre a Mallorca. En aquell temps Catalunya en disposava més de seixanta repartits per tota la mediterrània fins Alexandria i Damasc, fins a Crimea i fins i tot a Bruges.

P1020191 Cebri de Ter

Aquesta etapa del Camí de Sant Jaume, que inicia al nord de Catalunya, comença a Cervià de Ter, on es va quedar l’últim cop. Si voleu llegir la informació de Cervià en aquella etapa podeu anar a http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-emporda/371-cami-sant-jaume-de-bascara-a-cervia-de-ter

P1020192 Inscripcions 

A mida que van arribant els participants, es van fent les inscripcions, amb el mètode de sempre, tant ben preparat pels organitzadors. Aquesta activitat es fa dins del claustre de santa Maria de Cervià. Parlant amb un company, mentre esperem, ell ha fet sorgir el tema dels intents de govern de Madrid de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat. Jo li he explicat el tema dels consolats del mar catalans i d’aquí que he posat com a comentari històric del principi aquest tema que ens recorda una època de nacions diferents amb estats polítics independents.

P1020193 Pas Riera de la Farga

Hem seguit en direcció sud entre plantacions d’espècies botàniques de ribera, ben arrenglerades i preparades per a l’aprofitament de la fusta. Arribem a la riera de La Farga, que aquí té una amplada d’uns dos o tres metres i baixa molt plena, de manera que el pas normal està tallat. Uns quants troncs i branques llargues acaben fent un pont provisional de pas. Una petita aventura que aporta una mica d’interès afegit al camí.

P1020194 castell de Mediny 

Després d’uns cinc quilòmetres arribem a Medinyà. El poble està documentat, amb el nom de “Medinianus” el 1017. Dalt es veu el castell. Encara molt presentable del qual se sap que el 1305 la família Xetmar va succeir els Medinyà. Precisament el senyor de Medinyà, Bernat Xetmar, va ser defensor durant el Setge de la Força Vella de Girona, batalla que es produí el 1462 després que els camperols es van aixecar a Girona contra els mals usos dels nobles. El Consell del Principat, una institució creada per la Generalitat en l’enfrontament amb el rei Joan (es la guerra civil catalana), va enviar una host defensant el dret dels camperols que, comandada per Hug Roger de Pallars, va ocupar tot Girona el 5 de juny, excepte el reducte de la Força. Però el 23 de juny, l’exèrcit de Lluís XI de França, aliat de Joan II, va aconseguir aixecar el setge.

Era època en que Espanya, políticament, no existia com tal país. A Lleó i Castella el sobirà era Enrique IV, dit l’Impotent i a Navarra també era Joan II, per un d’aquells embolics de títols que van i que venen. Encara a Granada hi havia com a sobirà Mulay Hacen. La Corona d’Aragó (recordeu que no s’ha de confondre amb el Regne d’Aragó) seguia sent una federació on hi havia, a més del Principat de Catalunya, els regnes d’Aragó, de València, de Mallorca i de Sicília, cada un amb les seves constitucions i institucions.

P1020195 Esmorzant 

Ens aturem una estona a esmorzar una mica. Mirant el castell, que el tenim al davant, recordo haver llegit que durant la guerra civil va estar ocupat per l’exèrcit republicà i acabada la guerra els comandaments de Franco hi van encabir mil presoners republicans. Aquells fets i altres moments en que va quedar abandonat, el van deixar en un estat deplorable. L’any 1964 la família Fonsdeviela, que el posseïa des del 1784 per herència dels antics Xatmar, va començar la restauració. Finalment l’últim dia del 2013, al monestir de Santa Maria de Cervià, la família va fer donació a favor de l’ajuntament de Cervià.

P1020196 Mas Cavaller 

Després tornem a seguir la pista que segueix les sinuositats del riu Ter, riu que neix al circ glacial d’Ulldeter i rep les aigües del Bastiments, del Gra de Fajol i del Pic de la Dona, segueix més de dos-cents quilòmetres i finalment desguassa a mar al costat de l’Estartit. Durant el seu recorregut rep també les aigües del Fresser que, precisament, també neix al circ glacial veí del que origina el Ter i que rep les aigües occidentals del Bastiments, les del Pic del Fresser i del Pic de l’Infern. El Fresser, que és l’afluent més important del Ter, s’hi uneix a la ciutat de Ripoll. Passem pel davant del Mas Cavaller, un cognom amb ressonàncies de les èpoques medievals.

P1020198 Sants Metges

Al darrera del mas, a ponent, hi ha la muntanya dels Sants Metges. L’ermita s’endevina dalt del tot pel seu campanar punxegut. Els sants metges eren Cosme i Damià, germans, que van morir màrtirs, segons la tradició, durant les persecucions de Dioclecià. Totes les confessions cristianes els veneren com a sants i el seu miracle més conegut, que sovint es veu representat en pintures i frescos, és la del malalt que tenia la cama gangrenada i els dos metges la van tallar i n’hi van inserir una altra d’un negre que acabava de morir i d’aquesta manera el pacient va quedar totalment sanat un altre cop, això sí amb una cama blanca i l’altra negra.

P1020201 Sant Vicen 

El Ter fa un fort revolt girant la muntanya dels Sants Metges i passa pel costat de Sant Vicenç. M’ha cridat l’atenció veure l’absis amagat darrera el brancall i el portal clausurat al costat de la masia a tocar de la pista. Ara ja sé que es tracta d’un antic priorat fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb la llicència del bisbe Ramon d’Orusall. En depenia la capella del castell de Montagut i se sap que durant el segle XIII hi havia tres canonges, un beneficiat i el prior. Del segle XIV només consta una comunitat tant reduïda on només hi havia el prior i un canonge, fins que el XV va desaparèixer totalment i aquell petit i antic priorat es va convertir en masia.

P1020204 El Ter i el canal 

 És agradable caminar pel costat del Ter, on podem veure el seu canal. El Ter és un riu treballador: ponts, palanques, rescloses, molins, canals, fargues es succeeixen en tot el seu recorregut per les terres planeres i és per tant possible llegir la història de l’aprofitament hidràulic i la vida de la gent que aprofitava el recurs hídric i cap a on dirigia les seves activitats econòmiques. Tot plegat, avui, conforma un conjunt de restes i d’indicis que mostren l’evolució de l’home i la seva relació amb el riu al llarg de la història, així com la capacitat innovadora de la creativitat humana.

P1020206 Caminant 2 i canal 

El grup segueix la pista que sempre va cap a sud, tot amb algunes marrades cap a occident. Al costat tenim el canal, que ja fa molta estona que seguim, que duu el nom de Sant Jordi. Va ser construït cap el 1960 i captura l’aigua del Ter en una resclosa, coneguda com Vinyals, entre Campdorà i Sarrià de Ter. Amb aquesta aigua del canal es nodreix una petita central hidroelèctrica i després serveix pel regadiu de les terres de Cervià de Ter, Medinyà i Sant Julià de Ramis.

D’aquí a una mica Sant Julià de Ramis ens quedarà a l’esquena. Entre viaductes i autovies ha quedat amagat i no es veu, el Mas Garriga. Aquest és un cognom (m’ho conec bé, perquè també és el meu) d’origen botànic, ja que prové d’una planta: el garric. Una plana plena de garrics és una garriga. Potser també us interessi saber que tenim uns orígens molt barrejats i l’origen de Sant Julià és un exemple en el seu cognom: Ramis. D’acord amb l’Alcover-Moll etimològicament prové de nom personal germànic: Rami o Ramis. Així que mireu que ens ve de lluny això de la immigració.

P1020207 Sarri de Ter 

Entrem a Sarrià de Ter després de 13 km de caminada. L’origen d’aquest poble es troba en la parròquia de Sant Pau, documentada el segle XI (“Sancti Pauli de Sarriano”) i havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Galligants. Anem pel carrer principal que era la via romana, després camí ral, també camí de Sant Jaume i fa uns anys va ser el camí de l’exili quan milers de persones van fugir cap a França per la por que fossin morts per les tropes i la gent de la dreta que anava darrera de l’exèrcit de Franco.

Cal afegir que per la proximitat a la ciutat de Girona, Sarrià sempre va rebre els problemes dels setges contra la capital, tot i que, d’altra banda, la mateixa proximitat ha estat un factor positiu pel creixement en èpoques de pau.

P1020208 Pont de lAigua o Pont major

Tot seguit creuem el Ter pel Pont de l’Aigua o Pont Major i a l’entrada hem pogut llegir la placa de bronze que explica que ja hi era formant part de la Via Augusta romana. Abans d’entrar-hi ens crida l’atenció veure a la part exterior del pont que encara, ens fa l’efecte, hi ha un escut amb l’àliga franquista. He buscat informació i sembla que, al menys des del 2011 el grup majoritari és ERC i per tant em resulta estrany que aquell escut encara hi estigui... Potser no ho he sabut veure bé i estic equivocat.

A partir d’aquí ja tot són carrers i carretera, encara que l’arbrat ajuda a fer-ho més portable.

P1020210 davant de la Resclosa a Girona

Som al km 15,5 quan arribem a la resclosa de l’Aurora, també coneguda com de la Manola. Aquí el Ter forma diverses illes sorrenques, molt arbrades. Estem doncs a l’aiguabarreig del Ter i l’Onyar i està feta de morter i pedra i revestida de formigó. A la dreta, es conserva la caseta de quan era resclosa de molí. L’any 1843, en subhasta pública, Francesc Roig va obtenir de l’Ajuntament la concessió d’aigües que donaria lloc, dos anys després, a la segona fàbrica de paper continu de Girona: La Aurora. L’any 1932 va tancar per problemes financers, però encara va seguir en actiu fins el 2003, quan va tancar definitivament.

P1020211 Sant Lltzar 

Una mica més avall, a la nostra esquerra, hi ha el que havia estat l’hospital de Sant Llàtzer. També era conegut com Hospital dels Messells i està situat al peu del camí d’entrada a la ciutat pel nord, per on passava la via francígena. L’edifici està datat del segle XII i era un puntal del sistema assistencial de Girona i el seu objectiu era el d’atendre les persones amb malalties infeccioses, especialment els leprosos. Durant el segle XIV també havia estat conegut com a Hospital de Sant Jaume, ja que al costat hi havia la capella dedicada al sant. També servia d’espai d’acollida als pelegrins del nord d’Itàlia i dels sud de França de pas per la ciutat que anaven cap a Compostel·la, passant per Montserrat. Va deixar d’estar en actiu el 1666.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular de dues plantes, que no sé que tingui una utilització en l’actualitat.

P1020212 Galligants St Miquel Puig Estela

Hem seguit fins al pont de Pedret, on girem a l’esquerra i ens endinsem al barri antic de Girona. Puc fer una fotografia del torrent que recull les aigües de les rieres de Galligants i de Sant Miquel que provenen de lluny, del Puig Estela.

P1020213 Banys rabs

Un parell de carrers més i arribem a l’entrada dels Banys Àrabs, que entrem a visitar. Es tracta d’una singular construcció romànica del segle XII, inspirada en els banys romans. Els elements més destacats estan a l’estança d’entrada que estava destinada a vestidor i sala de descans, coberta amb volta anular i en cúpula sobre fines columnes i capitells. No m’estenc en explicacions que podeu trobar en documentació més treballada.

P1020217 

Després anem a dinar, per recuperar forces i després poder visitar la catedral. Pugem l’escala, amb la curiositat de les peces fetes amb pedra calcària nummulítica, o “pedra de Girona”. Són evidents les closques fossilitzades del protozou marí en totes les pedres de les escales que anem pujant. Així que anem pujant per sobre de bestioles que vivien fa entre 65 i 40 milions d’anys.

 

P1020223 Cavall de la vila de Pezenas F

Donem per acabada la travessa, tot gaudint de les flautes i dels timbals d’un grup francès, vingut de la vila de Pèzenas (Pesenàs, en occità), del Llenguadoc Rosselló. La dansa amb els timbals i la flauta és una institució a Pèzenas i el cavall de fusta, que porten em sembla que uns dotze homes, forma part d’una festa sencera. Aquesta estructura és un poltre i es diu Colt, un animal toltèmic que és l’estrella del carnaval. L’origen d’aquest animal prové d’una llegenda del 1701 en que es va deixar constància que el 1226, el rei francès Lluís VIII va arribar a esclavitzar el Llenguadoc. En unes festes que es feien obligadament en honor del rei, la seva euga va parir un poltre i els cònsols de la ciutat en van reproduir un de fusta per recordar aquell fet. Aleshores va néixer la llegenda.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9500979