Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Llorenç de Sous, Castellet de Falgars

(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Garrotxa) Ruta 1256 el 12/09/2020; 5 km; +130 -130; 2 hores.   Excursió curta organitzada amb el següent itinerari: Sant Llorenç de Sous, Castellet de Falgars.   Participants: Maria G, Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. Índex IBP: 24. 

 cmapa1256 cperfil1256 

FA ANYS: L’origen del monestir de Sant Llorenç es situa l’any 871.

DSC08026 Inici

 

 

 

 

 

 

 

   Després d’una hora de cotxe per carretera estreta i revolts molt tancats aparquem al davant del monestir de Sant Llorenç de Sous. El Mont és la muntanya que domina la població de Beuda i en el vessant sud hi ha les importants ruïnes del monestir que ara visitarem. El monestir formava part de l’antic municipi de Bassegoda, el qual es va agregar al d’Albanyà el 1968. Albanyà estava a l’Alt Empordà i per això el monestir va passar a formar part d’aquesta darrera comarca tot i que geogràficament està situat a les valls de la Garrotxa.

DSC08029 St Lloren de Sous 01   Una primera imatge que presenta un cartell informatiu i al darrera part del monestir que ha estat consolidat. Sant Llorenç de Sous, o del Mont (per ‘Sancti Laurentii Montem’).

DSC08030 Foto aeria 02

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una de les fotos del cartell presenta una vista aèria del monestir. La primera notícia que fa referència a l’església de Sant Llorenç del Mont es troba en un precepte de Carles el Calb de l’any 871 concedit a Sant Aniol d'Aguja on es confirmaven els béns d’aquell monestir, entre els quals aquesta cel·la. El nom històric del monestir, vigent durant tota la seva existència, fou Sant Llorenç del Mont. El de Sant Llorenç de Sous, més difós actualment, s'originà després de la seva supressió i construcció a les seves ruïnes de la parròquia del poble de Sous sota aquesta advocació. Sovint és utilitzat aquest darrer per evitar confusions amb el monestir de Sant Llorenç del Munt.

DSC08031 Monestir 03   Baixem i donem una volta a les restes del vell monestir benedictí. La volta ens permet veure la façana meridional. El 1983 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. A partir de 1984 s'emprengueren campanyes de neteja, excavació i consolidació del conjunt monumental, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Després, l’any 2008, es va aprovar un projecte de restauració, impulsat per l'Ajuntament d'Albanyà i la Diputació provincial de Girona.

DSC08032 Un passeig entre runes Des de la banda de ponent s’accedeix dins del recinte.

DSC08033 Itinerari

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ja dins del recinte, un porta situada a tocar de la paret de l’església oferia l’accés a l’interior del nucli principal. Després d'un període en què va estar vinculat a la seu episcopal gironina, el monestir es constituí com a comunitat independent a partir de l'any 1003, sota la regla de sant Benet. Durant aquesta nova etapa va gaudir de la protecció dels comtes de Besalú, primer, i del Casal de Barcelona després, que li feren nombroses donacions.

DSC08035 Una mica de claustre   Al claustre, ben consolidat, queden pocs elements dels originals, tret d’unes columnes i arcs que em permeten fer una fotografia. Ja entrat el segle XIII es va iniciar una segona ampliació, que va acabar donant al conjunt monàstic la seva actual fesomia. Aquesta obra va suposar la construcció d'un claustre de planta quadrangular en l'espai abans ocupat per un pati que separava l'habitació dels monjos de l'església. Alhora es van ampliar les estructures que envoltaven en nou claustre, amb noves edificacions al costats de llevant i de ponent. Així és que entre el segle XIII i la primera meitat del XIV el monestir de sant Llorenç va assolir el seu moment de màxima expansió i prosperitat.

DSC08038 Nau central   Entrem a la nau central del temple. La desamortització de Mendizábal (un altre espoli dels monarques espanyols) de 1835, va provocar que les dependències del sud-est del conjunt fossin reconvertides en església parroquial i en rectoria. Un altre espai va ser desenrunat i va ser utilitzat com a cementiri municipal. El pati del claustre va acabar sent un hort. Aquesta situació es va mantenir fins a l'inici de la Guerra Civil el 1936, quan tot va ser abandonat.

PHOTO-2020-09-12-18-13-09   Unes escales ajuden a pujar una mica al presbiteri. Des d’aquí dalt es domina tota la nau. Dèiem que el monestir té origen a finals del segle IX (871). Just en aquells anys es produeix el que l’historiador Juan José Menezo diu “sembla que els catalans desitjosos de disposar de comtes propis i independents, van designar Guifré, que havia nascut a Catalunya i que se suposa emparentat amb l’estirp carolíngia”. En aquells temps només hi havia territoris amb sobirans a Astúries i a Navarra. Faltaven encara molts anys perquè Lleó, Castella o Aragó tinguessin comtes independents.

DSC08042 Vista   Un altre cop a l’exterior, la vista s’eixampla al sud cap a la plana del Fluvià i Banyoles.

DSC08039 Font del Monjos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Fora del recinte, la font dels Monjos. La font de l'Esparreguera (“fonte vocabulo Sparrigaria”) o dels Monjos, actualment seca, és molt a prop del monestir, que n'obtenia l'aigua necessària. Segons conta la llegenda (recollida per Verdaguer), aquesta font no existia, però un dia passaren per allí dos homes que perseguien sarraïns fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d'aquests exclamà: “ Si Déu ens oferís una mica d’aigua!” i de forma instantània va començar a brollar aigua d'on ara hi ha la font.

DSC08043 Indicadors   Tornem a passar la carretera i comencem a caminar per una pista que queda indicada amb aquest pal de senyals. Avui farem una sortida curta ja que comencem molt tard. L’objectiu és arribar al Castellet de Falgars i tornar.

DSC08044 Vista La Garrotxa i Pla de lEstany   De seguida hi ha una ampla vista aèria del Pla de l’Estany i la Garrotxa més propera.

DSC08045 Endavant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Endavant per anar entrant en un tram de bosc i ombra. L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca. S'hi han trobat restes d'assentaments humans que es remunten al paleolític (cova del Bisbe). També hi ha restes romanes, com el castell de Falgars. La Primera Guerra remença va començar en aquestes terres. En la Tercera Guerra carlina, hi apareixen nombroses partides carlines (batalla del Toix). L'activitat econòmica principal n'era l'explotació del bosc per obtenir-ne carbó vegetal, fins a l'aparició del gas butà. A partir dels anys 60 pateix un fort procés de despoblament.

DSC08046 Alzinar i calcaria trencada   L’alzinar s’ha apropiat del turó que anem pujant ple de roca calcària trencadissa.

DSC08047 Panoramica Roc Frausa Albera   Passat el Collet de les Farigoles, molt aromàtic per la profusió d’aquestes plantes, tenim una bona panoràmica cap als cims del Roc de Frausa i l’Albera.

DSC08049 Castellet Falgars   Arribem en poca estona al turó damunt del qual hi ha les restes del Castellet de Falgars. Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda en els segles II-I aC. Per tant la seva història es remunta a època romana i aprofitada, posteriorment, a l’edat mitjana.

DSC08050 Interior

 

 

 

 

 

 

 

 

   Queda una part de la torre rodona, on s’hi pot veure l’interior.

Parlàvem abans de la desamortització. De fet Catalunya no ha anat gaire bé amb la monarquia des del segle XVII. Potser per això quan, el segle XIX, l’abril de 1847 es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu, ho va fer sense llotja reial ni presidencial. El cas és que la reina Isabel II no va oferir cap ajut per la construcció i per tant, en el disseny de l’amfiteatre, es va decidir que si el monarca no pagava no tindria llotja reial. Per això és l’únic gran teatre líric d’Europa sense llotja reial. En àpoca més recent, el 24 d’octubre de 2017, després de la intervenció policial contra els que volien votar el dia 1 d’octubre, el ple de Girona va declarar ‘persona non grata’ el rei Felipe VI. El que dèiem, els monarques no encaixen bé Catalunya.

DSC08051 Fonaments ampliaci   A l’exterior, els fonaments que s’hi veuen expliquen la historia de quan la torre de Guaita es va ampliar amb altres construccions adossades i d’aquí en va resultar un castellet.

DSC08052 Vista El Mont de tornada   Després de menjar una fruita, refem el camí i és quan tenim a la vista el turó punxegut damunt del qual hi ha l’església de la Mare de Déu del Mont.

Haurem de pujar-hi, però ja ho farem un altre dia.

Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-llorenc-de-sous-castellet-de-falgars-56659272