(Garrotxa) Ruta el 29/05/2016; 18 km; +240 -110; 5 hores. Excursió organitzada per la Ass. Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell amb el següent itinerari: Les Planes Hostoles, Sant Feliu Pallerols, Sant Miquel de Pineda, Sant Esteve d’en Bas i Hostalets d’en Bas. Participants: grup d’una quarantena de caminants. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil (tenir en compte la distància i el perill que suposen alguns ciclistes, especialment anant amb nens).
 |
 |
FA TEMPS: Fa uns dies l’agència Moody’s (de control del risc dels països) assignà la qualificació de “crèdit escombraria” el deute de Catalunya.
Al matí, a Les Planes d’Hostoles, al Rebost d’en Bacus, comencen les inscripcions. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm, envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d'en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de tot Catalunya. Una munió de rieres i rierols solquen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià, després que aquest s'hagi format en saltar dels cims de Falgars.
Comencem a caminar poca estona després i seguim el camí evident i sorrenc del que havia estat el traçat del carrilet i que ara és una Via Verda. Respecte de la poca credibilitat del crèdit català, Marius Carol, des de l’editorial de La Vanguardia d’ahir, deia que Moody’s advertia, també, que el sistema financer del Govern d’Espanya perjudicava clarament Catalunya.
De seguida passem un alt pont per sobre del riu Brugent. Aquesta Via Verda segueix el camí que feia el “carrilet”. Havia estat la principal via de comunicació de les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès fins els anys seixanta. Es tractava d’un modest ferrocarril de 54 quilòmetres de recorregut que anava seguint les vores dels rius Ter, Brugent i Fluvià.
Seguim el sender planer que va en direcció nord-oest i veiem el poble de Les Planes d’Hostoles a l’esquerra. La serra que es veu al darrera és la del Collsacabra.
La Via Verda encara que planera, va seguint un lleuger ascens que quasi no es nota. La vila de les Planes d’Hostoles enterra la seva història el 1021, quan depenia del castell d’Hostoles que era domini del comte de Besalú. Segles més tard, el 1462 amb la revolta dels remences va cobrar gran importància ja que des d’aquest castell, Francesc de Verntallat va dirigir els pagesos en la seva lluita contra els mals usos dels senyors.
A 5,3 quilòmetres de la sortida arribem al poble de Sant Feliu de Pallerols i ens aturem a esmorzar al bar en el que havia estat l’antiga estació del carrilet. La vall, a inicis del segle XI, estava fraccionada en diverses masies on hi vivien els pagesos lliures. El poder comtal es va anar debilitat a mitjans d’aquell segle i es produeixen algunes revoltes feudals. Part de la solució va ser que els castells eren cedits als nobles a canvi de fidelitat. Amb la força de la pau els senyors van aprofitar per endurir les condicions de vida dels camperols. Era l’època de les nissagues dels Hostoles (XI al XIII) i dels Cartellà (XIII-XIV). Època de diverses nacions independents a la península Ibèrica: Navarra, Lleó, Castella, Catalunya, Aragó, Mallorca i València.
Un cop hem descansat, ens tornem a posar en marxa. Per entendre la revolta dels remences, cal saber que a partir del segle XII el pagès es considerat com una part més de la masia. Estem de ple en la servitud de la gleva, encara que aquest fet no es produïa a tot Catalunya ni a les noves terres conquerides, com Mallorca o València. L’alliberament d’aquesta situació era coneguda com “remença personal” i exigia un pagament en efectiu.
Uns 4 quilòmetres (1 hora, aproximadament) després de Sant Feliu passem pel costat de Sant Miquel de Pineda. L’ermita va quedar quasi destruïda com a conseqüència dels terratrèmols del segle XV i va ser reconstruïda. D’aquella reconstrucció es conserva l’absis romànic. El que havia estat la rectoria s’ha transformat en una casa rural amb el nom lògic de “La Rectoria”.
Cal advertir que les Vies Verdes s’han transformat en un perill pels qui van a peu. La majoria de ciclistes són respectuosos amb la gent que camina (de fet, la majoria), però n’hi ha que no. Vaig sentir dos que venien per l’esquena i que veient gent davant meu deia un a l’altre “tu tira! ja s’apartaran si volen” i van passar pel meu costat esquitxant fang . Un altre, que venia de cara, va donar un cop a un company del grup que anava al davant meu i a sobre va cridar “aparta, burro!”. Aquestes coses farien riure si no fos perquè la manera de pensar d’aquests deu ser molt semblant a la d’aquell ciclista que, a Barcelona, va matar la Muriel Casals.
Alguns trams del camí passa entre murs de roca, evidentment excavats fa molts anys, per tal de donar un traçat suau al tren. Pel que fa a normes de les Vies Verdes, n’hi ha una que diu que els ciclistes han d’advertir les maniobres (com poden fer-ho si no porten ni timbre?). Després han de limitar la seva velocitat “al pas dels vianants, quan els troben” (això ho diu la norma!) o a un màxim de 10 km/h. Em venien ganes d’aplaudir els que duien timbre i als que reduïen la marxa. Pels altres, hauria necessitat alguna autoritat que els obligués a aturar-se i comportar-se com gent civilitzada. Imagino que els mateixos ciclistes responsables, deuen ser molt crítics amb els salvatges.
També entrem en trams verds i brillants de fageda. La concentració de terres agràries entre els pagesos de la vall -concentració parcel·lària- i la creació de la cooperativa d'agricultors, a principis dels anys 70, van donar un notable impuls a l'activitat agrícola de la zona, i van dibuixar l'actual traçat de carreteres que comuniquen els diversos nuclis de població i veïnats.
Prop de Sant Esteve d’en Bas, la filera aporta color al territori verd. Des d’aquí veiem el massís del Puigsacalm i la serra que se’n va a l’esquerra, la de Llancers, que destaquen al davant nostre, ara que girem de cara a ponent. El Puigsacalm forma una de les siluetes més característiques de l'entorn. Des dels seu cim es pot gaudir de magnífiques panoràmiques sobre bona part de Catalunya. Si vols accedir a la ruta d’ascens al Puigsacalm, des del coll de Bracons, pots visitar: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/305-puigsacalm-des-de-coll-bracons
Ja hem entrat a Hostalets d’en Bas i passem pel davant de l’església.
Una mica abans quan hem girat a sud es podia endevinar dalt del tot d’un turó el campanar de l’ermita de Sant Miquel de Castelló. Si vols veure la ruta d’ascens pots visitar: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/32-hostalets-d-en-bas-a-st-miquel-i-falgars
La Vall d’en Bas disposa de dos nuclis catalogats com a conjunts històrics-artístics: la Vila del Mallol, ubicada sobre un turó i que fou durant segles la capital administrativa del vescomtat de Bas, i el nucli d'Hostalets d'en Bas, el qual té el seu origen en uns hostals situats al peu de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic.
Com a conclusió del tema de l’endeutament català, l’editorial de Marius Carol, explicava que l’altra Comunitat més endeutada és València. Entre les dues (Catalunya i València) suposen el 30% del PIB d’Espanya i el 35% de les exportacions. En canvi estan asfixiades financerament pels Governs d’Espanya (tant PP com PSOE). Afegia que no té cap ni peus; la solidaritat condemna aquestes comunitats a la pobresa, concloïa.
Si vols contactar per afegir-vos a alguna de les etapes del Camí de Sant Jaume de Galícia que organitza l’Associació d’Amics de Sabadell, podeu visitar http://www.amicscsj.esy.es/novetats.html
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13500290