Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

GR2, Sant Miquel de Sacot, Sant Martí del Corb, Les Preses, Can Trona

(Garrotxa) Ruta el 20/09/2015; 14,5 km; +210 -330; 4,5 hores.   Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Can Xel, Sant Miquel de Sacot, Fageda d’en Jordà, Sant Martí del Corb, Sant Miquel del Corb, Les Preses, Can Trona.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: El 12 d’octubre de 1968, Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre d’informació i turisme, va signar l’acta d’independència de la província espanyola (així constava) de Guinea Equatorial, en nom de Francisco Franco.

P1030733 Inici a Can Xel 

 

 

 

 

 

Estem fent, per trams, el GR.2, però com que anem en grup l’autocar ens deixa al lloc on vam acabar l’etapa anterior, Can Xel. Per tant, ara tocarà refer un curt tram fins a tornar a trobar els senyals del GR, al costat de l’església de Sant Miquel de Sacot. Anem en direcció sud. A la dreta, encara que no ho veiem per la densitat d’arbres, hi ha un dels volcans de la Garrotxa, el del Puig de la Costa. Sí que podem endevinar a l’esquerra el de Santa Margarita.

P1030735 St Miquel de Sacot 

 

 

 

 

 

 

 

 

Només hem tingut que caminar un quilòmetre per arribar a l’església. De cara el turó arbrat que hi ha al davant, sabem que correspon a un altre volcà: el volcà del Torrent. Com ja sabem també, del dia de l’excursió anterior, Sant Miquel de Sacot és un temple d’origen romànic ja que consta en un document del 979 de donació del comte de Besalú. Formava un nucli urbanitzat format per cases disperses. La construcció original es va modificar molt l’any 1787 i també el 1889.

P1030737 Torrentera del GR2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De seguida els senyals ens fan baixar pel camí torrentera que baixa des dels 640 metres d’altura de Sant Miquel fins als 550 del Pla del Casals. Aquesta baixada, que ara està millor que fa anys, cal fer-la poc a poc en el cas d’humitat o de pluja ja que es tracta d’un terreny relliscós i resulta obligat anar-se agafant als arbres i les branques. Avui, però, baixem perfectament.

P1030738 El Prat de la Plaa  Després de quasi un quilòmetre més, des de Sant Miquel de Sacot, arribem a la masia del Prat de la Plaça, on girem cap a la dreta per tal de voltar pel costat de la cooperativa La Fageda.

P1030739 La Fageda La ruta del GR planeja per pista ja dins de la fageda d’en Jordà, encara que només per la seva part més perimetral meridional. Ara ens anem dirigint més o menys cap a ponent. Si es vol llegir més informació sobre la fageda pots anar a: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/385-volcans-croscat-i-sta-margarida-st-miquel-de-sacot-i-fageda-d-en-jorda

P1030740 El Vil De tant en tant, un prat. En aquest veiem al final la masia d’El Vilà, si no vaig errat.

En el context de les discussions actuals i tot el moviment sobiranista a Catalunya i el que es diu des del poder central de l’impossibilitat de negociar un referèndum sobre la eventual independència, no està de més recordar aquell fet esmentat al principi de la independència de Guinea. Si algú, amb desconeixement, li vol treure importància, que no oblidi que era una “província” espanyola, com ho podien ser Salamanca, Còrdova o Tarragona. Sembla que les actuals autoritats són més papistes que propi general Franco.

P1030742 Can Jord 

 

 

Més endavant, la masia de Can Jordà. Masia que pren el nom, o el dóna, a tot l’entorn: el volcà que veurem i la fageda que ja anem deixant a nord, a la dreta.

Del tema de Guinea i el seu dret a la independència, encara cal afegir-hi un fet extraordinari: el diari El Mundo, el 9 de juliol de 2009, deia que el ministre espanyol d’assumptes exteriors, Miguel Angel Moratinos, va fer un homenatge al senador del PP Manuel Fraga, per les noves relacions amb Guinea Equatorial i per donar suport a la transició democràtica d’aquell nou país. Fraga, va dir Moratinos, “ha viatjat a Guinea amb el sentiment que és un país diferent, independent, sobirà, modern, dinàmic i pròsper”.

P1030743 Volca Puig Jord Pocs metres més endavant, el turó és un altre volcà: el Puig Jordà. Aquest és un territori ple de masies. El terra és ric en minerals. Més endavant hem de trobar La Sunyera, El Soler, Can Bac i trepitgem asfalt, una pista reconvertida en carretera de poc (molt poc) trànsit, la qual deixarem tot seguit per girar a l’esquera, cap el sud.

P1030745 Sant Mart del Corb Una mica de pujada suau, l’ombra dels arbres i l’ermita al davant. Hem arribat a Sant Martí del Corb. L’entorn és pacífic i el silenci és el rei, al menys fins que el grup hi ha arribat. Tenim al davant una austera construcció romànica, amb una magnífica i agradable porxada sota la qual seiem a esmorzar una mica. L’advocació a Sant Martí era molt habitual durant els anys de conquesta del territori. Els darrers segles la gent de la contrada tenia per costum venir-hi en processó per tal de demanar pluges quan la sequera no marxava.

P1030746 Interior 

 

 

 

 

 

Intento fer una fotografia de l’interior, que certament està molt fosc. La tradició vol que el sant, bisbe i soldat, va tallar amb la seva espasa la meitat de la seva capa per donar-li a un pobre. Aquell tros de capa va esdevenir doncs una “capella” (capa petita) del llatí “cappella” (diminutiu de “cappa”). L’evolució de petita capa a petita església va derivar a la denominació de capella per a un petit temple.

P1030750 St Miquel del Corb Planejant a quasi 600 metres d’altura, anem tallant els torrents que baixen de la Serra del Corb, a la nostra esquerra. Arribem a l’altra ermita del Corb, la de Sant Miquel. En aquest territori del Corb, a més de la capella de Sant Martí, hi ha una segona capella, d‘imatge i presència semblant a l’anterior i també molt antiga. Sant Miquel era l’altre sant especialment estimat pels soldats ja que l’arcàngel major se’l presenta amb espasa i combatent el dimoni.

 P1030749 Interior

 

 

 

L’interior és més lluminós, ja que per la seva posició, li entra més llum. L’època de la seva construcció hauria de ser semblant a l’anterior i consta documentada des de l’any 957 i manté les característiques constructives pròpies del romànica, tot i les posteriors i lògiques restauracions. El petit tossal on es troba, estava a tocar del camí que portava des de Santa Pau fins a Osona. També té un bonic porxo, com Sant Martí, amb l’excepció que el de Sant Martí queda alçat per sobre d’una alta escala, mentre que aquest obliga a baixar-hi.

P1030753 Les Preses

Des de Sant Miquel del Corb toca pujat amunt per voltar la Serra de Xenacs i després tornar a baixar fins al poble de Les Preses. Al nord de la serra de Xenacs hi ha el barri de Pocafarina. Tot aquest territori, va esdevenir el refugi dels comtes de Besalú quan, el 1111, va desaparèixer aquell comtat de Besalú i no van faltar conflictes i topades entre els vescomtes de Bas (que també havien estat dels comtes de Besalú) amb el monestir de Sant Benet. Sembla que els vescomtes no tenien cap problema en rapinyar i extorsionar dins de les propietats i l’alou del monestir. Arribem a Les Preses.

P1030754 Petjades 

 

 

 

 

Unes curioses petjades omplen la plaça al costat de l’església. Les Preses és un nucli de població del qual es té la primera notícia el 922 en el testament que va fer Elienard a la seva segona muller, Ricarda. Val dir que aquest lloc havia estat obtingut per aprisió per part d’Elienard, d’aquí deu de provenir el nom actual: Preses, en el sentit d’agafar o prendre una cosa.

Posteriorment, el 960, Ricarda va fer donació de l’alou al cenobi de Bages i els sarcòfags dels dos esposos encara es conserven a l’església de Sant Benet. Poc temps després, tal com ja apuntàvem, Sunifred de Besalú va segrestar l’alou de les Preses, que va haver d’abandonar per decisió d’una assemblea (el 971) dirigida pel primer abat del monestir, Abbó, que van ordenar la devolució.

A la plaça hi ha 302 dues petjades de ferro que contenen tots els noms de pila dels habitants del poble censats fins el 26 de maig de 2002. És una obra de Quim Domene, finançada per Caixa Girona.

P1030757 El Fluvi Passem el Fluvià i ens endinsem a la plana d’horta i cereal.

A efectes de comprensió històrica i per evitar dubtes, cal saber que la colònia espanyola de Guinea, es va organitzar, el 1956, com a “Província del Golfo de Guinea” i l’any 1959 els territoris espanyols del golf de Guinea van adquirir l’estatus de províncies espanyoles ultramarines, amb un tractament semblant al de les províncies metropolitanes. De fet el mateix any 1959, en les primeres eleccions locals, els guineans van poder elegir procuradors a Corts a ecuatoguineans.

P1030758 Final 

 

 

 

 

 

 

Finalment arribem a l’entorn dispers de Can Trona, on veiem un autocar que, encara que ens agradi, no és el nostre.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10859527