Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Iscle de Colltort, volcá Can Tià, castell Colltort

(Garrotxa) Ruta mes de maig de 2015; 8 km; +370 -370; 3,5 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Sant Iscle de Colltort, volcà de Can Tià, Fontpobra, castell de Colltort i Sant Iscle.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: Quan el 1392, el sobirà de Catalunya, havia de convocar les Corts catalanes i negociar el govern, Enrique III havia heretat la corona de Castella i Lleó, en un règim sociopolític on el rei manava sobre els inferiors. La península Ibèrica era un mosaic de nacions. Castella, Lleó, Navarra, Catalunya, Aragó... i Granada on el rei era Iusuf II.

P1020280 St Iscle de Colltort

Comencem a caminar des de les cases de Sant Iscle de Colltort, on hi hem arribat per una estreta carretera que surt a l’esquerra de la C-66, tot venint de Sant Esteve d’en Bas. El dia és fresc i agradable. Aquest antic poblet forma part, avui, del municipi de Sant Feliu de Pallerols. Havia estat parròquia i amb la seva vall (de Sant Iscle) i el castell, ja s’esmenten en el testament de Bernat I de Besalú (Tallaferro), l’any 1020. L’església de Sant Iscle és un senzill exemple de romànic, amb un petit porxo a l’entrada i un campanar sòlid amb merlets defensius.

P1020284 Mas del Pla de St Iscle 

 

 

Reculem uns metres per la mateixa carretera, que segueix el Torrent de Sant Iscle i de seguida girem a l’esquerra per pista de terra, deixant a la nostra esquerra els Plans de Sant Iscle. Caminem per territori de la creació de Catalunya. Ramon Berenguer, als inicis del segle XI va consolidar, després de diversos pactes de fidelitat, el territori sota una sobirania que agrupava el conjunt dels comtats catalans: Besalú, Urgell, Cerdanya, Empúries i Rosselló, a més de la casa comtal de Barcelona. També va pactar el cobrament de tributs de les taifes sarraïnes de Lleida, Saragossa i Tortosa i amb els diners cobrats va adquirir Albí, Carcassona, Rasès, Nimes, Narbona i Tolosa de Llenguadoc.

En la consagració de la catedral de Barcelona, aquell mateix segle XI, Ramon Berenguer va ser declarat “primus inter pares”, el que suposava que la Marca Hispànica passava a ser un Principat. El príncep entre iguals, marcava una diferència significativa (que ha durat durant segles) amb el règim de Castella-Lleó, en que el rei és el superior dels inferiors.

P1020286 Collsacabra

La totalitat del territori de la Garrotxa és exuberant, d’un verd potent i dens. Més enllà podem observar la silueta de la serra de Collsacabra, al sud. Estem a la vall d’Hostoles, que era governada pels senyor d’Hostoles, un alt funcionari dels comtes de Barcelona. Més endavant, a principis del segle XV, són els Arnal que figuren com a senyors del domini territorial, però aquell mateix segle un gran terratrèmol va esfondrar el poble d’Hostoles i altres viles des d’Amer fins a Sant Martí de Llémena. Encara aquell segle va portar més maldecaps, com el 1462 en que va esclatar la revolta dels remences, que va durar deu anys. L’any 1474 un home clau en la revolta, Francesc de Verntallat, va ser nomenat vescomte d’Hostoles.

P1020288 Ruptura del sl al Coll Sa Rella 

Anem pujant suaument, a poc a poc perquè avui hem decidit prendre-ho amb calma i anem xerrant d’unes coses i altres, així com que fa pocs dies vam abandonar l’idea de seguir el Camí de Sant Jaume del nord, des d’Irun, ja que ens vam cansar d’anar preocupats per si trobaríem alberg per dormir, ja que hem pogut comprovar que en aquesta època o estan tancats o estan saturats.

La roca sobre la que es forma el territori és de caràcter sedimentari i de color clar. Aquí veiem com està fraccionada de tal manera que sembla formar rajoles. Imaginem que devia patir la pressió subterrània de lava i per tant es va aixecar i va trencar en diverses escletxes.

P1020291 Pedres negres 

 

Sabem que al sud hi ha d’haver-hi un dels 40 volcans comptabilitzats de la Garrotxa, el Traiter, però en el cas que el poguéssim veure no ho podem saber, ja que la massa forestal ho cobreix tot. En qualsevol cas, sembla clar que estem pujant un dels flancs del volcà de Can Tià, ja que anem trobant petites pedres negres destacant entre la base de la roca blanquinosa.

 

P1020293 Volc Can Ti

 

 

Aviat passem pel coll de Sa Rella (també indicat com Serrella) i comencem a veure els gresos a la vista del que devia ser la part superior del con volcànic del volca de Can Tià. Els que en saben expliquen que els gresos amb fragments lítics expliquen una activitat freomagmàtica i són els que constitueixen el con de Can Tià. Els volcans freomagmàtics es caracteritzen per ser fortament explosius. A la zona de la Garrotxa n’hi 10 d’aquest tipus. També n’hi ha d’estrombolians (menys explosius) i de colades basàltiques., fins al total de 40 que formen un dels conjunts volcànics més interessants d’Europa.

 P1020297 Fontpobra 

 

Passem per la Collada de la Fontpobra, on hi ha un petit replà, on es pot descansar, i compta amb una font. Un descans permet parlar i intercanviar opinions. Sabem que Joan Boada va ser rector de Sant Iscle de Colltort i que va escriure, el 1473, un “Memorial i calendari de coses passades” que resulta un magnífica crònica entre el 1348 i el 1486, on hi recull fets dels conflictes de la guerra contra Joan II i els dels remences, dels quals va ser testimoni. També recull en aquell document el rumor d’emmetzinament de Carles de Viana.

 

 

 

P1020298 Indicadors 

 

 

De seguida trobem el rètol que ens indica un senderó estret i en forta pujada al principi, que ens ha de portar al castell de Colltort.

 

 

 

 

 

 

P1020300 Castell de Colltort

El sender, per entre els 875 i els 800 metres, va en direcció nord-oest fins a la Collada de Colltort. Aquí s’enfila per algun pas estret fins a les runes del castell. Del castell ja tenim referència dels del 1017, havent estat cedit en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. Amb els segles anar canviant i va passar als senyors d’Hostoles i després al Santapau. Es tracta d’un castell roquer, actualment en ruïnes, a uns 845 metres d’altitud.

Les ruïnes estan formades per un torre de planta rectangular molt escapçada i les restes de muralla, molt enderrocats, al seu voltant. A la banda nord un cingle molt vertical mira cap a la vall de Santa Pau.

P1020301 Vista cap a Santa Pau i al mig volca Sta Margarida

Des de dalt tenim una magnífica vista de part de la vall de Santa Pau. A sota nostre, al davant, ens sembla endevinar el campanar de Sant Miquel de Sacot i els volcans de Santa Margarida (a la dreta) i del Croscat (al centre de l’imatge), on demà hi anirem. Més lluny hi ha Sant Julià del Mont i al fons dl tot, difuminat, es veu el Puig de Bassegoda (1374m) amb la seva forma característica.

P1020305 Baixant per fageda 

 

 

El camí de baixada és un magnífic sender envoltat de faigs. Actualment hi ha un fort moviment sobiranista a Catalunya. Ho anem comentant, ara que s’apropen eleccions. Encara que la democràcia és un concepte que ha evolucionat molt, és pot afirmar que Catalunya ha estat una nació on la participació de la societat ha estat més implantada. Per exemple, l’any 1392 el sobirà català només controlava directament el 13,43% del territori i el 22,17% de la població. Això va permetre que els habitants de Catalunya feien sentir la seva veu. Les Corts catalanes podien negociar amb el sobirà. D’aquí van sorgir normes fonamentals per a la identitat col·lectiva com els “Usatges”; aquelles recopilacions de costums i usos, que vindrien a ser els antecedents de les actuals Cartes de Drets.

P1020306 Can Campderric 

 

Sempre cap a sud fins que hem arribar a l’altitud de 650 metres. Hem volgut seguit l’indicador de ruta, però quan hem arribat a Can Derric, ens hem quedat bloquejats, ja que han tancat els passos i no hem pogut seguir endavant. Un dels problemes que hi ha actualment és que hi ha gent que compra masies i creuen que ho poden tancar tot, sense respectar els camins històrics que tenen, per llei, dret de pas. D’altra banda, els ajuntaments tampoc no els obliguen a tornar a obrir-los. Així que tornem enrere i seguim per la pista asfaltada fins a punt que hem començat.

P1020309 Mogdiada 

 

 

 

 

Una mica més d’una hora després, ja hem dinat i estem al càmping fent la migdiada.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9643704