Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Montagut Sadernes Talaixà

(Garrotxa)     Excursió, el març de 2012, de la 15à Caminada Popular de Montagut, que surt i acaba a Sadernes. La distància ha estat de 15 qm i els desnivells de + 634 i - 634, en un total d’unes 4 ½ hores.

 

Mapa perfil

ARA FA ANYS,TAMBÉ HI HAVIA CRISI: El març del 1701 la Flota d'Índies havia portat 130.000 escuts, més els 300.000 generats pel comerç, amb la finalitat d'ajudar la situació financera de la monarquia a Espanya, que era crítica. El problema era que la major part dels recursos s'havia gastat en reforçar fortaleses i en afalagar les voluntats de l'aliança borbònica que tirava endavant Lluís XIV. També s'havien hipotecat les alcavales de Cadis per 250.000 escuts. Lluís XIV va presionar per obtenir més recursos dels tresors de les Índies i generar capital per preparar la guerra. 

 

P1110301 Hostal Sadernes

He fet l’aproximació el dia abans, dissabte, fins a Sadernes. Sadernes és un petit veïnat de Sales de Llierca, format per la bonica església de Santa Cecília, la rectoria, la Casa Vella, el Vilarot i la gran casa pairal de Can Galceran que actualment acull l’Hostal. Al costat hi ha el càmping que, per cert, era obert però on no m’hi estat ja que avui feien carnaval i he volgut fugir de la eventual música.

Joan A. Argenté diu que Sadernes es troba ja documentat el 977 i per tant no és “Ses Dernes” com algú podria creure. Creu que Sadernes o Saderra (pagesia del terme de Torelló), venen de la mateixa base pre-romana que el “Seterrae” que hi havai, en temps dels romans, prop d’on avui es troba Hostalric.

 P1110305 Sta Ceclia                L’església romànica, documentada ja el 977, està dedicada a Santa Cecília, la patrona dels músics. Es tracta d’un edifici del segle XII, amb modificacions posteriors quan va ser fortificada.

P1110307  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De bon matí, a les 7:30 està pervist començar aquesta matinal (la 15à) de Montagut, que aquest any comença aquí, a Sadernes. Montagut és el poble que hi ha abans. També té un càmping, però que estava tancat. De Montagut puc dir que l’origen del nom és força evident, cosa que no passa gaire sovint: prové del llatí “monte acuto”, amb el sginificat de “turó o muntanya aguda”. Hi ha una cançò popular que diu: “Hem anat a Montagut / hem menjat i hem begut / hem pagat lo que hem volgut / més hauríem menjat / si més haguéssim tingut.” En la carretera de Montagut a Sadernes es pot visitar el magnífic Pont de Llierca, cosa que vaig fer ahir. És un pont d’un sol arc, amb 28 metres d’alçada i una longitud de 52. Se sap que al segle XIV es cobrava el pontatge a persones i animals.

Així doncs a les set del matí estic fent la inscripció de la caminada que, per 5 euros, tindrem un bon esmorçar. De moment, a la sortida, ja hi han posat unes taules amb unes pastes i uns porrons de vi dolç.                                               P1110322

 

 

P1110327 Riera Sant Aniol    De moment comencem un bon tram de pista que va passat pel costat de la riera de Sant Aniol i va deixant diverses zones d’aparcament, ben organitzades. Uns rètols indicadors expliquen les normes de les zones d’escalada del congost. Podem afegir que el nom (de Sant Aniol) prové, probablement, d’un patronímic llatí “Andeolus”, que també coincideix amb nom d’un sant.

  P1110331 Pont de Valent    Arribem al Pont de Valentí, majestuós pont medieval de dos arcs, per on passem a l’altre costat de la riera. A l’altre extrem del pont hi ha el mas del mateix nom, també conegut com l’Hostal de Ca la Bruta o de Les Mosques, que fou un molt concorregut punt de trobada de traginers, pagesos de camí del mercat de Tortellà i viatgers a les poblacions del Vallespir. Està molt malmés i enrunat, malgrat els intents, de fan ja molts anys, de restaurar-lo. En aquest indret es va filmar, el 1989, la película La Punyalada, de Jordi Grau i inspirada en la novel·la de Marià Vayreda. Tractava el tema del bandolerisme al nord de Catalunya durant el segle XIX, després de la última gerra carlina.

P1110336

 

 

 

 

 

 

     Ara ja anem per un ben traçat camí de bast fent ziga-zagues, entre boixos i alzinar i pujant decididament, de manera que cal anar traient capes. El 1997 vaig participar en l’Embardissada que, més o menys, seguia una part d’aquest ruta i que vam pujar al Puig de Sant Marc. El que recordo millor d’aquella jornada va ser, però, la mar d’aigua que ens va caure a sobre, amb un ploure intens, a bots i barrals, que ens va fer acabar ben xops i baixar el Sant Marc lliscant pel fang.

    L'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa és un territori de notable extensió (de quasi 33.000 hectàrees) que, per la seva diversitat i singularitat hi troben, els amics del país, que és l'espai més important del Prepirineu oriental. El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l'espai: les garrotxes són les "terres aspres i de mala petja". El paisatge de l'Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes. L’Alcover-Moll diu que etimològicament existix la probabilitat de provenir del mateix radical preromà “garr-“ que es troba en “garriga”. Més modernament s’ha anat a bsucar una explicació en “terra aspra”, com ho descriuen Moran, Batlle i Rabella: nom de caràcter descriptiu del terreny de la zona, en el sentit de terra aspra, trencada.

 P1110337 Talaix Cal Ferrer     Finalment, sortim a vistes més obertes i al coll de Talaixà. Aquí pasem pel costat dels masos de Canova, cal Ferrer i cal Mestre. Hi havia una caseta, que jo no sé identificar, anomenada La Casilla, que era estada de carrabiners. La primera que veiem ha estat reconstruida com a refugi, suposo que per part del centre Excursionista d’Olot, ja que ja ho era el 1997.

P1110341 St Mart de Talaix  

Més amunt és veu la bonica església de Sant Martí de Talaixà. Val a dir que etimològicament prové d’un patronìmic d’origen cèltic “Talassius”. Es troba documentat, a finals del segle IX com a “Talexano”. Actualment l’indret forma part del terme municipal d’Oix. Està format per unes quantes masies escampades, abandonades i el més important: l’església romànica de Sant Martí, ja esmentada al segle X i que havia estat cedida al monestir de Sant Aniol de Aguja. El passat mes de desembre de 2011, va finalitzar la segona fase de les obres de consolidació de Sant Martí de Talaixà, que havia arrencat el mes de setembre del mateix any. Les obres han consistit principalment en recobrir amb teula les cobertes de l’absis i en refer completament la volta de la sagristia. A dins hi ha una pila baptismal romànica i tot d’eines dels que hi han estat treballant.

P1110346 Collades de La mas  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abandonem l’església per la seva esquerra i seguim pel peu de la serra de Talaixà, que és un contrafort sud del Comanegra. Dos-cents metres de desnivell més amunt arribem a les collades de La masó, on l’organització ens ofereix un bon esmorzar de pa amb tomàquet i embotits.

Les vistes que tenim al davant són força aèries.

  P1110350 Mestrec Taga i Puig Estela         

Tenim tota la serra de  Mestrecà que fa de teló de fons de la vall d’Ormoier i al fons també es pot veure, ben evident i inconfusible, el taga i a la seva dreta i una mica més baix, el Puig Estela, tots dos ben pelats i sense ni una gota de neu, en aquest any estrany, amb fred però sense pluja.

Un cop refets, seguim la marxa per un caminet que ens porta, primer, a una torre de guaita, situada en un petit pujolet actualment envoltat d’alzines i que per tant ja “guaita” poc i després ja comenem el retorn baixant per un corriol que perd alçada molt ràpidament.

P1110354 La Quera    Hem anat baixant fort per aquest vessant calcàri i aplanant-se podem veure, ja vells i força abandonats, dos enormes xiprers. Al darrera les restes, tristament enrunades, de La Quera. Els excursionistes de fa quaranta anys encara hi trobaven acolliment, per reposar una mica, per beure aigua, per escoltar, a la vora del foc, a la Margarida. Masia solitària però important, que comptava amb capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, a la qual s’hi accedia des de dins de la casa, la qual cosa la identificava com a capella particular.

La Margarida, la mestressa de La Quera va morir als cinquanta-nou anys, el 1976. Després el mas va anar minvant fins que, ara, presenta aquest aspecte enderrocat i trist.

P1110358  Les vistes se’ns obren cap a la vall de la riera de sant Aniol. Des d’aquí queda ben clar que és una riera que recull les aigües d’un bon conjunt de muntanyes i turons: Martanyà Serra de Banyadors i, ja a la nostra esquena, el Puig de Sant Marc, serra Llobera i Puig del Cassó. Arribem a tocar l’aigua, deixant definitivament la forta i dreta baixada que ehm fet, en un petit embassament. Des ‘daquí aniríem, remuntant, al Salt de la Núvia.

Però nosaltres seguim pel marge dret de la riera que ara s’aplana força. Una baixada més i mica més enllà, a la dreta, tenim la pista que ara prenem i al costat de la qual es veuen camps de conreu. És la pairalia de La Muntada. Aquesta masia que havia estat abandonada fa una quaranta anys, ara ha estat totalment restaurada.

P1110361  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara anem seguint la pista fins que passem a l’altra vessant de la riera per l’indret ple de grans còdols conegut com “els Xabagons” i per on no s’hi veu mica d’aigua.

Encara ens queda una hora llarga de caminada, però seguim caminant, ara per pista, fins a tornar a deixar, aquest cop a la nostra dreta, el Pont de Valentí i d’aquesta manera prenem el mateix camí que hem fet servir durant el primer tram de la caminada, fins que tornarem a ser a Sadernes.

I aquí s’acaba la descripció d’aquest interesant caminada. Si voleu accedir al track per a gps, poder anar a l’enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2555533