(Garrotxa) Ruta 1525 el 7/10/2023; 10 km; +450 -450; 3,0 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellfollit de la Roca, riu Fluvià, Balmes de Caixurma, Riera de Santaló, Mare de Déu de la Devesa. Tipus de sortida: anada i tornada. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1096 ja s’esmenta Castellfollit.
He aparcat al parking de ponent del Castellfollit i començo a caminar. Passo pel davant de l’església de sant Salvador. Obra feta amb pedra volcànica del segle XX, és l’església nova del poble amb el mateix nom que l’església medieval de la cinglera de Castellfollit. Ara giro a l’est per passar pel centre de la vila i arribar a l’extrem de la cinglera.
El carrer Major, estret, marca el centre de les dues fileres de cases, a dreta i esquerra, que formen el nucli antic de Castellfollit de la Roca. Les primeres notícies documentals parlen del “kastro fullit” (1096). Al segle XII estava en possessió dels vescomtes de Bas. Altres dades històriques: l’any 1426 hi hagué un gran terratrèmol que enderrocà Castellfollit; i dos anys després, el dia de la Candelera, un altre terratrèmol la tornà a enderrocar. El 1462, Castellfollit va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana. Per parentiu, passà dels Santa Pau als Cruïlles... I el 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas (‘castellfollitdelaroca.cat’).
Arribo a l’extrem. L’església històrica de Castellfollit és una antiga església parroquial situada al caire del cingle basàltic. El seu origen és romànic però ha sofert nombroses modificacions a causa, primer, dels terratrèmols del segle XV i, després, de les guerres. La primera vegada que es troba citada documentalment (però es calcula del segle XII) és a mitjan del segle XIV amb les paraules “ecclesia de Castrofollito suffraganea”. Per tant no era l'únic edifici religiós de la vila: a Castellfollit hi havia dues esglésies, una parroquial i l'altra, del castell de Sant Salvador. Aquesta que ara tenim al davant va quedar molt malmesa el 1936.
Des d’aquesta proa basàltica, quasi tan estreta com la d’un vaixell, tenim bones vistes cap el nord: el Bestrecà (1057m) i el Montmajor (1075m). Ja sabem, ara, que la vila de Castellfollit de la Roca es troba al damunt d’un llarg esperó d’origen basàltic de potser mig quilòmetre de llarg i 50 metres d'alçada. L’interès d’aquest esperó o cinglera és que va ser erosionat al nord pel riu Toronell i al sud pel més poderós Fluvià. L’esperó manté una direcció oest a est.
Per la banda sud hi ha un carreró empedrat en baixada, l’hem d’agafar per baixar al riu per tal de tenir una bona vista de la cinglera de Castellfollit, que no hem d’oblidar que és un del punts d'interès geològics més icònics del nostre país i potser més interessants de tota la Península Ibèrica.
Quasi a baix del tot hi ha l’antic pont per damunt del riu Toronell. Aquest pont, d’estil gòtic, va ser construït entre els segles XIV i el XVI i es va mantenir dempeus fins a les inundacions del 3 d’abril de 1970.
Després camino per la passera que fa de esplèndid mirador de Castellfollit. Del blog ‘blocdecamp.cat’ d’Issac Camps, extrec el següent: La base del cingle està constituïda per uns 9 m de gresos i marges eocens amb unes graves fluvials discordants que corresponen a la terrassa pre-volcànica del Fluvià/ Turonell. Després venen uns 40 m de materials volcànics.
Les aigües embassades fan de mirall de la pau que s’hi respira. Són les aigües del riu Fluvià. El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental que neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador. Ha fet un recorregut de quasi 100 quilòmetres.
És impagable la vista de la cinglera basàltica sobre la que es va construir el poble. Els primers nivells de basalt, fins l'estrat de piroclasts, corresponen a una colada de lava de 217.000 anys provinent de l'altiplà de Batet i escolada per la vall del Fluvià. Els segons trams és 175.000 anys més jove (d'aquí els paleosòls) i provenen d'una colada escolada pel Turonell. Després, ambdós rius excavaren les terres toves dels dos costats del basalt fins assolir l'antic nivell de base.
Una mica de zoom i encara ho veurem millor. Potser per entendre-ho d’una altra manera: l’esperó basàltic és el resultat de l’espai de la profunda llera del riu que es va omplir amb la lava; després les aigües del riu van anar erosionant les zones laterals de la lava solidificada.
He tornat enrere i a la cruïlla, prop del pont del Toronell, segueixo l’indicador que m’ha de portar a les Balmes i a l’ermita de la Mare de Déu de la Devessa. Tota l’estona serà un sender fressat i costerut, entre ombra i humitats que va deixant la riera de Santaló a la dreta.
Després de 4 quilòmetres des de l’inici i un cop pujats uns 250 metres de desnivell s’arriba uns conjunts de grans blocs de roques que formen el que es coneix com Balmes de Caixurma.
El sender va esquivant blocs, molses i arbrat. Tal com ens explica l’amic Alfred Montserrat (‘notesdecamp.blogspot.com’): les Baumes de Caixurma són un conjunt de cavitats ubicades en els materials sedimentaris del sud de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. Encara que l’aproximació s’inicia al costat de l’església vella de Sant Salvador de Castellfollit, les coves estan dins del municipi de Montagut i Oix. Al blog esmentat es poden veure fotos de grans cavitats que l’espeleòleg va visitar i que jo no m’hi endinso.
Entre uns i altres blocs s’endevinen llargues esquerdes i també clots o coves.
I així, pujant i pujant s’arriba, al final, a 550 metres d’altitud on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa. La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici. No tornem a tenir notícies de l’ermita fins a l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló, que ens ha quedat a la dreta sense veure’l).
És tancada, com és habitual per evitar els espolis de la mala gent que córrer pel país. Però a la porta hi ha un molt petit espai per on puc fer una foto. És molt fosca i no veig res, però la màquina capta molta més llum de la que veu el meu ull. Finalment diguem que la Guerra Civil (1936-39) afectà l’ermita, igual que tants altres edificis religiosos del nostre país, i comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús (la qual fou substituïda als anys quaranta per una rèplica).
Una volta. Una vista de l’Absis. Uns minuts per seure, descansar, fer un glop d’aigua i menjar una poma i després començar a baixar de tornada.
Torno a fer el mateix camí, ara baixant. Torno a passar pel costat dels grans blocs de roques que s’han trencat seguint part dels gruixuts estrats que s’havien format. Tot plegat un complex sistema de galeries laberíntiques i esquerdes estretes que transcorren entre blocs de grans dimensions. Potser no ens hi aturem gaire aquí, que potser sortiran esperits estranys i bruixes; o potser també fades que espiaran el nostre pas.
Ja a prop del Fluvià, tinc una vista diferent de la cinglera (en pujar la tenia a l’esquena). I pensant en espies, diguem que fa un parell de dies es va publicar als mitjans que el Consell d’Europa exigeix a l’Estat espanyol que garanteixi reparacions suficients a les víctimes dels casos d’espionatge il·legal, per la qual cosa porti a terme investigacions efectives, independents i ràpides sobre tots els casos, com el “Catalangate” (aquest fa referència a l’espionatge il·legal de periodistes, advocats, polítics i altres independentistes). Així que Espanya torna a ser qüestionat en les seves formes i actes, i se li exigeix un informe en tres mesos. Què bé, veritat? Quin gust ser membres d’un país així, oi?
Un altre cop el caminet de pujada i ja torno a ser a dalt. L’església és oberta i cal explicar que actualment funciona com museu ja que a mitjan anys 80, per iniciativa dels veïns, es va recuperar aquesta antiga església com a centre cultural. Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1525-castellfollit-de-la-roca-riu-fluvia-balmes-de-caixurme-riera-de-santalo-mare-de-deu-de-la-deve-149813870
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garrotxa/1291-1524-planes-d-hostoles-ruta-dels-gorgs-riu-brugent