Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Borges Blanques, Canal d’Urgell, Juneda

(Les Garrigues) Ruta el 11/11/2018; 20 km; +105 -105; 5 hores.   Excursió organitzada per l’amic Joan Batet amb el següent itinerari: Borges Blanques, Canal d’Urgell, Juneda.   Participants: En Joan i 17 membres més.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa1068 mperfil1068 

FA ANYS: En l’edat mitjana el castell de les Borges havia estat retingut per la corona fins que Pere I el Catòlic l'atorgà al cavaller Esteve de Marimon el 1206, amb la finalitat que repoblés el territori.

P1170240 Plaa del Terrall  L’origen de la població és, sens dubte d’origen ibèric, als confins de les terres dels ilergets. Probablement el poble va continuar a través de les dominacions romana, visigòtica i islàmica. També es calcula que en època islàmica es va fer molt més gran.

P1170242 Comencem colors tardor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar en direcció ponent en aquest dia lluminós de tardor. L’etimologia creu que el nom de Borges podria ser plural de ’borja’, torreta o barraca de pedra acabada en cúpula com les que es feien servir a les vinyes. Es considera que etimològicament prové de l’àrab ‘burj’ (torre). Costa de creure, però a començaments de segle a les Borges hi treballaven 62 almàsseres, la majoria, però, utilitzant premses de barra. A les Borges Blanques, a mitjan anys 50, xafaven olives 13 trulls, entre tals les cooperatives i l'emblemàtic cal Chicó. Aneu sumant: a l'Albagés 8, a Torregrossa 5 i a la majoria de pobles 4: Arbeca, l'Albi, l'Espluga, la Granadella, Juncosa, Vinaixa... ben bé 80 que generaven un broll de riquesa.

P1170243 Canal Urgell  Ja tenim el canal d’Urgell a la nostra esquerra. L’anirem seguint fins que arribem a Juneda. El projecte de regar tota la plana de l'Urgell data de temps immemorials. De fet durant la dominació musulmana de Catalunya, els àrabs construïren sèquies derivades tant del Segre com del riu Corb.

P1170249 Casella del Tei 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem a la caseta del Tei. Posteriorment al segle XVII (1614-1726), en Pere Ripoll, veí d'Anglesola, encapçalà una iniciativa i redactà dues memòries que recolzaren la petició, acudint al Consell de Cent. En aquesta època, Marià Serra de Figueres presentà l'any 1726 el memorial en reial Audiència davant del rei Felipe V de Castella, però aquest segle era impossible que Felipe V fes res a favor de Catalunya.

P1170250 Al davant Bassa de Juneda  Una bona estona més endavant passem pel costat de la Bassa de Juneda, un immens dipòsit d’aigua. Encara que sempre es parla en singular, parlar del Canal d'Urgell significa parlar de dos canals i de quatre sèquies principals. L'obra més important és el Canal Principal amb una llargada de 144,2 km. Aquest canal inicia el seu recorregut al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i finalitza al mateix riu al terme municipal de Montoliu de Lleida.

P1170251 Camps de llum   Girem en direcció nord per la pista que ens durà al poble de Juneda. Caminem envoltats de plaques solars que no sé si actualment els hi surten els números , encara que ara fa un mes el govern actual ha derogat l’impost al sol que va instaurar el govern del Partit Popular i això potser donarà aire als inversors que van quedar molt tocats per aquella barbaritat que va suposar la derogació de les subvencions a la producció d’energia solar el 2015.

P1170255 Juneda  Entrem a Juneda pel carrer de La Font i seguim pel carrer Major. Al marge d’altres opinions, Joan Coromines i Pere Balanyà, asseguren que el topònim de Juneda és, sens dubte, d'origen aràbic malgrat no coincidir en el significat.  

P1170256 La Botera 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una curiositat és aquest carreró dit de La Botera. Realment, havia estat un petit pas pensat per evacuar l’aigua que s’acumulava al carrer Major en casos de fortes pluges.

En temps medievals el fundador de la baronia de Juneda i, alhora, repoblador de les Garrigues va ser Guillem III de Cervera, parent de Ramon Berenguer IV i castlà de Lleida. Els cavallers que l’acompanyaren en la conquesta del Segrià foren els colonitzadors del territori i alguns dels seus noms han persistit en la toponímia del terme (Miravall, l’Aranyó, Bertran i Pinell) (segons, ‘enciclopèdia.cat’).

P1170259 Transfiguraci del Senyor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem a la plaça de l’església. És l’església de la Transfiguració i es va començar a construir l'any 1740 i consagrada el novembre de 1748.

L'altar major barroc va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola. La destrucció provocada per l’aixecament militar del 1936 va ser terrible a tot Espanya, però molt a Catalunya, així com la terrorífica postguerra; molts territoris d’Espanya van viure la espantosa fam i la repressió política, però Catalunya va viure, a més, una potent repressió cultural; aquesta, al menys i per sort, no la van viure les regions de parla castellana.

P1170262 Pontet sobre Squia  Quan sortim ho fem per l’extrem nord-est de la vila i passem el pontet que ara ens permetrà començar a girar cap a llevant.

P1170263 Squia Quarta  Anem seguint el curs de la Quarta Sèquia.

P1170264 Primera Mquina 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat de lloc conegut com Primera Màquina, un salt d’aigua de cinc metres d’alçada que antigament era una petita central elèctrica, amb una passarel·la sobre el canal.

Per cert, de la Transfiguració de Jesús cal dir que és un esdeveniment narrat en els tres evangelis sinòptics de Mateu, Marc i Lluc. Per a la fe cristiana, és un episodi de la vida del Crist en què aquest hauria experimentat un canvi d'aparença corpòria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi que revelaria la seva naturalesa divina. Al Nou Testament, la transfiguració es situa després l'episodi de la multiplicació dels pans a les Noces de Canaan.

P1170266 Parc de la Banqueta  Una mica més endavant hi ha, a nostra dreta, el Parc de la Banqueta. La zona, de mil metres quadrats aproximadament, es tracta d’un tros erm situat en els antics horts de l’antiga central hidroelèctrica de la Primera Màquina. Justament, l’acord de custòdia de la parcel·la per adequar-la com a zona verda es va realitzar amb una besnéta del Sr. Francesc Torrent Rius, impulsor de la central hidroelèctrica que va servir per portar la llum a Juneda l’any 1902.

P1170271 Cromatismes  El panorama a la dreta és d’un cromatisme impactant.

P1170269 Los Nou Salts 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim la Banqueta fins a ‘Los Nou Salts’, un racó fantàstic on els salts se succeeixen l’un rere l’altre, sense solució de continuïtat, formant una mena d’escala. El Canal estava construït amb un desnivell molt suau amb la finalitat que la força de l’aigua no malmetés els marges laterals de la conducció. En aquest punt la diferència de desnivell es va superar amb la construcció d’aquests esglaons.

P1170276 Horta esplendida  Podem admirar el color i l’odre geomètric de l’horta i els camps de conreu.

P1170278 Dinar una mica

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens aturem, a sol i ombra, per dinar una mica. De tant en tant veurem un altre cop el campanar de Borges Blanques. Van passar els segles, Catalunya va perdre la seva independència el segle XVIII i tot el país va rebre un tracte de colònia. També van perdre la independència València, Mallorca i Aragó. Ja dins del segle XIX (el 1840) el poble va esdevenir districte electoral, però també es va obtenir el projecte de ferrocarril de Lleida a Tarragona, la biblioteca popular, entre altres fets.

P1170280 Lor de la tardor  Els plàtans, ara a la tardor, adopten un fullatge daurat que sembla or.

P1170282 Esglesia Parroquial 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment tornem a entrar a Borges Blanques i passem pel davant de l’església parroquial de l’Assumpció. La primera referència documental d’aquesta parròquia data del 1279. El 1342 Pere de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques, hi creà una sèrie de fundacions. L’edifici actual de l’església parroquial de l’Assumpció és un temple neoclàssic bastit al segle XVIII amb les pedres de l’antic temple gòtic dedicat a Sant Joan i les pedres del castell. Tractant-se de l’Assumpció de Maria, haurem de dir que sobre la mort de Maria no hi ha dades concloents, ja siguin bíbliques o bé històriques, ni del lloc (alguns assenyalen Efes o Jerusalem) ni de la manera. Per l’Església el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

P1170283 Cigonyes  Damunt del seu campanar un parell de cigonyes, que segurament ja deuen ser residents del territori, no ens fan cas; elles estan molt protegides per l’altura. I nosaltres acabem aquesta planera i bonica excursió.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/borges-blanques-canal-durgell-juneda-30504094